Ecoeficàcia versus ecoeficiència
« on: March 18, 2005, 12:25:52 AM » by Cisa

(English at the end)

Faig una síntesi d'un article sobre ecoeficàcia, un concepte proposat per Michael Braungart, químic, ex-director de la secció de química de Greenpeace i fundador de l'Agència per al Foment de la Protecció Mediambiental (EPEA); i William McDonough, ex-degà d'arquitectura de la Universitat de Virgínia i guardonat dues vegades amb el Premi Presidencial de Desenvolupament Sostenible. Ambdós son autors d'un llibre titulat Este libro no es un àrbol, on proposen un redisseny total del sistema de producció industrial. L' edició nord-americana del llibre va ser fabricada amb un paper sintètic fet de resines plàstiques i excipients inorgànics, impermeable i reciclable per medis convencionals, constituint un exemple exemple pràctic de la seva filosofia, que defineixen amb la frase “del bressol al bressol”.

Aquests autors diuen que si fins ara l’ensenya són les tres erres -reduir, reutilitzar, reciclar-, proposen un canvi cap a la filosofia “escombraries igual a aliment”. Diuen que la qüestió no és produir menys o reciclar l'utilitzat, sinó fabricar d'una altra manera, tenint en compte tant com l'ús del producte la seva fabricació i la seva vida després de l'ús. No els sembla lògic que l'envàs de la llet duri milers de vegades més que el producte a consumir! Els actuals processos productius van néixer en circumstàncies molt diferents de les actuals. La Revolució Industrial va néixer en un món amb un coneixement de si mateix molt inferior al nostre: avui sabem els efectes de l'activitat industrial en plantes, animals i persones, però seguim utilitzant els mateixos processos, uns processos lineals, “del bressol a la tomba”, on tot ha estat dissenyat per acabar en a les escombraries.

La solució, segons ells, no és l'ecoeficiencia (la tendència actual de fer més amb menys, reequipar les màquines amb motors més nets, ràpids i silenciosos per contaminar menys) ja que aquesta només limita temporalment els danys. El reciclat dels materials així produïts és un infraciclat (la qualitat del material es redueix, ja que no han estat pensats per a nous cicles d'ús, i, a més, com que els materials infrabrunyits són menys resistents que els seus predecessors, sovint se'ls afegeixen encara més productes químics). Fins i tot poden resultar més cars.

Davant l'ecoeficiencia, els autors proposen l'ecoeficacia. Es tracta de redissenyar la indústria. Els humans són l'única espècie que pren de la terra àmplies quantitats de nutrients necessaris per a processos biològics però que rares vegades els torna en forma reutilitzable. Així que proposen "eliminar el concepte de residu", i "dissenyar les coses -els productes, els embalatges i els sistemes, des d’un bon principi, pensant en que no existeixi el residu". El redisseny complet, des del principi, dels processos de fabricació, sabent el que volem obtenir, implicaria no produir residus potencialment perillosos, estalviar molts diners en materials valuosos i disminuir l'extracció de matèries primeres, ja que després d'acabar el seu ús, servirien per a altres funcions, com a nutrients d'aquest o d'altres processos. En comptes de vendre's productes es vendrien productes de serveis, això és, un servei deixat per un determinat producte per un temps, després del qual el fabricant l'utilitzaria per fabricar nous productes. El redisseny hauria de respectar les tradicions locals, que s'han desenvolupat així per raons lògiques, i imitar als sistemes naturals, que han fet el mateix. Encara que la proposta sembla una utopia, ja s'està emportant a la pràctica en un lloc mític: la vella i inicial Rouge Plant de Ford a Dearborn. Els autors han redissenyat completament aquesta immensa planta de producció dotant-la d'abundant llum natural, ocupant les seves teulades amb jardins, aconseguint purificar aigua, escalfant o refredant les persones i no a l'edifici o intentant implementar models, com l’U, que funciona amb hidrogen. Un intent que el consum no sigui només democràtic sinó respectuós amb la nostra vida.

Si voleu més informació sobre tot això, sobre el llibre i sobre el paper en què està fet aneu a www.mbdc.com/features/feature_may2002.htm

Una abraçada,
Cisa


What you see here is a synthesis of an article I read about ecoeficacy, a concept proposed by Michael Braungart, chemist, ex-director of the section of chemistry of Greenpeace and founder of the Agency for the Promotion of the Environmental Protection (EPEA); and William McDonough, ex-dean of architecture of the University of Virgínia and rewarded twice with the Presidential Prize of Sustainable Development. Both are authors of a book titled “This book is not a tree”, in which they propose a total redesign of the industrial production’s system. The North American edition of the book was manufactured with a synthetic paper made of plastic resins and inorganic, waterproof and recyclable excipients for conventional environments, as a practical example of their philosophy: “from cradle to cradle”.

(I translated some pieces to catalan to facilitate its reading to people who can not read in English, but you can find all the information I translated at www.mbdc.com/features/feature_may2002.htm in English)

Kind regards,
Cisa