Si jo fos català, seria independentista
« on: February 13, 2006, 08:38:09 PM » by PereCabra
L'escriptor i filòsof jueu Harold Bloom situa en Ramon Llull la diferència entre les cultures castellana i catalana. El professor i crític literari va avançar a Nova York el contingut d'un assaig sobre la literatura de Catalunya en el marc de les jornades organitzades pel Institut Ramon Llull (ANDY ROBINSON - 13/02/2006 - Corresponsal La Vanguardia NOVA YORK).
Si és veritat la reflexió de Harold Bloom que "no som el que pensem que som, sinó el que ens fan creure que som", els lectors catalans haurien de prestar molta atenció a l'últim assaig del prestigiós professor i crític, "Ramon Llull i la tradició catalana", presentat el dissabte en una abarrotada sala del Poets Corner en el Soho de Manhattan.
L'assaig, d'unes 30 pàgines, és un homenatge al pioner de la literatura catalana i, al mateix temps, al que Bloom considera l'eix "d'una civilització distinta" a Catalunya, "un conjunt d'idees que pertanyen a un lloc i un poble (…), unes diferències temperamentals, comparades amb la Castella espanyola, que causen perplexitat a un estranger com jo". L'assaig de Bloom serà editat pel Institut Ramon Llull en anglès, alemany, català i castellà.
Bloom veu en Llull (1232-1316) una tradició cultural catalana pragmàtica i positiva que el crític contrasta amb "la nit fosca castellana de l'ànima". "Res és més català que aquesta claredat de Llull", va dir. Després, avançant per la història a salts que resultarien indisciplinats de no tractar-se d'un intel•lecte tan respectat com el de Bloom, va recordar el primer viatge que va fer l'any 1958 a Barcelona, "una ciutat en un estat de mort vivent". "En tornar, l'any 2001 per a rebre el Premi Catalunya - va continuar- em resultava difícil relacionar la ciutat morta amb l'exuberant ciutat actual". Va comparar la lluita per la supervivència cultural dels catalans, la seva negativa a ser "derrotats pel frau o la violència", amb la diàspora jueva, paraules de gran ressonància política a Nova York. I va llançar una conclusió més polèmica a Espanya que en el downtown de Manhattan: "Jo sóc professor i no polític, però si fos català, desitjaria que el meu país fos independent d'Espanya, encara que sé que això seria econòmicament inviable".
« on: February 13, 2006, 08:38:09 PM » by PereCabra
L'escriptor i filòsof jueu Harold Bloom situa en Ramon Llull la diferència entre les cultures castellana i catalana. El professor i crític literari va avançar a Nova York el contingut d'un assaig sobre la literatura de Catalunya en el marc de les jornades organitzades pel Institut Ramon Llull (ANDY ROBINSON - 13/02/2006 - Corresponsal La Vanguardia NOVA YORK).
Si és veritat la reflexió de Harold Bloom que "no som el que pensem que som, sinó el que ens fan creure que som", els lectors catalans haurien de prestar molta atenció a l'últim assaig del prestigiós professor i crític, "Ramon Llull i la tradició catalana", presentat el dissabte en una abarrotada sala del Poets Corner en el Soho de Manhattan.
L'assaig, d'unes 30 pàgines, és un homenatge al pioner de la literatura catalana i, al mateix temps, al que Bloom considera l'eix "d'una civilització distinta" a Catalunya, "un conjunt d'idees que pertanyen a un lloc i un poble (…), unes diferències temperamentals, comparades amb la Castella espanyola, que causen perplexitat a un estranger com jo". L'assaig de Bloom serà editat pel Institut Ramon Llull en anglès, alemany, català i castellà.
Bloom veu en Llull (1232-1316) una tradició cultural catalana pragmàtica i positiva que el crític contrasta amb "la nit fosca castellana de l'ànima". "Res és més català que aquesta claredat de Llull", va dir. Després, avançant per la història a salts que resultarien indisciplinats de no tractar-se d'un intel•lecte tan respectat com el de Bloom, va recordar el primer viatge que va fer l'any 1958 a Barcelona, "una ciutat en un estat de mort vivent". "En tornar, l'any 2001 per a rebre el Premi Catalunya - va continuar- em resultava difícil relacionar la ciutat morta amb l'exuberant ciutat actual". Va comparar la lluita per la supervivència cultural dels catalans, la seva negativa a ser "derrotats pel frau o la violència", amb la diàspora jueva, paraules de gran ressonància política a Nova York. I va llançar una conclusió més polèmica a Espanya que en el downtown de Manhattan: "Jo sóc professor i no polític, però si fos català, desitjaria que el meu país fos independent d'Espanya, encara que sé que això seria econòmicament inviable".