La Biblia Catalana

[DreamWalkerAwake]

Hi ha una tradició cristiana catalana, basada en la historia més antiga.
Una tradició que ha espantat Roma.
Una tradició que encara avui enfronta l'església -catòlica - catalana i el Vaticà.
Una tradició màgica i divina que va donar fruit en la Càbala.
Una tradició que va trobar ressó popular en el Cristians Albigesos, o Càtars.
Una tradició que ha donat lloc als grans mites europeus, com el Rei Artur (Jaume I), el mite de Perceval i el mite del Sant Grial.
Una tradició que ha estat perseguida religiosa i políticament gràcies als acords entre el Vaticà i els poders polítics i militars de França i Espanya.
Una tradició lligada als Pirineus.

Aquesta tradició va donar lloc als mites del rei Artur i els cavallers de la Taula rodona que van ser escrit per "Chrétiènne de Troies" (ciutat on hi hagué un famós concili cristià) pseudònim d'algú que es va voler diferenciar del "Chrétiènne de Roma" (cristians vaticanistes) per un canvi en la manera d'explicar el missatge evangèlic hagut a partir del concili.
Recordem que a la batalla de Muret, el rei català Pere el Catòlic va defensar als cristians de Troies – cristians albigesos o càtars – mentre que Blanca de Castella i Domingo de Guzman es van posar de part dels cristians vaticanistes de Roma.

Aquesta tradició sobre la concepció cultural bíblica es compatible amb la cultura hel·lènica i la seva mitologia astrològica, amb Homer, la Ilíada, i la Guerra de Troia i els viatges d'Odisseus o Ulisses. (l'arrel etimològica "il", de la ilíada, la trobem també a Catalunya en el noms de "iluro", i "ilerda"...que són els noms originals ibers de Mataró i Lleida.

La apropiació catòlica de la mitologia i de les llegendes "santes" ha esborrat tota aquest historia.

Hom creu també que el Vaticà ha fet grans esforços per esborrar el que es coneix com a "Biblia Catalana". Dic la “Bíblia catalana” i no dic la “Bíblia en català”, perquè la seva catalanitat era qüestió del contingut a més de la llengua en què estava escrita.

Aquesta Bíblia la van fer cremar els Inquisidors dominics, fundats per l'espanyol de Castilla, Domingo de Guzman, confesor de la reina Blanca de Castilla. Una còpia d'aquesta Bíblia va ser en el monestir de Ripoll, on va anar a estudiar el monjo occità Gerbert d'Orlhac que va ser Papa de Roma amb el nom de Silvestre II l'any 1.000.
Aquest Papa occitano-català, va ser astròleg - com els mags d'Orient que van anar a la cova on nasqué Jesús - i cabalista, i va donar a conèixer l'astrolabi que feien servir els navegants com Colom per a orientar-se en els seus viatges en base a les estrelles i les constel·lacions astrals.
En aquells temps, segles XIII -XV, hi havia dues ordes religioses dominants: els dominics fundats per l'esmentat castellà espanyol Domingo de Guzman, que per cert van fundar la Inquisició i no acceptaven als jueus conversos en els seus convents, i els franciscans fundats per Francesc d'Assís.
Francesc d'Assís era nascut a Umbria, una terra que avui pertany políticament a Itàlia però que té una cultura pròpia i diferent de la de Roma. Igual que Catalunya, que avui malgrat pertànyer políticament a Espanya té una cultura pròpia diferent de la de Madrid.

La presència a Umbria del nom "Rufino" i la presència del nom "Ruf" en el nom del poblat ibèric que es troba a Catalunya, entre Badalona i Tiana a prop del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on també va anar Colom, ens pot indicar una relació amb la cultura ibèrica entre Umbria i Catalunya i potser d'altres qüestions com podrien ser els lligams amb al cultura camita a la qual les terres dels Pirineus – bascos, aragonesos, occitans i catalans - es troben vinculades des del temps del rei Túbal, pare de la princesa Pirena, fill de Cam, fill Noé.

La antiga creença cabalista deia que havien de ser 72 les llengües i nacions que
havien d’ocupar l’orbe terrestre. La causa d’aquesta divisió i distribució és vernaclista, està fonamentada en la interpretació al·legòrica de determinats escrits bíblics interpretats de forma conjuntada amb mitologies hel·lèniques i egípcies, tradició de la que es considera en forma part la secreta Theologia, que probablement era coneguda per personatges de la cultura de llengua catalana, especialment durant l’Edat Mitjana, els cabalistes de l’Escola de l’ànima de Girona i també per Ramon Llull.

[Prairyearth]

DreamWalkerAwake,
I wanted to post a translation here, as I feel this is important information to share with all. I hope not to much was changed in the translation I am presenting. If it is. Please point it out so I can correct it.

I am extremely interested this information and what is known as the "Catalan Bible"
Prairyearth
-----------------------------------------------
There is a Catalan Christian tradition, based in chronicles more ancient.
A tradition that has frightened Rome.
A tradition that it points today confronts the church -Catholic - Catalan and the Vatican.
A magical and divine tradition that gave fruit in the Cabala.
A tradition that found A POPULAR ECHO in the ALBIGENSIAN CHRISTIANS, or Cathars.
A tradition that it has caused the great European myths, as the King Artur (Jaume I), the myth of Perceval and the myth of the SAINT GRAAL.
A tradition that has been pursued religious and politically thanks to the agreements among the Vatican and the political and military powers of France and Spain.
A tradition tied to the PYRENEES.

This tradition caused the myths of the king Artur and the knights of the Round Table that go to be written for "Chrétiènne de Troies" (city where there was a famous Christian council) pseudonym of somebody who it was wanted by a change to differentiate from the "Chrétiènne of Rome" (VATICAN Christians) in the way to explain the evangelic message it had from the council.
We remember that in the battle of Muret, the Catalan king Pere the Catholic defended to the Christians of Troies - Albigensian or Cathar Christians - while BLANCA of Castella and Domingo de Guzman they became on behalf of the VATICAN Christians of Rome.

This tradition about the biblical cultural conception him compatible with the Hellenic culture and their ASTROLOGICAL mythology, with Homer, the Ilíada, and the War of Troia and the journeys d'Odisseus or Ulisses. (the etymological root "il", of the ilíada, we find also in Catalonia in the names of "iluro", and "ilerda"...THAT are the original IBERIAN NAMES of Mataró and Lleida.

The Catholic appropriation of the SAINT mythology and of the SAINT legends has erased every of these chronicles.

One believes that the Vatican has made great efforts to erase the one that is known like in "CATALAN BIBLE" also. I say the "Catalan Bible" and I do not say the "Bible in Catalan", because its catalanism was a question of the contents besides the language|tongue in which it was written.

This Bible they made to burn the Dominican Inquisitors, set up by the SPANISH of Castilla, Domingo de Guzman, confesor of the king|queen Blanca de Castilla. A copy of this Bible was in the monastery of Ripoll, where it went to study the Occitan monk Gerbert d'Orlhac that THEN BECAME POPE from Rome with the name of Silvestre II in year 1.000.
This Papa OCCITAN-CATALAN was astrologer - like the magicians of Orient who went to the cave where Jesus was born - and cabalista, and the astrolabe that they used introduced the seafarers like COLUMBUS to orient oneself in their journeys with regard to the stars and the astral constellations.
In those times, 13th centuries -XV, there was two CATHOLIC DOMINANT ORDERS: the Dominicans set up by the mentioned Spanish Castilian Domingo de Guzman, who by the way set up the INQUISITION and that they did not accept to the converse Jews in their convents, and the Franciscans set up by Francesc d'Assís.
Francesc d'Assís was been born in Umbria, an earth|land that today belongs politically TO Italy but that has ITS OWN culture and different of that of Rome. The same as Catalonia, which today in spite of belonging politically in Spain has ITS own culture different of that of Madrid.

The presence in Umbria of the name "Rufino" and the presence of the name "Ruf" in the name of the Iberian village that it IS FOUND in Catalonia, between Badalona and Tiana near the Monastery of Sant Jeroni de la Murtra where COLUMBUS also went, ESTABLISHES a relationship BETWEEN the Iberian culture, Umbria and Catalonia and maybe can indicate us how they could be the ties with to the camita culture in the lands of the Pirineus - Basques, ARAGON, Occitan and Catalans - finds linked since the time|weather of the king Túbal, father of the princess Pirena, son of Cam, son OF Noé.

The ancient cabalista belief said that the languages and nations had to be 72 that they had to occupy the terrestrial orbe. The cause of this division and distribution is VERNACULAR, LINKED TO the allegorical interpretation of determinate biblical writings interpreted in THE Hellenic mythology and Egyptian, part OF the secret Theologia, which probably was known by SOME WISEMEN of the CATALAN culture AND language, especially during the Middle Ages, THOSE cabalistes of the School of the soul of Girona and also for Ramon Llull.

[DreamWalkerAwake]

[DreamWalkerAwake]

Fonts:
-Miret i Sans, J. (1909). Notes biográfiques d’en Pere Salvatge y Fr. Romeu Sa Bruguera amb mostres de la Biblia catalana rimada de la XIIIª centúria. A: "Actes del Ier Congrés d’Història de la Corona d’Aragó". Barcelona.
-(1916). El llibre de Daniel de la Biblia catalana rimada de Seville. A: Revue Hispanique, 36. - Moliné y Brasés, E. (1911). Llegendes rimades de la Biblia de Sevilla. A: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 39. Barcelona.
-Perarnau i Espelt, J. (1998). El manuscrit biblic català de la Colombina de Sevilla. A: Revista Catalana de Teología, XXIII/I. Barcelona.
-(1960?). La composizione del liber Tobiae nella versione catalana della Biblia rimada di Siviglia. Pinerolo.
-(1983). New research on the Biblia rimada: the apocryphal legends. En: Actes del III colloqui d’estudis catalans a Nord-Amèrica 1982. Totonto.
-BARAUT, Cebrià, «Les glosses catalanes del ms. 838 de la Biblioteca de Montserrat», Estudis Universitaris Catalans 24 (1989) [= Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. 2] 15-31.— Sobre les glosses catalanes del segle XIII escrites entre línies i en els marges d’aquest manuscrit que conté un leccionari de la missa, amb lliçons de l’Antic i del Nou Testament, de la fi del segle XI o inici del XII.
-BERGER, Samuel, La Bible romane au Moyen Âge: Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castilllanes et portugaises, Ginebra: Slatkine, 1977.— Articles reimpresos de Romania vols. 18, 19, 23 i 28. Inclou els dos articles de Paul Meyer publicats en Romania vol. 18.
-—, «Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes», Romania (París) 19 (1890) 505-561.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 93-151.
-BRUGUERA I TALLEDA, Jordi, «La llengua de la Bíblia catalana medieval», en Miscel·lània Joan Veny, vol. 1 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 45), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, pp. 171-209.— Estudi de la llengua dels tres manuscrits de la Bíblia del segle XIV a partir d’una mostra constituïda pels tres primers capítols del Segon llibre dels Reis (= Segon llibre de Samuel).
-COURCELLES, Dominique de, «Les bibles en Catalogne à la fin du Moyen Âge ou l’occultation de la lettre sacrée», Revue de l’Histoire des Religions (París) 218 (2001) 65-82.
-, «El Llibre de Daniel de la Bíblia catalana rimada de Sevilla», Revue Hispanique (Nova York) 36 (1916) 72-134.
-RIERA I SANS, Jaume, El siddur en català dels conversos jueus (s. XV), Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1993.
—, «Oracions en català dels conversos jueus. Notes bibliogràfiques i textos», Anuario de Filología (Barcelona) 1 (1975) 345-367.
—, «Un recull d’oracions en català dels conversos jueus (segle XV)», Estudis Romànics (Barcelona) 16 (1971-1975) 49-97.
-NICLÓS ALBARRACÍN, Josep Vicent, «L’Évangile en hébreu de Shem Tob ibn Shaprut: Une traduction d’origine judéo-catalane due à un converti, replacée dans son Sitz im Leben», Revue Biblique (Jerusalem) 106 (1999) 358-407.
—, Profiat Durán. Cinco cuestiones debatidas de polémica (España Judía, Serie II: Autores Judíos de Cataluña, Polémica Judeocristiana), edició crítica bilingüe amb anotacions de Carlos del Valle Rodríguez, Madrid: Aben Ezra Ediciones, 1999.— Edició crítica a partir de dotze manuscrits dels segles XVI-XVII.
-BARRASS, Tine, «The language of J. M. Prat’s Catalan New Testament», Estudis Romànics (Barcelona) 13 (1963-1968) [= Estudis de Lingüística i Filologia Catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença, vol. 2] 317-347.— És part de la seva tesi.
—, «The Catalan New Testament and the British and Foreign Bible Society. 1820-1888», tesi doctoral inèdita presentada al Girton College, Cambridge, dipositada a la Cambridge University Library, on es pot consultar (no se’n poden fer reproduccions sense permís dels hereus de l’autora).— Sobre el Nou Testament traduït per Josep Melcior Prat i Colom (Solà) i publicat, en primera edició, a Londres l’any 1832.
-MEYER, Paul, «Fragment d’une version provençale inconnue du Nouveau Testament», Romania (París) 18 (1869) 430-438.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 84-92.
-Escrits dels bisbes catalans del primer mil·lenni (Clàssics del Cristianisme 27), introd. d’Antoni Pladevall, trad. de Jaume Fàbregas i Josep Amengual, Barcelona: Edicions Proa, 1992.
-PUIG I TÀRRECH, Armand, «La Bíblia llatina en els països de llengua catalana fins al segle XIII», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 28 (2003) 103-134.
-GUDIOL I CUNILL, Josep, Una antiga traducció catalana dels quatre evangelis (Còdex del Palau), transcripció precedida d’una introducció, Vic: Fulla Dominical, 1911.
-HOWARD, George, Hebrew Gospel of Matthew, Macon, Ga.: Mercer University Press, 1995.— Text hebreu i traducció. És una edició revisada de The Gospel of Matthew according to a primitive catalan-Hebrew text, Macon, Ga.: Mercer Univ. Press, Louvain: Peeters, 1987.
-PROFIAT DURAN, The polemical writings of Profiat Duran «The reproach of the Gentiles» and «Be not like unto thy fathers» [en hebreu: Kiteve polmos le-Profiat Duran «Kelimmat ha-goyyim» we-'iggeret «Al tehi ka-'avoteka», a cura de Frank Talmage, Jerusalem: The Hebrew University – The Zalman Shazar Center, 1981.— Kelimmat ha-goyyim ocupa les pp. 1-69.
-CLÉDAT, L., Le Nouveau Testament traduit au XIIIe siècle en langue provençale suivi d’un rituel cathare. Reproduction photolithographique du manuscrit de Lyon, publié avec une nouvelle édition du rituel par – (Bibliothèque de la Faculté des Lettres de Lyon 4), París, 1887 (Reimpressió: Ginebra: Slatkine Reprints, 1968).— Edició facsímil, sense estudi, del següent manuscrit: Lió, Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts, ms. nº 36, del s. XIII.

[DreamWalkerAwake]

EL CORPUS BIBLICUM CATALANICUM: UN ANTIC TRESOR QUE FINALMENT COMENÇA A SER EXPLOTAT
El setembre de 2004 es va publicar el primer volum d’una nova col.lecció de filologia catalana: La Bíblia del segle XIV: Èxode. Levític. Transcripció a cura de Jaume Riera i Sans; aparats crítics, notes i glossari a cura de Pere Casanellas i Bassols; estudi introductori d’Armand Puig i Tàrrech, Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004 («Corpus Biblicum Catalanicum», 3).
La col.lecció de la qual forma part aquest volum, el Corpus Biblicum Catalanicum
(CBCat), es preveu que publiqui, en un total de quaranta-dos volums, totes les traduccions catalanes de la Bíblia, inèdites o publicades, des dels inicis de la llengua fins a l’any 1900. També s’hi publicaran traduccions hebrees del Nou Testament fetes a partir de versions catalanes, amb la corresponent traducció al català actual, i alguns altres textos directament relacionats amb la Bíblia (històries bíbliques).

ANTECEDENTS DEL PROJECTE ACTUAL
A. Foulché-Delbosc i l’Institut d’Estudis Catalans L’any 1890, l’estudiós francès Samuel Berger, especialitzat en l’estudi de la Bíblia medieval, publicava, a la revista «Romania», un estudi fonamental per al coneixement de les antigues versions bíbliques catalanes medievals.1 Uns quants anys després, ara fa gairebé un segle, l’hispanista i catalanista llenguadocià Raymond Foulché-Delbosc (1864-1929) va presentar, en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1906, una breu comunicació, titulada La Bible en catalan, en què, segons deia, resumia els treballs preliminars que havien estat empresos amb vista a la impressió de «la Bible catalane», és a dir, de les antigues versions bíbliques catalanes existents fins al final del segle XVI, les quals ell qualificava com «un des textes les plus importants, par son étendue et son caractère, pour la connaissance de votre langue».2 Foulché-Delbosc hi explicava la història de la primera bíblia catalana impresa, avui perduda, excepte un full (la que coneixem com a Bíblia valenciana o Bíblia de Bonifaci Ferrer o Bíblia del segle XV), feia un inventari dels principals manuscrits bíblics catalans conservats i d’un imprès, i copiava, com a mostra, el primer capítol del llibre del Gènesi segons la versió del manuscrit Egerton 1526 de la British Library, de Londres.
L’inventari del que es pretenia publicar era el següent:
1. Una bíblia completa conservada en el manuscrit del segle XV en tres volums
esp. 2, 3 i 4 de la Bibliothèque Nationale de France (París), provinent del fons Peiresc. La versió continguda en aquest manuscrit és de la segona meitat del segle XIV.
2. Dues mitges bíblies, que contenen cada una des del llibre del Gènesi fins al llibre dels Salms, conservades en el ms. esp. 5 de la Bibliothèque Nationale de France (París), del fons Colbert, datat el 1461, i en el ms. Egerton 1526, de la British Library, datat el 1465. Aquestes versions coincideixen, almenys en gran part, amb la que conté el manuscrit ressenyat en el punt anterior.
3. Cinc saltiris, conservats en manuscrits dels segles XIV al XVI: un saltiri incomplet (fins al Sl 113,10), traduït per Romeu Sabruguera, conservat en el ms. 7-7-6 de la Biblioteca Capitular Colombina de Sevilla, i els següents manuscrits de la Bibliothèque Nationale de France (París): fr. 2433, fr. 2434, esp. 376, esp. 244.
4. Un Nou Testament conservat en el ms. esp. 486 de la Bibliothèque Nationale de France (París), del segle XIV, provinent de l’abadia de Marmoutier.
5. Uns evangelis, conservats en un ms. de l’Arxiu del Palau o de Sobradiel (Centre Borja, Sant Cugat), del segle XV.
6. Dos fragments dels evangelis (Mt 1,1-25 i Jn 1,1-14), conservats en el ms.7-7-6 de la Biblioteca Capitular Colombina de Sevilla, del principi de la segona meitat del segle XIV.
7. El saltiri imprès a Barcelona el 1480 per Nicolau Spindeler, còpia del de la Bíblia de Bonifaci Ferrer impresa a València el 1478. A més, sabem que aquest mateix any 1906 es va pensar en la creació d’una societat que tingués com a únic objecte la publicació de la Bíblia catalana. Però l’any següent va ser el de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, i els qui promovien la creació d’aquesta societat —Foulché-Delbosc i no sabem qui més— van decidir que s’encarregués del projecte l’Institut. Així, l’any 1908 l’Institut publicava un informe anunciant el projecte d’editar «el text antich de la Biblia Catalana". Havia de formalitzar-se en cinc volums de 350 a 400 pàgines, publicats en cinc anys, cada any un volum. S’havia d’encarregar de tota la feina (transcripció, introduccions, notes) el ja esmentat Raymond Foulché-Delbosc, que cobraria dues mil pessetes anuals, és a dir, dues mil pessetes per volum. Aquest preu incloïa el preu de les còpies, dels viatges que hagués de fer i de la correcció de proves, a més de la feina de transcriure el text i redactar introduccions i notes. Aquest informe de l’Institut d’Estudis Catalans recull l’inventari de textos que havia presentat Foulché-Delbosc al Primer Congrés i n’hi afegeix els següents:
8. Un saltiri, conservat en el ms. 106 de l’Arxiu Capitular de València, del segle XV.
9. Un llibre de Tobit, conservat en el mateix manuscrit.
10. El Saltiri de Joan Roís de Corella, imprès a Venècia el 1490.
11. Quatre fragments (de Daniel, Primer llibre dels Macabeus, Actes del Apòstols i Apocalipsi) inclosos per Joaquim Llorenç Villanueva en el seu llibre "De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares" (València, 1791).
No sabem ben bé per què aquest projecte va fracassar; sobretot, per quin motiu no se’n va arribar a publicar ni el primer volum, el qual ens consta que Foulché-Delbosc va deixar enllestit. De les memòries de l’Institut d’Estudis Catalans que donen compte dels treballs fets durant els anys 1909 i 1910 (quan s’havia de publicar el segon volum) es desprèn que el 1909 Foulché-Delbosc ja havia deixat llest el primer volum, que comprenia el Pentateuc i Josuè, i que el 1910 el volum ja estava en curs d’impressió;5 i en la necrologia de Foulché-Delbosc escrita per Jaume Massó i Torrents, es concreta més: «va arribar a imprimir-se tot el Gènesi».6 L’any 1914 Foulché-Delbosc va abandonar el projecte, oficialment per motius de salut. Va quedar encarregat de continuar-lo Ramon d’Alòs.7 Però a partir de llavors ja no ens consta que el projecte avancés més.
Els anys trenta es va intentar de reprendre el projecte de Foulché-Delbosc, també dins el marc de l’Institut, però sense cap resultat. Hem dit que aquest projecte va fracassar, però potser caldria matisar-ho. Va fracassar com a projecte d’imprimir els textos, però va servir per a cridar l’atenció sobre la importància que tenen les versions bíbliques catalanes, sobre la necessitat de publicar-les i per a fer-ne un primer inventari. B. Guiu Camps i l’Associació Bíblica de Catalunya No va ser fins a l’any 1976 que es va elaborar un segon projecte de publicar les versions bíbliques catalanes medievals. Va ser encapçalat pel biblista montserratí Guiu Camps (1915-2001), i la institució que hi donava suport era l’Associació Bíblica de Catalunya. El projecte començà al final de l’any 1975 i l’inici del 1976. Durant aquest any Guiu Camps presentà un esbós del projecte, basat en el de Foulché-Delbosc i l’Institut d’Estudis Catalans, a Enric Cortès, secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya, engrescà els dos primers col.laboradors i els únics que arribaren a treballar en la transcripció dels manuscrits, Jaume Riera i Sans (que havia d’encarregar-se de l’Antic Testament) i Lluís-Columba Batlle (Nou Testament), i presentà el projecte a l’assemblea de l’Associació celebrada dins les Jornades de Biblistes Catalans dels dies 27-29 de desembre del 1976.9
L’any següent, el 1977, Guiu Camps, amb la mediació de Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, acordà amb Josep M. de Casacuberta la publicació dels textos en la sèrie B de la col.lecció «Els Nostres Clàssics" de l’Editorial Barcino. Guiu Camps preveia un total de deu volums. Aquest mateix any es va incorporar al projecte un nou col.laborador. Jaume Riera considerava que era molta feina tot l’Antic Testament per a ell tot sol; ell s’encarregaria del Pentateuc i un nou membre de l’equip, Josep M. Aragonès i Rebollar, s’encarregaria dels profetes.
L’any 1978 Guiu Camps féu un nou esbós del projecte per demanar una subvenció
a la fundació J. March. Hi parlava de la possiblitat que un nou col.laborador, Josep Torras, s’encarregués de l’Antic Testament, en lloc de Josep M. Aragonès, al costat de Jaume Riera. A més, hi especificava el calendari previst per a la publicació dels textos:
— Pentateuc: 1979
— Profetes i Macabeus: 1980
— Nou Testament: 1980
— Josuè a Esdres: 1981
— Tobit a Eclesiàstic: 1982
— Altres traduccions dels Salms: 1983
Aquell mateix any se celebrava el cinc-cents aniversari de la primera bíblia catalana impresa, coneguda normalment com a Bíblia valenciana o de Bonifaci Ferrer, i l’Associació Bíblica de Catalunya es proposà de contribuir a la celebració d’aquesta aniversari, en col.laboració amb la Facultat de Teologia de Barcelona.
S’hi va dedicar un fascicle de la «Revista Catalana de Teologia», amb col.laboracions, entre altres, de Josep Perarnau i de Guiu Camps.
Guiu Camps fou destinat uns anys a Mallorca, on no disposava de temps per al projecte. De fet, després de l’any 1979 no tenim gairebé notícies de l’avenç dels
treballs. L’any 1984 Guiu Camps es mostrava d’acord amb Lluís-Columba Batlle i Jaume Riera que calia editar els diferents manuscrits en columnes paral.leles i no pas intentant reconstruir un suposat arquetipus en una sola columna. Però aquesta manera de fer no estava d’acord amb la manera d’editar els textos d’«Els Nostres Clàssics», i per això Guiu Camps va buscar una nova editorial. D’altra banda, es proposava de contractar una nova col.laboradora, M. Lluïsa Geronès, per a substituir Josep M. Aragonès.
El projecte, jutjant les coses d’una manera estricta, va fracassar, com el projecte de Foulché-Delbosc. Van passat tots els terminis previstos i no es va publicar res. Els motius? Diria que la magnitud de l’empresa (de la qual era conscient Guiu Camps, que atribuïa el fracàs del primer intent a aquest factor) i les circumstàncies i limitacions personals dels qui l’havien de dur a terme. D’una banda, no tothom, començant pel mateix director del projecte, va disposar del temps necessari per a dedicar-s’hi; i, de l’altra, hi hagué dificultats per a posar-se d’acord en les normes d’edició dels textos i dificultats per a trobar fonts de finançament.
Però tampoc en aquest segon intent els esforços que Guiu Camps i els seus col.laboradors van dedicar al projecte van ser inútils. Com a mínim ens n’han quedat els següents fruits, dels quals ara ens podem aprofitar:
— Diversos estudis fets sobre les antigues versions bíbliques catalanes, entre els quals podem esmentar els publicats en el volum 3, de l’any 1978, de la «Revista Catalana de Teologia».
— Uns quants microfilms, xerocòpies i fotografies, de molt bona qualitat, dels principals textos que calia transcriure.
— La transcripció d’una bona part del Pentateuc feta per Jaume Riera i Sans, col.laborador que, a més, s’ha integrat al nou equip de què parlem més avall.
— Adquisició d’experiència en el mètode amb què cal treballar, especialment quant a l’edició en columnes paral.leles de l’anomenada Bíblia del segle XIV (vegeu els punts 1 i 2 de més amunt).
— L’interès que Guiu Camps desvetllà sobre aquest tema entre altres membres de l’Associació Bíblica de Catalunya, entre els quals es compten els qui ara dirigeixen la nova etapa del projecte.

EL PROJECTE ACTUAL
El projecte actual data de l’any 1997 i cal situar-lo en estreta continuïtat amb el projecte iniciat per Guiu Camps, que mentre era conscient que el projecte que portava entre mans no acabava de tirar endavant, en parlava sovint amb alguns altres biblistes, especialment els qui veia que també ens dedicàvem a la llengua catalana, sobretot en ocasió de les Jornades de Biblistes Catalans anuals. La iniciativa va ser d’Armand Puig i Tàrrech, que, després d’haver conduït fins a bon port el projecte de traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional, devia pensar que l’Associació Bíblica de Catalunya tenia prou experiència de treball en equip i prou energies per a embrancar-se en aquest nou magne projecte. Ell mateix elaborà
un extens estudi sobre el tema de les versions bíbliques catalanes medievals, que va exposar com a lliçó inaugural del curs 1997-1998 de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.
El projecte es va exposar en les dues sessions de Jornades de Biblistes Catalans de l’any 1997: les del mes de gener (corresponents, podríem dir, a l’any 1996, ja que normalment se celebren al desembre, però alguns anys s’endarrereixen fins als primers dies del gener següent) i les del mes de desembre. Aquest mateix any ja havia estat batejat amb el nom de Corpus Biblicum Catalanicum.
En aquest nou intent, el projecte esdevé molt més ambiciós, almenys en aquests tres aspectes:
(a) S’afegeixen nous textos antics a l’inventari de textos de què fins llavors disposàvem (vegeu-ho a continuació). S’amplia en el temps: ja no es tanca al final del segle XVI, sinó al final del segle XIX, és a dir, s’hi inclou tot el període de la Decadència i la Renaixença. Quant a l’edició de la Bíblia del segle XIV (constituïda pels manuscrits esmentats en els punts 1 i 2 de més amunt), es preveu d’editar-la en columnes paral.leles, amb el text de la Vulgata (a partir del qual els traductors catalans medievals feien normalment la seva versió) col.locat en una columna suplementària a l’esquerra de les altres. A més, aquest text llatí es publica amb l’aparat crític de l’edició de Stuttgart13 i un altre aparat complementari redactat a partir de la col.lació de quatre vulgates representatives de les que es feien servir en el territori català a l’època en què es feia la versió catalana.
En resum, els onze punts de l’inventari de més amunt, s’amplien amb els textos següents:
12. Dos saltiris, l’un conservat a la Biblioteca Vaticana (Reg. Lat. 19) i l’altre a la Biblioteca de Catalunya (1043/2057).
13. Diversos fragments bíblics, entre els quals cal destacar per la seva extensió i qualitat una traducció descoberta per Jaume de Puig que va des de 3Re 5,10 (1Re 5,10 en la nostra terminologia actual) a 4Re 25,19 (= 2Re 25,19) i des de 1Par 1,1 a 2Par 11,1, continguda en el manuscrit 5-5-26, dels segles XIV-XV, de la Biblioteca Capitular Colombina de Sevilla.
14. La Bíblia rimada (continguda en el ms. 7-7-6 de la Biblioteca Capitular Colombina de Sevilla).
15. Diversos textos parabíblics: Gènesi d’Escriptura o Compendi historial de la Bíblia, Història del rei Antíocus, Vida de Jesucrist o Llibre de les edats, Gamaliel, Llàtzer, La destrucció de Jerusalem, Epístola de Jesucrist, Les llegendes rimades, Poema de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, Passió de Jesucrist.
16. Traduccions del Nou Testament a l’hebreu, fetes a partir del català o amb influència del català, concretament els quatre evangelis del ms. Hebr. 100 de la Biblioteca Vaticana i l’Even Bohan de Xem Tob ibn Xaprut (1385).
17. El Llibre de Job de Jeroni Conques (1557), ja publicat per Jaume Riera i Sans.
18. Els quatre evangelis menorquins, de Lluís de les Torres (ca. 1735).
19. Les traduccions bíbliques d’Antoni Febrer i Cardona (1840): Saltiri i càntics de l’Antic i del Nou Testament.
20. Les traduccions bíbliques de Josep Melcior Prat i Colom (Solà): el Nou Testament (1a edició, 1823) i un Antic Testament fragmentari, no publicat.
21. Els Salms i el Càntic dels Càntics de Tomàs Sucona, el Càntic dels Càntics de Jacint Verdaguer, i altres traduccions de llibres solts o de fragments fetes al final del segle XIX i l’inici del XX.
22. Diversos reculls de salms penitencials, fets entre els segles XV i el XIX.
Entre els anys 1997 i el 2001 es va cobrir una primera etapa de preparació del projecte, en què es va avançar principalment en tres aspectes: (a) Establiment de
l’inventari dels textos que constitueixen el corpus, elaborat bàsicament per Armand
Puig i Tàrrech, autor, pel que fa al període medieval, d’un extens treball d’investigació sobre les versions bíbliques catalanes. Formació d’un equip de treball inicial, constituït per dos codirectors i una trentena de col.laboradors. I transcripció d’alguns dels textos que cal publicar. Els directors del projecte, per encàrrec de l’Associació Bíblica de Catalunya, són Pere Casanellas i Bassols, llicenciat en filologia semítica (hebreu i arameu) i catedràtic d’ensenyament mitjà de Llengua i literatura catalanes, i Armand Puig i Tàrrech, doctor en Sagrada Escriptura, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona i professor de Nou Testament de la Facultat de Teologia de Catalunya.
L’edició crítica dels textos catalans, la redacció de notes i estudis introductoris, i la col.lació de les quatre vulgates de l’àmbit catalanollenguadocià són dutes a terme per un equip de més de trenta col.laboradors, molts d’ells professors universitaris.
Entre els col.laboradors que ja han lliurat part o la totalitat de la feina que tenen encarregada hi podem trobar noms ben coneguts dins l’àmbit de la catalanística,
com Jordi Bruguera i Talleda, Germà Colón Domènech, Jaume Medina i Casanovas, Jaume de Puig i Oliver, Jaume Riera i Sans i Curt Wittlin. També llicenciats joves, que estan fent el doctorat i que han escollit temes relacionats amb les versions bíbliques catalanes per al seu treball d’investigació de doctorat o de tesi doctoral: Joan M. Furió i Vayà (treball d’investigació de doctorat: Transcripció del manuscrit Marmoutier i estudi lingüístic, tesi doctoral: El Nou Testament en català durant l’edat mitjana. Els manuscrits de Peiresc i Marmoutier), Pere Poy i Baena (tesi doctoral sobre les versions bíbliques catalanes medievals), Antoni Coll i Casals (treball d’investigació de doctorat: Transcripció i estudi lingüístic de Lo Nou Testament traduït per Melcior Prat i Colom [Solà]).
A partir de setembre del 2001 s’ha obert una nova etapa en què s’ha pogut avançar a un ritme més sostingut en l’execució del projecte. En efecte, la primavera d’aquell any es va obtenir el suport del M. H. Sr. Jordi Pujol i Soley, aleshores president de la Generalitat de Catalunya, consistent en una aportació econòmica, i sobretot, en la concessió d’una persona (Pere Casanellas) perquè treballés a jornada completa en el projecte a partir del següent mes de setembre. En l’actualitat, el Govern català continua donant-hi aquest doble suport. També hi donen suport el Govern d’Andorra, els bisbats de Catalunya, els bisbats de les Illes Balears i el bisbat de Perpinyà. Transcorreguts tres anys des de llavors, el projecte es troba en la situació que descrivim en els paràgrafs següents. Es disposa de tots els mitjans materials necessaris per a la feina: còpia, en microfilm, microfitxa i/o paper d’uns 35 manuscrits; aparell lector de microfilms, ordinador i impressora; una petita biblioteca especialitzada (més de cinquanta volums, i fotocòpies o separates d’uns quaranta articles de revista); un programa informàtic especial per a edicions crítiques de textos, que ha estat adaptat a les necessitats particulars del nostre projecte. A més, el fet de tenir la seu en una casa particular equipada amb una bona biblioteca en Bíblia i filologia catalana, connexió a Internet, fax, telèfon, aparell de còpies de seguretat per a ordinador, escànner, impressores, etc., ha fet que es disposés de tot l’equipament necessari sense haver de fer grans despeses.
El corpus dels materials que hom preveu de publicar s’ha distribuït en quaranta-un volums, precedits per un altre volum sobre la Bíblia llatina, la versió sobre la qual estan fetes la major part de les versions bíbliques catalanes que s’han d’editar:
A. Bíblia llatina
1. Història de la Bíblia llatina en els països de llengua catalana entre els segles
IV i XV.
B. Versions dels segles XIII-XV
2-21. Bíblia del segle XIV (manuscrits de París, Londres i Sevilla).
22-23. Bíblia del segle XV (o Bíblia valenciana). Evangelis del Palau.
24-27. Saltiris dels segles XIV i XV.
28. Fragments bíblics fins al segle XV.
29-30. Bíblia rimada.
31-33. Històries bíbliques.
34-35. La Bíblia hebrea en els països de llengua catalana.
C. Versions dels segles XVI-XIX
36-37. Traduccions entre el segle XVI i la Renaixença.
38-41. Traduccions del període de la Renaixença.
42. Salms penitencials.

Tots aquests volums seran editats en col.laboració amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquesta editorial rep els volums compaginats i preparats per a la filmació, i s’encarrega, especialment, d’una última correcció, de la impressió i de la venda dels exemplars, excepte els de la majoria de subscriptors, als quals els fa arribar l’Associació Bíblica de Catalunya.
S’ha fet una campanya de captació de subscriptors, principalment però no exclusivament entre els membres de l’Associació Bíblica de Catalunya, que ha permès treure al carrer el primer volum amb una base inicial d’un centenar llarg de subscriptors. Sense aquest suport, el projecte no hauria pogut arrencar. En realitat, però, per a assegurar-ne la continuïtat caldria triplicaro quadriplicar el nombre de subscriptors, el qual, en l’àmbit de la filologia catalana és en aquests moments molt reduït.
S’han preparat un lloc web sobre el projecte, com a subdomini del lloc web de l’Associació Bíblica de Catalunya. L’adreça és: <http://www.abcat.org/cbcat>. S’hi pot trobar: una descripció resumida del projecte, i una altra descripció molt més detallada, amb el detall dels manuscrits, incunables i altres textos impresos que es preveu de publicar; una explicació sobre la història i l’interès del projecte; mostres del primer volum publicat; les normes detallades de transcripció i edició de la col.lecció; la llista dels volums publicats, en premsa i en preparació; els índexs de mots complets dels volums publicats; una bibliografia sobre les versions bíbliques catalanes, i els materials auxiliars més útils per a estudiar-les; informació sobre les entitats i persones que promouen el projecte, hi treballen o hi donen suport; una pàgina dedicada exclusivament a servir de suport als col.laboradors (on hi poden trobar diversos documents de treball, enllaços a webs i informació sobre el programa informàtic Classical Text Editor, el processador de textos que es fa servir per a preparar l’edició crítica dels textos catalans i llatí); una pàgina des d’on es pot fer la subscripció a la col.lecció (amb un 25 % de descompte sobre el preu normal de venda al públic) o posar-se en contacte amb els responsables del projecte; enllaços diversos.
S’ha obtingut el permís de la Deutsche Bibelgesellschaft de Stuttgart per a incloure en els vint volums de la col.lecció dedicats a la Bíblia del segle XIV el text i l’aparat crític de la seva edició de la Vulgata (vegeu la nota 13).
Després de diverses redaccions provisionals i d’haver tingut en compte els suggeriments rebuts dels col.laboradors i també d’algun consultor extern, s’han establert unes detallades normes de transcripció i edició dels textos, que es poden consultar en el lloc web del CBCat. Les normes de transcripció dels textos medievals es basen en les de la col.lecció «Els Nostres Clàssics» i les amplien, excepte pel que fa a la grafia de la hac etimològica, que es regularitza.
Durant aquesta etapa alguns membres de l’equip de treball han contribuït a la bibliografia sobre les versions bíbliques catalanes amb diverses aportacions.
Tenim notícia de les següents:
1. L’«Arxiu de Textos Catalans Antics» ha publicat dos articles on Jaume de Puig estudia el nou text manuscrit de 3Re 5,10 a 2Par 11,1 descobert per ell a la biblioteca Capitular Colombina de Sevilla, i en publica un fragment (4Re 23,27-25,24) en paral.lel amb la versió de la Vulgata, el fragment descobert per Vicent J.
Escartí en l’Arxiu del Regne de València i les altres versions de la Bíblia del segle XIV (Peiresc, Colbert i Egerton):
PUIG I OLIVER, Jaume de: Més nous textos catalans antics de la «Biblioteca capitular
y Colombina» de Sevilla, «Arxiu de Textos Catalans Antics», núm. 20 (Barcelona, 2001), ps. 453-510.
— Descripció del manuscrit.
— Sobre el nou fragment de la traducció medieval de la Bíblia en català de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla (III Reg. V, 10 – IV Reg. XXV, 24 i I Par. I, 1 – II Par. XI, 1), «Arxiu de Textos Catalans Antics», núm. 21 (Barcelona, 2002), ps. 623-644.
— Edició del fragment esmentat i de les altres versions en columnes paral.leles, i estudi.
2. En el XIII Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a Girona del 8 al 13 de setembre de 2003, es presentaren tres comunicacions sobre el tema de les versions bíbliques catalanes: CASANELLAS I BASSOLS, Pere: El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana.
—Presentació del projecte del Corpus Biblicum Catalanicum i de l’interès que té per a la lexicografia catalana basant-se en el glossari elaborat per al volum d’Èxode i Levític de la Biblia del segle XIV. FURIÓ VAYÀ, Joan: La llengua del Nou Testament al manuscrit Marmoutier. POY, Pere: La Bíblia medieval en llengua catalana. Estat de la qüestió.
3. El «Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya» ha publicat els dos articles següents, a més d’algunes notícies signades per Pere Casanellas sobre el progrés dels treballs del projecte: POY, Pere: Introducció a l’estudi històric de la Bíblia en llengua catalana. «Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya», núm. 82 (Tarragona, desembre 2003), ps. 21-40. PUIG I TÀRRECH, Armand: Les traduccions i els estudis bíblics a Catalunya. «Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya», núm. 82 (Tarragona, desembre 2003), ps. 9-20.
4. La «Revista Catalana de Teologia» ha publicat un article estretament relacionat
amb el tema de les versions bíbliques catalanes: PUIG I TÀRRECH, Armand: La Bíblia llatina en els països de llengua catalana fins al segle XIII, «Revista Catalana de Teologia», núm. 28 (Barcelona, 2003), ps. 103-134.
5. Jaume Riera i Sans ha editat la versió de Proverbis 1-6 continguda en el ms. 1031 de la Biblioteca de Catalunya: RIERA I SANS, Jaume: Paraules del rey Salamó: Versió fragmentària del llibre dels Proverbis del segle XIV, esp. 353 de la Bibliothèque Nationale de France (París), ms. 921 de la Biblioteca Nacional Española (Madrid), «Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona», núm. 49 Barcelona, 2003-2004), ps. 141-169.
Finalment, durant aquest període s’ha publicat el primer volum del CBCat (el número 3 de la col.lecció; vegeu-ne la referència a l’inici d’aquesta crònica) i s’ha avançat considerablement en la publicació d’altres deu volums. Es preveu que cada any es puguin publicar dos volums, i alguns anys, tres.

INTERÈS DE LA PUBLICACIÓ DE LES VERSIONS BÍBLIQUES CATALANES
Al principi d’aquesta crònica citàvem les paraules de Raymond Foulché-Delbosc qualificant les antigues versions bíbliques catalanes com «un dels textos més importants, per l’extensió i les característiques, per al coneixement de la vostra llengua». En el segle gairebé complet que ha transcorregut d’aleshores ençà, no han faltat veus que s’han lamentat que aquesta textos no s’haguessin publicat.
Així, Germà Colón i Amadeu-J. Soberanas, en les pàgines dedicades a l’obra de Josep Balari del llibre Panorama de la lexicografia catalana, escrivien: «També interessa de recalcar que Balari buidà diversos manuscrits parisencs de la Bíblia catalana, llavors que aquest text encara segueix inexplicablement sense publicar».
El fet que els textos s’hagin hagut de consultar en els manuscrits ha fet que gairebé no fossin aprofitats per al progrés de la filologia; de fet, gairebé només ens consta l’aportació de Josep Balari (recollida després en el Diccionari etimològic català de Joan Coromines18 i en el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), que, malgrat el que es podria entendre de la citació anterior, es va limitar a buidar alguns petits fragments dels manuscrits bíblics que cita; altrament el seu inventari seria molt més ric del que és. Segons es desprèn d’un repàs de les pàgines del seu diccionari, va limitar-se a alguns capítols del llibre del Gènesi (3; 7; 24) i del Levític (8; 13; 19), citats normalment segons el ms. esp. 2 de la Bibliothèque Nationale de París (del fons Peiresc, que conté la Bíblia completa), i alguna vegada també segons el ms. esp. 5 (del fons Colbert, que conté la meitat de la Bíblia, fins al llibre dels Salms). És evident, doncs, que la major part de la riquesa lèxica d’aquests manuscrits bíblics està encara per explotar.
Creiem que el primer volum publicat (el setembre de 2004) del CBCat, amb els llibres d’Èxode i Levític segons els tres manuscrits de la Bíblia del segle XIV (Peiresc, Egerton i Colbert) no defraudarà les expectatives creades entorn de la publicació de les antigues versions bíbliques catalanes. Pel que fa a la filologia catalana, la principal contribució és en l’àmbit del lèxic. Podem resumir les principals aportacions que es fan en el glossari de seixanta pàgines del volum de la següent manera:
1. Es confirmen les etimologies proposades per Joan Coromines per al verb comoldre i per al substantiu prestatge; es corregeix, en canvi, l’etimologia proposada
pel DCVB per al verb embragar en el sentit de ‘tapar les escletxes de la boca del forn [...] amb fang [...]’; s’aporten també dades sobre l’etimologia del verb desdenyar-se, del pronom amendosos, etc.
2. Es corregeix de manera ben documentada i absoluta l’afirmació tallant de Joan Coromines (justificada al llarg de gairebé dues columnes del seu DECat) que el substantiu ret sempre ha estat de gènere masculí en català.
3. Es documenten dinou llatinismes i dos hebraismes fins ara no testimoniats en català (p. ex. el llatinisme escàbia ‘sarna, ronya’ o l’hebraisme hossen ‘peça de la vestidura del gran sacerdot, en forma de bossa quadrada i que anava lligada damunt l’efod’).
4. Es documenten per primer cop en català trenta-nou mots compostos o derivats de noms ja documentats, i quinze formes variants de noms també ja documentats (p. ex., aïnar ‘preparar, cuinar’, solea = solesa ‘desert, solitud’).
5. Es documenten quaranta-tres noves accepcions de mots ja documentats (p. ex., plaja ‘zona, costat’, vas ‘base d’una columna, d’una estàtua, etc.’) i quinze altres mots no documentats fins ara en català, almenys amb la forma en què apareixen en els textos editats (p. ex. aproixular ‘instigar, exigir, amenaçar’, saga ‘mantell o peça de drap bast de llana’).
6. Es documenten vint mots fins ara escassament testimoniats (p. ex. bis ‘lli fi’, nedo -a ‘net’: el femení no estava documentat).
7. Es documenten en l’època medieval vint mots que fins ara no estaven testimoniats fins als segles XIX-XX (p. ex., sanadura ‘cicatriu’) i catorze mots que no estaven documentats fins als segles XVI-XVII (p. ex., calbo -a ‘calb’).
Podem esmentar també altres aportacions d’aquesta publicació fora de l’àmbit de la filologia catalana. Un dels aspectes que s’ha tingut en compte en la preparació del volum és la confrontació contínua de la versió catalana amb el text llatí de la Vulgata, d’una banda, i el text original hebreu, de l’altra. Això ha permès aportar elements sòlids a la qüestió sovint discutida de fins a quin punt les versions bíbliques catalanes medievals tenen influències hebrees; en el cas de l’Èxode i el Levític de la Bíblia del segle XIV apareix ben clar que, tot i que la versió és feta generalment de la Vulgata, sovint se n’aparta i segueix el text hebreu; fins i tot es detecta que els traductors hi han introduït algun element de la tradició jueva postbíblica, la qual cosa semblaria indicar que el traductor o els traductors foren conversos jueus.
Finalment, la confrontació de la versió catalana amb el text de la Vulgata i les seves diverses lliçons variants ha fet veure que el text català de vegades només s’explica a partir de variants del text llatí que únicament es troben en les vulgates que es feien servir en el territori catalanollenguadocià.

PERE CASANELLAS I BASSOLS

Notes:
1. Samuel BERGER, Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes, «Romania», 19 (París, 1980), ps. 505-561. Reimprès en Samuel BERGER, La Bible romane au Moyen Âge (Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises) (Ginebra, Slatkine Reprints, 1977), ps. 93-151
2. Raymond FOULCHÉ-DELBOSC, La Bible en catalan, dins Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906), ps. 538-540 (edició facsímil: Barcelona, Vicens-Vives, 1985).
3. En alguns casos ampliem les dades que donava Foulché-Delbosc perquè el lector tingui més informació sobre els textos a què es fa referència.
4. Antoni RUBIÓ I LLUCH i Jaume MASSÓ I TORRENTS, Informe proposant la publicació del text antich de la Biblia Catalana, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 2 (1908), ps. 28-29. L’informe porta la data de 5 de març de 1908.
5. «Tenim també en poder nostre y en vies d’estampació el volum I de la Biblia catalana, segons copia d’en Foulché Delbosc, que comprèn tot el Pentateuch y el Josué y serà un altre text literari d’importancia capdal» (Antoni RUBIÓ I LLUCH [president] i Miquel dels Sants OLIVER I TOLRÀ [secretari accidental], Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als excelentíssims senyors president de la Diputació y alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1910, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 3 [1909-1910], p. 24). Vegeu també Josep PIJOAN I SOTERAS (secretari), Memòria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als excelentíssims senyors president de la Diputació y alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1909, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 3 (1909-1910), p. 14.
6. Jaume MASSÓ I TORRENTS, Necrologia: Ramon Foulché-Delbosc, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 8 (1927-1931), p. 539.
7. «Més endavant, F.-D. va haver d’abandonar amb gran pena la direcció d’aquesta empresa, per motius de salut» (Jaume MASSÓ I TORRENTS, Necrologia: Ramon Foulché-Delbosc, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 8 [1927-1931], p. 539). «La publicació de la Biblia Catalana, encarregada al Sr. Foulché-Delbosch, ha sofert una dilació involuntaria per tal com l’il.lustre hispanista francès ha renunciat a seguir en el seu comès per motius de salut. L’INSTITUT, tot planyent-se’n vivament, ha decidit continuar-la a Barcelona, quedant encarregat de portar-la a cap el Sr Ramón d’Alòs. Abans, però, ha calgut procurar-se noves fotocopies d’alguns manuscrits de Londres i París, indispensables perquè l’edició sigui feta amb tota la cura que exigeix la publicació d’un text català tan important. Per dissort, la guerra haurà privat, forçosament, que el primer volum surti a llum tan aviat com era d’esperar» (Jaume MASSÓ I TORRRENTS [secretari], Memoria presentada per l’Institut d’Estudis Catalans als excel.lentíssims senyors president de la Diputació de Barcelona i alcalde
de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1914, «Anuari. Institut d’Estudis Catalans», 5 [1913-1914], p. xvi).
8. Informació comunicada per Josep Massot.
9. Per a la informació continguda en aquest apartat ens basem en: (a) les anotacions que tenim preses de les assemblees de l’Associació Bíblica de Catalunya celebrades els anys 1976 i 1977; les còpies de les cartes de Jaume Riera i Sans i de Lluís-Columba Batlle a Guiu Camps, i d’altra correspondència i documentació que Guiu Camps ens passà quan ens férem càrrec, juntament amb Armand Puig, del projecte; © les còpies de les cartes de Guiu Camps a Jaume Riera i Sans,
que aquest darrer ha tingut l’amabilitat de fer-nos a mans fa poc, i (d) les anotacions preses després de converses tingudes amb Guiu Camps.
10. S’hi comprometia Josep M. de Casacuberta en carta a Josep Massot, datada de 23 de març del 1977.
11. Així ho va exposar Guiu Camps a les Jornades de Biblistes Catalans dels dies 27-29 de desembre del 1977.
12. Armand PUIG I TÀRRECH, La Bíblia a Catalunya, València i les Illes fins al segle XV (Lliçó inaugural curs 1997/98) (Tarragona, Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Arquebisbat de Tarragona, 1997), 106 p. Reelaborat i ampliat en Armand PUIG I TÀRRECH, Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia, dins El text: lectures i història (Barcelona, PAM, ABCat, 2001; «Scripta Biblica», núm. 3), ps. 107-231.
13. Biblia sacra iuxta Vulgatam versionem, a cura de Robert Weber et al., 4a edició revisada a cura de Roger Gryson et al. (Stuttgart, Deutsche Bibelgesellschaft, 1994) (1a ed., 1969).
14. Vegeu la nota 12.
15. Aquesta regularització ortogràfica acosta el text al lector actual, evita la proliferació d’accents diacrítics (à, às, é, que, a més, es confondria amb é = ‘és’), no oculta al lector de la transcripció cap dels aspectes pròpiament lingüístics del manuscrit (fonètics, morfològics o sintàctics) i no és una innovació en l’àmbit de la filologia romànica (vegeu Alberto BLECUA, Manuel de crítica textual (Madrid, astalia, 1983), p. 138). Es va adoptar sobretot tenint en compte la gran arbitrarietat amb què es fa servir la hac en alguns dels principals manuscrits editats.
16. Han de ser publicades en: Actes del XIII Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 8 al 13 de setembre de 2003) (Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005) (en premsa).
17. Germà COLÓN i Amadeu-J. SOBERANAS, Panorama de la lexicografia catalana: De les glosses medievals a Pompeu Fabra (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986; «Bibl. Universitària», núm. 7), p. 204.
18. Almenys en un cas, però, Coromines cita el ms. 2 de la Bibliothèque Nationale de París sense citar Balari i sembla que sense basar-s’hi: cita una frase del foli 122r per documentar el verb reguardar (DECat, IV, 701b9-14).
19. En els articles següents del seu diccionari, Balari cita el ms. 2 (Peiresc): canastell, conna, crespell, ensopegador, folch (cal corregir la referència que dóna: el text que copia sota l’entrada folch no és del ms. esp. «24», sinó del ms. esp. «2»), gonella, graponable, graponar. El ms. 5 (Colbert) solament és citat en l’entrada cotna.
20. Les llistes completes d’aquests mots es poden consultar en Pere CASANELLAS I BASSOLS, El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana, dins Actes del XIII Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 8 al 13 de setembre de 2003) (Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005) (en premsa). Cada un dels mots es comenta amb tot detall en el Glossari del volum.