ECOSOFIA: una ecologia de la ment.

La biosfera ens dóna el millor exemple d’un veritable ordre econòmic natural: és un procés continu de reciclatge.
Més precisament, la biosfera és governada pel principi de la migració biogènica d'àtoms, el canvi a estats químics de composicions moleculars successives a causa de processos naturals i inevitables de vida: digestió, respiració, eliminació, cultiu, etc.

En la seva condició present, la humanitat és totalment desobedient a les lleis naturals d'economia per la qual funciona la resta de la biosfera. L'economia practicada per la cultura humana que domina és el contrari exacte de l'economia de la biosfera: gastem el màxim per produir el menys originant un munt de residus complementaris i malbaratant molta energia.
Això explica un estil de vida en el qual l'individu s'aliena dels processos orgànics de natura i virtualment totes les necessitats provenen de la indústria o són processades per ella: s'empaqueten, s'envien i es comercialitzen, per ser venut en els palaus del consumisme anomenats supermercats.

Tot això no fa altre que mostrar-nos una dessincronia evident entre l’home i la natura.

L'univers antropocèntric creat per l’home és tridimensional i físic. En aquest concepte erroni de materialitat es basa, precisament, el consumisme: la realitat és atansable, manipulable, transformable i al nostre servei.
Però és un concepte erroni, perquè la realitat física, segons demostra la ciència, està formada per una quarta dimensió anomenada Temps. Això fa que el plantejament comsumista sigui erroni. El temps és una funció mental (en el sentit que no pot ser percebut pels sentits sino per la ment). És a dir, de les quatre dimensions de la natura (o de la realitat) n’hi ha tres que són percebudes pels sentits, mentre que la quarta ho és per la ment.
El nou model de realitat que es dibuixa ja no pot ser antropocèntric, des del moment que el temps no és governable com ho és la matèria. El nou model de realitat que es dibuixa ha de ser, evidentment, cosmocèntric i, en la mesura que la creació s’autoregula econòmicament en un procés continu de reciclatge, el nou model de realitat ha de ser inevitablement ecocèntric.

A la consciència d’aquest fet i al seu estudi n’anomeno ecosofia.
Ecosofia implica un despertar.

Al centre d’aquest nou concepte de realitat hi ha el principi de la Creació, essència i propòsit.

D’acord amb el principi d’ecologia de la biosfera – o d’aquesta “nova realitat conscient” - els nostres drets biosfèrics són també obligacions biosfèriques: una vida on comportament i conducta han de ser responsables i d’acord amb la biosfera. És a dir: una vida guiada per molt més que una materialitat manipulable: una vida augmentada de nivell on tot pren sentit a la llum d’una ecoresponsabilitat comuna.
Aquesta eco-responsabilitat comuna (eco-co-responsabilitat), en altres èpoques s’hauria anomenat teocentrisme, espiritualitat, procés místic… conceptes que ara queden molt per sota de les veritables conseqüències d’una revolució mental com aquesta.

El pla de la Creació revelat a través de la natura inclou l’home en l'economia natural. És a dir, la nova consciència de l’home el projecta cap una nova realitat on la nova economia s’ha de sincronitzar amb el sistema econòmic de la biosfera. Aquest sincronisme és un fet necessari del moment en que es produeix una obertura mental que inclou la percepció del temps com a quarta dimensió.

Incloure el temps implica consciència, implica causes i efectes. És a dir, implica sostenibilitat.

I aquesta sostenibilitat, que a nivell de la biosfera és un fet necessari per la vida, implica moltes coses més a nivell d’etnosfera.
L’economia natural comença I acaba en la biosfera. L’ecosofia comença i acaba en l’etnosfera: les necessitats més fonamentals han estat tingudes en compte en l’equilibri dels ecosistemes que formen la biosfera. Les necessitats més petites han de ser tingudes en compte en l’ecosistema humà de l’etnosfera. Així, els col•lectius menys afavorits s’han d’afavorir, els avis han de reprendre la seva funció social, el pobles més afeblits s’han de reforçar, les cultures respectar i fonamentar, els drets i les veus de tothom escoltar, els desintegrats fer per què s’integrin…

Tot plegat, perquè ara som conscients del temps i perquè una nova dimensió ha passat a formar part del que coneixem com a realitat.

Si la humanitat s'ha de tornar a guanyar el seu dret en el pla de la Creació, cal crear els mecanismes necessaris de sincronia amb l’economia natural que facin perdurable els ecosistemes naturals i els ecosistemes humans.
El comercialisme i el consumisme són estats alterats de consciència que alimenten l'ego.
L'ego tri-dimensional està empenyorat per una consciència finita de temps que l’aboca al refugi de l’economia de mercat lliure.

Igualtat, autonomia i respecte són, doncs, condicions indispensables pel correcte equilibri dels ecosistemes humans. Una nova cultura econòmica sorgeix d’aquesta consideració: una cultura econòmica que s’expressa en un model de comportament d’acord a les normes de la quarta dimensió temporal que governa tota la vida i tot ordre en l'univers.

Quan la realitat que experimentem i vivim és centrat, explicat i justificat en la Creació mateixa, tot pren significat, fins i tot el sentit de l’aquí i de l’ara, ja que tot ésser viu i, per tant, tot home o tota dona, estan en contacte directe amb la font de la Creació en tot moment i en tot lloc, sense mitjancer i sense allunyaments teòrics, amb tot el dret, però també amb tots els deures.

En el si de la biosfera tota vida està interconnectada, en un procés biogènic. El mateix passa en l’Etnosfera: cap individu no neix sense una família, unes connexions de sang, relacions socials, cultura, drets. Les Nacions Índies d’Amèrica ho han expressat des de sempre amb els termes: "Mitakuye Oyasin” (tots estem relacionats), i així el seu sistema democràtic ha estat el més perfecte i la seva economia perfectament sincronitzada amb la sostenibilitat natural.
Aquesta descripció de la realitat (i de la vida) és una funció de la Llei del Temps: l'ordre autònom de la biosfera.

Segons aquests paràmetres, la producció industrial massiva no és la fórmula correcta d’economia, perquè destrueix els valors tant de la biosfera com de l’etnosfera. El sistema d'esclavatge de sou necessari per a la producció en sèrie i pel posterior consum i nova producció en sèrie aliena valors familiars, veïnals, de barri, de ciutat, de país i de cultura.
La conseqüència d'aquest procés és el caos i anarquia de la vida moderna on la família és desmembrada i on calen nous remeis a un sistema productiu decadent: cuidadors, psicòlegs, terapeutes, assistents, advocats, policia...

Totes les formes de vida en el nostre sistema solar deuen la seva existència i el seu funcionament al sol. De la mateixa manera que els ecosistemes de la biosfera participen d’un procés respiratori comú, tots els ecosistemes humans de l’etnosfera haurien de participar d’un procés respiratori comú que, en aquest cas es diria autonomia, igualtat, respecte, creixement, cultura, economia sostenible… i que es resumeix en un sol terme: ecosofia. L’ecosofia, o consciència global de la quarta dimensió temporal de la realitat, és l’equivalent a la llum solar d’un ecosistema de la biosfera.

---

Drets de l’Etnosfera:

- Tu ets un ser lliure. Ningú no et pot dir per on anar.
- No hi ha cap autoritat fora de tu mateix; no hi ha mitjancers entre tu i la Creació; no hi ha intercessors.
- Ningú no pot afegir res a la teva vida. Ningú no et pot prendre res.
- Ningú no et controla i tu no pots exercir control sobre ningú.
- Estàs despullat davant la Creació sencera, així que procura no malbaratar-la si no vols ser tu mateix malbaratat.
- Només tu pots fer alguna cosa de valor per a la teva vida; només tu la pots fer malbé
- No ets millor ni pitjor que ningú.
- Ningú no et pot prendre el teu lloc: hi tens dret per naixement. No vulguis prendre-li el lloc a ningú.
- Res no posseeixes, res no és teu. De manera que procura cuidar allò que t’és cedit pel fet d’estar viu.
- Tot allò que fas suma o resta a la veritat que és la realitat. Sigues lleial al benestar dels teus companys.
- Viu en bons termes amb tothom per a que tothom visqui en bons termes amb tu.
- Tu ets una part indispensable de la Creació. Formes part de l’ecosistema de la biosfera ; formes part de l’ecosistema de l’etnosfera. No et rendeixis: el món et necessita.
- Digues la teva veritat i escolta la veritat dels altres: fins i tot els ignorants poden tenir raó.
- No et comparis amb ningú; no permetis que et comparin: només tu ets tu.
- Disfruta del que aconsegueixis i viu amb profunditat els teus plans: són els plans del món.
- No fingeixis afectes.
- Síes amable amb tu mateix, de la mateixa manera que ho ets amb els altres.
- Tingues cura, posa atenció en la vida, esforça't a ésser feliç.


Trobo molt curiós i revelador que “el problema” i, evidentment la solució de tot plegat, radiqui en la comprensió i utilització del temps, i concretament en la trampa que suposa la concepció mental del “temps lineal”. El fet que aquest sigui únicament perceptible pel pla mental ens porta automàticament a relacionar-lo amb la ment humana i la intel.ligència. De fet, en els estadis de desenvolupament de l’ésser humà està contemplada la comprensió mental del temps lineal com a una de les fites bàsiques que comencen a diferenciar la ment infantil d’una ment que camina cap a la seva maduració. Queda clar que, si l’home té la capacitat de destruir el mateix que li dóna la vida, és degut a alguna facultat que el caracteritza i que no pot ser pròpia de la resta de criatures de la creació, totalment incapaces de ser agents de tal destrucció! L’ésser humà manipula al seu gust els paràmetres als quals té un accés privilegiat a través d’aquest vehicle especial del què disposa, la intel.ligència. De fet, la manipulació del factor temps, comença per la negació del “temps cíclic” al què la totalitat de la natura respon de forma instintiva. L’ésser humà, i especialment l’individu occidental, immers en la cultura de la immediatesa, s’aferra, per interessos de comoditat momentània, a la vivència del temps lineal i es tapa els ulls davant l’evidència instintiva del temps cíclic. No vol veure res més enllà de l’aquí i l’ara, es nega a fer una ullada a cap de les etapes que succeeixen als seus actes, fugint de les conseqüències que puguin generar. A més, apart de negar així una realitat cíclica amb la que, vulgui o no vulgui, està sincronitzat, nega també una de les etapes més importants d’aquesta concepció cíclica de les coses: la mort, perdent així tot el sentit de la vida. La negació de la mort omple l’individu d’un fals poder assentat en la filosofia de la immediatesa i de l’egocentrisme més destructiu. Tal com dius, Pere, “el temps no és governable com ho és la matèria”. Podem dir que el temps governa la matèria i/o que ambdós es combinen a la perfecció en aquest “procés continu de reciclatge”, que és una de les grans meravelles que la perfecció dels cicles de la natura ens mostra generosament i del que no estaria gens malament que els humans en comencéssim a aprendre alguna cosa.
Cisa