El Tetragramma són les 4 lletres del nom de Déu. Donat que en llengua hebrea no hi ha vocals, el nom Jahvé o Jehovà, s’escriu YHVH. El Tetragrammaton ens porta un concepte de Déu o millor dit d’ “El Creador” de totes les coses visibles i invisibles (no perceptibles amb els sentits de la vista, l’olfacte, el gust i el tacte). El nom YHVH és un terme que defineix i regula el procés creador. Un procés que alhora està marcat per 4 fases: llaurar, sembrar, recollir elaborar. També: sembrar, germinar, creixer, i florir o fructificar. Hi ha un temps per cada cosa. El procés creador té 4 temps. L’Arbre de la Vida té 4 móns.Aquest concepte es basa en que el Seu nom està format per 4 lletres – YHVH -, i aquestes 4 lletres són la porta a través de la qual Déu es manifesta.
La Humanitat ha sentit en cada moment la influència del “nom diví” estructurat sobre les 4 lletres o energies: Ihvh pels jueus, també se li diu Abba, Aydi pels turcs, Al·la pels àrabs, Abed pels etíops, Eipi pels perses, Deus pels llatins, Esar pels etruscos, Teos pels coptes egipcis, Pora pels brahmans hindús, Zeut pels frigis, Goth pels gots, Toth pels egipcis, ...Aquestes 4 lletres o energies fan referència a als 4 elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc.
També fan referència als 4 punts cardinals – Nord, Sud, Est i Oest – que emmarquen allò que en diem l’espai. Les 4 estacions de l’any. El cicle anyal – Primavera, Estiu, Tardor i Hivern -, els 4 aliments bàsics per mantenir la Vida,...
Els cabalistes representen el Tetragramma YHVH, donant a cada una de les lletres un nom, que consideren que és un nom de Déu, i ho fan de tal manera que queda configurant un triangle.
El primer nom és Yod. Yod
El segon nom és Iah que està formada per Yod i He
El tercer nom és Iaho que està formada per Yod, He i Vau
El quart nom és Iahoh que està formada per Yod, He, Vau i He
Els cabalistes anomenen a aquest triangle “El segell del Déu vivent”. Cal observar que el número de lletres que resulten d’aquesta descomposició és de 10 i que assignant el valor numèric corresponent a cada lletra s’obté el següent resultat: 72
El valor numèric del Tetragramma és 72.
Coincidències relacionades amb el número 72:
72 són els atributs de Déu
72 són els àngels que envolten el seu trono
72 són els esglaons de l’Escala que Jacob va veure en somnis i que pujaven fins la Divinitat
72 són els deixebles escollits per Jesús, a més dels 12 apòstols (Lluc 10,1-17) i els va lliurar a predicar pel món.
72 són les parts del cos humà
Fase de Jeff Love Cabalista juedeo-amerià: “ L’essència de tot el que hi ha, de la totalitat de les coses, és un nom de 4 lletres...Aquest nom és la clau per entendre tot allò que la Humanitat por entendre sobre la naturalesa del conjunt d e la realitat. Observin amb detall aquest nom. Suggereix la imatge que Déu podria tenir.
És important fer constar que els estudiosos de la càbala, jo em fico entre ells, que relacionen la càbala amb les ensenyances de Plató i Pitàgores, també estudien la relació que hi ha o hi pot haver entre aquestes 4 lletres sagrades que es representen per mitjà del Tetragrammaton i la Tétrada Sagrada o el Tetractis de Pitàgores :1+2+3+4 = 10. Com podem comprovar suma 10, el mateix número que els sefiroth de l’Arbre de la Vida.

Y H V H
Les 4 lletres de la llengua hebrea que es corresponen amb el nom de Déu: I - H -V - H s’anomenen Yod - He - Vau - He. Aquestes lletres tenen el seu propi lloc i camí dins l’Arbre de la Vida una forma gràfica concreta en la llengua hebrea, un valor numèric, i uns atributs relacionats amb els colors, les vibracions fonètiques que es relacionen de forma harmònica amb la freqüència de les vibracions de la matèria, una equivalència, una lletra llatina, una lletra grega, i una correspondència astral.
Els cabalistes creuen que Déu – el Creador - va crear, i està creant, el món a partir d’aquestes 4 lletres. Com ho fa? Doncs ho fa amb combinacions i permutacions d’aquestes 4 lletres que es consideren sagrades. De les combinacions d’aquestes 4 lletres, en surt l’alfabet de la llengua hebrea.
Pels cabalistes la llengua és molt important, doncs, pensen que Déu crea el món amb la llengua ( El primer que va dir Déu va ser “Faci’s la llum”...Llegim en Sant Joan que en el principi era el Verb (L’escriptura) i la seva expressió fonètica, la Paraula i la Paraula era Déu...)
Pels cabalistes Déu crea el món amb les combinacions alfabètiques de la llengua que esdevé una llengua creadora. Contràriament, el Diable, destrueix l’Obra de Déu, la Creació, destruint les llengües sagrades. Especialment la llengua hebrea. Hi ha altres llengües sagrades, com el sànscrit.
Els cabalistes conceben la llengua com una cosa que va de dalt a baix: Ein Sof-Tetragrammaton-Kether-Malkuth.
No valoren “els milions de persones que parlen una llengua” sinó elk fet que una llengua estigui connectada amb Ein Sof per mitjà del Tetragrammaton. Una llengua parlada per milions de persones que no tingui aquesta connexió és una llengua buida, sense contingut, no és creadora ni dóna una visió de la realitat ni ens porta la realització personal fent-nos participar en la Creació.
La llengua catalana, és universal , perquè és creadora, innovadora,...I ho és perquè, manté la connexió amb l’Ein Sof per mitjà del Tetragrammaton.
La llengua catalana-provençal i també l’occitana (Llibre d’Henoc) haurien de tenir un valor sagrat pels cabalistes de tot el món, doncs, va ser la que va donar al món el mot “càbala”.
La llengua catalana donat que la càbala va néixer com a tal a La Provença quan aquelles terres eren terres catalanes, i ja anteriorment, els catalans havien anat cap a aquelles terres en el segle VIII quan van ser envaïts pels àrab d’Al Mansur, podem afirmar que té que ser considerada una d’aquestes llengües sagrades.
De fet, només cal observar la història i el present per adonar-se que la cultura de llengua catalana ha estat i és una cultura de innovació i creativitat. Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies,...En són un exemple. Fins i tot Picasso es va inspirar aquí quan hi va aprendre a parlar en català. Trobem exemples en totes les arts, des de la medicina fins a la música. Fins i tot en la moda i el disseny, la cultura de llengua catalana ha demostrat la seva innovació i creativitat.
Gaudí n’és un altre exemple de creativitat inspirada o genial. En tota la seva vida només va parlar en llengua catalana, i ens ha deixat una obra que es admirada a tot el món, una obra universal. I, ara, fins i tot, el volen proclamar sant. Jo crec que Gaudí es pot considerar cabalista. Entre d’altres coses perquè relacionava, amb ètica, les matemàtiques, la geometria i la naturalesa. Als catalans no ens cal aprendre llengües forasteres per ser universals i aconseguir la divinitat: només ens cal ser catalans, parlar català i viure donant testimoni de catalanitat, construint cabalísticament Catalunya solidàriament amb tothom, i ajudant a construir el món cabalísticament.
Potser aquesta és la missió de Catalunya de la que parla Francesc Pujols a El Concepte General de la Ciència Catalana.
Els cabalistes no parlen de llengua paterna, ni de llengua materna. Els cabalistes parlen de “llengua vernacla” – la llengua del lloc -. Fins i tot quan parlen de la llengua hebrea, no ho fan en sentit genealògic o ètnic, ho fan en sentit vernacle; perquè, com he dit anteriorment, relacionen les sefiroth de l’Arbre de la Vida, amb elements de la naturalesa, astres i números,....i els localitzen a llocs concrets.
Hi ha un altre motiu, però, per relacionar el Tetragrammaton amb la cultura catalana i el nacionalisme català. És el que fa referència ala seva representació gràfica.
La representació gràfica del TETRAGRAMMATON Els cabalistes no pronuncien mai el nom de Déu per respecte. Jo m’escric amb un rabí jueu colombià en llengua castellana i sempre que m’escriu la paraula Déu en castellà, “Dios”, m’ho escriu així: “Di-s”. Li vaig preguntar perquè ho feia i em va dir que era un costum dels cabalistes i dels jueus n escriure el nom de Déu.
Així doncs els cabalistes no escrivien les 4 lletres sagrades que són l’expressió del nom de Déu i alhora el camí o vehicle pel qual la llum divina es manifesta per anar cap a la primera sefirah , Kether.El que feien era representar el nom sagrat, el TETRAGRAMMATON amb un senyal.
El nom “tetragrammaton” ver del grec “tetra” que vol dir 4 i “gramma” que vol dir “gràfic o ratlla”. Aquestes 4 ratlles tenien un color relacionat amb les lletres YHVH; aquest color era el vermell sobre fons daurat.
Així, doncs, el senyal que, segons la meva opinió, representa pels cabalistes el nom de Déu, o millor dit, el Tetragrammaton, són els 4 Pals vermells sobre fons daurat.
Aquest simbolisme és el que té la bandera catalana, coneguda popularment amb el nom de Senyera.
Aquest símbol que és la bandera i l’escut de Catalunya, és alhora, el senyal que identifica al Catalanitat. Aquesta bandera catalana és coneguda amb el nom altament significatiu, en relació a la funció que tenen aquestes 4 lletres del tetragramma, de SENYERA.
Tots els historiadors estan d’acord en el fet que la càbala va donar-se a conèixer a la Provença en el segle XI. Doncs bé , L’escut de la Provença és també els dels 4 pals vermells sobre fons daurat. És lògic pensar que el simbolisme i la representació d’aquests símbols té quelcom a veure amb la càbala, i en concret, amb el Tetragrammaton, donat que la càbala es va donar a conèixer en el segle XI a aquestes terres catalano-provençals.
Els mots catalans: Senyor, Senyora i Seny, tenen una interpretació cabalista molt interessant: Fan referència a les tres columnes o pilars de l’Arbre Sefiròtic que representen els aspectes masculí(la dreta), femení(l’esquerra) i neutre o sintètic (el central). Aquesta interpretació recorda la concepció budista del Ying-Yin i Tao.
De la meditació que es fa mirant aquestes lletres o símbol, i de les combinacions i permutacions d’aquestes 4 lletres i els seus atributs o correspondències, neix l’alfabet sagrat i alhora neixen les coses: es crea. Es participa en l’Obra del Creador.

PROVES HISTÒRIQUES DE L’ESCUT DE CATALUNYA

El teòleg fra Joan de Montsó (Monzón) nascut l’any 1.393, en una carta a l’Infant Martí - més tard Rei Martí ll’Humà que morí sense descendència i per a substituir-lo es va votar en el Compromís de Casp a favor del castellà Ferran d’Antequera i en contra del pro-jueu, el català Jaume III d’Urgell- -, li explica la seva versió del significat del senyal dels Quatre Pals, anomenats també 4 Barres: “No rés menys Senyor, dich que aquest llibre ( Es refereix al Càntic dels Càntics del Rei Salomó), més que un altre vós convé quel deguats
entendre, per rahó de les vostres armes glorioses ( els quatre pals o quatre barres) que vos fets e el vostre excellent llinatge. Cor en lo dit llibre, en figura hy són mostrades; cor trobarets, Senyor, que aquí es fa menció d’un llit sollempne que es féu Salamó, e aquest lit era de fust e de barres, on ell dormia, e significava la vera creu de Jesucrist, on Ell dormí així com en sos lit, segons que diu Sent Agostí sobre Sent Johan. E aquesta gloriosa creu e lit de Jhesucrist fou de Quatre Barres, les quals foren envermellides de la sua preciosa sanch, hi entre aquestes IIII barres lo nostre Salvador dormí.
He per aquesta significança pens que els vostres predecesors de la casa de Catalunya i Aragó - els comtes d’Urgell i de Barcelona -, aygen preses IIII barres vermelles per llurs armes e devisa de senyal.
E notats la feeltat d’aquesta casa - la casa d’Urgell i Barcelona-, gloriosa en ço que aquestes IIII barres vermelles no les porten sinó en camp d’aur, (d’or) e no sens pròpia significació.
Aquesta és doncs - ens diu Armand de Fluvià en el seu llibre “Els quatre pals. L’ Escut dels comtes de Barcelona” la primera interpretació documental - i no seguida per ningú més -, de l’origen de l’escut d’armes del excellent lynatge del futur rei Martí I, llinatge que - encara que sigui moltes vegades conegut com “Casa d’Aragó”( Des que el comte d’Urgell es va casar amb Peronella, ambdós d’origen jueu; doncs seguint la llei d’Esdres els jueus només es casaven entre ells, segons és la meva opinió personal que hi afegeixo) no és altre que el dels comtes de Barcelona, iniciat pel comte Sunifred I ( escrit també Sunyfred, Sunyer,..) pare de Guifré I d’Urgell. El seu avi es deia Salomó,...Això també és significatiu pel que fa a les arrels jueves del patriarca de la Pàtria Catalana i restaurador de la Catalanitat, Guifré el Pelós.