Apunts històrics sobre l’Autodeterminació.
« on: December 01, 2004, 06:42:44 PM » by PereCabra


Apunts històrics sobre l’Autodeterminació:

Amèrica del Nord
1. Estats Units d'Amèrica. El preàmbul de la declaració d'independència, del 4 de juliol de 1776, és el primer document jurídic i polític basat en el dret a l'autodeterminació. Però als Estats Units generalment s'ha utilitzat la via de la votació de compromissaris o d'assemblees legislatives. L'expansió territorial moltes vegades era fruit d'ocupació o de compra. La formació dels Estats Confederats provocà la secessió d'alguns Estats, en tres casos ratificada pel vot popular. Els canvis efectuats o convalidats per votació popular són els següents: ----------------------------------
A. Alaska. Territori dependent. Hi hagué un referèndum popular sobre la unió als EUA el 24 d'abril del 1956, amb un 80% de sís. -------------------
B. Arizona. Territori dependent. S'hi celebrà un referèndum popular sobre la unió als EUA l'any 1891, però fins el 1910 no va ser admès com a Estat pel Senat americà per discrepàncies amb el contingut de la Constitució aprovada. --------------------------------------------
C. Hawaii. Regne, primer, i república oceànica, després. S'hi va fer un plebiscit popular el 27 de juny del 1959 que va tenir com a resultat la unió als EUA com a Estat. -------------------------------------
D. Maine. Territori integrat a l'Estat de Massachusetts. Davant l'agitació secessionista, l'assemblea estatal acordà acceptar la separació si els seus partidaris obtenien un 80% de vots favorables en un referèndum. El plebiscit del 1816 donà 11.969 vots a favor de la secessió i 10.347 en contra; el 1819 es va repetir la votació i els favorables a la separació assoliren el marge demanat. Maine passà a ser Estat el 23 d'agost. -------------------------------------------------
E. Oklahoma. Territori dependent que conjuntament amb l'Indian Territory va celebrar un plebiscit el 17 de setembre del 1907. El resultat va ser favorable a la incorporació als EUA com a Estat únic. ----------
F. Puerto Rico. Illa caribenya en règim colonial. El 3 de març del 1952 s'hi va fer un referèndum, amb un resultat favorable a una associació parcial als EUA, com a Commonwealth de Puerto Rico (nom usualment traduït a les llengues llatines com Estat Lliure Associat). El 1967 es va fer un nou plebiscit. El resultat va ser d'un 60% de vots a favor del manteniment del sistema contra un 39% favorable a passar a ser un Estat dels EUA. ----------------------------------
G. Tennessee. Estat que convalidà en plebiscit la secessió dels EUA, el 8 de juny del 1861, per 104.019 vots contra 47.238. -----------------
H. Texas. Estat que convalidà en plebiscit la secessió dels EUA, el 23 de febrer del 1861, per 34.794 vots contra 11.235. --------------------
I. Virgínia. Estat que convalidà en plebiscit la secessió dels EUA, el 23 de maig de 1861, per 128.884 vots contra 32.134. --------------------
J. Virgínia de l'Oest. Part occidental de l'Estat de Virgínia, que discrepava de la secessió. En un referèndum celebrat el 24 d'octubre del 1861, la rebutjà per 18.408 vots contra 781. Fou admès com a nou Estat el 23 de juny del 1863. ---------------------------
2. Quebec. Província de la confederació canadenca. Hom ha celebrat dos plebiscits sobre la seva independència. En el primer, el dia 20 de maig del 1980, el vot negatiu va ser d'un 59.6%. En el segon, celebrat el dia 30 d'octubre del 1995, els resultats van ser molt mes ajustats: els partidaris de la denominada sobirania/associació van ser 2.308.028 (49.4%) i els contraris, 2.361.526 (50.6%). --------------------------------------------------------
3. Terranova. Antiga colònia anglesa situada a l'est del Canadà. El 1948 s'hi van celebrar dos plebiscits. El primer va tenir lloc el mes de juny, amb els resultats següents: 69.400 a favor de l'autogovern, 64.066 a favor de la unió al Canadà i 22.311 a favor de la continuïtat colonial. No havent assolit la majoria absoluta cap opció, es va fer un nou plebiscit, el 22 de juliol de 1948, amb els resultats següents: 78.823 vots a favor de la integració al Canada i 71.334 a favor de l'autogovern. En conseqüència Terranova passà a ésser un nova província del Canadà.

Amèrica del Sud
1. Tacna i Arica. Territori situat entre el Perú i Xile, conquerit per aquest darrer país durant la Guerra del Pacífic (1879-1884). El tractat de pau en confiava l'administració a Xile per deu anys, transcorreguts els quals s'havia de fer un plebiscit per decidir l'adscripció final. La discussió sobre la forma del plebiscit va durar més de trenta anys. Les negociacions s'interromperen el 1893, el 1901, el 1905, el 1910 i el 1913. El juliol del 1922, els dos països es posaren d'acord a sotmetre's a l'arbitratge del president dels Estat Units. Aquest, l'any 1925 va decidir fer el plebiscit i el va encarregar a una comissió internacional encapçalada pel general americà John Pershing. Sobre el terreny la comissió va ser incapaç de fer res i el secretari d'Estat americà Kellogg va proposar de cedir el territori a Bolívia, però el Perú no ho acceptà. Finalment el dia 21 de febrer del 1929 es posaren d'acord pel seu compte el Perú i Xile: el Perú aconseguí la zona de Tacna (més una compensació de deu milions de dòlars) i el segon, la zona d'Arica.
Àfrica
1. Algèria. Departaments francesos. Un referèndum a la metròpoli, el 8 d'abril del 1962, va aprovar, amb un 90,7% dels vots, els acords establerts en les converses d'Evian, que autoritzaven la independència d'Algèria. Un referèndum al territori algerià, l'1 de juliol del 1962, proclamà la independència, per 5.975.581 vots contra 16.534.
2. Camerun britànic. Antiga colònia alemanya que va passar a ser un territori administrat per la Gran Bretanya. Un plebiscit celebrat l'11 de febrer del 1961 va dividir el territori: el nord va passar a Nigèria i el sud, al Camerun, el qual va esdevenir una república federal.
3. Comores. Arxipèlag de l'Oceà Índic. França hi organitzà, el 22 de desembre de 1974, un referèndum, que va ser guanyat pels partidaris de la independència per un 95% dels vots. La metròpoli, però, no la va reconèixer perquè havia establert la condició que la votació havia de ser favorable a totes les illes (només ho fou a Anjouan, Grande Comore i Moheli ) . L'Assemblea Comoresa proclamà unilateralment la independència el dia 6 de juliol del 1975. (Vegeu Mayotte).
4. Djibuti. Territori situat a l'Àfrica Oriental, conegut anteriorment i successiva com a Costa Francesa dels Somalis i Territori dels Afars i dels Issas. El març del 1967 un plebiscit rebutjà la independència per un 61% en contra i un 39% a favor. Un nou referèndum deu anys després, el 8 de maig del 1977, va establir la independència amb un 99% dels vots favorables.
5. Egipte (vegeu RAU)
6. Eritrea. Antiga regió d'Etiòpia. Des de 1977 hi hagué diversos moviments secessionistes, que culminaren el maig de 1991 amb l'enderrocament del règim etiòpic de Mengistu. Aleshores Eritrea va restar sota l'administració provisional del FPAE fins a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, el 27 d'abril de 1993, mitjançant el qual va aconseguir la independència.
7. Guinea. En el referèndum en què es va aprovar la Constitució de la V República francesa, celebrat el 28 de setembre del 1958, aquesta colònia africana hi votà massivament en contra i, d'acord amb el que s'havia previst, fou declarada independent el dia 2 d'octubre del mateix any.
8. Mayotte. Illa de l'arxipèlag de les Comores. En el referèndum general de tot l'arxipèlag, els mahoresos rebutjaren la independència per 8.783 vots en contra i 5.110 a favor (vegeu Comores). En un nou plebiscit (en aquest cas només per a aquesta illa), celebrat el 8 de febrer del 1976, un 99.4% del cens votà a favor de mantenir-se com a dependència de França.
9. RAU (República Àrab Unida). Unió entre Síria i Egipte per referèndum, el 21 de febrer del 1958 (el regne del Iemen s'hi afegí després sense referèndum). El 28 de setembre del 1961 hi va haver un cop d'estat a Síria i es va declarar dissolta la federació.
10. Síria (vegeu RAU)
11. Togo. Antiga colònia alemanya confiada a la tutela de França. L'octubre del 1956 s'establí, per plebiscit, una república autònoma dins de la Unió Francesa. El 24 d'abril del 1960 es va proclamar la independència plena (sense referèndum popular).
12. Togoland. Part de l'antiga colònia alemanya confiada a la tutela de la Gran Bretanya. Les Nacions Unides hi organitzà un plebiscit el dia 9 de maig del 1956 que donà com a resultat la integració a la colònia britànica de la Costa d'or, que fou declarada independent amb el nom de Ghana.
13. Wallis i Futuna. Illes franceses de l'Oceà Pacífic. Per un plebiscit, celebrat el 27 de desembre del 1959, la colònia va passar a ser Territori d'Ultramar, per 4.307 vots a favor i 257 en contra.

Àsia
Timor Oriental. Part oriental de l'illa de Timor. Colònia portuguesa des de 1904, el 1975 assolí una confusa independència. El 1976 fou ocupada per Indonèsia. Després de revoltes i una forta repressió, el 30 d'agost de 1998 s'hi va celebrar un referèndum, per mitjà del qual un 78'5 per cent dels votants van optar per la separació del Timor Oriental d'Indonèsia.

Oceania
Austràlia. En aquest territori hi havia sis colònies britàniques separades. L'any 1898 s'hi va fer un referèndum amb el resultat d'un 30% a favor de la unió. El 1899 se'n va fer un altre i el resultat tornà a esser negatiu: un 43% a favor. Com que els partits polítics hi estaven d'acord, el Parlament britànic aprovà una llei, el dia 9 de juliol del 1900, per crear una federació de les sis colònies sota el nom de Commonwealth d'Austràlia.

Europa
1. Allenstein ( en polonès, Olsztyn). Part de la Prússia oriental. S’hi va celebrar un plebiscit l’11 de juliol del 1920 i el resultat va ser d’un 98% de vots favorables al retorn a Alemanya.
2. Alta Silèsia. S’hi va celebrar un referèndum el 20 de març del 1921, amb resultats molt diferents entre ciutat i camp i entre est i oest. El Consell d'Ambaixadors Aliats decidí, el 19 d'octubre del 1921, dividir el territori: un sector a l'entorn de la ciutat de Gleiwitz va ser atorgat a Alemanya, i el sector de Katowice, a Polónia.
3. Àustria. En ensorrar-se l'imperi dels Habsburg, el 1918, els territoris de població majoritàriament germànica decidiren unir-se a Alemanya (Anschluss) mitjantçant un acord parlamentari; aquest acord va ser prohibit pels aliats. Uns anys després, el govern austríac convocà un plebiscit sobre la unió, que s'havia de celebrar el dia 13 de març del 1938. La invasió armada alemanya ho impedí i fou substituït per un referèndum de ratificació, amb participació de tots els territoris del III Reich, celebrat el dia 10 d'abril del 1938. El resultat va ser d'un 99% a favor de la unió. El territori incorporat va rebre el nom de Ostmark.
4. Caríntia. La zona sud d’aquest land austríac, en referèndum celebrat el 10 d’octubre de 1920, va decidir, per un 59 % de vots, de romandre a Àustria, que es va comprometre a respectar la minoria eslovena (aquesta garantia encara està vigent).
5. Dues Sicílies. Els dos reialmes units de Nàpols i Sicília acordaren la unió a Itàlia en un plebiscit celebrat el 21 d'octubre del 1860.
6. Eupen, Malmedy i Moresnet. Antics municipis alemanys situats a la frontera amb Bèlgica. S'hi va dur a terme un plebiscit parcial, ja que els electors que volien el retorn a Alemanya signaven un registre públic. De resultes d’aquesta consulta, el Consell de la Societat de Nacions atribuí els territoris a Bèlgica el 20 de setembre del 1920.
7. Fèroe. Arxipèlag situat entre Anglaterra i Noruega. L'any 1946 s’acordà, en plebiscit, la independència de Dinamarca per 5.656 vots a favor i 5.490 en contra; però en les eleccions legislatives immediatament posteriors, el partit favorable a la independència va ser derrotat i, després d'una llarga negociació, Dinamarca atorgà una àmplia autonomia.
8. Fiume (en serbo-croat, Rijeka). Antiga ciutat i territori d'Àustria-Hongria. Durant la I Guerra Mundial se la disputaren Itàlia i Iugoslàvia. Davant de la invasió croata, s’hi va fer un plebiscit el dia 30 d'octubre del 1918, el qual va tenir com a resultat la integració a Itàlia. El fet no es materialitzà fins al 1924, ja que havia estat conquerida per un exèrcit privat italià comandat pel poeta Gabriele d'Annunzio.
9. Gibraltar. S'hi va celebrar un plebiscit l'any 1967. Resultat: 99% del vots van ser favorables al manteniment de la sobirania britànica.
10. Islàndia. L'any 1918, per tractat, s'acordà entre Dinamarca i Islàndia la independència d'Islàndia per un període de 25 anys, amb unió personal amb Dinamarca en la figura del rei d'aquest país. El 1941 els islandesos consideraren que la unió havia desaparegut per la ocupació alemanya de Dinamarca. El parlament islandès (Althing) va aprovar, el dia 17 de maig de 1942, dues resolucions per declarar que no renovaria el tractat d'unió en complir-se els 25 anys de vigència (1-I-44) i que proclamaria la república. El 25 de febrer del 1944 el parlament repetí els acord anteriors i convocà un referèndum, que va tenir un resultat d’un 97,35% dels electors favorables als acords.
11. Jura. Part del cantó suís de Berna, poblat majoritàriament per catòlics francòfons. En un primer plebiscit popular, dut a terme el juny de 1974, hi va haver 36.802 vots a favor de la creació d'un cantó nou i 34.057 vots a favor de romandre al cantó de Berna. El nord del Jura havia votat majoritàriament sí, a diferència del sud. El març del 1975 es va fer un altre plebiscit als tres districtes del sud, on va guanyar el no. I encara el setembre del 1975 es va fer un tercer plebiscit en alguns municipis fronterers, i també hi va haver una victòria del no. El territori que havia acordat el desig de crear un nou cantó del Jura passà a ésser el 23è cantó de la Confederació Helvètica.
12. Marienwerder (en polonès, Kwidzyn). Zona de la Prússia occidental on se celebrà un plebiscit l'11 de juliol del 1920. Resultat: un 92% a favor del retorn a Alemanya.
13. Modena. Ducat italià. Junt amb el ducat de Parma i les províncies de Piacenza i Romanya celebrà, l'11 i 12 de març del 1860, un plebiscit per unir-se a Itàlia. Resultat: 88.000 vots a favor de la unió.
14. Niça. El tractat de Torí del 24 de març del 1860 acordava la cessió a França la ciutat de Niça i el seu territori (que va passar a ser el departament dels Alps Marítims), sempre que obtingués la ratificació popular en referèndum. Aquest consulta es va celebrar el 15 d'abril del 1860 i donà un resultat molt favorable a la incorporació a França.
15. Noruega. Territori assignat a Suècia el 1814 (tractat de Kiel). Malgrat que l'Acta de la Unió respectà les seves institucions, les relacions entre tots dos països van ser molt tibants. El 13 d'agost de 1905 s'hi celebrà un referèndum que va tenir com a resultat un 99,95 vots favorables a la independència.
16. Parma. Antic ducat italià. El dia 16 de juny del 1859 proclamà, en referèndum, la unió a Itàlia per 63.000 vots a favor i 500 en contra. L'any següent es repetí el referèndum junt amb altres territoris (vegeu Modena).
17. Saarland (en francès, Sarre). Land alemany situat a la frontera amb França i Luxemburg. Després de la I Guerra Mundial va ser col•locat sota l’administració de la Societat de Nacions, però el 13 de gener del 1935 s’hi va celebrar un plebiscit amb un resultat d’un 90% de vots favorables al retorn a Alemanya. Ocupat per França el 1945, s’hi tornà a fer un plebiscit, el 22 d'octubre del 1955, que confirmà la voluntat majoritària de la població (68%) de formar part d’Alemanya.
18. Savoia. El Tractat de Torí, de 1860, atorgà a França el ducat sard de Savoia (que va ser dividit en dos departaments: Alta Savoia i Savoia), en les mateixes condicions que Niça. El referèndum popular, celebrat el 21 d'abril del 1860, donà 130.533 vots a favor i 235 en contra.
19. Slesvig (Zona 1). Part nord del territori situat entre Alemanya i Dinamarca. S'hi celebrà un plebiscit el 10 de febrer del 1920. Resultat: 75% a favor de la incorporació a Dinamarca.
20. Slesvig (Zona 2) (en alemany, Schleswig). Part sud del territori situat entre Alemanya i Dinamarca. S'hi celebrà un referèndum el 14 de març del 1920. Resultat: 80% a favor del manteniment a Alemanya. El 1946 formà, juntament amb Holstein, el land se Slesvig-Holstein.
21. Sopron (en alemany, Ödenburg). Ciutat principal del Burgenland, territori a cavall d'Àustria i Hongria. En desistir la Societat de Nacions del seu propòsit de convocar un plebiscit sobre la regió del Burgenland, es produïren aldarulls a Sopron; finalment s'hi realitzà un referèndum el 14 de desembre del 1921, que va tenir com a resultat el retorn a Hongria.
22. Toscana. Gran ducat italià. Per plebiscit dels dies 11 i 12 de març de l'any 1860, amb 365.000 vots a favor, hom proclamà la integració a Itàlia.
23. Vorarlberg. Territori austríac que el dia 11 de maig del 1919 va celebrar un plebiscit sobre la integració a Suïssa com a cantó. El resultat: 45 mil vots a favor i 10 mil en contra. L'annexió no es portà a terme perquè, en la Conferència de Pau de París, els aliats s'hi oposaren.
24. Xipre. Plebiscit organitzat per l'arquebisbe Makarios el gener del 1950. Resultat: 96% a favor de la unió a Grècia (Enosis). Les autoritats britàniques no reconegueren el plebiscit.