Germans de La Franja
« on: October 08, 2005, 12:04:57 PM » by PereCabra
El novembre de 2003 es presentava formalment a Fraga la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP). La Franja és un concepte que engloba les quatre comarques de parla catalana que avui es troben sota administració aragonesa: Baix Cinca, Llitera, Matarranya i Ribagorça.
Tot es va iniciar amb aquells que van començar a fer servir el mot Franja de Ponent durant els anys setanta, que eren persones individuals fins que es va crear la Xarxa d’Entitats de la Franja de Ponent i els Casals Jaume I. El primer a començar a caminar va ser el Casal de Mequinensa, el 1999. Dins d’aquesta malla d’entitats, cal sumar-hi els Amics de la Franja de Ponent, que acull els que es troben fora d’aquest àmbit geogràfic.L’àmbit d’acció de la ICFP són primordialment les quatre comarques abans esmentades, però un dels objectius és superar, amb la nostra cultura comuna, la ratlla administrativa existent entre Aragó i el Principat i el País Valencià. I, com no, també aconseguir la oficialitat de la llengua dins d’Aragó. Fins fa pocs anys, el català era considerat com un dialecte de poble, de caràcter endarrerit i sense cap mena de prestigi
social. És més, se l’anomenava «xapurreau», amb un total autoodi per part dels seus parlants i un profund menyspreu per part dels altres habitants de l’Aragó. Actualment, el català es troba clarament en una situació inferior respecte del castellà. La ICFP té altres àrees d’actuació: tradicions, patrimoni natural, patrimoni monumental i artístic, antropologia, esports o turisme. En definitiva, qualsevol aspecte que afecti els ciutadans de la Franja de Ponent.Realitzen també l’Acampallengua, el Correllengua, la campanya «Llibres per als xiquets», la Nit de la Cultura, els Premis Jaume I i ara acaben d’obrir el Centre de Recursos de la Franja de Ponent, situat a Calaceit. Enguany s’està realitzant el Congrés de la Franja de Ponent, que clourà el setembre de 2005. El fruit en serà el Llibre Blanc de la Franja de Ponent.
www.franjadeponent.net
Entrevista a Guillem Chacón, Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent
Article aparegut a "Esquerra Nacional", butlletí electrònic d'ERC, juliol/agost 2005.
Per: Ferran Civit
Quina és la tasca concreta de la Institució?
La Institució va més enllà de la llengua, la cultura i la identitat i s’aboca a fons en qüestions fins ara no tocades en aquestes terres, com l’economia, el desenvolupament, la xarxa viària, l’esport o els mitjans de comunicació, per citar-ne algunes. Sempre conduït per gent de la Franja i des de la Franja, però amb una visió nítida i innegociable de pertinença als Països Catalans. Disposem del Centre de Recursos, que s’estén en xarxa per la Franja i ofereix a la població, ajuntaments, associacions i col•legis tot allò que el Govern d’Aragó ens nega, o sia, l’accés a la nostra cultura.
Quines accions teniu previstes properament?
El curs 2005-2006 clourem el Primer Congrés de la Franja de Ponent. Un congrés que ens ha ocupat dos anys i uns 45 simposis i jornades. Fruit d’ell neix l’Estratègia de la Franja de Ponent, el primer pla d’acció coordinat i estructurat entre tots els àmbits i sectors pel nostre territori, des del turisme fins a les obres d’art del Bisbat de Lleida. Podem avançar que si el Govern d’Aragó no canvia d’actitud ja tenim la vista i el peu posat en Saragossa 2008, on preparem accions molt mediàtiques i informatives per a explicar al món com es respecten aquí els drets de les persones que vivim en català. La Institució porta a terme al voltant d’unes 300 activitats a l’any arreu.
El desembre passat vau presentar el manifest de la Franja. Què hi reclamàveu i quina repercussió ha tingut?
Era, de fet, una crida a unir els esforços de les organitzacions de tota mena que treballen per la Franja. Sincerament, els resultats han anat més enllà del que esperàvem. Des d’ençà anem mà a mà amb les coordinadores ecologistes, les del món de l’esport o del jovent, entre d’altres. Hem aconseguit fer pinya en els objectius comuns, perquè la defensa del català no admet matisos.
Terol existeix, però la Franja també. És conscient Aragó de la vostra realitat?
N’és tan conscient que intenta esborrar-la.
Finalment, sembla que a la tardor hi haurà el primer esbós de la futura llei de llengües de l’Aragó. Per què costa tant reconèixer el pluralisme lingüístic?
És cert que el govern aragonès nega i no s’obre a les tres llengües que acull el territori i sembla que no vulgui normalitzar amb honestedat aquesta situació. Ara, però, amb les reunions que hem fet a tots els nivells, les denúncies i la recent anada a Madrid, la Institució acaba d’aconseguir desencallar la tan promesa llei de llengües, just quan s’acabava d’anunciar que es deixava per la propera legislatura. La proposta de llei que s’ha presentat és, per nosaltres, un engany d’unes dimensions insultants.
El text que gosen anomenar llei no atorga ni uns mínims drets d’igualtat lingüística. De fet, no obliga a res, no dona cooficialitat al català —ni a l’aragonès— i manté la discriminació sobre la gent i els pobles de la Franja. Igual que el Govern d’Aragó sembla no entendre de democràcia, nosaltres no podem entendre per què els xiquets nascuts a la Franja són castigats pel Govern d’Aragó. No entenem què fa que un xiquet de Mequinensa no puga tenir el mateixos drets que un d’Amposta.
La Franja existeix com un col•lectiu conscient de la seva unitat?
Aquesta qüestió te vàries respostes. Però podríem dir que la Franja no és cap unitat. Són quatre comarques que tenen en comú compartir llengua i cultura catalana dins d’un territori ancorat a l’Aragó. Ens autodefinim de la Franja de Ponent però en el dia a dia som, d’una banda, una sèrie de pobles vinculats a Lleida i Ponent i, de l’altra, som les terres del Matarranya que estan més a cavall de l’Ebre i la comarca dels Ports. Es tracta més aviat d’un llaç fruit de reconèixer una situació cultural compartida per part de les quatre comarques que conformem aquesta unitat.
* * *
Guillem Chacón: Badalona, 1966. Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i Director de l’Escola de Natura de l’Aiguabarreig de Mequinensa des del 1993 i de la Universitat de Ciències de la Natura (UCE i IEC). Arran d’un atemptat anticatalanista, l’Escola fou destrossada, actualment treballa per reobrir-la.Activista cultural de la Franja de Ponent des del 1999.
« on: October 08, 2005, 12:04:57 PM » by PereCabra
El novembre de 2003 es presentava formalment a Fraga la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP). La Franja és un concepte que engloba les quatre comarques de parla catalana que avui es troben sota administració aragonesa: Baix Cinca, Llitera, Matarranya i Ribagorça.
Tot es va iniciar amb aquells que van començar a fer servir el mot Franja de Ponent durant els anys setanta, que eren persones individuals fins que es va crear la Xarxa d’Entitats de la Franja de Ponent i els Casals Jaume I. El primer a començar a caminar va ser el Casal de Mequinensa, el 1999. Dins d’aquesta malla d’entitats, cal sumar-hi els Amics de la Franja de Ponent, que acull els que es troben fora d’aquest àmbit geogràfic.L’àmbit d’acció de la ICFP són primordialment les quatre comarques abans esmentades, però un dels objectius és superar, amb la nostra cultura comuna, la ratlla administrativa existent entre Aragó i el Principat i el País Valencià. I, com no, també aconseguir la oficialitat de la llengua dins d’Aragó. Fins fa pocs anys, el català era considerat com un dialecte de poble, de caràcter endarrerit i sense cap mena de prestigi
social. És més, se l’anomenava «xapurreau», amb un total autoodi per part dels seus parlants i un profund menyspreu per part dels altres habitants de l’Aragó. Actualment, el català es troba clarament en una situació inferior respecte del castellà. La ICFP té altres àrees d’actuació: tradicions, patrimoni natural, patrimoni monumental i artístic, antropologia, esports o turisme. En definitiva, qualsevol aspecte que afecti els ciutadans de la Franja de Ponent.Realitzen també l’Acampallengua, el Correllengua, la campanya «Llibres per als xiquets», la Nit de la Cultura, els Premis Jaume I i ara acaben d’obrir el Centre de Recursos de la Franja de Ponent, situat a Calaceit. Enguany s’està realitzant el Congrés de la Franja de Ponent, que clourà el setembre de 2005. El fruit en serà el Llibre Blanc de la Franja de Ponent.
www.franjadeponent.net
Entrevista a Guillem Chacón, Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent
Article aparegut a "Esquerra Nacional", butlletí electrònic d'ERC, juliol/agost 2005.
Per: Ferran Civit
Quina és la tasca concreta de la Institució?
La Institució va més enllà de la llengua, la cultura i la identitat i s’aboca a fons en qüestions fins ara no tocades en aquestes terres, com l’economia, el desenvolupament, la xarxa viària, l’esport o els mitjans de comunicació, per citar-ne algunes. Sempre conduït per gent de la Franja i des de la Franja, però amb una visió nítida i innegociable de pertinença als Països Catalans. Disposem del Centre de Recursos, que s’estén en xarxa per la Franja i ofereix a la població, ajuntaments, associacions i col•legis tot allò que el Govern d’Aragó ens nega, o sia, l’accés a la nostra cultura.
Quines accions teniu previstes properament?
El curs 2005-2006 clourem el Primer Congrés de la Franja de Ponent. Un congrés que ens ha ocupat dos anys i uns 45 simposis i jornades. Fruit d’ell neix l’Estratègia de la Franja de Ponent, el primer pla d’acció coordinat i estructurat entre tots els àmbits i sectors pel nostre territori, des del turisme fins a les obres d’art del Bisbat de Lleida. Podem avançar que si el Govern d’Aragó no canvia d’actitud ja tenim la vista i el peu posat en Saragossa 2008, on preparem accions molt mediàtiques i informatives per a explicar al món com es respecten aquí els drets de les persones que vivim en català. La Institució porta a terme al voltant d’unes 300 activitats a l’any arreu.
El desembre passat vau presentar el manifest de la Franja. Què hi reclamàveu i quina repercussió ha tingut?
Era, de fet, una crida a unir els esforços de les organitzacions de tota mena que treballen per la Franja. Sincerament, els resultats han anat més enllà del que esperàvem. Des d’ençà anem mà a mà amb les coordinadores ecologistes, les del món de l’esport o del jovent, entre d’altres. Hem aconseguit fer pinya en els objectius comuns, perquè la defensa del català no admet matisos.
Terol existeix, però la Franja també. És conscient Aragó de la vostra realitat?
N’és tan conscient que intenta esborrar-la.
Finalment, sembla que a la tardor hi haurà el primer esbós de la futura llei de llengües de l’Aragó. Per què costa tant reconèixer el pluralisme lingüístic?
És cert que el govern aragonès nega i no s’obre a les tres llengües que acull el territori i sembla que no vulgui normalitzar amb honestedat aquesta situació. Ara, però, amb les reunions que hem fet a tots els nivells, les denúncies i la recent anada a Madrid, la Institució acaba d’aconseguir desencallar la tan promesa llei de llengües, just quan s’acabava d’anunciar que es deixava per la propera legislatura. La proposta de llei que s’ha presentat és, per nosaltres, un engany d’unes dimensions insultants.
El text que gosen anomenar llei no atorga ni uns mínims drets d’igualtat lingüística. De fet, no obliga a res, no dona cooficialitat al català —ni a l’aragonès— i manté la discriminació sobre la gent i els pobles de la Franja. Igual que el Govern d’Aragó sembla no entendre de democràcia, nosaltres no podem entendre per què els xiquets nascuts a la Franja són castigats pel Govern d’Aragó. No entenem què fa que un xiquet de Mequinensa no puga tenir el mateixos drets que un d’Amposta.
La Franja existeix com un col•lectiu conscient de la seva unitat?
Aquesta qüestió te vàries respostes. Però podríem dir que la Franja no és cap unitat. Són quatre comarques que tenen en comú compartir llengua i cultura catalana dins d’un territori ancorat a l’Aragó. Ens autodefinim de la Franja de Ponent però en el dia a dia som, d’una banda, una sèrie de pobles vinculats a Lleida i Ponent i, de l’altra, som les terres del Matarranya que estan més a cavall de l’Ebre i la comarca dels Ports. Es tracta més aviat d’un llaç fruit de reconèixer una situació cultural compartida per part de les quatre comarques que conformem aquesta unitat.
* * *
Guillem Chacón: Badalona, 1966. Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i Director de l’Escola de Natura de l’Aiguabarreig de Mequinensa des del 1993 i de la Universitat de Ciències de la Natura (UCE i IEC). Arran d’un atemptat anticatalanista, l’Escola fou destrossada, actualment treballa per reobrir-la.Activista cultural de la Franja de Ponent des del 1999.