REBELS I GUERRERS / REBELS AND WARRIORS
« on: August 19, 2005, 12:34:28 PM » by PereCabra

(english translation at the end)

El poble català no és un poble submís. No obstant, hi ha qui té interès en fer creure – i, certament, en certs àmbits, ho aconsegueix – que som rebels, hostils, revolucionaris... i això vol dir que som, des del seu punt de vista, terroristes.
O que ho podem ser.
Que som una amenaça constant.
I l’amenaça de l’epítet planeja sobre nosaltres.

Però no es tracta de res més que de un nou error producte de la ignorància. I de la manca d’honestedat. I de la por. I de la poca autoestima. I de la poca confiança en un mateix. És qui parla d’aquesta manera qui primer agafarà el fusell.

Hi ha una gran diferència entre ser un Guerrer i ser un rebel.
Un rebel no és necessàriament un revolucionari. U rebel ho podem ser tu, jo o ell o tots nosaltres: tot aquell que té la necessitat de deixar constància que és capaç de fer les coses d’una manera diferent. Un rebel no tolera ser ordinari, estar sota norma. Un rebel és incapaç de sotmetre’s a estructures: només obeeixen als seus idearis personals, sense tenir en compte les necessitats dels seus.
Per a que un rebel es torni Guerrer ha d’aprendre i respectar els límits amb els seus semblants, ha d’aprendre a assumir la responsabilitat dels seus actes sense malmetre la llibertat incondicional i individual de tots i cadascú i ha d’aprendre a actuar d’una manera que reforci la gent enlloc d’empobrir-la.
Un rebel s’identifica amb la independència. Darrera de tot rebel hi ha la necessitat malaltissa de més espai lliure. La pitjor por del rebel és la limitació.

Però no és del rebel de qui vull parlar.

Al llarg de la història, aquells que han estat veritables Guerrers han demostrat la capacitat de viure en el present. Un Guerrer és honorable en els seus actes i demostra respecte per totes les coses i per tots els éssers vius, de manera que al seu voltant es pugui produir una comunicació afectiva i psíquica equilibrada, sempre dins els límits i fronteres del respecte mutu, assumint la responsabilitat disciplinada dels seus actes i opinions, fet que mostra el correcte ús del seu poder personal.
Tal vegada l’habilitat més forta del Guerrer sigui la de fomentar el respecte i l'honorabilitat en els actes. Honorabilitat és la capacitat de respectar l’altre. Som honorables quan la nostra capacitat de respecte s’expressa obertament. El terme “respecte” ve del llatí “respicere”, que significa la “capacitat de tornar-s’ho a mirar”. Així, un guerrer té la capacitat de fer un segon cop d’ull, de revisar, més que no pas d’encallar-se en una sola opinió pròpia.
Hi ha dues maneres d’arribar al conflicte: no dient allò que pensem i no fent allò que diem.
No obstant, la responsabilitat del Guerrer va molt més enllà, ja que cal que tingui en compte les causes i els efectes d’allò dit i d’allò no dit, d’allò fet i d’allò no fet. Aquesta capacitat d’atenció en l’entorn és el factor principal per generar “responsabilitat”. La responsabilitat no és, doncs, només la capacitat de respondre, sinó també la capacitat d’actuar en funció dels efectes que es provocaran. De manera que de res no serveix ser excessivament exigent, ni tampoc indulgent; ni amb un mateix ni amb els altres.
Aquest aspecte de la responsabilitat és el que s’anomena “disciplina”. La disciplina és l’habilitat d’actuar en qualsevol ocasió essent responsable dels efectes i sent coneixedor de les causes, i sempre dins els límits del respecte. La disciplina és aquella virtut que ens fa actuar segons el ritme propi dels esdeveniments i no segons el propi ritme, de manera que tot acte fet per disciplina és un oferiment. Un oferiment a que? Un oferiment fet als altres.
És la disciplina la que ens aixeca de la nostra mandra, que ens allunya de les preocupacions pròpies i dels desitjos personals, és la disciplina la que ens diu d’esperar, de tenir paciència més enllà d’on la tindríem personalment i d’afavorir un sistema de valors socials que superen en importància els valors personals. En el fons, és la disciplina la que ens converteix en membres de tot dret d’aquest univers.
Disciplina i responsabilitat són les eines del Guerrer per honorar estructura, objectius i funció (radicalment oposat a l’actitud del rebel).
No obstant, hi ha una tercera habilitat a desenvolupar: la flexibilitat. Massa estructura porta a l’estancament, massa funcionalitat porta al caos, massa objectius porta a la confusió. La flexibilitat és el que permet ajustar la tolerància de cada cosa per tal que el màxim benefici sigui assolit.
I tornem d’aquesta manera la idea inicial de “respecte”: no hi pot haver respecte sense flexibilitat; però no es pot ser flexible fins un punt que es perdi la coherència; no es pot deixar de ser coherent perquè seria una traïció a la responsabilitat; i no es pot deixar de ser responsable perquè llavors la disciplina seria només pura militància.

(.../... continuarà)

Pere Cabra

* * *


REBELS AND WARRIORS

The Catalan People is not a submissive People. However, there is who is interested on making believe - and, certainly, in certain areas, they had achieved it - that we are rebellious, hostile, revolutionary... and this means that we are, from their point of view, terrorists.
Or that we can be it.
Or that we are a constant threat.
And the threat of the epithet is always flying about us.

But it is just a new error product of the ignorance. And of the lack of honesty. And of the fear. And of the little selfloves. And of the little confidence in one. It is that one who speaks in this way who first will take the gun.

There is a great difference between being a Warrior and being a rebel.
A rebel is not necessarily a revolutionary. A rebel can it be you, me, us... all we can: a rebels i who has the need to leave constancy that is capable of making the things in a different way. A rebel does not tolerate to be ordinary, to be under rule. A rebel is incapable of undergoing structures: they take into account only their personal ideologies, without taking the needs of their own people into account.
For that a rebel becomes a Warrior he has to learn and to respect the limits with others, he has to learn to assume the responsibility of his own acts without spoiling the unconditional and individual freedom of each of us, and has to learn to act in a way that reinforce the people and that cause not an impoverishing to them.
A rebel identifies with the independence. Behind every rebel it is the sickly need of more free space. The worst fear of the rebel is the limitation.

But it is not from the rebel that I want to speak about.

Along the history, those who have been true Warriors have demonstrated the capacity to live in the present. A Warrior is honorable in his acts and always demonstrates respect for all things and for all living beings, so that around him a balanced affective and psychic communication can be produced, in the limits and borders of the mutual respect, assuming the disciplined responsibility of his acts and opinions, and showing the correct use of his personal power.
Perhaps the strongest skill of the Warrior is the one of fostering the respect and the respectability in his acts. Respectability is the capacity to respect the others. We are honorable when our capacity of respect expresses openly. The term "respect" comes from the Latin "respicere", which means the "capacity to look again to it". Thus, a warrior has the capacity to make a second glance, of revising, more than to get stuck in his own opinion.

There are two ways to arrive at the conflict: not saying what we think and not making what we say.

However, the responsibility of the Warrior is still beyond, since it is necessary that he takes into account the causes and the effects, of the words said and of the words not said, of the act made and of the act not made. This capacity of attention in the environment is the main factor to generate "responsibility". The responsibility is not, then, only the capacity to reply, but also the capacity to act depending on the effects that will be provoked. So it is not useful to be excessively demanding, nor either indulgent; neither with oneself nor with the other ones.

This aspect of the responsibility is the one that is called "discipline". The discipline is the skill of acting on any occasion being a person responsible for the effects and being a connoisseur of the causes, and always in the limits of the respect. The discipline is that virtue which makes us operate according to the own rhythm of the events and not according to the ourselves rhythm, so that every act made by discipline is an offer. An offer to what? An offer made to the other ones.

The discipline is what raises us from our laziness, is what drives us away from the own worries and of the personal desires, is what suggests us to wait or to have patience beyond the limits where we would personally fear to trade, is what favors a system of social values that overcome in importance the personal values.
It is what converts us into members of true right in this universe.

Discipline and responsibility are the tools of the Warrior to honor structure, goals and function (radically opposite to the attitude of the rebel).

However, there is a third skill to develop: the flexibility. Too much structure brings to stagnation; too much functionality brings to the chaos; too many objectives brings to confusion. The flexibility is the one that allows us to adjust the tolerance of each value so that the maximum profit is attained.

And we give back, this way, to the initial idea about "respect": there can not be respect without flexibility; but we can not be flexible until that point where the coherence is lost; we can not stop being coherent because it would be a betrayal to the responsibility; and we can not stop being responsible because then the discipline would be only pure militancy.

(.../... it will continue)

Pere Cabra