EL VINCLE ENTRE CATALUNYA I EL TIBET / A LINK BETWEEN CATALONIA AND THE TIBET
« on: March 08, 2005, 11:59:26 AM » by PereCabra

El gos MUNTANYA DELS PIRINEUS, ha existit en la nostra serralada pirinenca des del s.IV a.C., de la mà d'un poble de raça caucàsica que es va establir des de la serralada Cantàbrica fins les comarques pirinenques de la Vall d'Aràn, Ribagorça, Pallars i Cerdanya, situades en el nord-oest de Catalunya. Es creu que aquest va ser l'origen del poble basc. Una prova d'aquesta llarga pervivència són els topònims d'origen basc: el 67% a la regió de Jaca, el 54% a l' alt Pallars, el 35% a la Ribagorça i un percentatge sense determinar a la Cerdanya. I encara hi ha una altra prova, no tant específica però sí incontrovertible perquè és de caràcter biològic: Fa pocs anys es va dur a terme una prova de sang en algunes zones del Càucas i es va comprovar amb les mostres recollides en el País Basc i en el nord-oest de Catalunya. En ambdós casos el percentatge de sang del tipus universal Rh negatiu, era més del triple que la mitjana.
Tant al Càucas com a les regions veïnes han existit i segueixen existint uns gossos amb unes característiques morfològiques i psíquiques sorprenentment similars al MUNTANYA DEL PIRINEU. Podem partir de l'hipòtesis de que aquests tipus de gossos procedeixen del MASTÍ DEL TIBET creuats amb LLOPS de les Altes planes d'Àsia. Evidentment amb el pas del temps, l'hàbitat, el clima, l'alimentació, el treball i les necessitats de l'home han anat modelant fins arribar a les diferencies existents en l'actualitat, però és molt possible que tots ells procedeixin d'una soca primigènia comuna. La primera vegada que se l'anomena "Gos dels Pirineus", data de l'any 1807 en què Labouliniere, en el seu anuari estadístic sobre els Alts Pirineus li dóna aquest nom. Abans eren coneguts com gossos de pastor, als que se’ls donava el nom de gossos de pleta, de cleda o de corral. A l'any 1888 el que va ser gran cinòfil anglès Hugh Dalziel, el va anomenar "Wolfhound dels Pirineus" (gos llop dels Pirineus). Als Pirineus Orientals també se'l coneix com "Gos Ramader". A la part occidental dels mateixos, en l'anomenada franja de ponent entre l'Aragó i Catalunya i en algunes valls alt-aragoneses com la de Gistaïn se'l crida "Mastí dels Pirineus". A la vall de Benasc se'l coneix com "Can de Güelles" (gos d'ovelles). Al llarg de la vessant francesa també se'l coneix com "Patou", A les valls d'Ossau i de Luz "Pastou" o "Pastoure" i a la vall d'Aure "Farou".
Hi ha d'altres mostres que ens parlen de la connexió entre la serralada Caucàsica i la Pirenaica: el Desmàn, petit animal semiaquàtic que és únic en aquestes dues regions; la raça bovina Grise de les Estepes anàloga a la raça Gascona, els ossos de les quals s'han trobat al costat dels ossos de grans gossos de muntanya; la Ramòndia, bella flor veritable joia dels Pirineus, es troba en nombroses espècies, quasi exclusivament en aquestes dues cadenes muntanyenques; i el Cárabo dels Pirineus, insecte endèmic, el parent més pròxim del qual es troba al Càucas.

Durant molts segles els habitants de les altes valls del Pirineu eren tribus muntanyenques, habitants de les muntanyes. La muntanya era la seva pàtria comuna, la seva terra. Les fronteres artificials que ara serveixen de línia divisòria entre estats, llavors no dividien res per a ells. Els habitants d'aquestes valls estaven units per vincles de tota mena. Tenien l'origen comú, donat que tots procedien de la fusió dels mateixos pobles; vivien en un medi físic semblant, disposaven d'iguals recursos naturals, tenien ocupacions semblants, trobaven idèntiques dificultats. Els mateixos motius apropaven els habitants de qualsevol d'aquestes valls als seus veïns del nord, als de l'est o als de l'oest. Aquesta unitat va donar usos i costums, formes de vida, formes de parlar, creences i supersticions similars. O sigui, existien les condicions necessàries per poder parlar d'una autèntica Civilització Pirenaica. I formant part d'ella, per l'especial rellevància que va tenir i que avui dia segueix tenint, en la protecció dels ramats, que eren i són, una de les bases de l'economia dels muntanyencs, hem de situar al nostre amic EL GOS DE MUNTANYA DELS PIRINEUS.

Aquesta civilització no va ésser producte de l'atzar; es tracta d'una cultura mil•lenària feta a través dels segles. La primera referència que tenim del poblament del Pirineu data de fa 450.000 anys, amb el descobriment del crani de l'home de Tautavel, que vivia en l'època glacial i ignorava el foc. Ja en èpoques relativament més recents als voltants de 8.000 anys a.C., es van trobar en una cova de la vall d'Ossau, closques de cargols agrupades omplint un espai de 6 metres de gruix, acompanyades de les corresponents agulles per extreure el mol•lusc.

En èpoques posteriors van haver-hi les invasions procedents de l' Àsia i de l'est d'Europa.


Com hem dit al començament, el MUNTANYA ha tingut i segueix tenint un paper fonamental en la Civilització Pirenaica. Ja a l'any 3000 a.C., quan els pastors baixaven de les altes valls per proveir-se de la necessària sal pels seus ramats, que gràcies al "camí salier" (un dels més antics camins prehistòrics que enllaçaven l'Atlàntic amb la Mediterrània, més o menys el que és ara la carretera que uneix Baiona amb Perpinyà), entre d'altres, eren aprovisionats pels mercaders a canvi d'anyells, formatges o productes del bosc, el MUNTANYA DELS PIRINEUS es quedava amb el ramat per protegir-lo i defensar-lo dels depredadors. Exactament la mateixa activitat que segueix fent avui en dia. En el passat eren llops i ossos els principals enemics del bestiar; després de desaparèixer pràcticament a principis del present segle, les guineus, les àguiles reials (àguiles cabriteres) i els gossos assilvestrats, han ocupat el lloc de protagonistes en els atacs contra els anyells i cabrits.

Alguns exemples: en el circ glacial d'Anéou, (vall del Pirineu Central), 3000 ovelles estan guardades encara avui dia i nit per una parella de MUNTANYES DEL PIRINEU que no deixen acostar-se ningú a menys de 150 metres. Roger Pineda, veí del poble de Dorres (Alta Cerdanya en els Pirineus Orientals), propietari i pastor d'un nombrós ramat d'ovelles ens diu: "quan les neus es fonen i fins ben entrada la tardor pujo el meu ramat a la regió del Carlit a 2500 metres d'altitud i des de que una parella de MUNTANYES DEL PIRINEU els guarda, m'he estalviat la sagnia d’anyells que els gossos assilvestrats realitzaven, abans havia sofert fins 46 baixes, (per cert el mascle té tres esperons a cada pota del darrera, signe inequívoc de l'ancestralitat de la raça), A més, hi ha a la mateixa comarca tres ramats importants d'ovelles, concretament en els pobles d'Enveitg, Err i Bor, que estan protegits per un MUNTANYA DELS PIRINEUS cadascun. Recentment, també han estat incorporats els MUNTANYES DEL PIRINEU, en dos importants ramats de la comarca catalana de l'Alt Empordà, que eren assetjats per les guineus. Al llarg de l'any 1999 la Generalitat de Catalunya, dintre del context del Programa Life, ha fet entrega de 23 MUNTANYES DELS PIRINEUS als ramaders de la comarca de l'Alta Ribagorça, i està prevista l'entrega de més exemplars durant el present any. A més, em consta que ja comencen a ser nombrosos els ramats d'ovelles que estan protegits pels nostres amics en altres comarques catalanes. Jean Labadiolle, criador d'ovelles al poble de Bielle (Pirineus Atlàntics), va veure un ós el 26 de Juliol de 1991 pel matí. "Jo havia portat el ramat cap els prats d'alçada, per damunt del port de Marie-Blanque. Des de començaments de Juliol havia notat un comportament estrany en els animals, sempre estaven alerta i la meva gossa, una femella Patou dels Pirineus-, semblava cansada. Vaig sentir a la gossa bordar. Em vaig endinsar al bosc. Vaig arribar al prat i allà estaven l'os i la meva gossa, cara a cara. L'os s’avançava, llavors la meva gossa retrocedia. Ella bordava, llavors era l'os el que retrocedia. Llavors vaig córrer, vaig cridar i vaig escridassar-lo. L'ós es va enfurismar, es va aixecar sobre les potes del darrera i em va plantar cara. Llavors la meva gossa es va abalançar i li va donar una empenta. Ell va tornar sobre les seves quatre potes i se'n va anar tranquil•lament". Fora de la nostra serralada, a Israel, en els Alts del Golàn, immensos territoris on pasturen els ramats, els MUNTANYES DEL PIRINEU han estat adoptats per combatre els llops i els lleopards. Al desert del Négueb, sis femelles de MUNTANYA DELS PIRINEUS guarden i protegeixen un ramat de 300 alpaques. En alguns estats americans com Texas i Wyoming els MUNTANYES DELS PIRINEUS protegeixen dels coiots els grans ramats de cabres d'angora i ovelles que pasturen a les immenses praderes. A la zona dels Alps francesos tocant a Itàlia hi ha hagut un ressorgiment en la població de llops i, per aquests motiu, els ramats d'ovelles estan protegits per MUNTANYES DELS PIRINEUS. Segons dades de l'agrupació francesa, "Association pour la Promotion des Animauax de Protection", són més de 250 MUNTANYES DELS PIRINEUS, els que avui en dia estan portant les tasques de vigilància i protecció de ramats a tota França, nombre que segueix augmentant constantment. L'any 1976 es va emprendre, en una regió del sud-est de Noruega, un estudi governamental sobre quin era el gos més adient per allunyar els óssos dels llocs habitats. El resultat va recaure precisament en el MUNTANYA DELS PIRINEUS. Últimament també han estat incorporats en els ramats d'ovelles de Gran Bretanya i Canadà i en els ramats de rens de Noruega i Finlàndia.



Als nostres dies quan no desenvolupen cap activitat relacionada amb el pastoreig, es converteixen en els més fidels i insubornables guardians de cases, propietats o finques. És molt corrent veure a aquest gegant blanc ajagut al portal o a l'era de qualsevol casa del Pirineu, però cada vegada més la seva feina de vigilància s'ha anat estenent per tota la geografia espanyola. No importa si és una zona calorosa o freda. El mantell del MUNTANYA s'adapta perfectament al seu hàbitat. Si fa fred es proveeix del seu llanós subpèl i si fa calor es desprèn d'ell. Mentrestant, el pèl de la capa externa, molt més llarg, li fa de matalàs tèrmic ja sigui en un o altre sentit.

Jordi Pasquet, llicenciat en psicologia clínica i ensinistrador professional de gossos assenyala: "Estic convençut que el MUNTANYA és un dels pocs gossos que avantposa la reflexió a l'acció. Observa la situació, avalua la seva importància i actua en funció d'aquesta. Té a més un caràcter lliberal i independent, si se'l crida quan està desenvolupant una tasca que considera més important, primer l'acaba i després respon a la crida. Per contra, si avalua una situació de perill, agafarà l'iniciativa sense que hi hagi cap ordre". Tanmateix, en la convivència habitual el seu caràcter és noble, bondadós i molt equilibrat, ideal per viure en família, especialment si hi ha canalla, pels qui sent una especial predilecció. Tot i així, si aquests el molesten en excés mai els rondinarà, tot el contrari, gemegarà i s'apartarà prudentment d'ells. Mai perd la fidelitat als seus, però no hem de perdre de vista que és un gos de guarda i s'enfrontarà amb coratge i extraordinària agressivitat als estranys amb males intencions.

Quan es parla del MUNTANYA i es vol descriure'l, no podrà ser comparat amb cap altra raça encara que li sigui molt propera. EL MUNTANYA DELS PIRINEUS posseeix un cap incomparable, amb una mirada molt maca, calmada, serena, contemplativa...., és el que en diem "l'expressió pirinenca". Cap altre gos posseeix aquesta mirada.

A Catalunya, fa quatre anys, el centre d'estudis i cria selectiva de MUNTANYES DELS PIRINEUS, "LA BORDA D'URTX", va crear la "PLATAFORMA PER A LA DIVULGACIÓ DEL GOS DE MUNTANYA DELS PIRINEUS", que cada diumenge al matí, exposa una mostra de MUNTANYES DELS PIRINEUS en el mateix centre de la vila pirinenca de Puigcerdà (Cerdanya), en la qual a més de poder admirar bells exemplars, s'exposen diverses fotografies que mostren, entre d'altres, gossos amb el ramat i amb els típics i protectors collars de pues de ferro i es dóna tot tipus d'assessorament i d'informació sobre aquesta meravellosa i antiquíssima raça.


Article amablement cedit per Joan Ferrer i Sirvent, LA BORDA D'URTX - CATALUNYA
www.labordadurtx.org

* * *

The dog MOUNTAIN OF THE PYRINEES, has existed in our Pyrenean mountain range from the IV century b.C., and arrived here with some people of caucasic origins who settled from the Cantabric mountains until the Pyrenean regions of the Valley of Aràn, Ribagorça, Pallars and Cerdanya, placed in the northwest of Catalonia. It is believed that this was the origin of the Basque people too. The toponyms of Basque origin are an evidence of this long survival: the 67% of toponyms in the region of Jaca, the 54% of toponyms in the high Pallars, the 35% of toponyms in the Ribagorça and a percentage without determining in the Cerdanya. And there is still another evidence, not so specific but true because it is from biological character: Few years ago an test of blood was carried out in some zones of the Caucasian area and collections were checked out with the samples in the Basque land and in the northwest of Catalonia. In both cases the percentage of blood of the universal type RH negative rhesus factor, was more from the triple than the average in Europe.
In the Caucasian area as well as in the neighboring regions they have existed and there continue being some dogs with some surprisingly similar morphological and psychic characteristics to the MOUNTAIN OF THE PYRINEES. We can depart of the hypotheses of these types of dogs coming from the MASTIFF OF THE TIBET crossed with WOLVES of the High Plains of Asia. Obviously with the pass of the time, the influence of the habitat, the climate, the feeding, the work and the needs of the man, they have modelled to differentiate them in the present, but it is very possible that all they come from a common primitive root.
The first time that a name wass given was "Dog of the Pyrenees" and dates from year 1807 (Labouliniere, in her statistical yearbook about the Pyrenees Heights). Before they were known like dogs of shepherd, of farmyard. In year 1888 the English cinophile Hugh Dalziel named them "Wolfhound of the Pyrenees" (wolf dog of the Pyrenees). In the eastern Pyrenees people also knows them as "Farming Dog". To the occidental part of the Pyrenees, in the border between Aragon and Catalonia and in some high valleys of the Aragonese Pyrenees, as that of Gistaïn, they call them "Mastiff of the Pyrenees". In the valley of Benasc it is known like "Can of Güelles" (dog of sheep). Along the French slope also it is known like "Patou", To the valleys of Ossau and of Luz "Pastou" or "Pastoure" and to the valley d'Aure it is known like "Farou".
There are other samples that speak us about the connection between the Caucasic mountain range area and the Pyrenean one: the Desmàn, small semi-aquatic animal that is unique in these two regions; the bovine race Grise of the Steppes analogous to the race Gascona; the Ramòndia, beautiful true flower jewel of the Pirineus, that it is find in numerous spices, almost exclusively in these two mountain chains; and the Cárabo of the Pyrenees, endemic insect, the nearest relative of which is in the Caucasic area.

During many centuries the inhabitants of the high valleys of the Pyrenees were mountain tribes, inhabitants of the high lands. The mountain was thei common homeland, their country. The artificial borders that now serve as dividing line among states, did then not divide anything for them. The inhabitants of these valleys were joined by bonds of every kind. All those peoples had the common origin, given that all came from the fusion of the same peoples, although different origins were previously detected; they lived in a physical environment, they lived in a natural order and from the natural resources, with similar occupations and identical difficulties to survive. The same motives neared the inhabitants of any from these valleys to their neighbors from the north, to those of the east or to those of the west. This unit gave uses and habits, living, forms of speaking, beliefs and similar believings. There were the necessary conditions to be able to speak about an authentic Pyrenean Civilization. And having a special significance to these peoples (that nowadays continues having) the protection of the herds, the bases of the economics of the mountaineers. This is were we have to place the importance of the dog MOUNTAIN OF THE PYRINEES.
This civilization was not a product of the random factors; it is a matter of a millennial culture made through the centuries. The first reference that we have of the settlement of the Pyrenees dates of 450.000 years ago, with the discovery of the skull of the Man of Tautavel, that lived in the glacial period and that ignored the fire. Already in periods relatively more recent of 8.000 years b.C., shells of snails grouped filling in a space of 6 meters in thickness, were found in a cave of the valley of Ossau accompanied of the corresponding needles to extract the mollusc.
In posterior periods there were the invasions coming from Asia and from the east of Europe that brings the celtic blood to the area.


We have suggested first, that the MOUNTAIN OF THE PYRINEES has had and continues having a fundamental role in the Pyrenean Civilization. Already in year 3000 b.C., the shepherds brought valleys down for supplying themselves with the necessary salt for their herds (walking the "salier pathway", one of the most ancient prehistoric paths that connected the Atlantic with the Mediterranean, more or less that which it is now the road that joins Baiona to Perpinyà), and they brought their cheese and products of the forest, to supply to the plains people. the MOUNTAIN OF THE PYRINEES remained with the herd to protect them of the predators. Exactly the same activity that they continues making nowadays. In the past the main enemies of the livestock were wolves and bears; after disappearing practically at the beginning of the present century, the foxes, the royal eagles and the wild dogs, have occupied the place of protagonists in the attacks against the lambs and their kids.

Some examples: in the glacial circus of Anéou, (valley of Central Pyrenees), 3000 sheep are guarded still nowadays for a couple of MOUNTAIN OF THE PYRINEES that do not let anybody approach less than 150 meters. Roger Pineda, neighbour of the village of Dorres (High Cerdanya in the eastern Pyrenees), owner and shepherd of a numerous herd of sheep said to us: "when the snows melt and even well entered the autumn I rise my herd in the region of the Carlit, 2500 meters of altitude, and since a couple of MOUNTAIN OF THE PYRINEES guards them, I have saved the bloodletting of lambs that the wild dogs carried out, before I had suffered until 46 dead, (by the way, his MOUNTAIN OF THE PYRINEES male has three spurs in each posterior leg, unambiguous sign of the ancestrality of the race). Moreover, there are three important herds of sheep, precisely in the villages of Enveitg, Err and Boron, that are protected by a MOUNTAIN OF THE PYRINEES each. Recently, they have also been incorporated in two important herds of the Catalan region of l'Alt Empordà, which were besieged by the foxes. Along year 1999 the Generalitat de Catalunya, in the context of the Program Life, delivered 23 MOUNTAINS OF THE PYRINEES to the stockbreeders of the region of l'Alta Ribagorça , and the delivery of more specimens is foreseen during the next years. Moreover, I have evidence about the herds of sheep that are protected by our dogfriends in other Catalan regions already starting to be numerous. Jean Labadiolle, breeder of sheep in the village of Bielle (Atlantic Pyrenees), saw a bear the 26 July of 1991 in the morning. "I had brought the herd to the meadows of the high lands, over the port of Marie-Blanque. From the beginnings of July I had felt a strange behavior in the animals, that alerted my dog, a female Patou dels Pirineus-, she seemed tired. I regretted to the dog to bark. I penetrated into the forest. I arrived to the meadow and I saw there the bear and my dog, face to face. The bear advanced, my dog went backwards. She barked, then the bear went backwards. Then I moved, I shouted and I scolded the bear. The bear became infuriated, he got up on the posterior legs and faced me. Then my dog threw itself and gave him a push. The bear came back on their four legs and left calmly". Out of our mountain range, in Israel, in the Heights of the Golàn, immense territories where they graze the herds, the MOUNTAINS OF THE PYRINEES have been adopted to fight against the wolves and the leopards. In the desert of the Négueb, six females of MOUNTAIN OF THE PYRINEES guard and protect a herd of 300 alpaca. In some American states like Texas and Wyoming the MOUNTAINS OF THE PYRINEES protect of the coyotes the big herds of goats of angora and sheep that graze in the immense prairies. In the zone of the French Alps there has been a revival in the population of wolves and, for these motive, the herds of sheep are protected by MOUNTAINS OF THE PYRINEES. According to datum of the French group, "Association pour Promotion des Animauax de Protection", 250 MOUNTAINS OF THE PYRINEES are nowadays bringing the tasks of surveillance and protection of herds to all France, number that continues increasing constantly. The year 1976 was undertaken, in a region of the south-east of Norway, a governmental study about which was the most suitable dog to drive away the bears from the inhabited places. The result fell precisely in the MOUNTAIN OF THE PYRINEES . Lately also they have been incorporated into the herds of sheep from Great Britain and Canada and in the herds of reindeer of Norway and Finland.

Today, when the MOUNTAIN OF THE PYRINEES do not develop any activity related with the sheep guard, they become the most faithful and incorruptible guardians of homes. It is very usual to see the white giant laid in the portal or in the front of a house of the Pyrenees, but more and more they work of surveillance. It does not matter if it is a warm or cold zone. The mantle of the MOUNTAIN OF THE PYRINEES adapts perfectly to the habitat. If it is cold is supplied of the subhair and if it is hot he simply detaches of him. In the meantime, the hair of the external layer, much longer, acts as mattress thermal or in one or another sense for them.

Jordi Pasquet, graduate in clinical psychology and professional trainer of dogs points out: “I’m convinced that the MOUNTAIN OF THE PYRINEES is one of the few dogs that first makes the reflection and then acts. He observes the situation, evaluates the importance and then acts depending on this. They have a liberal and independent character, if you cal them when are developing a task that they consider more important, first finishes it and afterwards replies to the call. In return, if they evaluate a situation of danger, the initiative will be taken without being given any order". However, in the usual communal life their character is noble, kind and a lot balanced, ideal to live in family, especially if there are children, having a special predilection to the kids. Even if these ever bother him in excess he will not grumble to them, but to the contrary, they will moan and will move back carefully from them. They never lose the faithfulness, but we do not have to forget that is a dog of guard and that they will face the strangers with courage.

The MOUNTAIN OF THE PYRINEES can not be compared to any other dog race even if it is very next for him. The MOUNTAIN OF THE PYRINEES possesses an incomparable head, with a very nice look, calmed, serene, contemplative...., "the Pyrenean expression". No other dog possesses this look.

In Catalonia, four years ago, the center of studies and selective breeding of the MOUNTAIN OF THE PYRINEES , "La Borda d’URTX", created the "PLATFORM FOR THE DIVULGING OF THE MOUNTAIN OF THE PYRINEES ", that every Sunday in the morning, sets forth a sample of them in the same center of the Pyrenean village of Puigcerdà (Cerdanya), in which you can be able to admire beautiful specimens and information about this wonderful and very ancient race.

Article handed over by Joan Ferrer i Sirvent, La Borda d’URTX - CATALONIA
www.labordadurtx.org