Greuges a Catalunya
« on: December 01, 2004, 01:21:07 PM » by PereCabra
EL QUE ELS ESPANYOLS I ELS FRANCESOS (I ALGUNS CATALANS) HAN DIT EN CONTRA DE CATALUNYA I ELS CATALANS
1625 - Una frase sarcàstica del Conde Duque de Olivares, molt a tò amb el seu tarannà belicós i gens humamista: "ara que us hem 'asimilado', ja no heu de gastar diners en guerres contra nosaltres, sembla raonable que els diners que us estalvieu ens els pagueu en concepte d'impostos".
1715 - "...es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...". José Patiño. Informe sobre las expropiaciones para la Ciudadela.
1906 – “Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” Revista “Ejército y Armada”.
1907 – “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego". Revista "La Correspondencia Militar". Madrid.
1927 - "Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas". Juan Llarch "Cataluña y la nacionalidad española". Madrid .
1934 – “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. " Manuel Azaña. Memorias. Presidente de la República Espanyola.
1935 - "¡Cataluña y el País vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la Nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un fino bisturí". José Millan Astray, general de La Legión, confident de Franco.
1938 - "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar". General Queipo de Llano. Emissió radiofònica.
1938 - No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino". Negrín.
1939 – ““¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!”.Governador militar Aymat, 1939.
1968 – “Todos los catalanes son una mierda". Luis de Galinsoga, director de La Vanguardia.
1968 - “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar” . Manuel Fraga.
1981 - "Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes". Santiago Bernabeu, president del Real Madrid Club de Futbol.
1983 - "Aquí- en Madrid- el Presidente de la Generalitat no pinta nada". Julio Feo, Secretario General de la Presidencia del Gobierno.
1983 - “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta” Leopoldo Calvo Sotelo.
1984 - "Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano". Senador José Prat.
1984 – “"El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán". Felipe González, Presidente del Gobierno de España.
1984 – “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible". Txiqui Benegas.
2001 – “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.” Juan Carlos I, rey de España.
2005, març - El senador francès, Gérard Longuet, en la seesió plenària del 17 de març de 2005 titlla el català de llengua no europea i recomana que s'estudïi espanyol a la catalunya nord, però no català.
2005, abril - El President de la Comunitat Autònoma d'Extremadura, el Sr.Rodríguez Ibarra, titlla el President de la Generalitat de catalunya, Pasqual Maragall, de cretí; en les mateixes declaracions diu que "els catalans es poden posar els seus diners on els hi càpiga", fent referència al nou model de Finançament Autonòmic presentat pel govern del tripartit català.
2005, juny - Albert Boadella, dramaturg, en una entrevista al diari ABC diu: "Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional", fent referència a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finançament.
2005, juny - Felix Ovejero al diari "El País": "Las identidades colectivas son dificilmente precisables. La lengua no es un terreno firme. Negaría la identidad catalana a la mitad de los catalanes".
2005, juny - Xavier Pericay al diari ABC (referint-se als catalanistes com a nazis): "(la bestia) seguirà pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir".
2005, 14 de novembre - Albert Boadella, en una entrevista al diari El Mundo: "és un gran gust fer cabrejar els catalans".
2005, 30 de novembre - Esperanza Aguirre: "El tripartit català està vinculat a la corrupció de menors".
MORTS PER CATALUNYA
Aquesta és una llista dels activistes més importants morts defensant els drets dels catalans.
1672 - Josep de la Trinxeria, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Francesc Soler, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Carles de Llar, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Francesc Puig i Terrats, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1713 – Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), afusellat, independentista català.
1715, 11 de setembre – Josep Moragues i Mas, executat per les tropes espanyoles.
1905 - Un grup de militars assalta les redaccions de la revista Cu-cut! i del diari La Veu de Catalunya, òrgans de la Lliga Regionalista. Madrid imposa la Llei de jurisdiccions, que posa sota jurisdicció militar els atacs a la unitat de la pàtria i a l'honor de l'exèrcit espanyol.
1909 - Setmana Tràgica a Barcelona. Centenars de morts.
1909 - Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat, pedagog llibertari.
1920 - Francesc Layret, assassinat, advocat sindicalista.
1923 - Salvador Seguí, el Noi del Sucre, assassinat, sindicalista.
1923 - Cop d'estat del general Primo de Rivera.
1936 – Josep Badia i Capell, assassinat, de les Joventuts de l’Estat Català.
1938 – Andreu Xandri, mort defensant Catalunya de la invasió de Franco.
1939 - Entrada dels franquistes a Barcelona, València i Alacant. Derogació de l'Estatut. Forta repressió nacional i social, amb nombroses condemnes a mort.
1939 – Carles Rahola, afusellat per franquistes.
1939 – Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes, advocat i polític.
1940 - Lluís Companys, execucat, President de la Generalitat de Catalunya.
1940 – Enric Bastit, mort a la presó per maltractaments.
1941 – Joan Baptista Peset, afusellat per la policia franquista.
1942 – Joan Peiró, afusellat per la policia franquista.
1946 – Joan Josep Ferrer i Grau, torturat i assassinat pels soldats espanyols de Franco.
1951 – Manuel Massó Llorens, assassinat, Cap del Separatisme català.
1958 - Joan Comorera, mort al penal de Burgos complint condemna, dirigent comunista.
1975, 1 de març – Salvador Puig Antich, execució a presó.
1975, 27 de setembre – Sánchez Bravo, condemnat a mort i executats
1975, 27 de setembre – García Sanz, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Baena Alonso, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Ángel Otaegui, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Paredes Manot, condemnat a mort i executat.
1976 - Félix Goñi i Roura, mort per bales de la policia espanyola.
1976 - Martí Marco i Bardella, mort per bales de la policia espanyola.
1979 - Toni Villaescusa i Martín, mort per les bales de la policia espanyola, en saltar-se un control a Barcelona.
1979, 2 de gener - Quim Sánchez Núñez, mort en acció de lluita armada, a Barcelona.
1984, 20 de juliol - Joan Carles Monteagudo, mort en acció de lluita armada, a Alzira (Pais Valencià).
1985 16 de desembre - Gustau Muñoz, mort en acció de lluita armada.
1985 16 de desembre - Jordi Martínez de Foix, mort en acció de lluita armada.
La Guerra Civil espanyola tenia per un dels objectius principals l’entrada a Catalunya i l’enderrocament del govern català. Durant els anys de guerra i postguerra es calcula que es varen produir entre 370.000 i 400.000 morts catalans. L’exèrcit espanyol va crear 104 camps de concentració a terra catalana. Més de 150.000 catalans varen morir en cams de concentració nazi fins l’any 1943, on Franco enviava els seus presos polítics.
Encara avui s’estan intentant localitzar les fosses comuns on l’exèrcit espanyol enterrà centenars de catalans afusellats. Tot i això, s'han confirmat 115 foses comuns i 42 probables foses comuns. De les 115 confirmades, 83 es troben a cementiris municipals i 32 a fora. De les altres 42 possibles fosse comuns, 21 es troben a cementiris i 21 a fora. En total es calcula que en el conjunt de fosses hi ha enterrades unes 30.000 persones. Algunes d'elles acullen fins 900 cadàvers.
Aquestes dades només inclouen les fosses comuns localitzades a Catalunya, i no inclouen les fosses localitzades a Espanya o a d'altres països on també hi poden haver cadàvers de gent catalana.
GREUGES A CATALUNYA
1645 – Francisco de Quevedo escriu: “en tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra”.
1695 – “Tractat dels Pirineus” pel que França i Espanya decideixen apropiar-se de les terres de Catalunya i repartirse el territori fent servir la carena muntanyosea dels Pirineus com a frontera.
1700 – Lluis XIV prohibeix el català a França.
1714 – Invasió de catalunya per part de les tropes espanyoles i franceses.
1715 – Prohibició del català a les escoles.
1716 – Prohibició d’escriure textes legals en català.
1755 – Prohibició de que els monjos parlin català entre ells.
1900 – L’Esglésis deixa de fer misses en català, presionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L’Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l’Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l’himne nacional català “La Santa espina”.
1936 -1947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguient una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l’estudio de la llengua catalana a l’escola.
1936 – Prohibició de l’ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotejen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerades nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
1939 - L’Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l’Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parla espanyol i defensar l’espanyolisme.
1939 – Supressió de l’ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l’Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins el 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l’espanyol, i de canviar els noms d’il•lustres catalans pels noms d’espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940 – Obligació d’ensenyança i pràctica de la fe catòlica en la que es basa el govern espanyol.
1940-Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obre publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduïr totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne “obres espanyoles”.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1945 – 1975: durant la guerra civil l'animadversió contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t’havies de cambiar el cognom.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.
Fins el 1975 (mort de Franco), les coses varen seguir en igual tò, amb multitudinàries protestes populars, empresonaments i morts. El poble català, però, també s’ha aixecat diverses vegades en armes.
EL CASTELLÀ COM A INSTRUMENT REPRESSOR
El Consejo de Castilla al rei Felip V, després de la caiguda de Barcelona el 1714.
Supuesta y asensada la calidad de que se hayan de abolir, borrar, quitar enteramente los fueros, consti- tuciones, usos, costumbres y privilegios que gozaba el Principado, será bien que las con que en su lugar haya de ser gobernado y mantenido en justicia, las mande V.M. ejercer con la calidad de por ahora; y que sea practicado desde luego las leyes de Castilla así en lo civil como en lo criminal, actuando en lengua castellana, a reserva de aquellos pequeños lugares que, por su miseria y situación en la montaña, en que será justo se dispense esta condición, hasta que la comunicación y el trato haga menos difícil y costosa su introducción en ellos (...) Que en las escuelas de primeras letras y de Gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas, y que la Doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.
Felip V, 1717, 'Carta del Rey a los Corregidores', sobre l'apliació del Decret de Nova Planta.
Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado.
Reial cèdula de Carles III de 23 de maig de 1768.
(...) Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. (...) y a este efecto derogo y anulo todas qualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.
(...) Finalmente mando, que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica, se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas.
Cèdula reial de Carles III de 10 de maig de 1770.
Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada..., que cada uno de la parte que respectivamente le tocare, guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente la enunciado mi Real Resolución (...), para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto.
Gobierno Superior Político de Baleares, Mallorca, 22 de febrer de 1837 (Regència de Maria Cristina durant la minoria d'edat d'Isabel II).
Cada maestro ó maestra tendrá una sortija de metal, que el lúnes entregará á uno de sus discípulos, advirtiendo á los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento, y el culpable no podrá negarse á recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción á pasarle el anillo, y este á otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que á la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena.
Isabel II, en la prohibició d'obres de teatre en català:
A la vista de la comunicación pasada a este ministerio por el censor interino de teatros del reino, con fecha de cuatro del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura, escritas en los diferentes dialectos y considerándo que esta novedad ha de contribuir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de los mismos, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q.D.G.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitan a la censura obras escritas en qualquiera de los dialectos de las provincias de España.
('Butlletí Oficial de la Província de Barcelona', 29 de gener de 1867)
Alfons XIII, reial decret de 21 de novembre de 1902:
Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación por parte del inspector provincial de Primera Enseñanza, quien dará cuenta del hecho al Ministerio del ramo, y si reincidiese, después de haber sufrido una amonestación serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.
Alfons XIII, decret d'11 de juny de 1926 instat per Miguel Primo de Rivera:
Vengo en decretar lo siguiente:
Artículo 1º. Los Maestros nacionales que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza en su Escuela del idioma oficial en aquellas regiones en que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuestas la suspensión de empleo y sueldo de uno a tres meses.
Artículo 2º. En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado libremente por el Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial, en localidad de igual o menor vecindario.
Artículo 3º. Si se tratase de Escuelas de Primera enseñanza públicas o privadas, cuyos Maestros no estén comprendidos en lo dispuesto en los anteriores artículos, podrán ser clausuradas temporal o definitivamente.
Instrucció de l'inspector Mariano Lampreave a Lleida, el 20 de febrer de 1939, 'III Año Triunfal':
Todo libro que esté escrito total o parcialmente en lengua que no sea la española, precisamente, debe ser también retirado de la Escuela.
(...) Igual procedimiento se utilizará en cuanto a las Bibliotecas escolares, de cualquier clase o precedencia que sean.
Ordre del governador de Barcelona de 28 de juliol de 1940:
1.- A partir de 1º de agosto todos los funcionarios contractuales de las corporaciones municipales de la región que se expresen en el exterior o en el interior de los edificios municipales en una lengua que no sea la del Estado serán inmediatamente destituidos, sin que tengan derecho a reclamar.
2.- Por lo que se refiere a maestros públicos y particulares, tal falta comportará la pérdida de los derechos a enseñar.
3.- Ninguna investigación contra los funcionarios será suspendida por falta de pruebas, y los indicios serán suficientes.
LA MOBILITZACIÓ ARMADA CATALANA.
-Les primeres organitzacions que varen emprar la lluita armada ho varen fer des d´un punt de vista defensiu, contra les provocacions externes, com fou el cas del grup La Reixa, DONAT A CONÈIXER L’11 DE SETEMBRE DE 1904.
- Durant l´època d´Alfonso XIII les societats de caire militar nacionalista com el SEM (Societat d´Estudis Militars) i l´ORMICA (Organització Militar Catalana) varen copsar el sentit militarista del nacionalisme català, les forces separatistes (avui parlaríem d´independentistes) varen veure la necessitat de construir un Exèrcit Català per assolir la Independència.
- Després trobem el cas del gup La Bandera Negra, aquesta sub-organització d´Estat Català va organitzar l´atemptat contra Alfonso XIII a les costes de Garraf i alguna altra acció menys important, la repressió que va caure sobre ells va influir en la radicalització del moviment nacionalista.
- Durant la dictadura de Franco va sorgir el Front Nacional de Catalunya, creat per membres d´Estat Català, Nosaltres Sols, FENEC, i altres agrupaments patriòtics. Les seves accions foren purament propagandistes però això no els hi va estalviar la repressió més sagnant. La seva actuació es va centrar en penjar senyeres i pancartes i en col•laborar amb la resistència francesa per ajudar a escapar a fugitius dels nazis i pilots caiguts a França, també varen realitzar operacions d´intel•ligència a favor dels aliats.
- Als anys 60 apareix un grup nou dintre l´espectre independentista, el FAC (Front d´Alliberament Català), aquest grup va caure al cap de poc dintre l´òrbita marxista i els seus elements varen aliar-se amb revolucionaris de dubtós sentiment nacionalista. Patiren nombroses detencions i als anys 70 varen desaparèixer. Les seves activitats varen ser molt nombroses, especialment orientada al món laboral i contra els símbols franquistes.
- Als anys 70 va existir l´EPOCA (Exèrcit Popular Català). La policia espanyola els va sotmetre a dues onades repressives que varen acabar amb la seva existència.
- Terra Lliure va néixer a les acaballes dels anys 70, aquesta darrera organització potser és la més coneguda malgrat que la seva actuació va ser dilatada en el temps però d´efectes minsos.
« on: December 01, 2004, 01:21:07 PM » by PereCabra
EL QUE ELS ESPANYOLS I ELS FRANCESOS (I ALGUNS CATALANS) HAN DIT EN CONTRA DE CATALUNYA I ELS CATALANS
1625 - Una frase sarcàstica del Conde Duque de Olivares, molt a tò amb el seu tarannà belicós i gens humamista: "ara que us hem 'asimilado', ja no heu de gastar diners en guerres contra nosaltres, sembla raonable que els diners que us estalvieu ens els pagueu en concepte d'impostos".
1715 - "...es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...". José Patiño. Informe sobre las expropiaciones para la Ciudadela.
1906 – “Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” Revista “Ejército y Armada”.
1907 – “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego". Revista "La Correspondencia Militar". Madrid.
1927 - "Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas". Juan Llarch "Cataluña y la nacionalidad española". Madrid .
1934 – “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. " Manuel Azaña. Memorias. Presidente de la República Espanyola.
1935 - "¡Cataluña y el País vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la Nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un fino bisturí". José Millan Astray, general de La Legión, confident de Franco.
1938 - "Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar". General Queipo de Llano. Emissió radiofònica.
1938 - No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino". Negrín.
1939 – ““¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!”.Governador militar Aymat, 1939.
1968 – “Todos los catalanes son una mierda". Luis de Galinsoga, director de La Vanguardia.
1968 - “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar” . Manuel Fraga.
1981 - "Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes". Santiago Bernabeu, president del Real Madrid Club de Futbol.
1983 - "Aquí- en Madrid- el Presidente de la Generalitat no pinta nada". Julio Feo, Secretario General de la Presidencia del Gobierno.
1983 - “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta” Leopoldo Calvo Sotelo.
1984 - "Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano". Senador José Prat.
1984 – “"El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán". Felipe González, Presidente del Gobierno de España.
1984 – “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible". Txiqui Benegas.
2001 – “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.” Juan Carlos I, rey de España.
2005, març - El senador francès, Gérard Longuet, en la seesió plenària del 17 de març de 2005 titlla el català de llengua no europea i recomana que s'estudïi espanyol a la catalunya nord, però no català.
2005, abril - El President de la Comunitat Autònoma d'Extremadura, el Sr.Rodríguez Ibarra, titlla el President de la Generalitat de catalunya, Pasqual Maragall, de cretí; en les mateixes declaracions diu que "els catalans es poden posar els seus diners on els hi càpiga", fent referència al nou model de Finançament Autonòmic presentat pel govern del tripartit català.
2005, juny - Albert Boadella, dramaturg, en una entrevista al diari ABC diu: "Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional", fent referència a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finançament.
2005, juny - Felix Ovejero al diari "El País": "Las identidades colectivas son dificilmente precisables. La lengua no es un terreno firme. Negaría la identidad catalana a la mitad de los catalanes".
2005, juny - Xavier Pericay al diari ABC (referint-se als catalanistes com a nazis): "(la bestia) seguirà pidiendo todo esto y lo que se le tercie hasta que deje de existir".
2005, 14 de novembre - Albert Boadella, en una entrevista al diari El Mundo: "és un gran gust fer cabrejar els catalans".
2005, 30 de novembre - Esperanza Aguirre: "El tripartit català està vinculat a la corrupció de menors".
MORTS PER CATALUNYA
Aquesta és una llista dels activistes més importants morts defensant els drets dels catalans.
1672 - Josep de la Trinxeria, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Francesc Soler, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Carles de Llar, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1674 - Francesc Puig i Terrats, Angelet de la Terra. Executat per les tropes franceses.
1713 – Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), afusellat, independentista català.
1715, 11 de setembre – Josep Moragues i Mas, executat per les tropes espanyoles.
1905 - Un grup de militars assalta les redaccions de la revista Cu-cut! i del diari La Veu de Catalunya, òrgans de la Lliga Regionalista. Madrid imposa la Llei de jurisdiccions, que posa sota jurisdicció militar els atacs a la unitat de la pàtria i a l'honor de l'exèrcit espanyol.
1909 - Setmana Tràgica a Barcelona. Centenars de morts.
1909 - Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat, pedagog llibertari.
1920 - Francesc Layret, assassinat, advocat sindicalista.
1923 - Salvador Seguí, el Noi del Sucre, assassinat, sindicalista.
1923 - Cop d'estat del general Primo de Rivera.
1936 – Josep Badia i Capell, assassinat, de les Joventuts de l’Estat Català.
1938 – Andreu Xandri, mort defensant Catalunya de la invasió de Franco.
1939 - Entrada dels franquistes a Barcelona, València i Alacant. Derogació de l'Estatut. Forta repressió nacional i social, amb nombroses condemnes a mort.
1939 – Carles Rahola, afusellat per franquistes.
1939 – Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes, advocat i polític.
1940 - Lluís Companys, execucat, President de la Generalitat de Catalunya.
1940 – Enric Bastit, mort a la presó per maltractaments.
1941 – Joan Baptista Peset, afusellat per la policia franquista.
1942 – Joan Peiró, afusellat per la policia franquista.
1946 – Joan Josep Ferrer i Grau, torturat i assassinat pels soldats espanyols de Franco.
1951 – Manuel Massó Llorens, assassinat, Cap del Separatisme català.
1958 - Joan Comorera, mort al penal de Burgos complint condemna, dirigent comunista.
1975, 1 de març – Salvador Puig Antich, execució a presó.
1975, 27 de setembre – Sánchez Bravo, condemnat a mort i executats
1975, 27 de setembre – García Sanz, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Baena Alonso, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Ángel Otaegui, condemnat a mort i executat.
1975, 27 de setembre – Paredes Manot, condemnat a mort i executat.
1976 - Félix Goñi i Roura, mort per bales de la policia espanyola.
1976 - Martí Marco i Bardella, mort per bales de la policia espanyola.
1979 - Toni Villaescusa i Martín, mort per les bales de la policia espanyola, en saltar-se un control a Barcelona.
1979, 2 de gener - Quim Sánchez Núñez, mort en acció de lluita armada, a Barcelona.
1984, 20 de juliol - Joan Carles Monteagudo, mort en acció de lluita armada, a Alzira (Pais Valencià).
1985 16 de desembre - Gustau Muñoz, mort en acció de lluita armada.
1985 16 de desembre - Jordi Martínez de Foix, mort en acció de lluita armada.
La Guerra Civil espanyola tenia per un dels objectius principals l’entrada a Catalunya i l’enderrocament del govern català. Durant els anys de guerra i postguerra es calcula que es varen produir entre 370.000 i 400.000 morts catalans. L’exèrcit espanyol va crear 104 camps de concentració a terra catalana. Més de 150.000 catalans varen morir en cams de concentració nazi fins l’any 1943, on Franco enviava els seus presos polítics.
Encara avui s’estan intentant localitzar les fosses comuns on l’exèrcit espanyol enterrà centenars de catalans afusellats. Tot i això, s'han confirmat 115 foses comuns i 42 probables foses comuns. De les 115 confirmades, 83 es troben a cementiris municipals i 32 a fora. De les altres 42 possibles fosse comuns, 21 es troben a cementiris i 21 a fora. En total es calcula que en el conjunt de fosses hi ha enterrades unes 30.000 persones. Algunes d'elles acullen fins 900 cadàvers.
Aquestes dades només inclouen les fosses comuns localitzades a Catalunya, i no inclouen les fosses localitzades a Espanya o a d'altres països on també hi poden haver cadàvers de gent catalana.
GREUGES A CATALUNYA
1645 – Francisco de Quevedo escriu: “en tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra”.
1695 – “Tractat dels Pirineus” pel que França i Espanya decideixen apropiar-se de les terres de Catalunya i repartirse el territori fent servir la carena muntanyosea dels Pirineus com a frontera.
1700 – Lluis XIV prohibeix el català a França.
1714 – Invasió de catalunya per part de les tropes espanyoles i franceses.
1715 – Prohibició del català a les escoles.
1716 – Prohibició d’escriure textes legals en català.
1755 – Prohibició de que els monjos parlin català entre ells.
1900 – L’Esglésis deixa de fer misses en català, presionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L’Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l’Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l’himne nacional català “La Santa espina”.
1936 -1947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguient una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l’estudio de la llengua catalana a l’escola.
1936 – Prohibició de l’ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotejen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerades nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
1939 - L’Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l’Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parla espanyol i defensar l’espanyolisme.
1939 – Supressió de l’ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l’Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins el 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l’espanyol, i de canviar els noms d’il•lustres catalans pels noms d’espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940 – Obligació d’ensenyança i pràctica de la fe catòlica en la que es basa el govern espanyol.
1940-Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obre publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduïr totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne “obres espanyoles”.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1945 – 1975: durant la guerra civil l'animadversió contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t’havies de cambiar el cognom.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.
Fins el 1975 (mort de Franco), les coses varen seguir en igual tò, amb multitudinàries protestes populars, empresonaments i morts. El poble català, però, també s’ha aixecat diverses vegades en armes.
EL CASTELLÀ COM A INSTRUMENT REPRESSOR
El Consejo de Castilla al rei Felip V, després de la caiguda de Barcelona el 1714.
Supuesta y asensada la calidad de que se hayan de abolir, borrar, quitar enteramente los fueros, consti- tuciones, usos, costumbres y privilegios que gozaba el Principado, será bien que las con que en su lugar haya de ser gobernado y mantenido en justicia, las mande V.M. ejercer con la calidad de por ahora; y que sea practicado desde luego las leyes de Castilla así en lo civil como en lo criminal, actuando en lengua castellana, a reserva de aquellos pequeños lugares que, por su miseria y situación en la montaña, en que será justo se dispense esta condición, hasta que la comunicación y el trato haga menos difícil y costosa su introducción en ellos (...) Que en las escuelas de primeras letras y de Gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas, y que la Doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.
Felip V, 1717, 'Carta del Rey a los Corregidores', sobre l'apliació del Decret de Nova Planta.
Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado.
Reial cèdula de Carles III de 23 de maig de 1768.
(...) Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. (...) y a este efecto derogo y anulo todas qualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.
(...) Finalmente mando, que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica, se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas.
Cèdula reial de Carles III de 10 de maig de 1770.
Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada..., que cada uno de la parte que respectivamente le tocare, guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente la enunciado mi Real Resolución (...), para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto.
Gobierno Superior Político de Baleares, Mallorca, 22 de febrer de 1837 (Regència de Maria Cristina durant la minoria d'edat d'Isabel II).
Cada maestro ó maestra tendrá una sortija de metal, que el lúnes entregará á uno de sus discípulos, advirtiendo á los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento, y el culpable no podrá negarse á recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción á pasarle el anillo, y este á otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que á la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena.
Isabel II, en la prohibició d'obres de teatre en català:
A la vista de la comunicación pasada a este ministerio por el censor interino de teatros del reino, con fecha de cuatro del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura, escritas en los diferentes dialectos y considerándo que esta novedad ha de contribuir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de los mismos, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q.D.G.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitan a la censura obras escritas en qualquiera de los dialectos de las provincias de España.
('Butlletí Oficial de la Província de Barcelona', 29 de gener de 1867)
Alfons XIII, reial decret de 21 de novembre de 1902:
Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación por parte del inspector provincial de Primera Enseñanza, quien dará cuenta del hecho al Ministerio del ramo, y si reincidiese, después de haber sufrido una amonestación serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.
Alfons XIII, decret d'11 de juny de 1926 instat per Miguel Primo de Rivera:
Vengo en decretar lo siguiente:
Artículo 1º. Los Maestros nacionales que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza en su Escuela del idioma oficial en aquellas regiones en que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuestas la suspensión de empleo y sueldo de uno a tres meses.
Artículo 2º. En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado libremente por el Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial, en localidad de igual o menor vecindario.
Artículo 3º. Si se tratase de Escuelas de Primera enseñanza públicas o privadas, cuyos Maestros no estén comprendidos en lo dispuesto en los anteriores artículos, podrán ser clausuradas temporal o definitivamente.
Instrucció de l'inspector Mariano Lampreave a Lleida, el 20 de febrer de 1939, 'III Año Triunfal':
Todo libro que esté escrito total o parcialmente en lengua que no sea la española, precisamente, debe ser también retirado de la Escuela.
(...) Igual procedimiento se utilizará en cuanto a las Bibliotecas escolares, de cualquier clase o precedencia que sean.
Ordre del governador de Barcelona de 28 de juliol de 1940:
1.- A partir de 1º de agosto todos los funcionarios contractuales de las corporaciones municipales de la región que se expresen en el exterior o en el interior de los edificios municipales en una lengua que no sea la del Estado serán inmediatamente destituidos, sin que tengan derecho a reclamar.
2.- Por lo que se refiere a maestros públicos y particulares, tal falta comportará la pérdida de los derechos a enseñar.
3.- Ninguna investigación contra los funcionarios será suspendida por falta de pruebas, y los indicios serán suficientes.
LA MOBILITZACIÓ ARMADA CATALANA.
-Les primeres organitzacions que varen emprar la lluita armada ho varen fer des d´un punt de vista defensiu, contra les provocacions externes, com fou el cas del grup La Reixa, DONAT A CONÈIXER L’11 DE SETEMBRE DE 1904.
- Durant l´època d´Alfonso XIII les societats de caire militar nacionalista com el SEM (Societat d´Estudis Militars) i l´ORMICA (Organització Militar Catalana) varen copsar el sentit militarista del nacionalisme català, les forces separatistes (avui parlaríem d´independentistes) varen veure la necessitat de construir un Exèrcit Català per assolir la Independència.
- Després trobem el cas del gup La Bandera Negra, aquesta sub-organització d´Estat Català va organitzar l´atemptat contra Alfonso XIII a les costes de Garraf i alguna altra acció menys important, la repressió que va caure sobre ells va influir en la radicalització del moviment nacionalista.
- Durant la dictadura de Franco va sorgir el Front Nacional de Catalunya, creat per membres d´Estat Català, Nosaltres Sols, FENEC, i altres agrupaments patriòtics. Les seves accions foren purament propagandistes però això no els hi va estalviar la repressió més sagnant. La seva actuació es va centrar en penjar senyeres i pancartes i en col•laborar amb la resistència francesa per ajudar a escapar a fugitius dels nazis i pilots caiguts a França, també varen realitzar operacions d´intel•ligència a favor dels aliats.
- Als anys 60 apareix un grup nou dintre l´espectre independentista, el FAC (Front d´Alliberament Català), aquest grup va caure al cap de poc dintre l´òrbita marxista i els seus elements varen aliar-se amb revolucionaris de dubtós sentiment nacionalista. Patiren nombroses detencions i als anys 70 varen desaparèixer. Les seves activitats varen ser molt nombroses, especialment orientada al món laboral i contra els símbols franquistes.
- Als anys 70 va existir l´EPOCA (Exèrcit Popular Català). La policia espanyola els va sotmetre a dues onades repressives que varen acabar amb la seva existència.
- Terra Lliure va néixer a les acaballes dels anys 70, aquesta darrera organització potser és la més coneguda malgrat que la seva actuació va ser dilatada en el temps però d´efectes minsos.