Els catalans morts durant la Guerra Civil
« on: June 28, 2005, 09:55:08 AM » by PereCabra

S'han confirmat 115 foses comuns i 42 probables foses comuns. De les 115 confirmades, 83 es troben a cementiris municipals i 32 a fora. De les altres 42 possibles fosse comuns, 21 es troben a cementiris i 21 a fora. En total es calcula que en el conjunt de fosses hi ha enterrades unes 30.000 persones. Algunes d'elles acullen fins 900 cadàvers.
Aquestes dades només inclouen les fosses comuns localitzades a Catalunya, i no inclouen les fosses localitzades a Espanya o a d'altres països on també hi poden haver cadàvers de gent catalana.
En aquestes fosses no tan sols hi ha catalans; també hi ha cossos sense identificar d'espanyols republicans fugint del "levantamiento" de Franco.

Les dades es varen fer públiques ahir amb la presentació del decret de la Generalitat de Catalunya que regula les actuacions relatives a aquestes foses i a les persones que hi ha enterrades. El decret preveu la creació del Cens de Persones Desaparegudes en la Guerra Civil i durant la Postguerra. El decret vol "garantir la dignificació de les víctimes i els seus familiars", a més de la "dignificació de la memòria". Respectar la voluntat dels afectats és un requisit bàsic.




L'exhumació de fosses comunes va començar a finals de l'any 2000 i ha permès exhumar més de 90 fosses al llarg de tot l'Estat espanyol, permetent identificar més del 90% dels cossos trobats.
Cada vegada ha calgut recórrer als pressupostos municipals per poder dur a terme la tasca. La institució encarregada d'aquestes tasques a l'Estat espanyol és la "Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica".
José Antonio Martín Pallín, magistrat del Tribunal Suprem ha subratllat que "no ha prescrit la causa de les persones desaparegudes" i que "per tant es tracta d'un delicte permanent", i va assegurar que "la llei d'amnistia és anticonstitucional ara i és necessari demanar la nul•litat de tots els judicis de l'època que varen exculpar els responsables".



El Conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, va assegurar ahir que els 188.000 Judicis Sumaríssims contra ciutadans catalans arxivats secretament pel Govern Militar seran publicats i d'accés per a tothom, tal i com s'inclou en el projecte de Memorial Democràtic.
L'arribada al govern, l'any 1996, del Partit Popular, va ser un revulsiu per a la recuperació de la memòria històrica, ja que el PP pretenia reescriure la historia amb pensaments propers al feixisme i a l'herència del règim del dictador Franco, segons va explicar ahir el Conseller Saura a la segona jornada de la Universitat Progressista d'Estiu de catalunya (UPEC).


La violència franquista contra els vençuts no es va limitar a la presó, la tortura i l'execució: també va ser humiliació psicològica, moral, emocional... així com l'explotació econòmica en camps de treball.
La retòrica de Franco era aquella cançó nacionalsocialista d'oposició al vençut i a l'inferior, amb la filigrana psicòpata d'aquell que creu fermament que als vençuts els hi cal arribar a la redempció a través del patiment, el dolor i el sacrifici.

També el boom econòmic dels 60 es deu a la mateixa teoria posada en pràctica: l'explotació del treballador obrer amb sous mísers - prèvia destrucció dels sindicats - i l'afavoriment de bancs, indústries, terratinents i especuladors del règim, que varen tenir un augment espectacular de beneficis.

Un cop acabada la guerra civil el nombre de presoners era tan elevat que es va crear el Patronat per a la Redempció de Penes, que obligà milers de persones a treballar com esclaus (apart de la pressió política que sofriren els seus familiars directes).

Pel que fa als presoners republicans, per exemple, el tracte va ser el propi d'un camp de concentració, tot i que aquest no era el nom amb el que referir-se a aquests camps de treballs forçats, sinó "centros de detención", habilitats en escoles, convents, barracons... (els més famosos: Laredo, Santoña i BUrgo de Osma).
En contra de les resolucions de la Convenció de Ginebra, Franco utilitzà els presoners republicans tot i que no haguéssin estat condemnats ni jutjats. El maltractament sistemàtic formava part del llibre d'estil l'objectiu del qual era aniquilar la cultura política i moral dels presoners, eradicar les seves arrels i desmuntar tot mínim sentit de l'autoestima, per després reeducar-los, un cop més utilitzant la violència física i psicològica.
Els presoners eren destinats a les mines, a la construcció de vies del ferrocarril, i a la reconstrucció de les anomenades "zones devastades". Les colònies on vivien aquests presos estaven profundament militaritzades. Un dels símbols més vergonyosos d'aquesta època és el capritx personal de Franco de construir un mausoleu al Valle de los Caídos i com a homenatge als morts del seu propi bàndol (un homenatge que construïren els presoners del bàndol republicà coma càstig i humiliació). En la construcció del Valle de los Caídos, amb la seva creu de pedra gegantina, hi treballaren més de 20.000 presos republicans. Molts d'ells moriren en el procés.
El cost humà d'aquests treballs forçats en les pitjors condicions sanitàries i humanes va realitzar amb els beneficis que n'obeteniren les empreses privades i públiques que els varen explotar.
Mentrestant, avui continúa sent, per a la vergonya de la democràcia, un símbol franquista encara visitat pels seguidors d'ultradreta de les files actuals del PP.
Diu, irònicament, qui s'oposa al rentat de cara del "Valle" (o a la seva demolició i retorn dels difunts a les seves famílies), que és un "símbol de reconciliació", ja que tant hi ha cossos enterrats del bàndol franquista (Franco va voler els seus soldats al costat) com de l'altre bàndol (el republicà). El que no diuen aquests defensors del símbol franquista del "Valle" és que els cossos dels republicans varen ser traslladats des de les fosses comunes on s'havien llençat - evidentment sense demanar permís a les seves famílies - i només com a escarni pel fet d'estar sepultats als peus del seu pitjor enemic.

Nota 1: si voleu llegir el manifest de Leo Bassi sobre la vergonya del Valle de los Caídos:
http://www.leobassi.com/manifiesto.htm

Nota 2: les fotos han estat extretes de http://www.sbhac.net/Memoria.htm