L'extrema dreta espanyola a Catalunya
« on: October 12, 2005, 11:49:31 AM » by PereCabra
Article aparegut a l'Avui, 12 d'octubre del 2005.
L'extrema dreta espanyola Més enllà del 12 d'octubre
La fosca gota malaia del moviment ultra
Per: Albert Balanzà
"Que esa magnífica bandera nacional pasee no en Montjuich sinó por la Diagonal, en el corazón de la españolísima Barcelona". Aquest és un dels missatges de nivell que omplen els fòrums ultres pocs dies abans de la celebració d'una nova edició del 12 d'octubre, l'anomenat Día de la Raza pels espanyolistes, que enguany arriba condicionat per diversos elements d'actualitat que van des de l'última operació policial a València contra grups neonazis fins a l'aprovació del nou Estatut al Parlament de Catalunya. Sí, enguany l'onada anticatalanista que es respira pels quatre cantons de les Espanyes promet deixar com un drap brut el document aprovat pel 90 per cent dels diputats del Parlament.
Sigui com vulgui, el moviment ultra és notícia i no és notícia, però els seus atomitzats fronts protagonitzen almenys cada dos mesos algun tipus d'incident. Aquesta és la conclusió a la qual s'arriba amb un repàs a les hemeroteques. L'última operació policial contra el moviment ultra, desplegada al País Valencià el passat 17 de setembre, va culminar amb la detenció de 23 persones i l'escorcoll de 18 pisos en una desena de municipis. El jutjat de primera instància de Carlet va decretar presó preventiva per a nou dels detinguts sota l'acusació de fer propaganda nazi, organitzar caceres contra immigrants i traficar amb armes. Dades interessants: entre els detinguts hi havia tres militars, un dirigent d'Alianza Nacional, l'únic condemnat per la mort del jove independentista Guillem Agulló l'any 1993, Pedro Cuevas, i un freaky de Burjassot que habitualment dorm en un taüt. Les sigles que han transcendit d'aquesta operació Pánzer han estat les del Frente Antisistema (FAS).
DEU MIL MILITANTS
.../... el FAS compartia local a València amb Alianza por la Unidad Nacional (AUN), el gairebé desballestat partit de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i els encausats en l'operació Pánzer són defensats en aquests moments pel bufet d'advocats de José Luis Roberto. I qui és el tal Roberto?
DISCURS RENOVAT
A banda de presidir els últims anys la Asociación Nacional de Empresarios de Clubs de Alterne -ara és membre de la junta- i ser el gerent de l'empresa Levantina de Seguridad, Roberto és el president de España 2000. Aquest partit s'ha fet un lloc en el món ultra, després d'anys d'apadrinar grupuscles i fracassar amb un intent de plataforma l'any 2000, i des de València lidera els intents de l'extrema dreta de fer-se un lloc al marge del PP amb un discurs renovat a l'estil del Front National francès o de l'NPD alemany. L'última croada d'España 2000 és l'organització del Dia de la Hispanitat a València amb homenatges al Cid Campeador i jura de bandera inclosa.
En aquesta primera família de partits que es podrien qualificar d'exfranquistes i partidaris de l'anomenada Internacional Negra Europea, les altres sigles mínimament estructurades a Espanya són Democracia Nacional, Alternativa Española i el Movimiento Social Revolucionario.
També al capdavant de Democracia Nacional hi ha un valencià, Manuel Canduela, exlíder de Acción Radical, si bé el cervell de la trama és l'històric Ernesto Milà -expulsat ara fa dos mesos- i Christian Ruiz, tots dos exmembres del desaparegut Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), amb seu a Barcelona. La particular estratègia de Democracia Nacional ha estat integrar-se a Euronat, la plataforma ultra europea de Jean-Marie Le Pen, però els seus èxits electorals -els màxims de l'extrema dreta espanyola en les últimes eleccions- no han passat dels quinze mil vots.
El tercer pol ultra dels exfranquistes, en aquest cas estructurat des de Madrid, és Alternativa Española (AES), el primer intent seriós de la camarilla del veterà Blas Piñar de desempallegar-se de la pesada ombra de Franco. Alternativa Española (AES), que es va presentar el 2003 enterrant definitivament Fuerza Nueva, manté des dels seus inicis bones relacions amb l'FPÖ austríac i els seus militants -vells i nous- s'han manifestat darrerament contra la retirada de l'estàtua eqüestre del dictador Franco a la plaça de San Juan de Madrid.
Amb menys infraestructura però igualment famós per les operacions policials hi ha el Moviment Social Republicà, amb base principal a Barcelona. Juan Antonio Llopart, com a cap visible, copia plantejaments antisistema de l'extrema esquerra i defineix ideològicament la formació com a "nacionalbolxevic" o "socialpatriota". Els Mossos d'Esquadra van intervenir el juliol del 2003 a Molins de Rei l'editorial Ediciones Nueva República, propietat de Llopart, però la venda de llibres a través de la xarxa continua activa. Ara bé, malgrat l'operació de 1996, la Llibreria Europa de Barcelona obre cada dia i el seu propietari, Pedro Varela, no té sentència ferma per apologia del genocidi.
ELS NOUS NAZIS
L'operació contra Nueva República va posar com mai al descobert la connexió existent entre els partits ultres mínimament estructurats i la que ja es pot considerar com a segona gran família del moviment: els grups neonazis. En la mateixa operació també es va escorcollar una altra llibreria de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, regentada per Òscar Panadero, màxim representant del Centre d'Estudis Indoeuropeus (CEI) (una versió actualitzada de CEDADE). El cervell, però, l'històric Ramón Bau, va caure gairebé un any més tard, el maig del 2004, en una operació on també va ser detingut de nou Panadero i que va posar en evidència la profunda germanitis que pateixen aquests grups: el Centre d'Estudis Indoeuropeus (CEI) comptava amb un grup d'elit anomenat La Orden que seguia el model paramilitar de les SS alemanyes. L'organització de Bau, que està considerat dins del moviment com la persona que des del 1995 ha dissenyat la doctrina per difondre la ideologia nazi sense topar amb el Codi Penal, tenia previstos fins i tot tres uniformes, un dels quals, de combat, no va arribar a fabricar.
Els grups neonazis han estat tradicionalment a l'Estat espanyol molt més dispersats en assemblees locals, que conflueixen eventualment sota el paraigua d'organitzacions internacionals (Blood & Honour, Hammerskin...) i també han vinculat la seva activitat a les periòdiques operacions policials, com la que el març del 2004 va comptabilitzar 14 detencions a Madrid, Barcelona, València i Guadalajara. Amb una bona dosi de relacions de parentiu, el FAS, Acción Radical, el comando Marxalenes -tristament famós per l'assassinat del jove independentista de Castelló, Guillem Agulló- apareixen i es transformen a una velocitat atribuïble en bona part a les divisions internes i als enfrontaments personals però, com apunta l'historiador Xavier Casals, sempre estan a punt per actuar com a satèl•lit de l'extrema dreta més organitzada. Es dóna la circumstància que, a Catalunya, la debilitat dels partits ultres ha fet que la família neonazi hagi confluït amb la primera estructura i s'hagin produït totes les combinacions imaginables. Una: es relacionava l'MSR amb els caps rapats de Castellar del Vallès. Dues: l'activista ultra Santiago Royuela -present anys enrere a les llistes de l'AUN d'Ynestrillas- va ser condemnat a sis anys de presó el mes passat per la col•locació d'una bomba a Sants el 2000 i va declarar pertànyer a l'associació Timbalers del Bruch, fundada per l'exmembre de Milicia Catalana i actual dirigent del Moviment Patriòtic Català, Carlos Francisoud. I tres: els veterans Alberto Royuela i Esteban Gómez-Rovira van apadrinar el congrés fundacional de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada el 2002.
LA CASPA QUE QUEDA
Com cada any, el patriota espanyolista Francisco Romeu, portaveu de la Comisión de Homenaje a la Bandera, ha tornat a convocar avui a Barcelona els sectors falangistes i franquistes del moviment ultra, que encarnen la tercera branca de la família, a la plaça Sant Jordi dels jardins de Montjuïc. Romeu, que encara recorda com el 2003 va ser increpat amb crits de "moro, moro" quan va admetre que havia nascut al Marroc, és un dels representants de l'extrema dreta espanyola més clàssica que no ha fet el pas cap al discurs europeista de Alternativa Española o de España 2000. En aquest entorn s'hi barregen, sobretot, les sigles del Movimiento Católico Español de l'ex Fuerza Nueva José Luis Corral i les múltiples escissions de la Falange Española. D'una banda, el partit de Corral, després de flirtejar fa uns anys amb l'AUN d'Ynestrillas i d'acostar-se ara a Democracia Nacional, no ha perdut mai el seu ideari neofranquista i tradicionalista i ha participat en invents com el Frente Español amb sectors de la Falange Española. Mentrestant, la veterana formació ha evolucionat massacrada per les escissions: Falange Española-La Falange no te traces amb Alternativa Española de Blas Piñar ni amb la Falange Española Indepediente, i hi ha dos sectors que utilitzen les mateixes sigles amb els germans Jesús i Gema Carballo, d'una banda, i Miguel Ángel Gimeno i Norberto Picó, de l'altra. A Catalunya no és estrany trobar-se falangistes als actes de la Convivència Cívica Catalana d'Aleix Vidal-Quadras i Francisco Caja. L'última: en aquesta tercera família també val la pena recordar, com a experiència extravagant, la FEA, amb seu durant molts anys al carrer Portaferrissa, que va reivindicar l'obrerista "revolució pendent" a principi dels noranta.
La tradicional lluita jove contra el feixisme, que cada 12 d'octubre es concreta en manifestacions en diversos punts de Barcelona, va tenir ahir com a escenari principal la vila de Gràcia. L'objectiu del mig miler de joves que es van aplegar a la plaça de la Virreina a les dotze del migdia era denunciar que el govern permeti que la Llibreria Europa, especialitzada en productes de contingut nazi, continuï amb total impunitat comercialitzant els seus productes.
La marxa pels carrers de Gràcia, estavaa encapçalada per un grup de joves amb màscares blanques i banderes vermelles sense cap mena de consigna escrita. Les pancartes dien escrit: "Feixisme mai més, ni a Barcelona, ni a València, ni enlloc. Tanquem la Llibreria Europa".
Els membres de la Plataforma Antifeixista van voler denunciar que la llibreria, que ven llibres i cançons militars fins i tot per Internet, continuï oberta quan el seu propietari ja va ser condemnat a cinc anys de presó, el novembre del 1998, precisament per apologia del genocidi i incitació a l'odi radical per la difusió i venda de llibres revisionistes i d'altres que neguen l'Holocaust.
Al matí també hi va haver una petita concentració a la plaça Sant Jaume per denunciar l'augment d'agressions feixistes que s'han produït arreu dels Països Catalans. Els concentrats, una vintena, van demanar que s'actuï contra la impunitat de què gaudeixen aquests grups.
« on: October 12, 2005, 11:49:31 AM » by PereCabra
Article aparegut a l'Avui, 12 d'octubre del 2005.
L'extrema dreta espanyola Més enllà del 12 d'octubre
La fosca gota malaia del moviment ultra
Per: Albert Balanzà
"Que esa magnífica bandera nacional pasee no en Montjuich sinó por la Diagonal, en el corazón de la españolísima Barcelona". Aquest és un dels missatges de nivell que omplen els fòrums ultres pocs dies abans de la celebració d'una nova edició del 12 d'octubre, l'anomenat Día de la Raza pels espanyolistes, que enguany arriba condicionat per diversos elements d'actualitat que van des de l'última operació policial a València contra grups neonazis fins a l'aprovació del nou Estatut al Parlament de Catalunya. Sí, enguany l'onada anticatalanista que es respira pels quatre cantons de les Espanyes promet deixar com un drap brut el document aprovat pel 90 per cent dels diputats del Parlament.
Sigui com vulgui, el moviment ultra és notícia i no és notícia, però els seus atomitzats fronts protagonitzen almenys cada dos mesos algun tipus d'incident. Aquesta és la conclusió a la qual s'arriba amb un repàs a les hemeroteques. L'última operació policial contra el moviment ultra, desplegada al País Valencià el passat 17 de setembre, va culminar amb la detenció de 23 persones i l'escorcoll de 18 pisos en una desena de municipis. El jutjat de primera instància de Carlet va decretar presó preventiva per a nou dels detinguts sota l'acusació de fer propaganda nazi, organitzar caceres contra immigrants i traficar amb armes. Dades interessants: entre els detinguts hi havia tres militars, un dirigent d'Alianza Nacional, l'únic condemnat per la mort del jove independentista Guillem Agulló l'any 1993, Pedro Cuevas, i un freaky de Burjassot que habitualment dorm en un taüt. Les sigles que han transcendit d'aquesta operació Pánzer han estat les del Frente Antisistema (FAS).
DEU MIL MILITANTS
.../... el FAS compartia local a València amb Alianza por la Unidad Nacional (AUN), el gairebé desballestat partit de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i els encausats en l'operació Pánzer són defensats en aquests moments pel bufet d'advocats de José Luis Roberto. I qui és el tal Roberto?
DISCURS RENOVAT
A banda de presidir els últims anys la Asociación Nacional de Empresarios de Clubs de Alterne -ara és membre de la junta- i ser el gerent de l'empresa Levantina de Seguridad, Roberto és el president de España 2000. Aquest partit s'ha fet un lloc en el món ultra, després d'anys d'apadrinar grupuscles i fracassar amb un intent de plataforma l'any 2000, i des de València lidera els intents de l'extrema dreta de fer-se un lloc al marge del PP amb un discurs renovat a l'estil del Front National francès o de l'NPD alemany. L'última croada d'España 2000 és l'organització del Dia de la Hispanitat a València amb homenatges al Cid Campeador i jura de bandera inclosa.
En aquesta primera família de partits que es podrien qualificar d'exfranquistes i partidaris de l'anomenada Internacional Negra Europea, les altres sigles mínimament estructurades a Espanya són Democracia Nacional, Alternativa Española i el Movimiento Social Revolucionario.
També al capdavant de Democracia Nacional hi ha un valencià, Manuel Canduela, exlíder de Acción Radical, si bé el cervell de la trama és l'històric Ernesto Milà -expulsat ara fa dos mesos- i Christian Ruiz, tots dos exmembres del desaparegut Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), amb seu a Barcelona. La particular estratègia de Democracia Nacional ha estat integrar-se a Euronat, la plataforma ultra europea de Jean-Marie Le Pen, però els seus èxits electorals -els màxims de l'extrema dreta espanyola en les últimes eleccions- no han passat dels quinze mil vots.
El tercer pol ultra dels exfranquistes, en aquest cas estructurat des de Madrid, és Alternativa Española (AES), el primer intent seriós de la camarilla del veterà Blas Piñar de desempallegar-se de la pesada ombra de Franco. Alternativa Española (AES), que es va presentar el 2003 enterrant definitivament Fuerza Nueva, manté des dels seus inicis bones relacions amb l'FPÖ austríac i els seus militants -vells i nous- s'han manifestat darrerament contra la retirada de l'estàtua eqüestre del dictador Franco a la plaça de San Juan de Madrid.
Amb menys infraestructura però igualment famós per les operacions policials hi ha el Moviment Social Republicà, amb base principal a Barcelona. Juan Antonio Llopart, com a cap visible, copia plantejaments antisistema de l'extrema esquerra i defineix ideològicament la formació com a "nacionalbolxevic" o "socialpatriota". Els Mossos d'Esquadra van intervenir el juliol del 2003 a Molins de Rei l'editorial Ediciones Nueva República, propietat de Llopart, però la venda de llibres a través de la xarxa continua activa. Ara bé, malgrat l'operació de 1996, la Llibreria Europa de Barcelona obre cada dia i el seu propietari, Pedro Varela, no té sentència ferma per apologia del genocidi.
ELS NOUS NAZIS
L'operació contra Nueva República va posar com mai al descobert la connexió existent entre els partits ultres mínimament estructurats i la que ja es pot considerar com a segona gran família del moviment: els grups neonazis. En la mateixa operació també es va escorcollar una altra llibreria de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, regentada per Òscar Panadero, màxim representant del Centre d'Estudis Indoeuropeus (CEI) (una versió actualitzada de CEDADE). El cervell, però, l'històric Ramón Bau, va caure gairebé un any més tard, el maig del 2004, en una operació on també va ser detingut de nou Panadero i que va posar en evidència la profunda germanitis que pateixen aquests grups: el Centre d'Estudis Indoeuropeus (CEI) comptava amb un grup d'elit anomenat La Orden que seguia el model paramilitar de les SS alemanyes. L'organització de Bau, que està considerat dins del moviment com la persona que des del 1995 ha dissenyat la doctrina per difondre la ideologia nazi sense topar amb el Codi Penal, tenia previstos fins i tot tres uniformes, un dels quals, de combat, no va arribar a fabricar.
Els grups neonazis han estat tradicionalment a l'Estat espanyol molt més dispersats en assemblees locals, que conflueixen eventualment sota el paraigua d'organitzacions internacionals (Blood & Honour, Hammerskin...) i també han vinculat la seva activitat a les periòdiques operacions policials, com la que el març del 2004 va comptabilitzar 14 detencions a Madrid, Barcelona, València i Guadalajara. Amb una bona dosi de relacions de parentiu, el FAS, Acción Radical, el comando Marxalenes -tristament famós per l'assassinat del jove independentista de Castelló, Guillem Agulló- apareixen i es transformen a una velocitat atribuïble en bona part a les divisions internes i als enfrontaments personals però, com apunta l'historiador Xavier Casals, sempre estan a punt per actuar com a satèl•lit de l'extrema dreta més organitzada. Es dóna la circumstància que, a Catalunya, la debilitat dels partits ultres ha fet que la família neonazi hagi confluït amb la primera estructura i s'hagin produït totes les combinacions imaginables. Una: es relacionava l'MSR amb els caps rapats de Castellar del Vallès. Dues: l'activista ultra Santiago Royuela -present anys enrere a les llistes de l'AUN d'Ynestrillas- va ser condemnat a sis anys de presó el mes passat per la col•locació d'una bomba a Sants el 2000 i va declarar pertànyer a l'associació Timbalers del Bruch, fundada per l'exmembre de Milicia Catalana i actual dirigent del Moviment Patriòtic Català, Carlos Francisoud. I tres: els veterans Alberto Royuela i Esteban Gómez-Rovira van apadrinar el congrés fundacional de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada el 2002.
LA CASPA QUE QUEDA
Com cada any, el patriota espanyolista Francisco Romeu, portaveu de la Comisión de Homenaje a la Bandera, ha tornat a convocar avui a Barcelona els sectors falangistes i franquistes del moviment ultra, que encarnen la tercera branca de la família, a la plaça Sant Jordi dels jardins de Montjuïc. Romeu, que encara recorda com el 2003 va ser increpat amb crits de "moro, moro" quan va admetre que havia nascut al Marroc, és un dels representants de l'extrema dreta espanyola més clàssica que no ha fet el pas cap al discurs europeista de Alternativa Española o de España 2000. En aquest entorn s'hi barregen, sobretot, les sigles del Movimiento Católico Español de l'ex Fuerza Nueva José Luis Corral i les múltiples escissions de la Falange Española. D'una banda, el partit de Corral, després de flirtejar fa uns anys amb l'AUN d'Ynestrillas i d'acostar-se ara a Democracia Nacional, no ha perdut mai el seu ideari neofranquista i tradicionalista i ha participat en invents com el Frente Español amb sectors de la Falange Española. Mentrestant, la veterana formació ha evolucionat massacrada per les escissions: Falange Española-La Falange no te traces amb Alternativa Española de Blas Piñar ni amb la Falange Española Indepediente, i hi ha dos sectors que utilitzen les mateixes sigles amb els germans Jesús i Gema Carballo, d'una banda, i Miguel Ángel Gimeno i Norberto Picó, de l'altra. A Catalunya no és estrany trobar-se falangistes als actes de la Convivència Cívica Catalana d'Aleix Vidal-Quadras i Francisco Caja. L'última: en aquesta tercera família també val la pena recordar, com a experiència extravagant, la FEA, amb seu durant molts anys al carrer Portaferrissa, que va reivindicar l'obrerista "revolució pendent" a principi dels noranta.
La tradicional lluita jove contra el feixisme, que cada 12 d'octubre es concreta en manifestacions en diversos punts de Barcelona, va tenir ahir com a escenari principal la vila de Gràcia. L'objectiu del mig miler de joves que es van aplegar a la plaça de la Virreina a les dotze del migdia era denunciar que el govern permeti que la Llibreria Europa, especialitzada en productes de contingut nazi, continuï amb total impunitat comercialitzant els seus productes.
La marxa pels carrers de Gràcia, estavaa encapçalada per un grup de joves amb màscares blanques i banderes vermelles sense cap mena de consigna escrita. Les pancartes dien escrit: "Feixisme mai més, ni a Barcelona, ni a València, ni enlloc. Tanquem la Llibreria Europa".
Els membres de la Plataforma Antifeixista van voler denunciar que la llibreria, que ven llibres i cançons militars fins i tot per Internet, continuï oberta quan el seu propietari ja va ser condemnat a cinc anys de presó, el novembre del 1998, precisament per apologia del genocidi i incitació a l'odi radical per la difusió i venda de llibres revisionistes i d'altres que neguen l'Holocaust.
Al matí també hi va haver una petita concentració a la plaça Sant Jaume per denunciar l'augment d'agressions feixistes que s'han produït arreu dels Països Catalans. Els concentrats, una vintena, van demanar que s'actuï contra la impunitat de què gaudeixen aquests grups.