el dret a ser
« on: February 14, 2006, 05:32:14 PM » by PereCabra
Quan es va crear aquesta bellesa harmònica anomenada univers, van brollar i van créixer cultures en diferents parts del planeta.
Aquelles minories que es van imposar de forma violenta encara avui actuen actuant com si fossin amos. Desconeixen el seu rol amb l'univers. S'ensenyoreixen i privatitzen tot el poder que procedeix dels recursos naturals, fins i tot privatitzen la democràcia.
No som “amos” d'aquesta terra. Ningú no és amo de res. Estem aquí per a compartir i viure en harmonia, encara que alguns ho facin violentament, competitivament.
Els que vivim en aquest univers no som més que fruits naturals: naixem, creixem, donem fruit i tornem a la terra. No hem d'oblidar la relació especial de comunitat que tenim amb la naturalesa, amb la Mare Terra.
Reconèixer i readoptar aquesta relació especial amb la naturalesa no significa un pas enrere. Això és una percepció equivocada generada pel propi sistema competitiu en el qual vivim, en el qual sembla impossible sobreviure sense ser, a la vegada, competitius.
Quan apliquem una acceleració al curs natural de les coses, la realitat es distorsiona i es manifesta - en diversos graus - el que anomenem "caos". Una vegada aparegut el caos, sorgeix qui pretén aprofitar aquesta situació: líders econòmics, líders espirituals, poders militars, governs, interessos polítics...
Ningú és més important que el seu semblant. Cap de les nostres prioritats és preferible a la del nostre veí. La nostra opinió individual no té valor si no és comparada, contrastada i millorada amb la dels nostres iguals. Els nostres interessos no són vàlids si no produïxen una millora en la situació dels nostres germans.
Tota decisió hauria de deixar-se en mans de les Dones i dels Ancians, que sempre sabran procurar pel bé general i pel de les generacions que han de venir.
« on: February 14, 2006, 05:32:14 PM » by PereCabra
Quan es va crear aquesta bellesa harmònica anomenada univers, van brollar i van créixer cultures en diferents parts del planeta.
Aquelles minories que es van imposar de forma violenta encara avui actuen actuant com si fossin amos. Desconeixen el seu rol amb l'univers. S'ensenyoreixen i privatitzen tot el poder que procedeix dels recursos naturals, fins i tot privatitzen la democràcia.
No som “amos” d'aquesta terra. Ningú no és amo de res. Estem aquí per a compartir i viure en harmonia, encara que alguns ho facin violentament, competitivament.
Els que vivim en aquest univers no som més que fruits naturals: naixem, creixem, donem fruit i tornem a la terra. No hem d'oblidar la relació especial de comunitat que tenim amb la naturalesa, amb la Mare Terra.
Reconèixer i readoptar aquesta relació especial amb la naturalesa no significa un pas enrere. Això és una percepció equivocada generada pel propi sistema competitiu en el qual vivim, en el qual sembla impossible sobreviure sense ser, a la vegada, competitius.
Quan apliquem una acceleració al curs natural de les coses, la realitat es distorsiona i es manifesta - en diversos graus - el que anomenem "caos". Una vegada aparegut el caos, sorgeix qui pretén aprofitar aquesta situació: líders econòmics, líders espirituals, poders militars, governs, interessos polítics...
Ningú és més important que el seu semblant. Cap de les nostres prioritats és preferible a la del nostre veí. La nostra opinió individual no té valor si no és comparada, contrastada i millorada amb la dels nostres iguals. Els nostres interessos no són vàlids si no produïxen una millora en la situació dels nostres germans.
Tota decisió hauria de deixar-se en mans de les Dones i dels Ancians, que sempre sabran procurar pel bé general i pel de les generacions que han de venir.