(english translation at the end)
Al voltant de les arrels i la mentalitat genuïnament catalana
Jaume I el Conqueridor era templer. Els templers eren cabalistes amb una
concepció astrològica de la Divinitat i estaven compromesos amb el
sentit esotèric de la poesia del Cantar dels Cantars del Rei Salomó. La
càbala autèntica, la de l’Escola de l’Ànima de Girona, quan Girona era
considerada Mare d’Israel, va lligada al renaixement dels Països
Catalans, a la seva independència política i al seu reeiximent cultural, una onada cultural que configurarà un nou món en el que nacions fins ara amagades i dominades esdevindran independents, lliures i sobiranes, mentre que Estats fins ara sobirans es desintegraran i desapareixeran.
Tot això té molt a veure amb l’Anticrist i les seves falses nacions.
Hi ha un poema de Salvador Espriu publicat en el llibre Per a la bona gent
que, al meu entendre, té un doble sentit. Per una banda fa un homenatge a
Pau Casals en tant que persona i personalitat i per una altra, si l’agafem com a
referència a l’Arbre de la Vida, l’Arbre Sefiròtic o del Coneixement, té un sentit
en funció del pensament que s’arrela en la tradició de la càbala amb una
profunda reflexió.
A PAU CASALS
El vell arbre va caure
No pels anys. L’abatien
Destrals dels cims, a penes
Baixos graons que duen,
Per laberints i cingles,
De naufragis a boscos,
Al mur sense cap porta
De la llum on et guardes,
Impensable bellesa.
Harold Bloom, el prestigiós crític d’art i literatura, nord-americà d’origen jueu,
ens ha parlat de les arrels de la cultura catalana i la seva relació amb la tradició
de la càbala en diverses ocasions i en parlarem més endavant.
Madonna, cantant de rock famosa a tot el món, ha fet que es parli de la
càbala quan ha dit públicament “Estic enamorada de la Càbala jueva i cada
dia que passa aprenc alguna cosa nova, és molt excitant”.
Ella creu que la càbala que està aprenent de la mà del rabí Michel Berg és
jueva; i , amb matisos, és cert que ho és. Però, també és cert , i així ho diuen
els historiadors més acreditats, com és el cas de Gershom Scholem, afirmar
que la càbala és catalana. Per altra banda amb la càbala passa el mateix que
amb qualssevol ideologia: Se’n fan bones i males interpretacions.
Aquest pensament cabalístic, amb una identificació del concepte de Déu o
Divinitat com a Pare Celestial definit astrològicament i en consonància amb un
determinat cristianisme es va donar a conèixer a Occident, després de segles
d’ignorància, des de terres de cultura i llengua catalana pels voltants del segle X i formava part de l’ideal nacional català. La poesia de Salvador Espriu i els
escrits d’ Harold Bloom ens ho recorden, com veurem més endavant.
El Sefer ha Bahir i el Sefer Yetzirah ( Llibre de la formació de la Realitat) i fins i
tot El Zohar estan relacionats amb al cultura catalana i no amb l’espanyola
castellanista com s’ha volgut fer creure.
El famós cabalista Abraham Abulàfia (1240) era de Saragossa quan aquesta
ciutat pertanyia a la Corona Catalano–Aragonesa de parla catalana i no a l’Espanya de parla castellana. Ramon Berenguer IV al casar-se amb Peronella,
filla de Ramir el Monjo va convertir-se en rei d’Aragó l’any 1137.
El poder que des de fa segles maniobra en contra de les ensenyances de la
càbala, ha estat un poder que ha fet servir la llengua castellana. La ha imposat
per a esborrar-ne d’altres que tenien en la “vernaclitat” la connexió amb la
“naturalitat” pròpia de cada lloc. Fora de Castilla, la llengua castellana ha estat
i és una llengua insuficient perquè està mancada de vernaclitat, podríem dir
que no té substància. I és per això que hom diu, amb criteri vernaclista, que la llengua castellana fora del seu àmbit natural de Castilla, és una llengua que fa
obeir però no fa pensar. “Déu – ens diu E.C. Agrippa en el llibre “Filosofia
Oculta” capítol LXXIV – va dividir la paraula dels humans en distintes llengües,
cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre,
número i figures, ordenats no a l’atzar o a voluntat dels humans, sinó conforme
a la disposició harmònica amb els cossos celestes”.
Això vol dir que cada lloc té la seva llengua. Aquesta és la que hom anomena
“llengua vernacla” i es diferencía de la llengua materna o paterna. En l’Arbre de
la Vida, la llengua vernacla correspon a la sefirah de Tifereth i és a un nivell
superior al de la llengua materna o paterna que són situades al nivell de la
sefirah de Yesod. Les dues formen part de la identificació de la persona, la
materna o paterna o nivell genealògic; la vernacla en comunió amb la
naturalesa ( podria dir-se’n “eco-llengua”) i a consonància amb el cosmos.
La càbala es va donar a conèixer al món en el segle X des de Provença,
Occitània i Catalunya i en llengua occitana, provençal i catalana a més de
l’hebrea. No es va donar a conèixer en llengua espanyola o castellana ni
tampoc en francès o lange d’oil. Es va donar a conèixer en la llengua vernacla
i en hebreu o arameu.
Això va ser així, fins el punt que, com diu un amic rabí i doctor de la Universitat
de Jerusalem: la càbala és catalana. Gershom Scholem, un dels més
prestigiosos historiadors de la càbala, ho explica molt bé en el llibre Els orígens
de la càbala. La càbala a Provença i Girona.
Jo entenc que la càbala que es va donar a conèixer des de La Provença,
Occitània i Catalunya a tot el món a partir del segle X, i l’entenc com una
qüestió platònica i pitagòrica. L’entenc oberta a tothom, no és una qüestió
ètnica. És un pensament, una mentalitat que té esperit creador Un “sistema de
raonament, percepció i anàlisi de la realitat “ diferent del dogmatisme de la
tradició rabínica que, segon com sigui interpretada, va adaptar determinats
textos jahveístes de la Bíblia a la tradició astrològica de la càbala confonent
dues concepcions de la Divinitat.
La càbala, com els cristianisme i totes les ideologies, sovint es presenten
tergiversades i manipulades de forma tendenciosa i amb mala voluntat per part
de determinats poders contraris a aquesta cultura i a les cultures del
coneixement que fan pensar al poble més que no pas obeir.
Cal cridar l'atenció sobre la càbala, la càbala astrològica relacionada amb una
determinada tradició cristiana, com la dels cristians albigesos, els càtars, i reclamar-ne una interpretació seriosa; actualment, degut a prejudicis, també els catalans, malgrat haver estat Catalunya el seu bressol, és rebutja.
Alguns diuen que la causa és la manca d’autoestima que patim els catalans; jo
penso que també pot ser la ignorància i un rentat de cervell que al llarg de
segles s’ha fet des de determinades instàncies acadèmiques que des del poder
oficial determinen allò que és “culturalment correcte” de pensar i expressar
tergiversant impunement el sentit de la cultura i el culte a la veritat que la
justifica.
Alguns diuen que hi ha una càbala benèfica i una càbala malèfica. La càbala
és un llenguatge i com a tal es pot fer servir per a fer el bé o fer el mal.
S’ha de rebutjar el missatger que tergiversa i enganya, però no el missatge que
conté veritat.
Nosaltres, els catalans, sabem que hi ha poders sobirans que han tergiversat la
història i guanyen la submissió dels pobles que mantenen dominats i sotmesos
amb la manya del que enganya més que no pas amb la saviesa i la veritat del
savi de bona voluntat que convenç i agermana. Ho patim des de fa segles.
També sabem que hi ha catalans indignes per egoisme i materialisme
anteposen interessos particulars als interessos generals afegint un problema de
manca d’ètica al problema de la ignorància i la mala voluntat.
Hi ha qui creu que els fruits de l'Arbre de la Vida alimentaran la llibertat i el
reeiximent de les persones de bona voluntat, les nacions vernacles i l'ordre
nacionalista que portarà la veritable pau al món.
Salvador Espriu, que coneixia la càbala, ens deixà un poema en el que feia
palesa la seva enyorança d’aquest arbre:
ARBRE
Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil•lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.
Traducció a l’hebreu
ETZ
Jalamti aleja hadar lo niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot et hakaas.
Af paam lo anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodi, lehaba g’bohá
Etz haeloim balaila
Va ser l’espanyolitat castellanista i vaticanista la que va prohibir la càbala partir
de l’any 1492. Jo no crec que l’espanyolitat castellanista pugui presentar la
càbala tal com era, tal com ha de ser, tal com és.
Alguns historiadors que han observat els cicles de la Història, han pensat que
de la mateixa manera com en el segle XIV el Vaticà i Espanya amb una
concepció de la religiositat i de la Divinitat van enterrar la càbala, en el segle
XXI, la càbala amb la seva concepció de la religiositat i de la Divinitat podria
enterrar Espanya i el Vaticà.
L’ensenyança tradicional de la càbala ens diu que “ al reflectir la naturalesa
humana i les seves necessitats , és trina, a la vegada històrica, moral i mística,
de manera que l’Escriptura Sagrada comporta un triple significat.
La càbala ens parla de quatre móns:
1.- Atziluth ( Mística)
2.- Beriah ( Intel•ligència, Coneixements, Saviesa)
3.- Yetzirah ( Emocions)
4.- Assiah ( Voluntat, Necessitats materials)
Aquest mètode o criteri es podria anomenar “tetrallenguatge” perquè són
quatre llenguatges. Llenguatge és una forma d’expressar, no és una llengua.
Té quelcom a veure amb el Tetragramma que es representa gràficament per
mitjà de quatre pals com és el cas del símbol de la bandera catalana. Els pals,
siguin un, dos, tres o quatre, tenen el seu significat simbòlic, com el tenen
també les columnes.
Mentrestant, a Catalunya, malgrat tenir-les aquí, hi ha catalans, que no les
saben veure, no les volen veure, no les poden veure, no les volen mirar.. A més
de la manca d’autoestima o amor propi.
Aquest any 2006, Harold Bloom, prestigiós crític literari judeo-americà ha fet
una conferència a Nova York titulada “ Ramon Llull and catalan tradition”
lligant Ausiàs14 March, Espriu, la Càbala, Giordano Bruno i Goethe. Quan l’any 2002 va rebre el XIV Premi Internacional Catalunya, ca dir coses com les que transcric a continuació:
“Espriu ens retorna a la càbala catalano-provençal del rabí Isaac el Cec,
recreador de Déu com En Sof i reinventor de les deu sefiroth, els atributs i les
potències divines”.
Entre els catalans darrerament s’està recordant la figura de Francesc Pujols,
famós per haver dit aquella frase que Salvador Dalí va posar a la placa del
monument que li va dedicar davant del seu Teatre – Museu de Figueres: El
pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus inútils enterradors. Em
pregunto tot sovint , especialment quan noto o pateixo actituds hostils envers la
càbala entre els meus compatriotes catalans: Sabrem reconèixer aquest
pensament quan rebroti? El sabran revitalitzar els nacionalistes catalans com
ho van fer als voltants del segle X quan va significar l’origen o el renaixement
de la seva independència i reeiximent nacional?
Els historiadors llegeixen la Historia. Els filòsofs l’escriuen. ( Els filòsofs
escriuen Història amb un polític a la mà).
Qui i com es representa actualment la filosofia catalana? Quin és aquest
pensament català amb el què hem d’escriure el nostre futur? És relacionat
amb aquell Arbre Déu en la nit“ del Llibre de les Hores o amb El vell arbre
que va caure, vers esmentat en el llibre sota el nom de “ Per sort de tots
nosaltres” dels quals ens parla Salvador Espriu ?
Espriu té un altre vers que em sembla oportú de llegir, en aquest moment i
donats els temps que políticament viu Catalunya i amb ella els Països
Catalans, en plè debat de l’Estatut 2006. Fins i tot el títol és intencionat doncs
fa referència a la setmana en que hom creu que la Divinitat ha mort i s’espera la Seva resurrecció.
SETMANA SANTA
Giravoltem penjats als braços
Dels arbres secs del pensament.
Res no s’entén. Un vent dolent
Ens va escanyant amb parats llaços
De por de tot. En el dement
món sense llei, dit de buidor
tiren en creu naips de tarot,
i quan ja surt l’arcà major
que clou el joc, som endinsats,
presons enllà de tempestats,
al fons del pot de l’únic mot.
Aquest poema m’ha fet pensar en els tremps actuals. Em sembla que el
problema de Catalunya i els Països Catalans és que els polítics volen escriure
i no tenen filòsof. Potser perquè han oblidat l’arbre o no el saben reconèixer i ...
com diu Espriu: “ Giravoltem penjats als braços / dels arbres secs del
pensament / Res no s’entén / Un vent dolent / Ens va escanyant....
Voltat d’incomprensió, tot sovint amb critiques hostils, vaig parlant de la càbala
catalana i la relaciono amb el criteri hel•lènic proper a Sócrates, Plató I
Pitàgores i a aquest amb la cultura de la Jònia i els ibers en mig de la
indiferència dels compatriotes catalans. En coses de càbala catalana, no li han
fet cas ni Harold Bloom que és jueu i americà !
Em ve a la memòria el profeta Isaïes i els seus escrits dient:
Escolta, cel!
Estigues atenta, terra!
El Senyor parla:
«He criat fills i els he ennoblit,
però ells s'han revoltat contra mi.
Un bou coneix el seu propietari,
i un ase, l'estable del seu amo,
però a mi, Israel no em coneix,
el meu poble m'ignora.»
Ai, nació pecadora,
poble carregat de culpes,
raça de malvats, fills corruptes!
Han abandonat el Senyor
On posa Israel, hi poso Catalunya o Països Catalans, i ho aplico a la història
del meu poble.
Continuo llegint el llibre del profeta Isaïes, i llegeixo el següent:
Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran
i contemplaran la meva glòria. Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui
sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels
seus arquers—, Túbal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien
sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l'anunciaran a tots aquests
pobles
Aquest rei Túbal de qui parla Isaïes, és el pare de la princesa Pirena; el seu regne és als Pirineus.
Aquest Túbal, és conegut amb el nom complet de Túbal-Caím i era un rei
camita. Cal llegir i saber interpretar correctament allò que es diu a la Bíblia,
Gènesi 9-11 referint-se a la maledicció de Jahvé sobre Cam castigant-lo a ser
esclau del seu germà Sem per haver vist la nuesa del seu pare Noé. Aquesta
nuesa no era un cos físic nu, sinó un coneixement, una mentalitat, una cultura
amb un determinat concepte de Déu . Jo crec que aquest coneixement està
relacionat amb la càbala que es va donar a conèixer en el regne de Túbal–
Caím, en els Pirineus.
Ferran d’Antequera era rei d’Aragó i Catalunya, regnes pirinencs. I també com a
servidor del rei Renat d’Anjou i de la casa dels Urgell. El títol de Rei de
Jerusalem, heretat a partir del Compromís de Casp, li venia dels Urgell de
Catalunya i no pas dels Trastàmara d’Antequera i Castilla.
En el regne del rei Túbal-Caím, es parlava occità, euskera, iber, provençal i
català. No es parlava pas castellà. Isabel de Castilla es va apropiar d’aquell
nom d’Espanya i el va adulterar castellanitzant-lo.
Un poder ha amagat la veritable identitat d’aquest rei i se l’ha apropiat ,
adulterant-lo i tergiversant el seu missatge, la seva identificació cultural. Un vell món que comporta una confederació d’autèntiques nacions i un coneixement que la cultura catalana ha donat a conèixer i al que el nacionalisme català ha servit.
Per entendre allò que està passant, els historiadors haurien de recuperar la
lectura de la història tal com es relata a l’Antic Testament bíblic, on es barreja
ensenyances cabalístiques amb les cròniques de la guerra entre semites i
camites pel domini del món. Cal discernir una cosa de l’altra. Allò que de la
Divinitat i allò que és de Jahvé.
L'obra teatral Primera història d'Esther, autèntic cim de la literatura catalana, havia entrecreuat el mite bíblic amb el món de Sinera des de l'estètica grotesca i esperpèntica. El text, que Espriu havia concebut com a testament de la llengua catalana, recollia el missatge de perdó d'Antígona des d'una estructura cabalista i des de l'esquema d'un teatre de titelles governat per l'Altíssim, cec com els endevins i els poetes clàssics, imatge de l'autor, el qual també apareixerà en les seves obres com el nen Tianet i com el jove Salom, mort simbòlicament el 1936.
Aquest nom d’Esther, fa referència a “ocult” o “esotèric”. Que vol dir a l’interior
de les manifestacions o formes materials. La revelació d’aquesta interioritat a
través d’una història, en hebreu se’n diu la meguilah.
La revelació o meguilah a través d’una història, com és el cas de la història
bíblica d’Esther, ens revela una altra dimensió de la realitat.
La meguilah d’Esther està composada per 10 capítols, cada un dels quals
indica una etapa espiritual en el procés que travessa l’ànima en el món. El món
en hebreu, es diu olám i significa “ocultament”. Aquest mot es relaciona amb el
sentit esotèric, no supersticiós, i fa referència a allò que és en l’interior i dóna
sentit a les formes exteriors. Els 10 capítols de la meguilah d’Esther,
corresponen als 10 sefiroth, de l’Arbre de la Vida.
Quan observem superficialment el món sembla caòtic, sense direcció o
adreçament i sense objectiu. Però quan fem l’observació amb la llum o criteri
de la càbala, des-cobrim el seu propòsit i l’ordre que el reeixeix: es revela allò
ocult.
Se’m fa present que hi ha catalans, religiosos i no religiosos, que es senten incòmodes amb la càbala malgrat que Catalunya n’ha estat els seu bressol i és troba a l’origen de la seva identitat nacional, del seu naixement, de la seva grandesa i dels seus constants i cíclics renaixements com a nació.
Tant costa d’entendre que la missió nacional de Catalunya és tornar a plantar
aquest arbre?
El futur és el passat que creix, per això ens cal recuperar, de veritat, la memòria
històrica.
------
english version (automatically translated by translendium online services):
Jaume I the Conqueror was a Templar. The Templars were cabalists with a
astrological conception of the Divinity and they were compromised with the
esoteric sense of the poetry of the "Cantar dels Cantars" (Song of Songs) of the King Salomon.
The authentic cabala is that of the School of the Soul of Girona(Catalonia), when Girona was considerate Mother of Israel, goes tied to the renaissance of the Catalan Countries , to its political independence and to its cultural success, a cultural wave that will configure a new world in wich nations until now hidden and dominated will become independent, free and sovereign, while States until now sovereign will disintegrate and will disappear.
All this has a lot of meaning with Antichrist and its false nations.
There is a poem of Salvador Espriu published in the book "For the good people"
which, in my understanding, has a double meaning. On the one hand is a homage to
Pau Casals and for another, if we take it as reference to the Tree of the Life, the Sephirot Tree of the Knowledge, it has a meaning on the thought roots in the tradition of the cabala.
TO PAU CASALS
The old tree fell down
Not for the years. They shot it down
Axes of the peaks, hardly
Low stairs that they carry,
For labyrinths and cliffs,
Of shipwrecks in forests,
On the wall without any door
Of the light where you keep yourself,
Unthinkable beauty.
Harold Bloom, the prestigious art critic and literature, North American of Jewish origin, has spoken us about the roots of the Catalan culture and its relationship with the tradition of the cabala on several occasions and we will talk further on.
Madonna, famous rock singer, has suggested publicly I "Am captivated of the Jewish Cabala and each day I learn something new, it is very exciting". She is learning the cabala of the hand of the Jew rabbi Michel Berg.
However, the historians more accredited, affirm - as is the case of Gershom Scholem - that the cabala is Catalan.
With the cabala passes the same that with any ideology: Good and bad interpretations are made.
The cabalístic thought, with an identification of the concept of God or Divinity like to a Celestial Father is in aclear-cut consonance with some determinate Christianity in Occident, that has been persecuted, after centuries of ignorance, in Catalan lands, at the same time that has been persecuted the Catalan culture and Catalan language since the 10th century.
The poetry of Salvador Espriu and the writings of Harold Bloom remind us of it.
The Sefer Bahir and the Sefer Yetzirah (Book of the formation of the Reality) and even The Zohar are related with to the Catalan culture and not with the Spaniard
castellanistic culture, how it has been wanted to make believe.
The famous master cabalist Abraham Abulàfia (1240) was of Zaragoza when this
city belonged to the Catalan-Aragonese Crown of Catalan speech and not the Spain of Castilian speech. Ramon Berenguer IV married to Peronella, daughter of Ramir The Monk, converted herself into king of Aragó in year 1137.
The power that maneuvers trough centuries against the teachings of the
cabala, has been a power that has used the Spanish language. It has been imposed
to erase other that had the connection with the origins - vernacular cultures, vernacular languages -, with the "naturalness".
Out of Castilla, the Spanish language is an insufficient language because it lacks the vernacular link, we might suggest that it has no "substance". And it is because of that that one suggests, that the Spanish language out of its natural area of Castilla, it is a language that makes obeying but it does not make think.
"God - said E.C.Agrippa in the "Hidden Philosophy" book, chapter LXXIV - is the word that humans divided in different languages, each one with its own characters of writing, with its own order, number and figures, orderly, not to the random or to will of the humans, but in agreement with the harmonic disposal with the celestial bodies".
This means that each place has its language. This is the one that is named
"vernacular language" and it is different from the paternal tongue. In the Tree of
Life, the vernacular language corresponds to the sefirah of Tifereth and is at a superior level to that of the parent tongue or paternal, that they are placed at the level of the sefirah of Yesod. Two are part of the identification of the person, the
maternal or paternal or genealogical level; the vernacular one in communion with the
nature ("echo-language" might be said) and in consonance with the cosmos.
The cabala was introduced in the world in the 10th century from Catalonia, Provença and Occitània, written in Occitan, Provençal and Catalan language, an in Hebrew. Was not introduced in Spanish language not even neither in French or "lange of oil". It was introduced itself in the vernacular language, and in Hebrew or Chaldean.
This is why the rabbi and doctor of the University of Jerusalem, Gershom Scholem, says that "the cabala is Catalan". Gershom Scholem is one of the more
prestigious historians of the cabala, and all that is explained in the book "The origins
of the cabala" (the cabala of Provença and Girona, in Catalonia).
Tha cabala this way introduced is open to everybody, it is not an ethnic question. It is a thought, a mentality that has creative spirit. A "system of reasoning, perception and analysis of the reality "different of the dogmatism "of the rabbinic tradition that, depending in how it is interpreted, it adapted determinate jahveístes texts of the Bible to the astrological tradition of the cabala of the Divinity.
The cabala often they look distorted and manipulated in a tendentious way and with bad will by delivery of determinate powers contrary to this culture and to the cultures of the knowledge which they make the people think more than to obey.
It is necessary to pay attention to the astological cabalain its direct relationship with determinate Christian tradition, like that of the Albigensian Christians, the Cathars, and to claim a serious interpretation; at present, due to prejudices, also the Catalans, in spite of having been a Catalonia cradle, they often rejects it.
Some say that the cause is the lack of self-esteem that we, the Catalans, suffer; I think also that it can be the ignorance and a wash of brain that along
centuries has been made from determinate powers.
Some say that there are a beneficial cabala and a malefic cabala. The cabala
is a language and it can be used as such to make the good or to make the evil.
The distortion made by the courier has to be rejected, but not the message that
it contains the truth.
We, the Catalans, know that there are sovereign powers that they have distorted the
history and had provoqued the submission of the people, dominated and subjected
with the artfulness of what deceives more than with the wisdom and the truth of the
wise man of good. We suffer it since centuries ago.
Also we know that there are unworthy Catalans for selfishness and materialism
that put particular interests before the general interests adding a problem of lacks of ethics to the problem of the ignorance and the bad will.
There is also that one who believes that the fruits of the Tree of the Life will nourish the freedom and the success of the persons of good will, the vernacular nations and the order who will bring the true peace to the world.
Salvador Espriu, who knew the cabala, left us a poem in what it is all evident:
TREE
I dreamed invisible majesty for you
That it soars for the face of each thing.
Rooted in pain of the ash,
A man only, brought you, grave,
Dead father, in mine, in silence,
And he called you with words of wind
Of millennial antique words, which switch on the wrath.
You have never replied to the claim and you left me
In fear of night, secret fire, high flame,
Tree God in the night.
Translation into the Hebrew
ETZ
Jalamti aleja hadar him niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot you hakaas.
Af paam him anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodium, lehaba g'bohá
Etz haeloim balaila
The cabala was forbidden by the spanish and vatican interests since the year 1492. I do not believe that the spanish could resent the cabala as it was, as it has to be, as it is.
Some historians who have observed the cycles of the History, have thought that
in the same way like in the 14th century the Vatican and Spain conception of the religiousness and of the Divinity, buried the cabala, in the century
XXI, the cabala with its conception of the religiousness and of the Divinity will bury Spain and the Vatican.
The traditional teaching of the cabala says us how "to reflect the nature and its needs, it is needed a three-fold way of thinking, at the same time historical, moral and mystical, so that the Holy Writing entails a triple meant .
The cabala speaks us about four worlds:
1. - Atziluth (Mysticism)
2. - Beriah (Intelligence, Knowledge, Wisdom)
3. - Yetzirah (Emotions)
4. - Assiah (Will, material Needs)
This method or criterion could be called "tetra-language" because they are
four languages. It has to do with the Tetragramma that is represented graphically by four poles, how it is the case of the symbol of the Catalan flag.
In the meantime, in Catalonia, in spite of having them here, there are Catalans, than do not know it, they do not want them to see, they can not see them, they do not want them to look.. Moreover of the lack of self-esteem or own love.
In 2006, Harold Bloom, judeo-american literary critic, has made a lecture in New York titled "Ramon Llull and catalan tradition" tying Ausiàs March, Espriu, the Cabala, Giordano Bruno and Goethe.
Among the Catalans the figure of Francesc Pujols is lately being remembered,
famous for having said that sentence that Salvador Dalí put in the plate of the
monument that is dedicated in front of his Theater-Museum of Figueres: "The Catalan thought always sprouts again and survives to its burials". I ask often, especially when I sense or suffer hostile attitudes towards the cabala among my Catalan compatriots: We will know how to recognize this thought when it sprouts again? They will know how to revitalize the Catalan culture how they made it in the nearings of the 10th century when it meant the origin or the renaissance of our independence and national success?
The historians read the Historia. The philosophers write it. (The philosophers
write History with a politician in the hand).
Who and how the Catalan philosophy is represented at present? Which is this
Catalan thought we have to write to understand our future? It is related
with that "Tree God in the night" of the Book of the Times or with The old tree
that it fell down.
Salvador Espriu has another verse which seems to me to read appropriate, in this moment. Even the title is intentional then it makes reference to the week in that one believes that the Divinity has died and his resurrection is waited.
EASTER
We turn on the arms hanged
Of the dry trees of the thought.
Nothing is understood. A bad wind
keeps on strangling us with bow unemployed persons
Of fear of everything. In the mad person
world without law, finger of emptiness
they throw playing cards of tarot in cross,
and when the secret already comes out senior
that it closes the game, and are introduced
prisons away of storms,
in the background of the jar of the only word.
This poem has made me think of the up-to-date spirits. It seems me that the
problem of Catalonia and the Catalan Countries is that the politicians want to write
and they do not have philosopher. Maybe because they have forgotten the tree or because they do not know how to recognize it and... We "turn hanged on the arms / of the dry trees of the thought / Nothing does not get along / A bad wind / it keeps on strangling Us...".
Gone round of lack of understanding, often with criticize hostile, I keep on speaking about the Catalan cabala and I relate it with the Hellenic criterion next to Sócrates, Set I, Pitàgores and with the culture of the Jònia.
The prophet Isaïes comes to my memory and his suggesting writings:
Heavens!
Be attentive, earth!
The Man speaks:
«I have raised sons and I have ennobled them,
but they have revolted against me.
A beef knows its owner,
and a horse knows its owner,
but to me, Israel does not know me,
my people ignore me.»
Cry, sinning nation,
people loaded of faults,
race of evil, corrupt sons!
They have abandoned the Man
Where it is wrote Israel, I write Catalonia, and I apply it to the history of my people.
I continue reading the book of the prophet Isaïes, and I read the following one:
It has arrived the time of gathering all nations and all languages. They all will come
and they will contemplate my glory. I will raise in the middle of them a banner, and to the who survive I will send them to the people of Tarsis, Pul, famous Lud - known for theit archers-, Túbal, Javan and in the furthest islands, that never not have
felt to speak about me not even they had seen my glory. They will announce it to all these peoples".
This king Túbal of whom speaks Isaïes, is the father of the princess Pirena; its kingdom is in the Pyrenees (Catalonia lands). Túbal is known with the complete name of Túbal-Caím and was a camita king. It is necessary to read and to know how to interpret correctly what is told in the Bible, Genesis 9-11 referring to the curse of Jahvé about Cam punishing him in being slave of his brother Sem for having seen the nakedness of their father Noé. This nakedness was not a naked physical body, but a knowledge, a mentality, a culture with a determinate concept of God. I believe that this knowledge is related with the cabala that was introduced in the kingdom of Túbal-Caím, in the Pyrenees .
Ferran d'Antequera was a king of Aragó and Catalonia, Pyrenean kingdoms. And also as server of the king Renat d'Anjou and of the house of the Urgell. The title of King of
Jerusalem, real estate from the Appointment of Caspe, came it of the Urgell of
Catalonia and not of the Trastàmara d'Antequera and Castilla.
In the kingdom of the king Túbal-Caím, it was spoken Occitan, Basque, Provençal and Catalan. People did not speak at all in Castilianor spanish. Isabel de Castilla appropriated that name of Spain and she adulterated it.
A power has hidden the true identity of this king and has attributed himself a power,
adulterating it and distorting the message, the cultural identification. An old world that entails a confederation of authentic nations and a knowledge that the Catalan culture has introduced and in what the Catalan nationalism has served.
To understand what is happening, the historians should retrieve the
reading of the history as a report of the Antique biblical Will, where it is mixed the cabalistic teachings with the chronicles of the war among Semites and
camites for the domain of the world. It is necessary to distinguish the two; that of the
Divinity and that from Jahvé.
The "First history of Esther", authentic peak of the Catalan literature, had interlaced the biblical myth with the world of Sinera from a grotesque aesthetic. The text, which Salvador Espriu had conceived as the herency of the Catalan language, picked up the message of pardon of Antígona from a cabalistic structure and from the outline of a theater of puppets governed by the Very High, blind like the fortune tellers and the classical poets, image of the author, that will also turn up in its works like the boy Tianet and like the youngster Salom, dead symbolically in 1936.
This name of Esther, makes reference to "hidden" or "esoteric". The revelation of this inwardness, in Hebrew,is called "meguilah". The revelation or meguilah through a history, how it is the case of the story of Esther, reveals us another dimension of the reality. The meguilah of Esther is composed by 10 chapters, each one of which is
a spiritual stage in the process of the soul in the world. The world
in Hebrew, olám is said and it means "occultation". This word correlates with the
esoteric, non superstitious meaning. The 10 chapters of the meguilah of Esther,
correspond to the 10 sefiroth, of the Tree of the Life.
When we observe the world superficially seems chaotic, without direction or
straightening and without goal. But when do we make the observation with the light or criterion of the cabala, we re-dis-cover its purpose and the order inside: that is revealed hidden.
There are Catalans, religious and non religious, that feel uncomfortable with the cabala even though Catalonia has been the origin of it and it is in the origin of its national identity, of its birth, of its greatness and of its cyclical renaissance as a nation.
The future is the past that grows, it is necessary to us to retrieve the memory.
Al voltant de les arrels i la mentalitat genuïnament catalana
Jaume I el Conqueridor era templer. Els templers eren cabalistes amb una
concepció astrològica de la Divinitat i estaven compromesos amb el
sentit esotèric de la poesia del Cantar dels Cantars del Rei Salomó. La
càbala autèntica, la de l’Escola de l’Ànima de Girona, quan Girona era
considerada Mare d’Israel, va lligada al renaixement dels Països
Catalans, a la seva independència política i al seu reeiximent cultural, una onada cultural que configurarà un nou món en el que nacions fins ara amagades i dominades esdevindran independents, lliures i sobiranes, mentre que Estats fins ara sobirans es desintegraran i desapareixeran.
Tot això té molt a veure amb l’Anticrist i les seves falses nacions.
Hi ha un poema de Salvador Espriu publicat en el llibre Per a la bona gent
que, al meu entendre, té un doble sentit. Per una banda fa un homenatge a
Pau Casals en tant que persona i personalitat i per una altra, si l’agafem com a
referència a l’Arbre de la Vida, l’Arbre Sefiròtic o del Coneixement, té un sentit
en funció del pensament que s’arrela en la tradició de la càbala amb una
profunda reflexió.
A PAU CASALS
El vell arbre va caure
No pels anys. L’abatien
Destrals dels cims, a penes
Baixos graons que duen,
Per laberints i cingles,
De naufragis a boscos,
Al mur sense cap porta
De la llum on et guardes,
Impensable bellesa.
Harold Bloom, el prestigiós crític d’art i literatura, nord-americà d’origen jueu,
ens ha parlat de les arrels de la cultura catalana i la seva relació amb la tradició
de la càbala en diverses ocasions i en parlarem més endavant.
Madonna, cantant de rock famosa a tot el món, ha fet que es parli de la
càbala quan ha dit públicament “Estic enamorada de la Càbala jueva i cada
dia que passa aprenc alguna cosa nova, és molt excitant”.
Ella creu que la càbala que està aprenent de la mà del rabí Michel Berg és
jueva; i , amb matisos, és cert que ho és. Però, també és cert , i així ho diuen
els historiadors més acreditats, com és el cas de Gershom Scholem, afirmar
que la càbala és catalana. Per altra banda amb la càbala passa el mateix que
amb qualssevol ideologia: Se’n fan bones i males interpretacions.
Aquest pensament cabalístic, amb una identificació del concepte de Déu o
Divinitat com a Pare Celestial definit astrològicament i en consonància amb un
determinat cristianisme es va donar a conèixer a Occident, després de segles
d’ignorància, des de terres de cultura i llengua catalana pels voltants del segle X i formava part de l’ideal nacional català. La poesia de Salvador Espriu i els
escrits d’ Harold Bloom ens ho recorden, com veurem més endavant.
El Sefer ha Bahir i el Sefer Yetzirah ( Llibre de la formació de la Realitat) i fins i
tot El Zohar estan relacionats amb al cultura catalana i no amb l’espanyola
castellanista com s’ha volgut fer creure.
El famós cabalista Abraham Abulàfia (1240) era de Saragossa quan aquesta
ciutat pertanyia a la Corona Catalano–Aragonesa de parla catalana i no a l’Espanya de parla castellana. Ramon Berenguer IV al casar-se amb Peronella,
filla de Ramir el Monjo va convertir-se en rei d’Aragó l’any 1137.
El poder que des de fa segles maniobra en contra de les ensenyances de la
càbala, ha estat un poder que ha fet servir la llengua castellana. La ha imposat
per a esborrar-ne d’altres que tenien en la “vernaclitat” la connexió amb la
“naturalitat” pròpia de cada lloc. Fora de Castilla, la llengua castellana ha estat
i és una llengua insuficient perquè està mancada de vernaclitat, podríem dir
que no té substància. I és per això que hom diu, amb criteri vernaclista, que la llengua castellana fora del seu àmbit natural de Castilla, és una llengua que fa
obeir però no fa pensar. “Déu – ens diu E.C. Agrippa en el llibre “Filosofia
Oculta” capítol LXXIV – va dividir la paraula dels humans en distintes llengües,
cada una amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre,
número i figures, ordenats no a l’atzar o a voluntat dels humans, sinó conforme
a la disposició harmònica amb els cossos celestes”.
Això vol dir que cada lloc té la seva llengua. Aquesta és la que hom anomena
“llengua vernacla” i es diferencía de la llengua materna o paterna. En l’Arbre de
la Vida, la llengua vernacla correspon a la sefirah de Tifereth i és a un nivell
superior al de la llengua materna o paterna que són situades al nivell de la
sefirah de Yesod. Les dues formen part de la identificació de la persona, la
materna o paterna o nivell genealògic; la vernacla en comunió amb la
naturalesa ( podria dir-se’n “eco-llengua”) i a consonància amb el cosmos.
La càbala es va donar a conèixer al món en el segle X des de Provença,
Occitània i Catalunya i en llengua occitana, provençal i catalana a més de
l’hebrea. No es va donar a conèixer en llengua espanyola o castellana ni
tampoc en francès o lange d’oil. Es va donar a conèixer en la llengua vernacla
i en hebreu o arameu.
Això va ser així, fins el punt que, com diu un amic rabí i doctor de la Universitat
de Jerusalem: la càbala és catalana. Gershom Scholem, un dels més
prestigiosos historiadors de la càbala, ho explica molt bé en el llibre Els orígens
de la càbala. La càbala a Provença i Girona.
Jo entenc que la càbala que es va donar a conèixer des de La Provença,
Occitània i Catalunya a tot el món a partir del segle X, i l’entenc com una
qüestió platònica i pitagòrica. L’entenc oberta a tothom, no és una qüestió
ètnica. És un pensament, una mentalitat que té esperit creador Un “sistema de
raonament, percepció i anàlisi de la realitat “ diferent del dogmatisme de la
tradició rabínica que, segon com sigui interpretada, va adaptar determinats
textos jahveístes de la Bíblia a la tradició astrològica de la càbala confonent
dues concepcions de la Divinitat.
La càbala, com els cristianisme i totes les ideologies, sovint es presenten
tergiversades i manipulades de forma tendenciosa i amb mala voluntat per part
de determinats poders contraris a aquesta cultura i a les cultures del
coneixement que fan pensar al poble més que no pas obeir.
Cal cridar l'atenció sobre la càbala, la càbala astrològica relacionada amb una
determinada tradició cristiana, com la dels cristians albigesos, els càtars, i reclamar-ne una interpretació seriosa; actualment, degut a prejudicis, també els catalans, malgrat haver estat Catalunya el seu bressol, és rebutja.
Alguns diuen que la causa és la manca d’autoestima que patim els catalans; jo
penso que també pot ser la ignorància i un rentat de cervell que al llarg de
segles s’ha fet des de determinades instàncies acadèmiques que des del poder
oficial determinen allò que és “culturalment correcte” de pensar i expressar
tergiversant impunement el sentit de la cultura i el culte a la veritat que la
justifica.
Alguns diuen que hi ha una càbala benèfica i una càbala malèfica. La càbala
és un llenguatge i com a tal es pot fer servir per a fer el bé o fer el mal.
S’ha de rebutjar el missatger que tergiversa i enganya, però no el missatge que
conté veritat.
Nosaltres, els catalans, sabem que hi ha poders sobirans que han tergiversat la
història i guanyen la submissió dels pobles que mantenen dominats i sotmesos
amb la manya del que enganya més que no pas amb la saviesa i la veritat del
savi de bona voluntat que convenç i agermana. Ho patim des de fa segles.
També sabem que hi ha catalans indignes per egoisme i materialisme
anteposen interessos particulars als interessos generals afegint un problema de
manca d’ètica al problema de la ignorància i la mala voluntat.
Hi ha qui creu que els fruits de l'Arbre de la Vida alimentaran la llibertat i el
reeiximent de les persones de bona voluntat, les nacions vernacles i l'ordre
nacionalista que portarà la veritable pau al món.
Salvador Espriu, que coneixia la càbala, ens deixà un poema en el que feia
palesa la seva enyorança d’aquest arbre:
ARBRE
Jo et vaig somniar majestat invisible
Que plana per la faç de cada cosa.
Arrelat en dolor de la cendra,
Un home només, et portava, sepulcre,
Pare mort, dintre meu, en silenci,
I et cridava amb paraules de vent
D’antics mil•lenaris, que encenen la ira.
No has respost mai al clam i em deixaves
En temença de nit, foc secret, alta flama,
Arbre Déu en la nit.
Traducció a l’hebreu
ETZ
Jalamti aleja hadar lo niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot et hakaas.
Af paam lo anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodi, lehaba g’bohá
Etz haeloim balaila
Va ser l’espanyolitat castellanista i vaticanista la que va prohibir la càbala partir
de l’any 1492. Jo no crec que l’espanyolitat castellanista pugui presentar la
càbala tal com era, tal com ha de ser, tal com és.
Alguns historiadors que han observat els cicles de la Història, han pensat que
de la mateixa manera com en el segle XIV el Vaticà i Espanya amb una
concepció de la religiositat i de la Divinitat van enterrar la càbala, en el segle
XXI, la càbala amb la seva concepció de la religiositat i de la Divinitat podria
enterrar Espanya i el Vaticà.
L’ensenyança tradicional de la càbala ens diu que “ al reflectir la naturalesa
humana i les seves necessitats , és trina, a la vegada històrica, moral i mística,
de manera que l’Escriptura Sagrada comporta un triple significat.
La càbala ens parla de quatre móns:
1.- Atziluth ( Mística)
2.- Beriah ( Intel•ligència, Coneixements, Saviesa)
3.- Yetzirah ( Emocions)
4.- Assiah ( Voluntat, Necessitats materials)
Aquest mètode o criteri es podria anomenar “tetrallenguatge” perquè són
quatre llenguatges. Llenguatge és una forma d’expressar, no és una llengua.
Té quelcom a veure amb el Tetragramma que es representa gràficament per
mitjà de quatre pals com és el cas del símbol de la bandera catalana. Els pals,
siguin un, dos, tres o quatre, tenen el seu significat simbòlic, com el tenen
també les columnes.
Mentrestant, a Catalunya, malgrat tenir-les aquí, hi ha catalans, que no les
saben veure, no les volen veure, no les poden veure, no les volen mirar.. A més
de la manca d’autoestima o amor propi.
Aquest any 2006, Harold Bloom, prestigiós crític literari judeo-americà ha fet
una conferència a Nova York titulada “ Ramon Llull and catalan tradition”
lligant Ausiàs14 March, Espriu, la Càbala, Giordano Bruno i Goethe. Quan l’any 2002 va rebre el XIV Premi Internacional Catalunya, ca dir coses com les que transcric a continuació:
“Espriu ens retorna a la càbala catalano-provençal del rabí Isaac el Cec,
recreador de Déu com En Sof i reinventor de les deu sefiroth, els atributs i les
potències divines”.
Entre els catalans darrerament s’està recordant la figura de Francesc Pujols,
famós per haver dit aquella frase que Salvador Dalí va posar a la placa del
monument que li va dedicar davant del seu Teatre – Museu de Figueres: El
pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus inútils enterradors. Em
pregunto tot sovint , especialment quan noto o pateixo actituds hostils envers la
càbala entre els meus compatriotes catalans: Sabrem reconèixer aquest
pensament quan rebroti? El sabran revitalitzar els nacionalistes catalans com
ho van fer als voltants del segle X quan va significar l’origen o el renaixement
de la seva independència i reeiximent nacional?
Els historiadors llegeixen la Historia. Els filòsofs l’escriuen. ( Els filòsofs
escriuen Història amb un polític a la mà).
Qui i com es representa actualment la filosofia catalana? Quin és aquest
pensament català amb el què hem d’escriure el nostre futur? És relacionat
amb aquell Arbre Déu en la nit“ del Llibre de les Hores o amb El vell arbre
que va caure, vers esmentat en el llibre sota el nom de “ Per sort de tots
nosaltres” dels quals ens parla Salvador Espriu ?
Espriu té un altre vers que em sembla oportú de llegir, en aquest moment i
donats els temps que políticament viu Catalunya i amb ella els Països
Catalans, en plè debat de l’Estatut 2006. Fins i tot el títol és intencionat doncs
fa referència a la setmana en que hom creu que la Divinitat ha mort i s’espera la Seva resurrecció.
SETMANA SANTA
Giravoltem penjats als braços
Dels arbres secs del pensament.
Res no s’entén. Un vent dolent
Ens va escanyant amb parats llaços
De por de tot. En el dement
món sense llei, dit de buidor
tiren en creu naips de tarot,
i quan ja surt l’arcà major
que clou el joc, som endinsats,
presons enllà de tempestats,
al fons del pot de l’únic mot.
Aquest poema m’ha fet pensar en els tremps actuals. Em sembla que el
problema de Catalunya i els Països Catalans és que els polítics volen escriure
i no tenen filòsof. Potser perquè han oblidat l’arbre o no el saben reconèixer i ...
com diu Espriu: “ Giravoltem penjats als braços / dels arbres secs del
pensament / Res no s’entén / Un vent dolent / Ens va escanyant....
Voltat d’incomprensió, tot sovint amb critiques hostils, vaig parlant de la càbala
catalana i la relaciono amb el criteri hel•lènic proper a Sócrates, Plató I
Pitàgores i a aquest amb la cultura de la Jònia i els ibers en mig de la
indiferència dels compatriotes catalans. En coses de càbala catalana, no li han
fet cas ni Harold Bloom que és jueu i americà !
Em ve a la memòria el profeta Isaïes i els seus escrits dient:
Escolta, cel!
Estigues atenta, terra!
El Senyor parla:
«He criat fills i els he ennoblit,
però ells s'han revoltat contra mi.
Un bou coneix el seu propietari,
i un ase, l'estable del seu amo,
però a mi, Israel no em coneix,
el meu poble m'ignora.»
Ai, nació pecadora,
poble carregat de culpes,
raça de malvats, fills corruptes!
Han abandonat el Senyor
On posa Israel, hi poso Catalunya o Països Catalans, i ho aplico a la història
del meu poble.
Continuo llegint el llibre del profeta Isaïes, i llegeixo el següent:
Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran
i contemplaran la meva glòria. Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui
sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels
seus arquers—, Túbal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien
sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l'anunciaran a tots aquests
pobles
Aquest rei Túbal de qui parla Isaïes, és el pare de la princesa Pirena; el seu regne és als Pirineus.
Aquest Túbal, és conegut amb el nom complet de Túbal-Caím i era un rei
camita. Cal llegir i saber interpretar correctament allò que es diu a la Bíblia,
Gènesi 9-11 referint-se a la maledicció de Jahvé sobre Cam castigant-lo a ser
esclau del seu germà Sem per haver vist la nuesa del seu pare Noé. Aquesta
nuesa no era un cos físic nu, sinó un coneixement, una mentalitat, una cultura
amb un determinat concepte de Déu . Jo crec que aquest coneixement està
relacionat amb la càbala que es va donar a conèixer en el regne de Túbal–
Caím, en els Pirineus.
Ferran d’Antequera era rei d’Aragó i Catalunya, regnes pirinencs. I també com a
servidor del rei Renat d’Anjou i de la casa dels Urgell. El títol de Rei de
Jerusalem, heretat a partir del Compromís de Casp, li venia dels Urgell de
Catalunya i no pas dels Trastàmara d’Antequera i Castilla.
En el regne del rei Túbal-Caím, es parlava occità, euskera, iber, provençal i
català. No es parlava pas castellà. Isabel de Castilla es va apropiar d’aquell
nom d’Espanya i el va adulterar castellanitzant-lo.
Un poder ha amagat la veritable identitat d’aquest rei i se l’ha apropiat ,
adulterant-lo i tergiversant el seu missatge, la seva identificació cultural. Un vell món que comporta una confederació d’autèntiques nacions i un coneixement que la cultura catalana ha donat a conèixer i al que el nacionalisme català ha servit.
Per entendre allò que està passant, els historiadors haurien de recuperar la
lectura de la història tal com es relata a l’Antic Testament bíblic, on es barreja
ensenyances cabalístiques amb les cròniques de la guerra entre semites i
camites pel domini del món. Cal discernir una cosa de l’altra. Allò que de la
Divinitat i allò que és de Jahvé.
L'obra teatral Primera història d'Esther, autèntic cim de la literatura catalana, havia entrecreuat el mite bíblic amb el món de Sinera des de l'estètica grotesca i esperpèntica. El text, que Espriu havia concebut com a testament de la llengua catalana, recollia el missatge de perdó d'Antígona des d'una estructura cabalista i des de l'esquema d'un teatre de titelles governat per l'Altíssim, cec com els endevins i els poetes clàssics, imatge de l'autor, el qual també apareixerà en les seves obres com el nen Tianet i com el jove Salom, mort simbòlicament el 1936.
Aquest nom d’Esther, fa referència a “ocult” o “esotèric”. Que vol dir a l’interior
de les manifestacions o formes materials. La revelació d’aquesta interioritat a
través d’una història, en hebreu se’n diu la meguilah.
La revelació o meguilah a través d’una història, com és el cas de la història
bíblica d’Esther, ens revela una altra dimensió de la realitat.
La meguilah d’Esther està composada per 10 capítols, cada un dels quals
indica una etapa espiritual en el procés que travessa l’ànima en el món. El món
en hebreu, es diu olám i significa “ocultament”. Aquest mot es relaciona amb el
sentit esotèric, no supersticiós, i fa referència a allò que és en l’interior i dóna
sentit a les formes exteriors. Els 10 capítols de la meguilah d’Esther,
corresponen als 10 sefiroth, de l’Arbre de la Vida.
Quan observem superficialment el món sembla caòtic, sense direcció o
adreçament i sense objectiu. Però quan fem l’observació amb la llum o criteri
de la càbala, des-cobrim el seu propòsit i l’ordre que el reeixeix: es revela allò
ocult.
Se’m fa present que hi ha catalans, religiosos i no religiosos, que es senten incòmodes amb la càbala malgrat que Catalunya n’ha estat els seu bressol i és troba a l’origen de la seva identitat nacional, del seu naixement, de la seva grandesa i dels seus constants i cíclics renaixements com a nació.
Tant costa d’entendre que la missió nacional de Catalunya és tornar a plantar
aquest arbre?
El futur és el passat que creix, per això ens cal recuperar, de veritat, la memòria
històrica.
------
english version (automatically translated by translendium online services):
Jaume I the Conqueror was a Templar. The Templars were cabalists with a
astrological conception of the Divinity and they were compromised with the
esoteric sense of the poetry of the "Cantar dels Cantars" (Song of Songs) of the King Salomon.
The authentic cabala is that of the School of the Soul of Girona(Catalonia), when Girona was considerate Mother of Israel, goes tied to the renaissance of the Catalan Countries , to its political independence and to its cultural success, a cultural wave that will configure a new world in wich nations until now hidden and dominated will become independent, free and sovereign, while States until now sovereign will disintegrate and will disappear.
All this has a lot of meaning with Antichrist and its false nations.
There is a poem of Salvador Espriu published in the book "For the good people"
which, in my understanding, has a double meaning. On the one hand is a homage to
Pau Casals and for another, if we take it as reference to the Tree of the Life, the Sephirot Tree of the Knowledge, it has a meaning on the thought roots in the tradition of the cabala.
TO PAU CASALS
The old tree fell down
Not for the years. They shot it down
Axes of the peaks, hardly
Low stairs that they carry,
For labyrinths and cliffs,
Of shipwrecks in forests,
On the wall without any door
Of the light where you keep yourself,
Unthinkable beauty.
Harold Bloom, the prestigious art critic and literature, North American of Jewish origin, has spoken us about the roots of the Catalan culture and its relationship with the tradition of the cabala on several occasions and we will talk further on.
Madonna, famous rock singer, has suggested publicly I "Am captivated of the Jewish Cabala and each day I learn something new, it is very exciting". She is learning the cabala of the hand of the Jew rabbi Michel Berg.
However, the historians more accredited, affirm - as is the case of Gershom Scholem - that the cabala is Catalan.
With the cabala passes the same that with any ideology: Good and bad interpretations are made.
The cabalístic thought, with an identification of the concept of God or Divinity like to a Celestial Father is in aclear-cut consonance with some determinate Christianity in Occident, that has been persecuted, after centuries of ignorance, in Catalan lands, at the same time that has been persecuted the Catalan culture and Catalan language since the 10th century.
The poetry of Salvador Espriu and the writings of Harold Bloom remind us of it.
The Sefer Bahir and the Sefer Yetzirah (Book of the formation of the Reality) and even The Zohar are related with to the Catalan culture and not with the Spaniard
castellanistic culture, how it has been wanted to make believe.
The famous master cabalist Abraham Abulàfia (1240) was of Zaragoza when this
city belonged to the Catalan-Aragonese Crown of Catalan speech and not the Spain of Castilian speech. Ramon Berenguer IV married to Peronella, daughter of Ramir The Monk, converted herself into king of Aragó in year 1137.
The power that maneuvers trough centuries against the teachings of the
cabala, has been a power that has used the Spanish language. It has been imposed
to erase other that had the connection with the origins - vernacular cultures, vernacular languages -, with the "naturalness".
Out of Castilla, the Spanish language is an insufficient language because it lacks the vernacular link, we might suggest that it has no "substance". And it is because of that that one suggests, that the Spanish language out of its natural area of Castilla, it is a language that makes obeying but it does not make think.
"God - said E.C.Agrippa in the "Hidden Philosophy" book, chapter LXXIV - is the word that humans divided in different languages, each one with its own characters of writing, with its own order, number and figures, orderly, not to the random or to will of the humans, but in agreement with the harmonic disposal with the celestial bodies".
This means that each place has its language. This is the one that is named
"vernacular language" and it is different from the paternal tongue. In the Tree of
Life, the vernacular language corresponds to the sefirah of Tifereth and is at a superior level to that of the parent tongue or paternal, that they are placed at the level of the sefirah of Yesod. Two are part of the identification of the person, the
maternal or paternal or genealogical level; the vernacular one in communion with the
nature ("echo-language" might be said) and in consonance with the cosmos.
The cabala was introduced in the world in the 10th century from Catalonia, Provença and Occitània, written in Occitan, Provençal and Catalan language, an in Hebrew. Was not introduced in Spanish language not even neither in French or "lange of oil". It was introduced itself in the vernacular language, and in Hebrew or Chaldean.
This is why the rabbi and doctor of the University of Jerusalem, Gershom Scholem, says that "the cabala is Catalan". Gershom Scholem is one of the more
prestigious historians of the cabala, and all that is explained in the book "The origins
of the cabala" (the cabala of Provença and Girona, in Catalonia).
Tha cabala this way introduced is open to everybody, it is not an ethnic question. It is a thought, a mentality that has creative spirit. A "system of reasoning, perception and analysis of the reality "different of the dogmatism "of the rabbinic tradition that, depending in how it is interpreted, it adapted determinate jahveístes texts of the Bible to the astrological tradition of the cabala of the Divinity.
The cabala often they look distorted and manipulated in a tendentious way and with bad will by delivery of determinate powers contrary to this culture and to the cultures of the knowledge which they make the people think more than to obey.
It is necessary to pay attention to the astological cabalain its direct relationship with determinate Christian tradition, like that of the Albigensian Christians, the Cathars, and to claim a serious interpretation; at present, due to prejudices, also the Catalans, in spite of having been a Catalonia cradle, they often rejects it.
Some say that the cause is the lack of self-esteem that we, the Catalans, suffer; I think also that it can be the ignorance and a wash of brain that along
centuries has been made from determinate powers.
Some say that there are a beneficial cabala and a malefic cabala. The cabala
is a language and it can be used as such to make the good or to make the evil.
The distortion made by the courier has to be rejected, but not the message that
it contains the truth.
We, the Catalans, know that there are sovereign powers that they have distorted the
history and had provoqued the submission of the people, dominated and subjected
with the artfulness of what deceives more than with the wisdom and the truth of the
wise man of good. We suffer it since centuries ago.
Also we know that there are unworthy Catalans for selfishness and materialism
that put particular interests before the general interests adding a problem of lacks of ethics to the problem of the ignorance and the bad will.
There is also that one who believes that the fruits of the Tree of the Life will nourish the freedom and the success of the persons of good will, the vernacular nations and the order who will bring the true peace to the world.
Salvador Espriu, who knew the cabala, left us a poem in what it is all evident:
TREE
I dreamed invisible majesty for you
That it soars for the face of each thing.
Rooted in pain of the ash,
A man only, brought you, grave,
Dead father, in mine, in silence,
And he called you with words of wind
Of millennial antique words, which switch on the wrath.
You have never replied to the claim and you left me
In fear of night, secret fire, high flame,
Tree God in the night.
Translation into the Hebrew
ETZ
Jalamti aleja hadar him niré
kemishtaf merajef meal kol dabar
Noaj bijeeb shel afar
Adam ejad lebadó, lakaj otjá, kbar.
Ab met, betojí, besheket
vekarati lejá im milim shel ruaj
shel alfei shanim atikot shemabirot you hakaas.
Af paam him anita laraash veaçabta otí
Im pajad mibnei halaila, ech sodium, lehaba g'bohá
Etz haeloim balaila
The cabala was forbidden by the spanish and vatican interests since the year 1492. I do not believe that the spanish could resent the cabala as it was, as it has to be, as it is.
Some historians who have observed the cycles of the History, have thought that
in the same way like in the 14th century the Vatican and Spain conception of the religiousness and of the Divinity, buried the cabala, in the century
XXI, the cabala with its conception of the religiousness and of the Divinity will bury Spain and the Vatican.
The traditional teaching of the cabala says us how "to reflect the nature and its needs, it is needed a three-fold way of thinking, at the same time historical, moral and mystical, so that the Holy Writing entails a triple meant .
The cabala speaks us about four worlds:
1. - Atziluth (Mysticism)
2. - Beriah (Intelligence, Knowledge, Wisdom)
3. - Yetzirah (Emotions)
4. - Assiah (Will, material Needs)
This method or criterion could be called "tetra-language" because they are
four languages. It has to do with the Tetragramma that is represented graphically by four poles, how it is the case of the symbol of the Catalan flag.
In the meantime, in Catalonia, in spite of having them here, there are Catalans, than do not know it, they do not want them to see, they can not see them, they do not want them to look.. Moreover of the lack of self-esteem or own love.
In 2006, Harold Bloom, judeo-american literary critic, has made a lecture in New York titled "Ramon Llull and catalan tradition" tying Ausiàs March, Espriu, the Cabala, Giordano Bruno and Goethe.
Among the Catalans the figure of Francesc Pujols is lately being remembered,
famous for having said that sentence that Salvador Dalí put in the plate of the
monument that is dedicated in front of his Theater-Museum of Figueres: "The Catalan thought always sprouts again and survives to its burials". I ask often, especially when I sense or suffer hostile attitudes towards the cabala among my Catalan compatriots: We will know how to recognize this thought when it sprouts again? They will know how to revitalize the Catalan culture how they made it in the nearings of the 10th century when it meant the origin or the renaissance of our independence and national success?
The historians read the Historia. The philosophers write it. (The philosophers
write History with a politician in the hand).
Who and how the Catalan philosophy is represented at present? Which is this
Catalan thought we have to write to understand our future? It is related
with that "Tree God in the night" of the Book of the Times or with The old tree
that it fell down.
Salvador Espriu has another verse which seems to me to read appropriate, in this moment. Even the title is intentional then it makes reference to the week in that one believes that the Divinity has died and his resurrection is waited.
EASTER
We turn on the arms hanged
Of the dry trees of the thought.
Nothing is understood. A bad wind
keeps on strangling us with bow unemployed persons
Of fear of everything. In the mad person
world without law, finger of emptiness
they throw playing cards of tarot in cross,
and when the secret already comes out senior
that it closes the game, and are introduced
prisons away of storms,
in the background of the jar of the only word.
This poem has made me think of the up-to-date spirits. It seems me that the
problem of Catalonia and the Catalan Countries is that the politicians want to write
and they do not have philosopher. Maybe because they have forgotten the tree or because they do not know how to recognize it and... We "turn hanged on the arms / of the dry trees of the thought / Nothing does not get along / A bad wind / it keeps on strangling Us...".
Gone round of lack of understanding, often with criticize hostile, I keep on speaking about the Catalan cabala and I relate it with the Hellenic criterion next to Sócrates, Set I, Pitàgores and with the culture of the Jònia.
The prophet Isaïes comes to my memory and his suggesting writings:
Heavens!
Be attentive, earth!
The Man speaks:
«I have raised sons and I have ennobled them,
but they have revolted against me.
A beef knows its owner,
and a horse knows its owner,
but to me, Israel does not know me,
my people ignore me.»
Cry, sinning nation,
people loaded of faults,
race of evil, corrupt sons!
They have abandoned the Man
Where it is wrote Israel, I write Catalonia, and I apply it to the history of my people.
I continue reading the book of the prophet Isaïes, and I read the following one:
It has arrived the time of gathering all nations and all languages. They all will come
and they will contemplate my glory. I will raise in the middle of them a banner, and to the who survive I will send them to the people of Tarsis, Pul, famous Lud - known for theit archers-, Túbal, Javan and in the furthest islands, that never not have
felt to speak about me not even they had seen my glory. They will announce it to all these peoples".
This king Túbal of whom speaks Isaïes, is the father of the princess Pirena; its kingdom is in the Pyrenees (Catalonia lands). Túbal is known with the complete name of Túbal-Caím and was a camita king. It is necessary to read and to know how to interpret correctly what is told in the Bible, Genesis 9-11 referring to the curse of Jahvé about Cam punishing him in being slave of his brother Sem for having seen the nakedness of their father Noé. This nakedness was not a naked physical body, but a knowledge, a mentality, a culture with a determinate concept of God. I believe that this knowledge is related with the cabala that was introduced in the kingdom of Túbal-Caím, in the Pyrenees .
Ferran d'Antequera was a king of Aragó and Catalonia, Pyrenean kingdoms. And also as server of the king Renat d'Anjou and of the house of the Urgell. The title of King of
Jerusalem, real estate from the Appointment of Caspe, came it of the Urgell of
Catalonia and not of the Trastàmara d'Antequera and Castilla.
In the kingdom of the king Túbal-Caím, it was spoken Occitan, Basque, Provençal and Catalan. People did not speak at all in Castilianor spanish. Isabel de Castilla appropriated that name of Spain and she adulterated it.
A power has hidden the true identity of this king and has attributed himself a power,
adulterating it and distorting the message, the cultural identification. An old world that entails a confederation of authentic nations and a knowledge that the Catalan culture has introduced and in what the Catalan nationalism has served.
To understand what is happening, the historians should retrieve the
reading of the history as a report of the Antique biblical Will, where it is mixed the cabalistic teachings with the chronicles of the war among Semites and
camites for the domain of the world. It is necessary to distinguish the two; that of the
Divinity and that from Jahvé.
The "First history of Esther", authentic peak of the Catalan literature, had interlaced the biblical myth with the world of Sinera from a grotesque aesthetic. The text, which Salvador Espriu had conceived as the herency of the Catalan language, picked up the message of pardon of Antígona from a cabalistic structure and from the outline of a theater of puppets governed by the Very High, blind like the fortune tellers and the classical poets, image of the author, that will also turn up in its works like the boy Tianet and like the youngster Salom, dead symbolically in 1936.
This name of Esther, makes reference to "hidden" or "esoteric". The revelation of this inwardness, in Hebrew,is called "meguilah". The revelation or meguilah through a history, how it is the case of the story of Esther, reveals us another dimension of the reality. The meguilah of Esther is composed by 10 chapters, each one of which is
a spiritual stage in the process of the soul in the world. The world
in Hebrew, olám is said and it means "occultation". This word correlates with the
esoteric, non superstitious meaning. The 10 chapters of the meguilah of Esther,
correspond to the 10 sefiroth, of the Tree of the Life.
When we observe the world superficially seems chaotic, without direction or
straightening and without goal. But when do we make the observation with the light or criterion of the cabala, we re-dis-cover its purpose and the order inside: that is revealed hidden.
There are Catalans, religious and non religious, that feel uncomfortable with the cabala even though Catalonia has been the origin of it and it is in the origin of its national identity, of its birth, of its greatness and of its cyclical renaissance as a nation.
The future is the past that grows, it is necessary to us to retrieve the memory.