El dret a l’autodeterminació.
« on: December 01, 2004, 06:39:12 PM » by PereCabra


Resum de ressolucions internacionals a favor del Dret a l’Autodeterminació:

Carta Fundacional de l'ONU
26 de juny de 1945
Article 1.2a.: "Els objectius de les Nacions Unides són [...] desenvolupar les relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d'autodeterminació dels pobles, i prendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal..."
En els articles 55 i 76 també es reconeix el dret a l'autodeterminació dels pobles, tot i que no se n'especifica el contingut.

Pactes Internacionals sobre Drets Humans
Són el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tots dos documents van ser aprovats per l'Assemblea General de l'ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966. Aquests Pactes parlen del dret a l'autodeterminació en els apartats 1i 3 d l'article1, comuns a tots dos textos. L'apartat 1 de l'article 5, que també és comú, hi fa referència de manera implícita.
Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
Article 1.3 "Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."
Article 5.1 "Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en major mesura de la que es preveu en aquest Pacte."
Aquests articles són una bona referència per parlar del d'autodeterminació dels pobles, perquè els Pactes tenen un caràcter de tractats internacionals, és a dir, de normes jurídiques vinculants per a tots els estats que els han ratificat, com per exemple l'Estat espanyol, que ho va fer el 20 d'abril de 1977.
La referència al dret d'autodeterminació als Pactes atorga a aquest dret el caràcter de dret fonamental, de clau de volta de la construcció jurídica dels drets humans.

Resolucions de l'Assemblea General de l'ONU
Resolució 545 (VI), 5 de febrer de 1952:
"Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos."
Resolució 637 A(VII), 16 de desembre de 1952: "Els Estats membres de l'Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes."
"El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home."
Resolució 1514 (XV): Declaració de Descolonització, 14 de desembre de 1960: "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural." Aquesta resolució es va adoptar per reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles en vies de descolonització.
Resolució 2625: Declaració sobre Principis de Dret Internacional referents a les Relacions d'Amistat i Cooperació entre Estats, 24 d'octubre de 1970: "Tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferència externa, el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tots els Estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb allò estipulat en aquest capítol."
"El principi d'igualtat de drets dels pobles i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una contribució significativa al dret internacional contemporani i la seva aplicació efectiva té una importància màxima en la promoció de les relacions d'amistat entre els Estats que tenen el seu fonament en el respecte del principi de la igualtat sobirana."
Resolució 49/148, 7 de febrer del 1995:
S'hi proclama "la realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" i s'hi destaca "la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació".

Resolucions del Parlament de Catalunya
Resolució 98/III del Parlament de Catalunya, sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana.
El 12 de desembre de 1989, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per la qual Catalunya no renuncia al dret a autodeterminar-se. Hi van votar a favor Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Ctalunya i el Centre Democràtic i Social. El Partit dels Socialistes de Catalunya hi va votar en contra. El Partit Popular no va assistir a la sessió.
La resolució aprovada diu:

1. El Parlament de Catalunya declara, solemnement, que Catalunya forma part d'una realitat diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha mantingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques i les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.

2. El Parlament de Catalunya manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

3. El Parlament de Catalunya afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà augmentar les cotes d'autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.

Resolució del Parlament de Catalunya de 1998
L'1 d'octubre de 1998, el Parlament de Catalunya va votar una resolució amb la qual es va ratificar el dret a l'autodeterminació de Catalunya. La resolució va comptar amb 75 vots favorables (els dels diputats de CiU, ERC, PI i EUiA), 39 abstencions (dels diputats del PSC) i 15 vots negatius (del PP).
Va ser el primer cop que es va aprovar en el ple del Parlament una inciativa que proclamava el dret a l'autodeterminació (la proposta de 1989 es va debatre en comissió).
El text de la resolució afirma:
"El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat."

Altres documents

Versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l'Assemblea General de l'ONU el 1966
S'hi defineix el principi de l'autodeterminació en el context d'una societat democràtica.
Acta Final de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa, de 1975 (Conferència d'Hèlsinki)
Article 1.8: Els Estats participants respectaran la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a l'autodeterminació, actuant sempre d'acord amb els objectius i principis de la Carta de les Nacions Unides i amb les normes de dret internacionals pertinents, incloses les que fan referència a la integritat territorial dels Estats. ................
En virtut del principi d'igualtat de drets i de l'autodeterminació dels pobles de definir, en plena llibertat, quan vulguin i de la manera que vulguin, la seva política interior i exterior, sense interferències externes, i encarar com creguin convenient el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cultural. ..............................................
Els Estats participants reafirmen que el respecte a la igualtat de drets i l'autodeterminació dels pobles i exercici efectiu té una importància cabdal entre els Estats esmentats i també amb tots els altres Estats; igualment recorden la importància d'eradicar qualsevol tipus de violació d'aquest principi.

Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sàhara Occidental
"El dret a l'autodeterminació és un dret dels pobles en territoris no autogovernats."
Proposició no de llei sobre el dret a l'autodeterminació del poble basc (acord de ple)
El Parlament Basc, en sessió ordinària celebrada el 15 de febrer de 1990, va aprovar la següent Proposició no de llei sobre el dret a l'autodeterminació del poble basc:

"El Parlament Basc proclama:

1. Que el poble basc té dret a l'autodeterminació. Aquest dret consisteix en la potestat dels seus ciutadans per decidir lliurement i democràtica el seu estatus polític, econòmic, social i cultural, sigui dotant-se d'un marc polític propi o compartint, totalment o en part, la seva sobirania amb altres pobles..
2. Que l'exercici del dret a l'autodeterminació té com a finalitat la construcció nacional d'Euskadi. En aquest sentit, la construcció nacional és un procés dinàmic, gradual i democràtic, integrat pel conjunt de decisions, incloses, si s'escau, les de caràcter plebiscitari, que el poble basc adopti al llarg de la seva història atenent els condicionants interns o externs de la conjuntura històrica, les seves possibilitats reals i l'interès dels bascos..
3. [...].
4. Que essent el poble basc el titular del dret a l'autodeterminació, són les seves institucions representatives, d'acord amb l'organització política existent, i, en particular, el Parlament Basc, les úniques legitimades per impulsar-ne l'exercici. En aquest sentit, la legitimitat de totes les idees polítiques expressades democràticament té en el marc parlamentari la via de defensa i, si s'escau, d'incorporació a l'ordenament jurídic de qualsevol reivindicació. Per tant, aquest Parlament està legitimat per promoure i decidir les iniciatives que tinguin per objecte fer possible la consecució de les aspiracions dels ciutadans bascos, plantejant, si s'escau, les reformes de tota mena que consideri oportunes, de conformitat amb els procediments establerts a aquest efecte."