«Advent, temps d’esperança. Temps destinat a preparar la vinguda del Crist. Una espera d’un Jesús que un dia es va fer home per a posar-se al costat dels homes. Cal destacar el Nadal com a gran festa dels cristians: Jesús es fa home. Nadal ens convida a estimar, a viure la joia profunda de sentir-nos estimats per Déu».
Lloables sentiments i esperances que el catolicisme ens vol fer recordar en aquestes dates. Llàstima, però, que tot plegat no sigui més que una gran posada en escena, llàstima que les dates del naixement del Crist no es corresponguin amb la veritat, llàstima que a Maria se li deixi el paper secundari i passiu de la dona de la primera centúria, llàstima que el missatge del Crista hagi estat tant alterat, i llàstima que el Temple que Ell va derrocar persisteixi a voler ser ell mateix.
Llàstima, en definitiva, que el veritable sentit de la festa del solstici d’hivern – una festa pagana de renom, de lligam amb la natura i de retorn a nosaltres mate – hagi estat alterada i substituïda per la celebració virtual d’una cosa imaginada. I volguda només per assolir poder damunt els homes. El Déu vigilant i punitiu – i també redemptor, i purificador, i compassiu... les dues cares de la mateixa moneda – ens observa des de dalt i, amb la seva llum artificial, eclipsa la llum de les coses senzilles, de la natura i de l’ésser humà. En realitat Nadal, com tants altres elements de la iconografia, el calendari, la mitologia i fins la doctrina cristianes, és una adaptació d'un precedent pagà, reciclat a conveniència de l'Església de Pere.
Desembre. Les icones de les celebracions nadalenques ja han pres el carrer. Ja són aquí les llums i les festes de Saturn. Cada any l'enllumenat i les campanyes nadalenques arriben més d'hora. En temps de l'Imperi Romà les Saturnals es corresponien al calendari amb Nadal. Nadal es correspon amb les Saturnals, les festes que se celebraven en temps de l'Imperi Romà en honor de Saturn, pare de tots els déus. Com sabem, entre d'altres, pel poeta Catul, les Saturnals se celebraven del 17 al 23 de desembre, coincidint amb el solstici d'hivern, i, segons sembla, el primer dia tenien lloc les celebracions més sonades.
I és que les Saturnals no eren una festivitat qualsevol, sinó que hi confluïen el que ara entenem per Nadal (ja existia el costum d'intercanviar-se regals i de celebrar grans banquets; no endebades també se celebrava el final de les tasques del camp) juntament amb el Carnaval, cosa evidentment intolerable per a la moral cristiana. En honor de Saturn corria el vi, s'organitzaven orgies i se subvertia l'ordre que imperava a les cases, de manera que fàcilment l'esclau es trobava, almenys durant uns dies, donant ordres que l'amo obeïa de bon grat (també se'n deia la festa dels esclaus). El rei de les Saturnals es designava per atzar: era qui trobava una fava amagada dins uns pastissos que es consumien amb motiu de la festa. Penseu-hi quan trobeu la fava al tortell de Reis.
Entorn el solstici d'hivern es concentra un bon nombre de celebracions a Catalunya.
El 21 de desembre, solstici d’hivern, degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarg; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu:
El sol, a l'hivern emmandrat,
es lleva tard i s'acotxa aviat
El 24 de desembre es fa el Caga-Tió: aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font de vida i la matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre. A determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.
La festa del "Caga-Tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
El 25 de desembre és la festa del Nadal (o del Solstici d’hivern), però aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc. És costum, el dia de Nadal (o del Solstici d’hivern) fer una llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten cançons (actualment catòliques, apreses a l’escola, però no sempre ha estat així) i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn, un cop més, de l'arbre.
El 28 de desembre és el Dia dels Innocents, d'origen pagà; aquest dia comencen less festes que acaben amb el Carnestoltes.
"De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes"
Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques.
Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.
eL 31 de desembre surt al carrer l'home dels nassos, que no és altre que una variant de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.
Avui es fan els preparatius per rebre l'any nou. En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra
1 de gener, diada de Cap d'Any (Ninou) : Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació de “Vida nova”. En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem".
I, finalment, unes guantes dites populars catalanes del ninou:
1. A mal any, manta nova.
2. A mala anyada, dóna-li passada.
3. A pagès endarrerit, cap anyada li és bona.
4. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
5. Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost.
6. Amb el nou any, un nou afany.
7. Any acabat, porc engreixat.
8. Any comencem, la fi vegem.
9. Any d'ovelles, any d'abelles.
10. Any de bé sia el començat aquest dia.
11. Any de bolets, any d'ovelles esguerrades.
12. Any de bolets, any de castanyes.
13. Any de bona collita, que no plogui.
14. Any de figa flors, any de plors.
15. Any de fred, mal pels pobres.
16. Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.
17. Any de gelades, any de pelades.
18. Any de guerres, any de fam.
19. Any de mal temps, fins i tot les abelles posen dents.
20. Any de mal temps, fins les velles posen dents.
21. Any de malalts, bon any pels metges.
22. Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa.
23. Any de neu, any de Déu.
24. Any de neu, oli per tot arreu.
25. Any de Ponent, any dolent,
26. Any de set nevades, blat per les teulades.
27. Any de sol, any d'alegria.
28. Any de sol, any de goig.
29. Any de traspàs, no te'n fiïs pas.
30. Any dolent, estret i llarg.
31. Any gelat, any de blat.
32. Any nou, vida nova.
33. Any plovedor, molta tendror.
34. Any plujós, pagès joiós.
35. Any plujós, pagès ociós.
36. Any polsós, any abundós.
37. Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada.
38. Any sec, any fred.
39. Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.
40. Bon any, bon guany.
41. Calendari nou, que dóna aigua quan plou.
42. Cap d'Any en dimarts porta mals de caps.
43. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre.
44. Cap d'Any serè, tot l'any va bé.
45. Casament en dimecres, al cap de l'any, tres.
46. Ceba de cap d'any, bon averany.
47. Com més anys, més desenganys.
48. Dia que passa, anys empeny.
49. El calendari nou treu el vell de casa.
50. El foc de Cap d'Any, no fa dany.
51. El mal any, ve nedant.
52. El que no passa en un any, passa en un instant.
53. El qui dies passa anys empeny.
54. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any.
55. Els anys fugen com el fum.
56. Els anys senassos, tot va a cabassos.
57. L'any bo per la mar, dolent per la terra.
58. L'any de la fam.
59. L'any de la Maria Castanya.
60. L'any de la picor.
61. L'any de vents, fins les velles posen dents.
62. L'any dolent, de dia pluja i de nit vent.
63. L'any dolent els dies són més llargs.
64. L'any fred, pateix el pobret.
65. L'any parell omple el cistell.
66. L'any tardà ni la meitat no sol donar.
67. Mal any no fa la pedregada, sinó la secada.
68. Mala anyada, guanys pels forners.
69. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any.
70. Ninou, ninou, la cua del bou.
71. Passa més en un dia que un any.
72. Per Any Nou el dia s'estira un sou.
73. Per Ninou s'allarga el dia, però no el sou.
74. Per Ninou, tracte nou i paga el sou.
75. Per Ninou un pas de bou.
76. Pluges amb gelades fan bones anyades.
77. Primer d'any lleganyós, mal any.
78. Quan comença l'any plovent, tot l'any serà dolent.
79. Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol.
80. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any.
81. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any.
82. Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any.
83. Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any.
84. Si l'any se'n va rient, bon any vinent.
85. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any.
86. Tal dia farà un any.
87. Tot l'any no és Pasqua; una a l'any i no tot l'any.
88. Un bon any val per set de dolents.
89. Val més l'any tardà que l'era sense gra.
Lloables sentiments i esperances que el catolicisme ens vol fer recordar en aquestes dates. Llàstima, però, que tot plegat no sigui més que una gran posada en escena, llàstima que les dates del naixement del Crist no es corresponguin amb la veritat, llàstima que a Maria se li deixi el paper secundari i passiu de la dona de la primera centúria, llàstima que el missatge del Crista hagi estat tant alterat, i llàstima que el Temple que Ell va derrocar persisteixi a voler ser ell mateix.
Llàstima, en definitiva, que el veritable sentit de la festa del solstici d’hivern – una festa pagana de renom, de lligam amb la natura i de retorn a nosaltres mate – hagi estat alterada i substituïda per la celebració virtual d’una cosa imaginada. I volguda només per assolir poder damunt els homes. El Déu vigilant i punitiu – i també redemptor, i purificador, i compassiu... les dues cares de la mateixa moneda – ens observa des de dalt i, amb la seva llum artificial, eclipsa la llum de les coses senzilles, de la natura i de l’ésser humà. En realitat Nadal, com tants altres elements de la iconografia, el calendari, la mitologia i fins la doctrina cristianes, és una adaptació d'un precedent pagà, reciclat a conveniència de l'Església de Pere.
Desembre. Les icones de les celebracions nadalenques ja han pres el carrer. Ja són aquí les llums i les festes de Saturn. Cada any l'enllumenat i les campanyes nadalenques arriben més d'hora. En temps de l'Imperi Romà les Saturnals es corresponien al calendari amb Nadal. Nadal es correspon amb les Saturnals, les festes que se celebraven en temps de l'Imperi Romà en honor de Saturn, pare de tots els déus. Com sabem, entre d'altres, pel poeta Catul, les Saturnals se celebraven del 17 al 23 de desembre, coincidint amb el solstici d'hivern, i, segons sembla, el primer dia tenien lloc les celebracions més sonades.
I és que les Saturnals no eren una festivitat qualsevol, sinó que hi confluïen el que ara entenem per Nadal (ja existia el costum d'intercanviar-se regals i de celebrar grans banquets; no endebades també se celebrava el final de les tasques del camp) juntament amb el Carnaval, cosa evidentment intolerable per a la moral cristiana. En honor de Saturn corria el vi, s'organitzaven orgies i se subvertia l'ordre que imperava a les cases, de manera que fàcilment l'esclau es trobava, almenys durant uns dies, donant ordres que l'amo obeïa de bon grat (també se'n deia la festa dels esclaus). El rei de les Saturnals es designava per atzar: era qui trobava una fava amagada dins uns pastissos que es consumien amb motiu de la festa. Penseu-hi quan trobeu la fava al tortell de Reis.
Entorn el solstici d'hivern es concentra un bon nombre de celebracions a Catalunya.
El 21 de desembre, solstici d’hivern, degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarg; comença l'estació de l'hivern. Per aquest motiu el refrany diu:
El sol, a l'hivern emmandrat,
es lleva tard i s'acotxa aviat
El 24 de desembre es fa el Caga-Tió: aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font de vida i la matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre. A determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.
La festa del "Caga-Tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
El 25 de desembre és la festa del Nadal (o del Solstici d’hivern), però aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc. És costum, el dia de Nadal (o del Solstici d’hivern) fer una llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten cançons (actualment catòliques, apreses a l’escola, però no sempre ha estat així) i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn, un cop més, de l'arbre.
El 28 de desembre és el Dia dels Innocents, d'origen pagà; aquest dia comencen less festes que acaben amb el Carnestoltes.
"De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes"
Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques.
Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.
eL 31 de desembre surt al carrer l'home dels nassos, que no és altre que una variant de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.
Avui es fan els preparatius per rebre l'any nou. En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra
1 de gener, diada de Cap d'Any (Ninou) : Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació de “Vida nova”. En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem".
I, finalment, unes guantes dites populars catalanes del ninou:
1. A mal any, manta nova.
2. A mala anyada, dóna-li passada.
3. A pagès endarrerit, cap anyada li és bona.
4. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
5. Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost.
6. Amb el nou any, un nou afany.
7. Any acabat, porc engreixat.
8. Any comencem, la fi vegem.
9. Any d'ovelles, any d'abelles.
10. Any de bé sia el començat aquest dia.
11. Any de bolets, any d'ovelles esguerrades.
12. Any de bolets, any de castanyes.
13. Any de bona collita, que no plogui.
14. Any de figa flors, any de plors.
15. Any de fred, mal pels pobres.
16. Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà.
17. Any de gelades, any de pelades.
18. Any de guerres, any de fam.
19. Any de mal temps, fins i tot les abelles posen dents.
20. Any de mal temps, fins les velles posen dents.
21. Any de malalts, bon any pels metges.
22. Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa.
23. Any de neu, any de Déu.
24. Any de neu, oli per tot arreu.
25. Any de Ponent, any dolent,
26. Any de set nevades, blat per les teulades.
27. Any de sol, any d'alegria.
28. Any de sol, any de goig.
29. Any de traspàs, no te'n fiïs pas.
30. Any dolent, estret i llarg.
31. Any gelat, any de blat.
32. Any nou, vida nova.
33. Any plovedor, molta tendror.
34. Any plujós, pagès joiós.
35. Any plujós, pagès ociós.
36. Any polsós, any abundós.
37. Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada.
38. Any sec, any fred.
39. Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.
40. Bon any, bon guany.
41. Calendari nou, que dóna aigua quan plou.
42. Cap d'Any en dimarts porta mals de caps.
43. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre.
44. Cap d'Any serè, tot l'any va bé.
45. Casament en dimecres, al cap de l'any, tres.
46. Ceba de cap d'any, bon averany.
47. Com més anys, més desenganys.
48. Dia que passa, anys empeny.
49. El calendari nou treu el vell de casa.
50. El foc de Cap d'Any, no fa dany.
51. El mal any, ve nedant.
52. El que no passa en un any, passa en un instant.
53. El qui dies passa anys empeny.
54. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any.
55. Els anys fugen com el fum.
56. Els anys senassos, tot va a cabassos.
57. L'any bo per la mar, dolent per la terra.
58. L'any de la fam.
59. L'any de la Maria Castanya.
60. L'any de la picor.
61. L'any de vents, fins les velles posen dents.
62. L'any dolent, de dia pluja i de nit vent.
63. L'any dolent els dies són més llargs.
64. L'any fred, pateix el pobret.
65. L'any parell omple el cistell.
66. L'any tardà ni la meitat no sol donar.
67. Mal any no fa la pedregada, sinó la secada.
68. Mala anyada, guanys pels forners.
69. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any.
70. Ninou, ninou, la cua del bou.
71. Passa més en un dia que un any.
72. Per Any Nou el dia s'estira un sou.
73. Per Ninou s'allarga el dia, però no el sou.
74. Per Ninou, tracte nou i paga el sou.
75. Per Ninou un pas de bou.
76. Pluges amb gelades fan bones anyades.
77. Primer d'any lleganyós, mal any.
78. Quan comença l'any plovent, tot l'any serà dolent.
79. Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol.
80. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any.
81. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any.
82. Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any.
83. Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any.
84. Si l'any se'n va rient, bon any vinent.
85. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any.
86. Tal dia farà un any.
87. Tot l'any no és Pasqua; una a l'any i no tot l'any.
88. Un bon any val per set de dolents.
89. Val més l'any tardà que l'era sense gra.