La Causa i la seva història
Molts entesos de la cosmovisió Indígena andina diuen que "La Kausa o Causa" prové de la paraula quítxua "KAUSAY", que molts tradueixen, d'una manera poc encertada, com "vida".
Al món andí es parla d'un tipus d'energia que anomenen "KAUSAY PURIY", que vol dir "Caminar per la vida". Aquesta energia, el Kausay Puriy, es genera com a conseqüència de la pròpia capacitat d'integrar i conciliar les diferents experiències espirituals i materials. La font de vida és, doncs, un constant intercanvi, la transformació i el compartir.
El poder personal de cada individu només creix en l'intercanvi energètic permanent amb tot el nostre entorn, això el nodreix i el fa desenvolupar, com una planta, la llavor de la qual cada un de nosaltres porta dins.
En la tradició andina, quan es troben dos d'iniciats (Paqos), és natural que hi hagi un desafiament. Però el que es demostra en aquest enfrontament, no és qui té més força física, sinó qui té "l'energia" més ben definida, més ben arrelada, més coherent. El "guanyador" està obligat llavors a ensenyar a l'altre fins assolir un nivell idèntic.
Es tracta doncs, parlant de "la causa de les coses", de la capacitat o incapacitat de compartir.
Aquest és el sentit que té la competició per als pobles andins: un mer compartir, un intercanvi.
Molts entesos de la cosmovisió Indígena andina diuen que "La Kausa o Causa" prové de la paraula quítxua "KAUSAY", que molts tradueixen, d'una manera poc encertada, com "vida".
Al món andí es parla d'un tipus d'energia que anomenen "KAUSAY PURIY", que vol dir "Caminar per la vida". Aquesta energia, el Kausay Puriy, es genera com a conseqüència de la pròpia capacitat d'integrar i conciliar les diferents experiències espirituals i materials. La font de vida és, doncs, un constant intercanvi, la transformació i el compartir.
El poder personal de cada individu només creix en l'intercanvi energètic permanent amb tot el nostre entorn, això el nodreix i el fa desenvolupar, com una planta, la llavor de la qual cada un de nosaltres porta dins.
En la tradició andina, quan es troben dos d'iniciats (Paqos), és natural que hi hagi un desafiament. Però el que es demostra en aquest enfrontament, no és qui té més força física, sinó qui té "l'energia" més ben definida, més ben arrelada, més coherent. El "guanyador" està obligat llavors a ensenyar a l'altre fins assolir un nivell idèntic.
Es tracta doncs, parlant de "la causa de les coses", de la capacitat o incapacitat de compartir.
Aquest és el sentit que té la competició per als pobles andins: un mer compartir, un intercanvi.