Angelets de la Terra / "Angels of the Land"
« on: August 11, 2005, 11:30:57 AM » by PereCabra

(english translation at the end)
Els Angelets de la Terra i l´història de Catalunya Nord


El Tractat dels Pirineus

Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capçir i l'Alta Cerdanya van ser annexionades per França l'any 1659 a raó del Tractat dels Pirineus. El 1660, França va abolir totes les institucions i les constitucions catalanes d'aquelles terres.

Aquell mateix dia es van preveure unes noves conferències per tal de definir el futur de la comarca de la Cerdanya: les Conferències de Ceret, que es feren a la primavera del 1660 i on es redactà article 42 del tractat que partia la Cerdanya en dues parts. La vall de Querol i 33 poblacions de la Cerdanya tocant al Conflent i al Capcir, quedaven a mans de la reialesa francesa.

Encara va caldre una altra conferència, reunida a Llívia, al mes de novembre de 1660, per determinar quines eren aquestes 33 poblacions. La vila de Llívia restà en poder dels reis espanyols.

Catalunya pagà les conseqüències de les rivalitats entre les dues monarquies. No es van tenir en compte en cap moment els interessos de la població catalana. Ambdues corts tenien un menyspreu tan gran per als catalans que no donaren informació oficial de la signatura del tractat a les autoritats de Barcelona fins passats tres mesos de l'acord.

Els angelets de la Terra

Per la seva banda, els catalans de les comarques annexades a França començaren a manifestar la seva oposició a partir de l'any 1662. La resistència es donà a totes les comarques, però fou al Vallespir on es va manifestar amb més força.

Arran de la nova imposició sobre la sal, els camperols prengueren les armes contra l'autoritat francesa representada pels guardes de la gabella. L'argument dels amotinats fou el de la conservació dels drets i de les llibertats. Els insurrectes s'autoanomenaren els Angelets de la Terra. I el seu crit de guerra fou el de "Visca la Terra". Es tractà d'una lluita per les llibertats socials i nacionals que comptà amb el suport de la població.

La repressió

Durant uns quants anys, els Angelets foren els amos i senyors de les altes valls, amb el seu cabdill, Josep de la Trinxeria, al capdavant. Finalment, però, les diverses revoltes que duraren poc més de deu anys fracassaren. La repressió fou duríssima: empressonaments, galeres i morts.
A tall d'exemple, destacar que la població de Pi que havia donat suport als Angelets fou condemnada a ser totalment enderrocada i a llençar sal a les seves runes.

Josep de la Trinxeria pogué fugir a la Garrotxa, on continuà treballant per l'alliberament social i nacional del seu poble. Altres caps de la revolta, però, no tingueren la mateixa sort. Manuel Descatllar es negà a fugir de la seva terra, fou detingut i traslladat a la ciutadella de Perpinyà. Reconegué tots els seus actes, culpable de crim de lesa-majestat, fou jutjat, torturat i executat una hora més tard a la plaça de la Llotja. Tenia 26 anys.

Francesc Soler, cònsul de Vilafranca, reconegué també tots els seus actes, torturat i executat.
Carles de Llar va ser interrogat per dos botiflers, consellers de Prats i de Queralt. Les tortures a Llar, molt refinades -segons consta en els arxius-, li provocaren la mutilació dels seus membres. En aquest estat, agonitzant, fou executat.
Una vegada morts, el cap dels tres homes fou exposat en gàbies de ferro a la porta d'entrada de Vilafranca del Conflent.

Francesc Puig i Terrats, malgrat una malaltia crònica que patia, va ser torturat amb foc. Posteriorment, patí garrot i el seu cap fou penjat en una gàbia al mur de la Llotja de Perpinyà. El seu cos fou esquarterat en quatre parts diferents i exposades en diversos punts de la vila (16 de maig de 1674).
Els béns de tots i cadascun dels acusats foren expoliats per l'estat.

El terror continuà durant tot el segle.

Aquests fets pertanyen a la nostra història i no podem ni volem oblidar; i lamentablement no figuren als llibres de text d'ensenyament.



The Angels of the Land and the history of the North Catalonia


The Treaty of the Pyrenees

The regions of the Rosselló, of the Vallespir, of the Conflent, of the Capçir and the Alta Cerdanya were annexed by France in the year 1659 at the rate of the Treaty of the Pyrenees. In 1660, France abolished all institutions and the Catalan constitutions.

That same day some new lectures were foreseen in order to describe the future of the region of the Cerdanya: the Lectures of Ceret, that split the Cerdanya in two parts. The valley of Querol and 33 populations of the Cerdanya, of the Conflent and of the Capcir, remained in hands of the French royalty.

Another lecture, gathered in Llívia, was still necessary in the month of November of 1660, to determine which were these 33 populations. The town of Llívia subtracted to pertain to the Spanish kings.

Catalonia paid the consequences of the rivalries between both monarchies. The interests of the Catalan population were not taken into account in any moment. Both courts had a so great contempt for the Catalans that did not give official information of the signature of the treaty to the authorities of Barcelona until pasts three months of the agreement.

The Angels of the Land

The Catalans of the regions annexed to France started to manifest their opposition in year 1662. The resistance was given in all regions, but it was in the Vallespir where it manifested itself with more force.

As a result of the new imposition about the salt, the peasants took the arms against the French authority represented by the guards of the alliance. The argument of the rioted ones was that of the conservation of the rights and of the freedoms. The insurgents were selfcalled the Angels of the Land. And their shout of war was that of "Visca la Terra" . It was a matter of a fight for the social and national freedoms that had the support of the population.

The repression

During a few years, the Angels refugeed in the high valleys, with their chief, Josep de la Trinxeria. Finally, the revolts lasted ten years. However, failed. The repression was very hard: people in jail,people sent to galleys and a very important summ of deaths.
As an example, the population of the village of Pi that had given support to the Angels was condemned to be totally overthrown and to throw away salt in their debris.

Josep de la Trinxeria could run away in the Garrotxa (South Catalonia), where he continued helping his people for the social and national liberation. Other heads of the revolt, however, did not have the same luck. Manuel Descatllar refused to run away from his and, he was stopped and was moved to the citadel of Perpinyà. Culprit in crime, recognized all his acts, was judged, was tortured and was executed an hour later in the market. He was 26 years old.

Francesc Soler, from Vilafranca, recognized also all hisr acts, was tortured and executed.
Carles de Llar was interrogated by two traitors, the counselors of Prats and of Queralt. They tortured Llar - very refined tortures, as it figures in the archives -, provoking the mutilation of his arms and legs. In this state, agonizing, he was executed.
When dead, the head of the three men was set forth in iron cages and shown on the door of the village of Vilafranca de Conflent.

Francesc Puig i Terrats, in spite of a chronic illness that he suffered, was tortured with fire. Later, suffered the death with the "garrotte" and his head was hanged in a cage on the wall of Perpinyà. His body was quartered in four different parts and exposed in several points of the town (16 May of 1674).
The goods of all of the accused would will be expoliats for the state.

The terror continued lasting all the century.

These facts belong to our history and can not be forgot; it is regrettably that these facts still today do not appear in the textbooks of education.



Procés de francesització després de la Revolta dels Angelets

Cal esmentar també el procés de francesització ferotge que patiren les comarques annexades després del Tractat dels Pirineus.

En primer lloc, cal tenir en compte que l'any 1659 l'única llengua de les comarques nord-catalanes, des de feia molts segles, era només el català.

L'any 1662 es fundà a Perpinyà un col.legi de jesuïtes, on s'ensenyava només en francès.

L'any 1672 s'obligà als cònsols de Perpinyà d'obrir escoles per ensenyar als xiquets i a les xiquetes la llengua i els costums francesos.

L'any 1673 es prohibeix als rossellonesos anar a estudiar al Principat.

L'any 1682 s'estèn l'obligatorietat de l'any 1672 a totes les comarques nord-catalanes.
Aquest mateix any, la llengua francesa esdevé obligatòria per ocupar càrrecs públics o ocupacions liberals.

L'any 1698, el francès esdevé llengua dels llibres d'actes i deliberacions.

L'any 1700, la llengua francesa és imposada als actes públics i judicials. Com a exemple, si es té en compte que molta gent no entenia el francès, bona part de la població es quedava sense fer testament quan moria. No hi havia traductors. I es començava a imposar el monolingüisme als jutjats, però no el català sinó el d'una llengua estrangera: el francès.

L'any 1794, els revolucionaris francesos consideraren les llengües no franceses com un atemptat contrat la unitat de la nació. Es proclama la necessitat d'instal.lar un mestre de francès a cada municipi de Catalunya nord. El català és considerat l'idioma dels enemics fanàtics de la revolució.

L'any 1866, l'inspector francès d'ensenyament J. Mattes expressà en la presentació d'un llibre sobre l'ensenyament la seva queixa (traduït del francès): "..... solament la llengua catalana ha persistit malgrat els útils esforços d'hòmens generosos i instruits que han procurat de propagar la llengua de la mare pàtria.

Escola pública, laica, obligatòria i francesa

A partir de l'any 1866, es duran a la pràctica les lleis de Jules Ferry que establiran l'escola obligatòria en francès. Ferry fou ministre durant la conquesta del Vietnam, una de les seves màximes era que "els drets de l'home no eren pas fets pels negres".

D'altra banda, si cal considerar com una cosa bona l'escola obligatòria, cal veure com a fet negatiu que aquesta es féu en francès única i exclusivament. Els mestres tindran la missió, durant gairebé un segle (fins als nostres dies), de lliurar-se a la persecució sistemàtica del català.

Encara a mitjans del segle XX funcionava el sistema del testimoni, que podia ser una pedra. Quan el mestre, al matí, sorprenia un alumne que parlava català amb un company, a classe o al pati, li remetia el testimoni. A partir d'aleshores era l'alumne qui feia de policia i s'espavilava per descobrir un company que incorria en el mateix "pecat" per tal de retornar-li el testimoni. El posseïdor de l'objecte al final del dia era durament castigat. Les xiquetes i els xiquets feien el treball de l'amo.

Alhora s'assimilava sovint l'ús del català amb la brutícia. A les parets de les escoles hi havia rètols amb fons blau, blanc i roig que deien "Soyez propres, parlez français"; "Il est defendu de cracher par tèrre et de parler catalan" ("Sigueu nets, parleu francès"; "Està prohibit escupir per terra i de parlar en català".

Una persecució paranoica

S'ha inculcat durant tot el segle XX la vergonya de tenir una llengua diferent del francès. Des de l'arribada de la TV, la francesització cultural ha estat molt més forta. Per exemple, s'ha imposat la tesi de què les dones grosses, fortes, brutes (i també una mica fastigoses) són les que no pertanyen a la cultura francesa (a més, les bretones se les ha representat sovint amb esclops); mentre que les que sí que hi pertanyen són boniques, cultes, primes i refinades. Els corsos, occitans i catalans són terriblement dropos, ... Només saben jugar a la petanca.

Una política que tendeix a eliminar físicament tota cultura que no sigui francesa, un genocidi cultural i lingüístic. Actualment, podem parlar de l'aniquilació d'un poble, sense disparar cap tret.

Aquesta política visceralment anticatalana lluny d'aturar-se continua descaradament. La negativa de l'estat francès de signar la Carta de les Llengües Minoritzades del Parlament Francès, al.legant que això no és un problema seu perquè l'única llengua de la República és el francès (marginant així als catalans, occitans, corsos, bascos, bretons, franco-provençals, alsacians; sense comptar els territoris d'ultra mar). O només cal veure les actuacions des del fins fa poc prefecte de Catalunya nord, Bernard Bonnet, denunciades públicament per la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes de Perpinyà: tramesa d'una carta a tots els batlles de Catalunya nord demanant-los que es treguin del cap qualsevol intent de normalització del català, amb l'amenaça de suprimir subvencions; pressions que acaben amb l'anul.lació d'una exposició organitzada per l'oficina de correus de Perpinyà sobre els noms de carrers en llengua catalana; declaracions públiques que consideren que "els catalans són com els corsos, sense honor, ..."; declaracions a la premsa de Girona dient que "el català no és una llengua apta per a qualsevol tema..." La llista és malauradament massa llarga. Potser caldria plantejar-se (catalans, bascos, occitans, bretons, alsacians, corsos) seriosament denunciar la república francesa davant d'un Tribunal Internacional de Drets Humans pel seu genocidi.