Estrasburg condemna l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures del 92.
EL PUNT (www.elpunt.com)
Per: Silvia Barroso
L'Estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat les tortures denunciades pels independentistes catalans detinguts l'estiu de 1992. Segons la sentència, les autoritats judicials espanyoles van rebutjar una vegada rere l'altra totes les peticions que van fer els afectats i totes les vies d'investigació que van proposar. El jutjat d'instrucció va negar-se a fer cap gestió per identificar els possibles autors dels maltractaments policials denunciats i la decisió va ser ratificada, dues vegades, per l'Audiència de Madrid, l'Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional. Ara, l'Estat té tres mesos per indemnitzar amb 8.000 euros cada un dels 15 demandants que van portar el cas a Estrasburg.
Tot i que les denúncies per maltractaments són sistemàtiques en els casos en què s'aplica la llei antiterrorista, el tribunal d'Estrasburg no havia condemnat mai l'Estat espanyol per haver violat l'article 3 del Convenció Europeu dels Drets Humans, que prohibeix la tortura. La sentència, feta pública ahir, entén que l'article 3 ha estat vulnerat perquè els maltractaments no van ser investigats: independentment que, dotze anys després dels fets, els magistrats del tribunal europeu no hagin pogut comprovar si les tortures van existir.
«Les al•legacions dels demandants no tenen el suport de prou proves» per determinar que els maltractaments es van produir efectivament, argumenta la sentència. El contrast entre la descripció «detallada» de les tortures que fan els demandants i els informes, «molt més somers», dels forenses van desconcertar els magistrats europeus. El tribunal es troba amb la impossibilitat de comprovar els fets, especialment en el cas dels demandants que es queixen que els van posar una bossa al cap fins gairebé asfixar-los.
Els dubtes dels magistrats, que porten el tribunal a concloure que no poden condemnar l'Estat espanyol per violació directa de l'article 3, s'esvaeixen a l'hora d'avaluar la violació indirecta per manca d'investigació. «Les investigacions de les autoritats judicials espanyoles [...] es van limitar, en tot i per a tot, a demanar al forense que havia examinat els detinguts [...] un informe que precisés on i com s'havien fet els exàmens mèdics i si s'havien constatat signes dels maltractaments», critica la sentència.
La cort «lamenta particularment que les autoritats responsables de les investigacions ni tan sols prenguessin declaració als policies» que havien participat en el trasllat a Madrid dels detinguts i en les diligències posteriors, abans de ser portats davant del jutge Baltasar Garzón. Els denunciants van demanar amb insistència que se cités a declarar els agents, però els jutges espanyols van al•
legar que no els tenien identificats. «Es van tallar totes les possibilitats raonables d'aclarir els fets», conclouen els magistrats d'Estrasburg, que «en vista de l'absència d'una investigació efectiva estima que es va violar l'article 3», de prohibició de la tortura.
«Gran toc d'atenció»
El tribunal defensa la sentència amb l'argument que si els estats no garanteixen que les denúncies seran investigades «la prohibició legal de la tortura [...] seria ineficaç». «Fins i tot en les circumstàncies més difícils, com la lluita contra el terrorisme, la Convenció dels Drets Humans prohibeix en absolutament la tortura i els tractes degradants», hi afegeix el tribunal.
Aquest és el missatge de fons recollit pels demandants. Els afectats avaluaran la sentència avui, però segons l'advocat que els ha representat durant dotze anys, Sebastià Salellas, la resolució «estima la demanda al cent per cent» i és «un gran toc d'atenció» sobre uns fets «que es produeixen sovint». Pel lletrat, el nou govern estatal -també governava el PSOE quan es van produir els fets de 1992- ha de tenir en compte la sentència i veure que «no es pot continuar aplicant la llei antiterrorista com fins ara».
Un trajecte de dotze anys
El trajecte dels denunciants fins a Estrasburg ha durat dotze anys. El cas es va jutjar en una vista pública el 18 de novembre de l'any passat i un any després se'n coneix la sentència, quan es compleixen dotze anys dels fets. Ha calgut fer el mateix camí dues vegades. El tribunal europeu va inadmetre la primera demanda perquè no havia estat presentada individualment per cada un dels afectats: quan es va començar a preparar, la majoria encara eren a la presó, i la denúncia es va preparar col•lectivament, amb el suport de diverses entitats. Mesos després d'aquest rebuig, l'Audiencia Nacional condemnava per col•laboració amb banda armada -és a dir, amb la autodissolta Terra Lliure- uns quants dels ara demandants i n'absolvia d'altres. Entre línies, aquella sentència -que en principi no s'havia de pronunciar sobre els maltractaments- obria la porta a un nou procés contra les tortures
Garzón: les tortures del 1992
« on: October 26, 2005, 10:30:45 AM » by PereCabra
(Extret del Dossier sobre les tortures practicades per la Guardia Civil sobre independentistes catalans l'estiu de 1992).
Faltaven pocs dies aquell 29 de juny de 1992 perquè s'inauguressin els Jocs Olímpics de Barcelona quan el jutge Baltasar Garzón va desfermar una ràtzia sense precedents contra l'independentisme català. El balanç d'aquella operació presumptament destinada a acabar amb Terra Lliure, una organització autodissolta un any abans, va comptabilitzar una seixantena de detencions, algunes de les quals es van produir en una segona fase després de l'estiu. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Rafael Ribó, Àngel Colom...: gairebé ningú a Catalunya es va creure que Terra Lliure disposés de tants activistes. La policia va escorcollar la redacció a Barcelona del setmanari El Temps i la seu central de l'MDT, mentre alguns dels detinguts -sota coaccions- havien de signar una declaració que inculpava 37 persones com a activistes de Terra Lliure, amb organigrama inclòs, tal com explica David Bassa al llibre L'Operació Garzón (Llibres de l'Índex, 1997).
Tres anys després, l'Audiència va celebrar l'anomenat macrojudici contra 25 presumptes activistes, 23 dels quals van quedar encausats pels fets del 1992. Un any després el govern espanyol els va indultar a tots. El 16 d'octubre de 1995 el Tribunal d'Estrasburg va desestimar la denúncia de Ramon Piqué contra l'Estat espanyol per tortures, però encara hi havia una escletxa en la sentència del macrojudici de Madrid: el tribunal especial demanava que es presentessin testimonis per les denúncies de tortures. El 1997 es va reiniciar el procés, fins avui. David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Eduard Pomar, Eduard López, Josep Poveda, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Xavier Ros, Carles Buenaventura, Guillem de Pallejà, Xavier Alemany, Josep Musté, Ramon López i Marcel Dalmau tenien raó.
Els fets de 1992
Entre els dies 29 de juny i el 9 de desembre de 1992 varen ser detingues arreu dels Països Catalans trenta-vuit persones, la majoria d'elles vinculades al moviment independentista català. La seva militància provenia de diferents organitzacions: Moviment de Defensa de la Terra, Catalunya Lliure, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Comunistes de Catalunya, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, etc, o bé no era adscrita a cap organització concreta.
D'aquest nombre de detinguts, trenta ho foren abans dels Jocs Olímpics que se celebraren a la ciutat de Barcelona l'agost de1 92, encara que els responsables de l'operació policial sempre van negar qualsevol relació amb aquest esdeveniment. Els vuit restants van ser detinguts després de la cloenda dels Jocs Olímpics.
Pocs dies després de les detencions, primer en veu d'aquells qui van ser posats en llibertat i posteriorment de part dels que restaren empresonats, es va anar sabent que la majoria havien estat torturats per agents de la guàrdia civil amb l’objectiu d'obtenir declaracions autoinculpatòries i acusacions a d'altres independentistes. Les tortures foren practicades en alguns casos a Barcelona i a Manresa, i en tots els casos a Madrid, concretament a la Direcció General de la Guàrdia Civil. D'aquestes denúncies públiques de tortures se'n feren ressò els mitjans de comunicació.
Les reaccions que van aparèixer arreu del país van ser diverses, i en la seva majoria de rebuig a la pràctica de la tortura. En algun cas, i significativament en declaracions públiques provinents de sectors pròxims al Ministeri de l'Interior espanyol, s'intentà restar importància a les denúncies de tortures tot argumentant que eren històries inventades pels detinguts i que responien a "ordres" de les seves respectives organitzacions.
Tal com es pot comprovar, però, els testimonis dels detinguts eren esfareïdors i no semblava que fossin producte d'una acord mutu previ com es pot extreure dels detalls que cadascun d'ells explicaven. Les pràctiques que es denuncien són diverses: l'ús d'una bossa de plàstic col•locada al cap amb l'objectiu d'obtenir una sensació d'ofec; submergir el cap dins d'una banyera plena d'aigua fins que el detingut no pot aguantar més; cops amb llistat de telèfons i amb barres de ferro; aplicació d’elèctrodes a diferents parts del cos; llargues estades drets fins l'esgotament; amenaces de mort amb pistoles; amenaces de mort i de violació a familiars; etc.
Alguns dels detinguts van fer intents de suïcidi, que van ser utilitzats posteriorment per part de la Direcció de la GuàrdiaCivil per intentar justificar l'estat físic i els senyals de contusions d'altres dels detinguts. En d'altres casos, sobretot en aquells en què els detinguts havien estat posats en llibertat provisional, informes mèdics realitzats en hospitals públics, van corroborar que havien patit maltractaments físics.
El rebuig de la societat catalana va ser contundent, com es pot desprendre del ressò que va tenir a la premsa. I les exigències d'investigar si s'havien produït tortures van venir reforçades per part de persones lligades al Govern autonòmic català, Ajuntaments i Parlament de Catalunya, que manifestaren públicament llur actitud. Alguns casos varen ser portats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Al seu torn, la majoria dels detinguts van formalitzar les seves denúncies a través dels respectius advocats. Alguns, però, ja havien denunciat les tortures en la seva declaració davant del jutge de la Sala número 5 de l'Audiència Nacional. Ha passat mes de quatre anys d'aquells fets i cap de les denúncies fetes ha prosperat. El jutjat encarregat de les denúncies va arxivar les causes i els recursos que es varen presentar. El Tribunal Constitucional va corrovorà l'actitud del jutjat ordinari. Actualment s'està pendent que sigui admesa a tràmit la denúncia presentada contra l'Estat Espanyol davant el Tribunal Internacional d'Estrasburg.
L'any 1993 s'elaborà un dossier sobre les tortures practica des per la GùardiaCivil als independentistes detinguts. Aquest dossier incorporava els testimonis dels torturats, les denúncies presentades, retalls de premsa, etc. Aquest dossier va ser presentat a Amnistia Internacional de Londres. Una copia del mateix dossier va ser lliurada en mà al President de la Generalitat Senyor Jordi Pujol; a l'aleshores Conseller de Justícia, Senyor Joan Rigol, a la Subsecretària de Justícia del Ministerio de Interior i Justicia de l'Estat Espanyol, Senyora Maria Teresa Fernàndez de la Vega; als portaveus de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya; etc. Mai ningú va mostrar ni ha mostrat un mínim interès en el cas de les tortures. Tots i totes van tenir actituds que consideraven les tortures com un mal menor, o fins i tot en algun cas van gosar afirmar que no s'havien produït.
La paradoxa s'arrodoneix quan un seguit de noms són els responsables directes i indirectes del que va succeir l’Estiu de 1992. Luís Roldán, que fins i tot en unes declaracions va dir que engegaria una querella criminal contra qui afirmés que la Guardia Civil va torturar els independentistes. Baltasar Garzón, co-director de l'operació, jutge instructor del cas, que no només no va iniciar cap investigació sobre les tortures sinó que a més a més va impedir que declaressin al respecte els agents que el jutjat pertinent va citar. José Luís Corcuera, aleshores Ministre d'Interior, que va assegurar que la Guàrdia Civil no torturava, i a més a més, va ser l'encarregat, gairebé dos anys després, de donar les medalles als agents de la Guardia Civil que van participar en l'operació contra Terra Lliure.
Cronologia dels fets
-29 juny.- Josep Musté és detingut a la carretera d'Olot; Ferran Ruiz és detingut a Vic (Osona); Jordi Bardina, David Martínez i Esteve Comelles són detinguts a Manresa (Bages; Teresa Mas és detinguda a Manresa (Bages) i deixada en llibertat posteriorment; Joan Rocamora és detingut a Barcelona.
-1 juliol - Jaume Oliveras, Vicent Conca i Ramon Lòpez són detinguts a Barcelona; Josep Maria Granja és detingut a Badalona (Barcelonès). - La Guàrdia Civil escorcolla la seu central de l'MDT a Barcelona.
-2 juliol - Francesc Xavier Tolosana és detingut a Tarragona (Tarragonès).
-3 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a la sala d'actes de Revolta organitzat per la Campanya Unitària per l'Amnistia.
-4 juliol - Marcel Dalmau és detingut a Girona (Gironès); Carme Turró, companya d’en Marcel Dalmau és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després; Dolors Bellés és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després.
-6 juliol - Antoni Infante és detingut a València (l'Horta); Eduard Lòpez i Francesc Puy són detinguts a Barcelona; Ramon Piqué és detingut a Montcada i Reixac (Vallès Occidental); Eduard Pomar és detingut a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Artur Escútia és detingut a Alginet (Ribera Alta); Vicent Coll és detingut a Benicarló (Baix Maestrat); Josep Poveda és detingut a Barcelona; Josep Bou és detingut a Palamós (Baix Empordà). - La Guàrdia Civil escorcolla sense ordre judicial la redacció del setmanari El Temps.
-7 juliol - Oriol Martí és detingut a Barcelona; Carles Bonaventura és detingut a Girona (Gironès); Xavier Ros i Xavier Puigdemont són detinguts a Banyoles (Pla de l’Estany); Xavier Alemany és detingut a l’Estartit (Baix Empordà); Oriol Malló es lliura als Mossos d’Equadra a Barcelona els quals el lliuren a la Guàrdia Civil; Joan Durà és detingut a Monòver (Valls del Vinalopò); Guillem de Pallejà és detingut a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme); Andreu Cabot i Oriol Montserrat són detinguts a Mataró (Maresme).
-8 juliol - La Junta de Centre de l'Escola Universitària de Traductors i d'Intèrprets de la UAB emet un comunicat denunciant la detenció d'en Ramon Piqué i el fet que estigui incomunicat i exigint el seu immediat alliberament. - Carles Campuzano, secretari general de la JNC i diputat al Parlament manifesta que les detencions "contribueixen a crear un clima de crispació". - Rafael Ribó afirma que les detencions s'emmarquen en una operació de maquillatge davant els jocs i que pretenen criminalitzar l'independentisme quan és una opció política legítima. - Joaquim Nadal, alcalde de Girona, afirma que l'Audiència Nacional desconeix la realitat política catalana. - L'alcalde de Banyoles, Joan Solsona, denuncia les actuacions policials per la sensació de por al cos que ha provocat aquesta operació policial.
-9 juliol - Jordi Manyé, Marc Vila i Enric Cot són detinguts a Mataró (Maresme) - Acte informatiu de solidaritat organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts a la llibreria Llavors de València.
-10 juliol - Més de 900 persones es reuneixen a la Casa de Cultura de Girona en un acte per la llibertat dels detinguts. A l'acte hi intervenen Jaume Soler, alcalde d'Arbúcies; l'advocat Sebastià Salellas; Guillem de Pallejà, un dels detinguts durant l'operació policial; el filòsof Josep Maria Terricabras; i Robert Samó dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. - Vuit organitzacions polítiques i sindicals de Montcada i Reixac van difondre un comunicat en el qual qualifiquen les detencions d'agressió brutal i antidemocràtica. El manifest el signen el PCC (que forma part de l'equip de govern municipal), ERC, IC, Revolta, Proposta d'Esquerres, CCOO i USO. - Personalitats destacades de diversos àmbits professionals i polítics es van comprometre a enviar alguna de les postals repartides pel Punt Diari i el setmanari El Temps, adreçades al jutge Garzón, al ministre Corcuera i al president Pujol. - Sota el lema “Independència és democràcia” se celebra un acte en un hotel barceloní. Hi intervenen Carles Riera, Enric Marin, Gil Franquesa, Joan Vall Clara, àngel Colom i Ramon Barnils. - Jordi Pujol afirma que s'ha detingut gent que no té res a veure amb Terra Lliure. Demana també que s'investiguin els maltractaments i afirma que els independentistes, pel fet de ser-ho no poden ser detinguts ni tan sols molestats. - Ribó qualifica les detencions de veritables segrestos i afirma que es confirma que es realitza una política de detencions indiscriminada, i creiem que s'estan transgredint aspectes fonamentals dels drets de les persones. - La UNESCO a Catalunya se solidaritza amb els detinguts i diu que no és just qualificar de terroristes les persones que de manera pacífica expressen les seves opinions. Les defenses contra el terrorisme no poden incloure tortures i es té la impressió que en lloc de desactivar la violència es vol provocar una espiral de violència. - El grup municipal del PSC de Palamós considera desmesurades les detencions en un comunicat. - L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, demana que s'investiguin les irregularitats en les detencions.
-11 juliol - Unes 2000 persones es manifesten a Girona per reclamar la llibertat dels detinguts. Abans d'iniciar el recorregut es van produir diverses intervencions, entre les quals destacà la de Paquita Brunet, mare d'en Marcel Dalmau. En roda de premsa posterior a la manifestació va dir que el seu fill s'havia intentat suicidar per no ser torturat. - Una trentena d’intel•lectuals garrotxins se solidaritzen amb en Marcel Dalmau, adrecen una carta a diferents organismes públics i a l'opinió pública en general on qüestionen les causes de la detenció i posen en dubte la intervenció policial realitzada. - El Punt Diari informa que quatre bars gironins exposen l'obra pictòrica i fotogràfica de Marcel Dalmau.
-12 juliol - Concentració de més de 1000 persones a Banyoles com a acte de suport als detinguts. Convoquen els grups municipals, la Plataforma per la Llibertat dels detinguts, CiU, ERC, Candidatura d'Unitat Popular, Grup Mixt i PP. Es recullen més de dues mil signatures en contra de les detencions. - Unes 400 persones es manifesten a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar la llibertat dels independentistes. La convocatòria és de la Plataforma de Suport als Detinguts.
-13 juliol - Uns desconeguts causen danys a casa de Joan Geli, advocat independentista. és l'última de les agressions que han sofert en els seus béns diversos independentistes de Banyoles. - Es fa públic un comunicat a Sabadell on es denuncia que s'han usat els mètodes preventius del més ranci estil franquista per tal de donar seguretat als convidats dels Jocs Olímpics. El comunicat està signat per la Federació d'Associació de Veïns de Sabadell, MDT, CAIC-Sabadell, Revolta, CCOO, IC, PCC, ERC i CSC.
-14 juliol - Jeroni Salvador i Àngel Pitarch són detinguts a Benicarló (Baix Maestrat) - L'Ajuntament de Palamós aprova una moció en què qualifica d'indiscriminades les detencions. - Concentració de més de 500 persones per la llibertat dels detinguts a la plaça de la verge de la ciutat de València amb la presència de Toni Infante un dels detinguts durant l'operació policial i Josep Guia, organitzat per la Plataforma. Unitària. - El ple de l'ajuntament de Girona demana que s'aclareixi si hi ha hagut actuacions policials irregulars. - El ple del Consell Comarcal de la Selva i el de l'Ajuntament de Vidreres van aprovar mocions en què qualifiquen d'arbitràries i infundades les detencions i reclamen que s'exigeixin responsabilitats i s'aclareixi la situació dels detinguts. - Els familiars dels detinguts demanen l’anul•lació de les declaracions fetes a la Guàrdia Civil en considerar que les confessions van ser fetes sota tortures i de manera clarament inconstitucional i il•legal. - El PSC impedeix el consens del Parlament per pronunciar-se sobre les detencions d'independentistes. - Unió Democràtica de Catalunya fa públic un comunicat en què qualifica els fets de provocació barroera i considera que s'ha d'actuar amb criteris polítics i no jurídics. - Una cinquantena de professors arribats de tot el món per participar en la V Escola de Lingüística que organitza la Universitat de Girona subscriuen un manifest on condemnen les detencions perquè s'han produït sense càrrecs substancials que les justifiquin.
-15 juliol - Acte de protesta contra les detencions convocat per la Plataforma al Palau de la Música Catalans a Barcelona. Hi assisteixen més de 2000 persones i compta amb la intervenció de tres dels detinguts posats en llibertat: Toni Infante, Oriol Martí i Carles Bonaventura. A l'escena s'hi trobaven també personalitats del món polític i la cultura com ara Josep Miró i Ardèvol, àngel Colom, Lluís Maria Xirinacs, August Gil Matamala o Josep Benet, que llegeix un manifest contra la tortura, per la democràcia i la llibertat. - A l'estadi Truffaut de Girona se celebra el debat Democràcia i Drets Humans amb l'assistència del filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptor Antoni Puigverd, l'advocat Sebastià Salellas, el director editorial del Punt, Joan Vall, i Sebastià Parra, cofundador d'Amnistia Internacional a Girona. Els assistents van qüestionar l'actual sistema democràtic i els mitjans que utilitza el poder per consolidar i mantenir aquest suposat estat democràtic. - El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat una moció demanant que s'alliberin de forma immediata tots els detinguts que no estiguin relacionats amb actes terroristes.
-16 juliol - Uns centenars de persones participen en una concentració convocada pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, el MDT i Catalunya Lliure durant la qual es llegeix un comunicat de suport als presos i es denuncia el control policial a Catalunya durant el pas de la torxa i els jocs en general. - L'Ajuntament de Salt aprova una moció on es critica la llei antiterrorista i afirma que farà d'acusació particular si hi ha indicis de tortura. - Té lloc a Sabadell un acte amb la presència de Ramon Piqué, un dels detinguts en l'operació policial. Lluïsa Domingo, de la Comissió dels Drets Humans del Col•legi d'Advocats explica la total obstaculització que té qualsevol investigació per tortures. Durant l'acte es demana a l'ajuntament que es pronunciï en favor dels drets civils. - Les forces polítiques de les comarques gironines consensuen un text sobre les detencions demanant que s'aclareixin les actuacions policial i es depurin les responsabilitats pertinents. - Té lloc un acte-sopar a Benissa (Marina Baixa).
-17 juliol - Acte a Alcanar per la llibertat dels detinguts organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels Detinguts. - Acte a Valls per dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilanova i la Geltrú amb la presència del periodista Ramon Barnils i de Ramon Piqué un dels detinguts, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts. - Colom es planteja trencar les relacions polítiques amb el PSC perquè encobreix les tortures. - S'aproven mocions posant en dubte les actuacions policials i jurídiques i demanant explicacions als ajuntaments d'Olot, Platja d'Aro i Santa Coloma de Farners. - Actes a Gandia, Sant Hipòlit i a Valls.
-18 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a Manresa (Bages) dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilafranca del Penedès dins el marc de les Marxes per la Independència. - Acte al Masnou (Maresme) dins el marc de les Marxes per la Independència. - Pujol desqualifica el PSC per intentar criminalitzar i ridiculitzar el nacionalisme català. - Actes de solidaritat i per la llibertat dels detinguts a Paterna (l'Horta), l'Esquirol (Osona), Arbúcies (la Selva), Vic i Meliana.
-19 juliol - Acte al Pi de les Tres Branques organitzat pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans al Pi Jove. Durant l'acte institucional l'historiador Josep Maria Solé va dir: "han segrestat persones que només han mantingut un ideari tan legítim com la independència", i va afegir que els Jocs de Barcelona permetran demostrar "el que veritablement som, per això estan nerviosos i per això actuen amb violència". - Apareix una carta al Diari de Barcelona de l'Associació Catalana de la Dona on es qüestiona fortament la forma i el moment en què s'han produït aquestes detencions. La carta acaba dient “però fem observar que aquesta protesta cívica és considerada insuficient i totalment inútil per certs sectors als quals normalment ens adrecem, ja que consideren l'actuació del Ministeri de l'Interior perfectament coherent amb la política centralista de l'actual govern socialista de Madrid”.
-20 juliol - Juan Maria Bandrés manifesta a El Pais que té la “greu impressió que el tema de les tortures torna a rebrotar. Tinc fonaments per dir que s'ha utilitzat la banyera, l'elèctrode i la caputxa”. - Postal d'El Temps a Garzón: “Sr Magistrat, en un marc democràtic la lluita contra la violència és un objectiu lloable. Aplicar lleis d'excepció contra opinions legítimes és una conculcació dels drets de l'home”. - Acte a Cornellà de Llobregat per la llibertat dels detinguts.
-21 juliol - Els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès van consensuar una moció preocupant-se pels maltractaments denunciats per alguns detinguts, entre ells dos veïns d'aquest poble.
-25 juliol - Se celebra el concert de cloenda de la "Marxa per la Independència" a Ripollet amb la participació dels Matamala, els Pets, els Brams i Negu Gorriak. Entre altres intervencions es llegeix un comunicat dels presos: “Nosaltres hem conegut físicament les clavegueres de l'estat espanyol i us podem assegurar que no és un estat de dret, és un estat podrit”, afirmen. Hi assisteixen unes 4000 persones.
-29 juliol - Concert de Roc a Girona sota el lema “Catalunya vol viure en llibertat” amb una assistència de més de 15000 persones per solidaritzar-se amb els detinguts. Hi participen artistes i cantants d'arreu del país. - Es fa públic que durant la primera onada de detencions estava previst el registre de les seus d'ERC i d'Omnium Cultural.
-5 agost - És jutjat Jordi Bosch, militant d'ERC per desplegar una estelada al Velòdrom d'Horta.
-16 agost - Maragall reclama que s'investigui l'operació Garzón, “Tinc el dret a saber si tots els detinguts tenen alguna cosa a veure amb això, perquè si no és això, tinc el dret a protestar”. També va demanar l'aclariment del tracte rebut pels detinguts a les dependències policials.
-19 agost - Acte a Prada de Conflent dins el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts.
-24 agost - Raimon Obiols en una entrevista a El Pais manifesta que “Hay unos detenidos que dan unos nombres y se detiene a esas personas, lo que me parece llevado por los pies. Muy probablemente, aunque estas cosas son imposibles de esclarecer, se han producido malos tratos en algun caso. Y es lógico que haya gente que se siente indignada”.
Testimonis de les tortures
Marcel Dalmau i Brunet:
Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava,em tractaren amb una certa correcció.
Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn. Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.
El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixenasfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. Também'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que teniatres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-mei dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temessexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i elterror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï dedescriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'mreprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.
Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven enuna cel.la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts.
Després de l'última sessió de tortura abans que intentéssuïcidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, tambéestava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podriasentir els seus crits en "so estèreo" quan la torturessin tal comhavien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat,això em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien feti em feien jo no tenia cap dubte sobre la veracitat de les sevesintencions.
Al cap d'una estona d'estar a la cel.la, a causa de l'estat en quèem trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible imonstruosa, vaig veure'm empès al suïcidi. Mai en la meva vidahavia pensat a suïcidar-me, però aquí se'm va presentar com unanecessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat ivexació. Com que no tenia res amb què suïcidar-me vaig llençar-me corrents de cap contra la paret. Vaig quedar immòbil a terra,amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient.seguidament entraren un grapat de guàrdia civils molt esverats. Und'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col.leguesl'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, nosabien què fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a unhospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar ambcorrecció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, peròcap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. Al'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que proferíamenaces contra mi i la meva família si gosava parlar de lestortures, tot recordant-me que jo ja sabia "què" havia dedeclarar. I que si no deia allò que ells volien que digués, totel que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria ami, a la Carme i a la meva família.
Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guàrdiacivils a l'habitació de l'hospital, on ja n'hi havia dos amb unamàquina d'escriure i un advocat d'ofici que pràcticament ni em vafer cas. Em prengueren declaració des del llit, i l'endemà almatí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia seriosesdificultats per desplaçar-me, em portaren a declarar al'Audiència Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per laCarme però ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava elpitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que haviarebut a l'hospital.
Ja per acabar, i a causa de les amenaces rebudes de forma repetidai insistent per part de funcionaris de l'estat espanyol,responsabilitzo el ministre espanyol de l'Interior i a la"Dirección General de la Guardia Civil" de qualsevol dany oagressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la mevafamília o jo mateix.
Xavier Ros:
Membres de la Guàrdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol capa 2/4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona.Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feienpreguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posarencara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terraseguiren colpejant-me. L'endemà, de bon matí, comencen ainsultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta perevitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegenal cap, al clatell, a l'esquena, a l'estómac i a les cames moltmés intensament que el dia anterior. Em demanen per un "zulo". Peraturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de lamuntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenacende mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatgecolpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a lamatinada. Després d'esmorzar em posen en una cel.la de cara a laparet. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. Ala tarda em van posar una bossa de plàstic al cap dues vegades perprovocar-me l'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una menade porra de plàstic a l'esquena, cap i clatell.
Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa delcansament em vaig adormir i com a càstig per haver-me adormit emvan picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.
Al dia següent, es repeteixen totes les tortures abans esmentades.Em fan fer flexions i m'amenacen d'aplicar-me la "màquina". Totplegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i ambamenaces contra la meva família.
Durant l'interrogatori em deien allò que havia de declarar. Emfeien aprendre de memòria la resposta que ells havien triat i mela feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia elque ells em deien m'anirien torturant.
A l'Audiència Nacional, abans de declarar davant del jutge se'm vapermetre parlar amb l'advocat. L'advocat em va dir que signés totallò que la Guàrdia Civil m'havia fet dir mitjançant lestortures. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signantaquella declaració em deixaria en llibertat sota fiança, comaixí va ser.
Xavier Puigdemont:
Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en elmeu lloc de treball. Em van portar a la caserna de Girona. Em vaninsultar i em van donar uns quants clatellots, però res greu.
Em van dur a Madrid. Vam arribar a la matinada. Durant elsinterrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta deplàstic. Em feien posar dret de cara a la paret i em feienpreguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos.
Em van amenaçar amb l'aplicació d'elèctrodes. D'aquesta torturaen deien la màquina. Jo els vaig dir que patia asma, però ellsse'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit que jopodia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no eraseva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Elsseus comentaris eren d'un gran cinisme sàdic.Jo estava atemorit.Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No pucprecisar-ho millor perquè continuava amb els ulls tapats. Mentrejo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixaro no baixar la palanca. Jo estava aterroritzat. Em volien donar aentendre que discutien sobre la possibilitat d'electrocutar-me.
Em van amenaçar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me latortura però de sobte va aparèixer l'agent "bo" i els ho vaimpedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts.
Em van posar dues vegades la bossa de plàstic al cap. la segonavegada van estrènyer molt fort mentre m'anaven colpejant de formaininterrompuda per tot el cos.
Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir.Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant deterror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em vandir davant la por que es repetissin les tortures. Em van dir quecom que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que sisignava podria sortir.
Xavier Alemany:
Em van agafar a l'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juliol.Em van dur a la caserna de la Guàrdia Civil de l'Estartit. Unsagents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatalld'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava elsulls. Al cap d'una estona em van portar a Girona. Durant el viatgeem van amenaçar de parar el cotxe i "escarmentar-me". A Girona, ala caserna, no em van agredir físicament.
A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar alwàter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Emferen fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i elsorins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien quereconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquèera mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, alclatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí.M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, emposaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fumde cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensaciód'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a puntde perdre el coneixement.
Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava unaguia de telèfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollari em col.locaren els dits dels peus de forma que no poguésrecolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en elsgenolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona pertot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetiruna vegada i una altra.
L'endemà vaig signar la declaració. La Guàrdia Civil m'obligàa repetir allò que ells havien decidit que digués sota amenaçade noves tortures.
Eduard López:
Sóc detingut el dilluns dia 6 de juliol -aproximadament a dosquarts de dotze de la nit- i traslladat amb els ulls tapats a unacaserna de la Guàrdia Civil de la qual en cap moment no arribaréa conèixer ni tan sols la ubicació. Al moment de la detenció,realitzada al portal de casa quan vaig baixar reclamat perl'interfon per veure una suposada "amiga de Vic", em llancen unajaqueta al cap, m'entren en un cotxe i no se'm revelen els motiusdel meu arrest -em diuen "Sabes a qué venimos, verdad?"-. Solsquan arribo a la sala d'interrogatoris se m'informa que esticdetingut per la meva suposada relació amb Terra Lliure i se'mllegeixen els drets. Signo un document en aquest sentit.
A la primera nit d'interrogatoris vaig rebent els primers cops demà al clatell i alguna esporàdica puntada. Em fan estarconstantment de peu, amb els ulls embenats i de cara a la paret.Fins l'arribada del matí -ho identifico pels primers ocells- nose'm permet seure.
Començo a sentir el brogit de guàrdies que s'incorporen a lafeina. Els interrogatoris s'endureixen. Augmenten els cops.Identifico una persona com a màxim responsable del meuinterrogatori. Quan vol, parla en català -amb un fort accentcastellà- tot i que em prohibeix la utilització d'aquest idioma.-"Aquí hay gente que no lo entiende"-. Ell mateix s'encarrega dedonar-me cops de puny als ronyons i d'incitar-me a "confessar" quanem comencen a aplicar el que ells qualifiquen de "màquina depensar" -una bossa de plàstic col.locada al cap que impedeix derespirar i acaba per provocar ofegament.
M'amenacen amb fer "la banyera" i amb ficar el meu cap en una tassade wàter. Durant la meva estada a Barcelona no em permeten dedormir ni em donen res per menjar. Esporàdicament -"si em portobé"- em deixen beure algun got d'aigua. Em duen al lavabo duesvegades: la primera el matí de dimarts i la segona a la tarda, pocabans de ser traslladat a Madrid.
El trasllat a Madrid s'efectua amb un furgó. Durant tot el viatgevaig emmanillat i amb els ulls tapats. Em sembla, -no ho podriaassegurar- que som tres els detinguts que som traslladats. Elfurgó pren una gran velocitat i fins i tot tinc por que no espugui produir un accident.
Arribem a Madrid. Em deixen en una cel.la sense llum i amb uncamastre amb dues mantes. Sento crits esfereïdors procedents delpis de dalt. De seguida em porten a interrogar. Comença unveritable calvari. M'apliquen una bossa de plàstic al cap i, al'ofegar-me, me l'arrenco amb certa violència. Enfurismatsm'emmanillen les mans al darrere i me'n continuen aplicant. Em fanposar de genolls -un d'ells se m'aseu al damunt- amb més bosses alcap i amb una contínua pluja de cops al cap. Em donen puntades icops de puny. Lluito i aconsegueixo incorporar-me mínimamentdiverses vegades. M'amenacen a aplicar-me electricitat se no"col.laboro" i al mateix temps un d'ells recorre els meus braçosamb la punta dels dits. Ignoro durant quant de temps es perllongala sessió. Identifico el guàrdia que sap parlar català com lapersona que porta la veu cantant. és ell qui dóna l'ordre que emdeixin seure en una cadira i em demana si vull un got d'aigua. Quanem baixen altre cop a la cel.la em fan estar dret de cara a laparet. Tinc molta son i em sembla defallir. De tant en tant elsguàrdies obren la reixeta de la porta de la cel.la per comprovarque no hagi caigut en la temptació d'estirar-me al camastre.
La resta d'interrogatoris -efectuats pel que parla catalàacompanyat d'un noi més jove- seran un constant "repàs de cara al'examen" a partir de les falsetats que em fan dir en aquest primerinterrogatori. M'intimiden amb el soroll produït per bosses deplàstic i continua, encara que no amb un ritme tan intens, lapluja de cops al cap.
Al cap d'unes hores del primer interrogatori em fan passar a unahabitació on una dona se m'identifica amb un carnet del Colegio deForenses de Madrid. Prèviament m'han retirat la bena dels ulls. Emdemana si em medico, si tinc malalties contagioses, etc. Em fa unarevisió i comprova que tinc una ferida al genoll. En pren nota,però, tot i que li nego que la meva detenció hagi estat violenta,no em pregunta com s'ha produït la ferida. Al preguntar-me quinés el tracte que estic rebent de la Guàrdia Civil m'encongeixod'espatlles i la miro als ulls. Ella abaixa els seus. Com a comiatem recomana que, tot i el mal tràngol, no deixi de menjar. Segonsella, em convé.
Poc després arriba el "sopar". és la primera cosa que puc menjardes de l'inici de la detenció. A partir d'aleshores la qüestióculinària s'anirà normalitzant.
Dijous al matí, un guàrdia entra a la cel.la i em fa signar unpaper del jutge segons el qual se'm prorroga l'aïllament durant 48hores més.
Els meus interrogadors m'adverteixen que aviat em faran pujar aparlar amb "uns amics seus". Sembla ser que es refereixen a la mevafutura declaració policial. Al darrer interrogatori ja no hiassisteix el que sap parlar català. Me'l fa el que sembla mésjove.
La matinada de dijous a divendres em fan pujar a declarar. Prenenun camí diferent del que condueix a l'habitació on acostumen ainterrogar-me. Trobo un escrivent, un guàrdia de paisà que em fales preguntes i, asseguda a la meva esquerra una dona que no diures. Quan demano qui és, el guàrdia m'ensenya un carnet que laidentifica com a advocada del Colegio de Madrid.
Em diuen si vull declarar. No sé que fer i tinc por. Responc quesí. Mentre declaro se senten gemecs procedents d'una habitaciópropera. L'advocada no diu ni piu. El que em pregunta s'aixeca iobre la porta del passadís, diu que fa molta calor i que vol quecorri l'aire... Al cap d'una estona el reclamen fora, desapareix iquan retorna em formula una nova pregunta. Acabo per declararsubstancialment el que els meus dos "instructors" m'exigien.
L'endemà em porten a l'Audiència. Cap al migdia passo al despatxdel jutge. Em fa les preguntes a partir de la meva declaraciópolicial. Nego la part més patentment falsa i, tot i que voldriamatisar una mica algun altre aspecte de la meva declaració, novull passar per mentider i "vivales" davant el jutge. Em fa molt derespecte. Denuncio les tortures a què he estat sotmès i en prennota. Prèviament, quan era a la cel.la de l'Audiència, un forenseha pres nota de la meva ferida al genoll i li he explicat el seu origen.
Vicent Conca:
Em dic Vicent Conca i Ferràs, sóc militant del MDT des de faanys. El passat 1 de juliol de 1992 vaig ser detingut cap a les 8del vespre a la seu del MDT de Barcelona. Em va detenir la GuàrdiaCivil, la qual em traslladà a una de les seves comandàncies deBarcelona o rodalies. No puc saber quina era perquè tenia els ullstapats o embenats. L'endemà em conduiren en cotxe cap a Madrid,però tampoc no sé exactament a quin lloc. En aquest lloc vamromandre fins a la nostra declaració davant el jutge del'Audiència Nacional.
Durant tot el període de detenció, gairebé quatre dies, vaigestar incomunicat i no vaig tenir cap possibilitat de contactar ambcap familiar o advocat. Això permeté que la Guàrdia Civilactués amb tota impunitat i em sotmetès a tota mena de tortures,amenaces, pressions i humiliacions.
Tot seguit detallaré aquests fets per tal que tothom se'n faci càrrec:
Vaig ser interrogat constantment durant gairebé tres dies. Enaquests interrogatoris no vaig poder veure qui em torturava perquèsempre tenia els ulls tapats amb una bena o amb les meves mans.Durant aquestes sessions vaig poder sentir els crits dels meuscompanys, que estaven essent torturats en habitacions contigües.
Els cops efectuats amb les mans afectaren el meu cap, el coll il'esquena (la part superior). Aquests cops foren constants durantels interrogatoris i només s'acabaren quan vaig declarar davant laGuàrdia Civil. Els agents que em colpejaven podien ser un o, comsolia succeir, tres o quatre alhora.
Durant un dia (el primer de la meva detenció) no vaig dormir nomenjar. Una altra nit, la tercera, em despertaven contínuament im'obligaven a posar-me dempeus o a fer flexions. La segona nit vaigdormir poques hores, encara que no em van trencar el son. Només laquarta nit, la del dissabte a diumenge, se'm va deixar tranquil, jaque havia declarat el que ells volien.
En els intervals que hi havia entre un interrogatori i un altre, emforçaven a estar dempeus i, de vegades, a fer flexions. Tot aixòimpedia que durant el dia pogués descansar.
Se'm va aplicar nombroses vegades el mètode de la bossa per tal deprovocar-me l'asfíxia. Les bosses, segurament d'escombraries,cobrien el meu cap i la part superiors del meu cos; només enalguna ocasió feren ús d'una bossa que cobria pràcticament totel meu cos. Aquest sistema de tortura anava acompanyat de cops alcoll, al cap i també, encara que menys, de cops a l'estómac.
En tres ocasions em van submergir tot el cap en aigua per ofegar-m'hi. No vaig poder veure on era l'aigua perquè em tapaven elsulls. Aquest mètode era anomenat per ells com a "la banyera".
Em posaren un revòlver diverses vegades (al cap i a la boca) totamenaçant-me de matar-me si no responia el que ells volien.Igualment m'amenaçaren de dur-me a una muntanya i matar-m'hi. Totassegurant que això ja havia passat moltes vegades i ningú no sen'assabentava
Altres tipus d'amenaces foren la de torturar i agredir sexualmentla meva companya, de qui afirmaven que també era detinguda; la detorturar encara més els meus companys detinguts; i la de fer-meempassar aigua mitjançant un tub fins a ofegar-me.
Abans de la declaració davant la Guàrdia Civil, realitzadadissabte dia 4 a la tarda, m'advertiren que si no responia el queells m'havien dit o no signava la declaració, tornarien atorturar-me i repetirien el procés tantes vegades com calgués.Vull esmentar el fet que l'advocat d'ofici davant el qual vaigdeclarar aquell dia i amb el qual no vaig poder parlar va afirmardos o tres cops que jo feia mala cara. Tot i això vull remarcar larelativa indiferència dels dos advocats d'ofici que em vanassistir, un en la declaració i l'altra en la identificació defotos.
Diumenge al matí, un guàrdia civil ens va dir des del passadísde les cel.les que si denunciàvem tortures ja ens trobaríem algundia al carrer i ens podria ocórrer algun accident.
Els insults (marcadament masclistes, en molts casos) contra la mevapersona, la meva companya, la meva ideologia, el poble català iels seus símbols foren constants durant tot el període de la mevadetenció. D'altra banda, se'm forçà a cridar consignes com "VivaEspa¤a", "Viva la Guàrdia Civil" o a comptar en veu alta fins acent en espanyol.
Per acabar aquesta ennumeració. m'interessa de remarcar l'interèsque mostrà la Guàrdia Civil a detenir i, sobretot, a torturarCarles Castellanos. Les al.lusions que hi feien els agents erenconstants i reiteratives.
Vull insistir en el fet que les tortures físiques cessarenpràcticament un cop vaig fer la declaració policial, dissabte dia4 a la tarda, és a dir, un cop havien aconseguit una declaracióautoinculpatòria. A partir d'aquest moment els maltractamentsquedaren reduïts a amenaces, insults i vexacions.
Per tot això, la declaració que vaig fer davant la Guàrdia Civilno té cap validesa i només em ratifico en la que vaig efectuar al'Audiència Nacional. Un estat que necessita sistemàticament dela tortura per eliminar el que considera els seus enemics políticsno pot ser considerat democràtic.
Jaume Oliveras:
Vaig ser detingut per dues persones, una d'elles apuntant-me ambuna pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia 1 dejuliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; emvan fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com amembres de la Guàrdia Civil i dient-me que estava sota la lleiantiterrorista per ser acusat de pertànyer a Terra Lliure.
Durant el trajecte fins a la caserna de la Guàrdia Civil vaig anarrebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancatsi el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vaig estaruna llarga estona dins una habitació; de seguida vaig exposar elsmeus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma.
Després em van portar a una altra habitació on ja van començarels interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito perl'asma; però prèviament vaig notar que es van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros debossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. ABarcelona em van amenaçar de fer-me la banyera diverses vegades.
A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar aMadrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats.Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig arribar a la casernade Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres idissabte.
A Madrid, els maltractes i amenaces van ser continuats. Nomésarribar ja van començar els nombrosos interrogatoris i de tant entant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no emvan deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasisempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat dela cel.la a diferents habitacions on era interrogat.
A part d'aquest cansament i pressió psicològica vaig rebre copsal cap, al clatell, l'espatlla i l'esquena d'una forma continuada.Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven elsmedicaments per l'asma; de res em va servir ja que em van fer la"bossa" diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora ideixant-me sense respiració i en alguna de les ocasionsintroduint-me fum del tabac per dins.
Van estar a punt en força ocasions de fer-me la banyera, arribantnomés a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig seramenaçat amb els elèctrodes, passejant-me'ls per la cara imostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb unabossa al cap per començar a donar-me cops. Psicològicament vaigquedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenaçar quesi no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al portdel Masnou per ofegar-me. També van amenaçar i insultar la mevacompanya, amenaçant-me amb la seva detenció i volent-la implicar.
Van manifestar el seu especial interès en torturar en CarlesCastellanos; fent-me repetir que jo era la seva mà dreta. Les duesdeclaracions policials que vaig tenir de fer i signar van ser unaautèntica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre ocinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien abaixar per interrogar-me.
La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-la ja em van comunicar que tenia una pròrroga de 24 horesd'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a la cel.la.Diumenge al matí vaig fer la segona declaració, havent de tornara la cel.la abans de ser traslladat a l'Audiència. Algunes de lesrespostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateixinterrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterèspel cas, i per les declaracions que em van obligar a signar laGuàrdia Civil. Finalment, un cop a l'Audiència, vaig manifestara la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.
Ramon López:
Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista desde fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de lacomandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partirde la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant deljutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció queserveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general lapràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat del'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, siarribés el cas.
La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 capa quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt ambd'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDTté a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al localun grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisàacompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrarel local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots itotes les persones que érem a dins.
En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a laporta de sortida on una altra persona em va comunicar la mevadetenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatremés em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havienaplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicati sense dret a un advocat durant quatre dies.
Va ser a partir d'aquell moment que van començar elsmaltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de laGuàrdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2¦ secció, 4¦ regió), uncop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixavende donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix tempsem proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.
Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistienfonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a l'estómac i alsgenitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", queconsisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossade plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fortprodueix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.
Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap ambun llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en unprimer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixementmomentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, lesamenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí endir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, almateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic quepodria simular o ser una pistola.
Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 dejuliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de laGuàrdia Civil de Madrid.
Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donarres de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, ides del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixarde produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entrel'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara quemoltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, desde l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració al'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, lesamenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. Lacel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca ila pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrirla porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restesd'excrements humans a una banda de la cel.la.
Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics.A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap il'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaceseren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la mevafamília i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra lameva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, totensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ellsanomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dinsl'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, il'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", queno era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançantl'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altrapart del cos.
Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era unfactor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampocd'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que mésparlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, peròhi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridarfort, amenaçant-me i insultant-me.
En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat al'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altrestrepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i ala cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistirmés estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després delqual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatllamentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.
En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altrescompanys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquestsreconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant ique depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven deldetall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.
Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure nicanviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donarde menjar.
En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva laGuardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.
Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant laGuàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declaravael que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien atorturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, elmateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans desortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre unaaltra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i sideclarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien adetenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquestaamenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'AudiènciaNacional, abans de posar-me en mans de la Policia.
Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut depassar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixodetalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però pucassegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la mevadeclaració, més aviat al contrari, ja que és difícild'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, ladegradació i el patiment.
Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret quenecessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica icom a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estatsense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.
.
Testimonis de les tortures-2
Josep Poveda:
Durant els dies que vaig estar en mans de la Guàrdia Civil (a lacomandància de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment),des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia6 de juliol i fins el migdia del dia 8 de juliol que vaig passar al'Audiència Nacional, vaig ser objecte de tortures imaltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. Acontinuació passo detallar-les:
Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a noveure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats mitjançantunes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa.
Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb elllom d'unes "guies telefòniques" i amb barres de ferro embolicadesamb periòdics. Aquests maltractaments pràcticament no em deixarensenyal a excepció del nas, l'avantbraç i el coll.
Durant la nit de dilluns a dimarts m'obligaren a restar despert ivaig rebre contínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces detortures que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no(la "banyera", la "màquina"...). El trasllat, dimarts a la tarda,cap a Madrid fou en una furgona i amb l'obligatorietat de mantenir-me immòbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixar-meinconscient.
A Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil, vaig ser objecte del'aplicació de l'anomenada
EL PUNT (www.elpunt.com)
Per: Silvia Barroso
L'Estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per no haver investigat les tortures denunciades pels independentistes catalans detinguts l'estiu de 1992. Segons la sentència, les autoritats judicials espanyoles van rebutjar una vegada rere l'altra totes les peticions que van fer els afectats i totes les vies d'investigació que van proposar. El jutjat d'instrucció va negar-se a fer cap gestió per identificar els possibles autors dels maltractaments policials denunciats i la decisió va ser ratificada, dues vegades, per l'Audiència de Madrid, l'Audiencia Nacional i el Tribunal Constitucional. Ara, l'Estat té tres mesos per indemnitzar amb 8.000 euros cada un dels 15 demandants que van portar el cas a Estrasburg.
Tot i que les denúncies per maltractaments són sistemàtiques en els casos en què s'aplica la llei antiterrorista, el tribunal d'Estrasburg no havia condemnat mai l'Estat espanyol per haver violat l'article 3 del Convenció Europeu dels Drets Humans, que prohibeix la tortura. La sentència, feta pública ahir, entén que l'article 3 ha estat vulnerat perquè els maltractaments no van ser investigats: independentment que, dotze anys després dels fets, els magistrats del tribunal europeu no hagin pogut comprovar si les tortures van existir.
«Les al•legacions dels demandants no tenen el suport de prou proves» per determinar que els maltractaments es van produir efectivament, argumenta la sentència. El contrast entre la descripció «detallada» de les tortures que fan els demandants i els informes, «molt més somers», dels forenses van desconcertar els magistrats europeus. El tribunal es troba amb la impossibilitat de comprovar els fets, especialment en el cas dels demandants que es queixen que els van posar una bossa al cap fins gairebé asfixar-los.
Els dubtes dels magistrats, que porten el tribunal a concloure que no poden condemnar l'Estat espanyol per violació directa de l'article 3, s'esvaeixen a l'hora d'avaluar la violació indirecta per manca d'investigació. «Les investigacions de les autoritats judicials espanyoles [...] es van limitar, en tot i per a tot, a demanar al forense que havia examinat els detinguts [...] un informe que precisés on i com s'havien fet els exàmens mèdics i si s'havien constatat signes dels maltractaments», critica la sentència.
La cort «lamenta particularment que les autoritats responsables de les investigacions ni tan sols prenguessin declaració als policies» que havien participat en el trasllat a Madrid dels detinguts i en les diligències posteriors, abans de ser portats davant del jutge Baltasar Garzón. Els denunciants van demanar amb insistència que se cités a declarar els agents, però els jutges espanyols van al•
legar que no els tenien identificats. «Es van tallar totes les possibilitats raonables d'aclarir els fets», conclouen els magistrats d'Estrasburg, que «en vista de l'absència d'una investigació efectiva estima que es va violar l'article 3», de prohibició de la tortura.
«Gran toc d'atenció»
El tribunal defensa la sentència amb l'argument que si els estats no garanteixen que les denúncies seran investigades «la prohibició legal de la tortura [...] seria ineficaç». «Fins i tot en les circumstàncies més difícils, com la lluita contra el terrorisme, la Convenció dels Drets Humans prohibeix en absolutament la tortura i els tractes degradants», hi afegeix el tribunal.
Aquest és el missatge de fons recollit pels demandants. Els afectats avaluaran la sentència avui, però segons l'advocat que els ha representat durant dotze anys, Sebastià Salellas, la resolució «estima la demanda al cent per cent» i és «un gran toc d'atenció» sobre uns fets «que es produeixen sovint». Pel lletrat, el nou govern estatal -també governava el PSOE quan es van produir els fets de 1992- ha de tenir en compte la sentència i veure que «no es pot continuar aplicant la llei antiterrorista com fins ara».
Un trajecte de dotze anys
El trajecte dels denunciants fins a Estrasburg ha durat dotze anys. El cas es va jutjar en una vista pública el 18 de novembre de l'any passat i un any després se'n coneix la sentència, quan es compleixen dotze anys dels fets. Ha calgut fer el mateix camí dues vegades. El tribunal europeu va inadmetre la primera demanda perquè no havia estat presentada individualment per cada un dels afectats: quan es va començar a preparar, la majoria encara eren a la presó, i la denúncia es va preparar col•lectivament, amb el suport de diverses entitats. Mesos després d'aquest rebuig, l'Audiencia Nacional condemnava per col•laboració amb banda armada -és a dir, amb la autodissolta Terra Lliure- uns quants dels ara demandants i n'absolvia d'altres. Entre línies, aquella sentència -que en principi no s'havia de pronunciar sobre els maltractaments- obria la porta a un nou procés contra les tortures
Garzón: les tortures del 1992
« on: October 26, 2005, 10:30:45 AM » by PereCabra
(Extret del Dossier sobre les tortures practicades per la Guardia Civil sobre independentistes catalans l'estiu de 1992).
Faltaven pocs dies aquell 29 de juny de 1992 perquè s'inauguressin els Jocs Olímpics de Barcelona quan el jutge Baltasar Garzón va desfermar una ràtzia sense precedents contra l'independentisme català. El balanç d'aquella operació presumptament destinada a acabar amb Terra Lliure, una organització autodissolta un any abans, va comptabilitzar una seixantena de detencions, algunes de les quals es van produir en una segona fase després de l'estiu. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joaquim Nadal, Rafael Ribó, Àngel Colom...: gairebé ningú a Catalunya es va creure que Terra Lliure disposés de tants activistes. La policia va escorcollar la redacció a Barcelona del setmanari El Temps i la seu central de l'MDT, mentre alguns dels detinguts -sota coaccions- havien de signar una declaració que inculpava 37 persones com a activistes de Terra Lliure, amb organigrama inclòs, tal com explica David Bassa al llibre L'Operació Garzón (Llibres de l'Índex, 1997).
Tres anys després, l'Audiència va celebrar l'anomenat macrojudici contra 25 presumptes activistes, 23 dels quals van quedar encausats pels fets del 1992. Un any després el govern espanyol els va indultar a tots. El 16 d'octubre de 1995 el Tribunal d'Estrasburg va desestimar la denúncia de Ramon Piqué contra l'Estat espanyol per tortures, però encara hi havia una escletxa en la sentència del macrojudici de Madrid: el tribunal especial demanava que es presentessin testimonis per les denúncies de tortures. El 1997 es va reiniciar el procés, fins avui. David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Eduard Pomar, Eduard López, Josep Poveda, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Xavier Ros, Carles Buenaventura, Guillem de Pallejà, Xavier Alemany, Josep Musté, Ramon López i Marcel Dalmau tenien raó.
Els fets de 1992
Entre els dies 29 de juny i el 9 de desembre de 1992 varen ser detingues arreu dels Països Catalans trenta-vuit persones, la majoria d'elles vinculades al moviment independentista català. La seva militància provenia de diferents organitzacions: Moviment de Defensa de la Terra, Catalunya Lliure, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Comunistes de Catalunya, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, etc, o bé no era adscrita a cap organització concreta.
D'aquest nombre de detinguts, trenta ho foren abans dels Jocs Olímpics que se celebraren a la ciutat de Barcelona l'agost de1 92, encara que els responsables de l'operació policial sempre van negar qualsevol relació amb aquest esdeveniment. Els vuit restants van ser detinguts després de la cloenda dels Jocs Olímpics.
Pocs dies després de les detencions, primer en veu d'aquells qui van ser posats en llibertat i posteriorment de part dels que restaren empresonats, es va anar sabent que la majoria havien estat torturats per agents de la guàrdia civil amb l’objectiu d'obtenir declaracions autoinculpatòries i acusacions a d'altres independentistes. Les tortures foren practicades en alguns casos a Barcelona i a Manresa, i en tots els casos a Madrid, concretament a la Direcció General de la Guàrdia Civil. D'aquestes denúncies públiques de tortures se'n feren ressò els mitjans de comunicació.
Les reaccions que van aparèixer arreu del país van ser diverses, i en la seva majoria de rebuig a la pràctica de la tortura. En algun cas, i significativament en declaracions públiques provinents de sectors pròxims al Ministeri de l'Interior espanyol, s'intentà restar importància a les denúncies de tortures tot argumentant que eren històries inventades pels detinguts i que responien a "ordres" de les seves respectives organitzacions.
Tal com es pot comprovar, però, els testimonis dels detinguts eren esfareïdors i no semblava que fossin producte d'una acord mutu previ com es pot extreure dels detalls que cadascun d'ells explicaven. Les pràctiques que es denuncien són diverses: l'ús d'una bossa de plàstic col•locada al cap amb l'objectiu d'obtenir una sensació d'ofec; submergir el cap dins d'una banyera plena d'aigua fins que el detingut no pot aguantar més; cops amb llistat de telèfons i amb barres de ferro; aplicació d’elèctrodes a diferents parts del cos; llargues estades drets fins l'esgotament; amenaces de mort amb pistoles; amenaces de mort i de violació a familiars; etc.
Alguns dels detinguts van fer intents de suïcidi, que van ser utilitzats posteriorment per part de la Direcció de la GuàrdiaCivil per intentar justificar l'estat físic i els senyals de contusions d'altres dels detinguts. En d'altres casos, sobretot en aquells en què els detinguts havien estat posats en llibertat provisional, informes mèdics realitzats en hospitals públics, van corroborar que havien patit maltractaments físics.
El rebuig de la societat catalana va ser contundent, com es pot desprendre del ressò que va tenir a la premsa. I les exigències d'investigar si s'havien produït tortures van venir reforçades per part de persones lligades al Govern autonòmic català, Ajuntaments i Parlament de Catalunya, que manifestaren públicament llur actitud. Alguns casos varen ser portats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Al seu torn, la majoria dels detinguts van formalitzar les seves denúncies a través dels respectius advocats. Alguns, però, ja havien denunciat les tortures en la seva declaració davant del jutge de la Sala número 5 de l'Audiència Nacional. Ha passat mes de quatre anys d'aquells fets i cap de les denúncies fetes ha prosperat. El jutjat encarregat de les denúncies va arxivar les causes i els recursos que es varen presentar. El Tribunal Constitucional va corrovorà l'actitud del jutjat ordinari. Actualment s'està pendent que sigui admesa a tràmit la denúncia presentada contra l'Estat Espanyol davant el Tribunal Internacional d'Estrasburg.
L'any 1993 s'elaborà un dossier sobre les tortures practica des per la GùardiaCivil als independentistes detinguts. Aquest dossier incorporava els testimonis dels torturats, les denúncies presentades, retalls de premsa, etc. Aquest dossier va ser presentat a Amnistia Internacional de Londres. Una copia del mateix dossier va ser lliurada en mà al President de la Generalitat Senyor Jordi Pujol; a l'aleshores Conseller de Justícia, Senyor Joan Rigol, a la Subsecretària de Justícia del Ministerio de Interior i Justicia de l'Estat Espanyol, Senyora Maria Teresa Fernàndez de la Vega; als portaveus de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya; etc. Mai ningú va mostrar ni ha mostrat un mínim interès en el cas de les tortures. Tots i totes van tenir actituds que consideraven les tortures com un mal menor, o fins i tot en algun cas van gosar afirmar que no s'havien produït.
La paradoxa s'arrodoneix quan un seguit de noms són els responsables directes i indirectes del que va succeir l’Estiu de 1992. Luís Roldán, que fins i tot en unes declaracions va dir que engegaria una querella criminal contra qui afirmés que la Guardia Civil va torturar els independentistes. Baltasar Garzón, co-director de l'operació, jutge instructor del cas, que no només no va iniciar cap investigació sobre les tortures sinó que a més a més va impedir que declaressin al respecte els agents que el jutjat pertinent va citar. José Luís Corcuera, aleshores Ministre d'Interior, que va assegurar que la Guàrdia Civil no torturava, i a més a més, va ser l'encarregat, gairebé dos anys després, de donar les medalles als agents de la Guardia Civil que van participar en l'operació contra Terra Lliure.
Cronologia dels fets
-29 juny.- Josep Musté és detingut a la carretera d'Olot; Ferran Ruiz és detingut a Vic (Osona); Jordi Bardina, David Martínez i Esteve Comelles són detinguts a Manresa (Bages; Teresa Mas és detinguda a Manresa (Bages) i deixada en llibertat posteriorment; Joan Rocamora és detingut a Barcelona.
-1 juliol - Jaume Oliveras, Vicent Conca i Ramon Lòpez són detinguts a Barcelona; Josep Maria Granja és detingut a Badalona (Barcelonès). - La Guàrdia Civil escorcolla la seu central de l'MDT a Barcelona.
-2 juliol - Francesc Xavier Tolosana és detingut a Tarragona (Tarragonès).
-3 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a la sala d'actes de Revolta organitzat per la Campanya Unitària per l'Amnistia.
-4 juliol - Marcel Dalmau és detingut a Girona (Gironès); Carme Turró, companya d’en Marcel Dalmau és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després; Dolors Bellés és detinguda a Girona i deixada en llibertat hores després.
-6 juliol - Antoni Infante és detingut a València (l'Horta); Eduard Lòpez i Francesc Puy són detinguts a Barcelona; Ramon Piqué és detingut a Montcada i Reixac (Vallès Occidental); Eduard Pomar és detingut a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Artur Escútia és detingut a Alginet (Ribera Alta); Vicent Coll és detingut a Benicarló (Baix Maestrat); Josep Poveda és detingut a Barcelona; Josep Bou és detingut a Palamós (Baix Empordà). - La Guàrdia Civil escorcolla sense ordre judicial la redacció del setmanari El Temps.
-7 juliol - Oriol Martí és detingut a Barcelona; Carles Bonaventura és detingut a Girona (Gironès); Xavier Ros i Xavier Puigdemont són detinguts a Banyoles (Pla de l’Estany); Xavier Alemany és detingut a l’Estartit (Baix Empordà); Oriol Malló es lliura als Mossos d’Equadra a Barcelona els quals el lliuren a la Guàrdia Civil; Joan Durà és detingut a Monòver (Valls del Vinalopò); Guillem de Pallejà és detingut a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme); Andreu Cabot i Oriol Montserrat són detinguts a Mataró (Maresme).
-8 juliol - La Junta de Centre de l'Escola Universitària de Traductors i d'Intèrprets de la UAB emet un comunicat denunciant la detenció d'en Ramon Piqué i el fet que estigui incomunicat i exigint el seu immediat alliberament. - Carles Campuzano, secretari general de la JNC i diputat al Parlament manifesta que les detencions "contribueixen a crear un clima de crispació". - Rafael Ribó afirma que les detencions s'emmarquen en una operació de maquillatge davant els jocs i que pretenen criminalitzar l'independentisme quan és una opció política legítima. - Joaquim Nadal, alcalde de Girona, afirma que l'Audiència Nacional desconeix la realitat política catalana. - L'alcalde de Banyoles, Joan Solsona, denuncia les actuacions policials per la sensació de por al cos que ha provocat aquesta operació policial.
-9 juliol - Jordi Manyé, Marc Vila i Enric Cot són detinguts a Mataró (Maresme) - Acte informatiu de solidaritat organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts a la llibreria Llavors de València.
-10 juliol - Més de 900 persones es reuneixen a la Casa de Cultura de Girona en un acte per la llibertat dels detinguts. A l'acte hi intervenen Jaume Soler, alcalde d'Arbúcies; l'advocat Sebastià Salellas; Guillem de Pallejà, un dels detinguts durant l'operació policial; el filòsof Josep Maria Terricabras; i Robert Samó dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. - Vuit organitzacions polítiques i sindicals de Montcada i Reixac van difondre un comunicat en el qual qualifiquen les detencions d'agressió brutal i antidemocràtica. El manifest el signen el PCC (que forma part de l'equip de govern municipal), ERC, IC, Revolta, Proposta d'Esquerres, CCOO i USO. - Personalitats destacades de diversos àmbits professionals i polítics es van comprometre a enviar alguna de les postals repartides pel Punt Diari i el setmanari El Temps, adreçades al jutge Garzón, al ministre Corcuera i al president Pujol. - Sota el lema “Independència és democràcia” se celebra un acte en un hotel barceloní. Hi intervenen Carles Riera, Enric Marin, Gil Franquesa, Joan Vall Clara, àngel Colom i Ramon Barnils. - Jordi Pujol afirma que s'ha detingut gent que no té res a veure amb Terra Lliure. Demana també que s'investiguin els maltractaments i afirma que els independentistes, pel fet de ser-ho no poden ser detinguts ni tan sols molestats. - Ribó qualifica les detencions de veritables segrestos i afirma que es confirma que es realitza una política de detencions indiscriminada, i creiem que s'estan transgredint aspectes fonamentals dels drets de les persones. - La UNESCO a Catalunya se solidaritza amb els detinguts i diu que no és just qualificar de terroristes les persones que de manera pacífica expressen les seves opinions. Les defenses contra el terrorisme no poden incloure tortures i es té la impressió que en lloc de desactivar la violència es vol provocar una espiral de violència. - El grup municipal del PSC de Palamós considera desmesurades les detencions en un comunicat. - L'alcalde de Girona, Joaquim Nadal, demana que s'investiguin les irregularitats en les detencions.
-11 juliol - Unes 2000 persones es manifesten a Girona per reclamar la llibertat dels detinguts. Abans d'iniciar el recorregut es van produir diverses intervencions, entre les quals destacà la de Paquita Brunet, mare d'en Marcel Dalmau. En roda de premsa posterior a la manifestació va dir que el seu fill s'havia intentat suicidar per no ser torturat. - Una trentena d’intel•lectuals garrotxins se solidaritzen amb en Marcel Dalmau, adrecen una carta a diferents organismes públics i a l'opinió pública en general on qüestionen les causes de la detenció i posen en dubte la intervenció policial realitzada. - El Punt Diari informa que quatre bars gironins exposen l'obra pictòrica i fotogràfica de Marcel Dalmau.
-12 juliol - Concentració de més de 1000 persones a Banyoles com a acte de suport als detinguts. Convoquen els grups municipals, la Plataforma per la Llibertat dels detinguts, CiU, ERC, Candidatura d'Unitat Popular, Grup Mixt i PP. Es recullen més de dues mil signatures en contra de les detencions. - Unes 400 persones es manifesten a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar la llibertat dels independentistes. La convocatòria és de la Plataforma de Suport als Detinguts.
-13 juliol - Uns desconeguts causen danys a casa de Joan Geli, advocat independentista. és l'última de les agressions que han sofert en els seus béns diversos independentistes de Banyoles. - Es fa públic un comunicat a Sabadell on es denuncia que s'han usat els mètodes preventius del més ranci estil franquista per tal de donar seguretat als convidats dels Jocs Olímpics. El comunicat està signat per la Federació d'Associació de Veïns de Sabadell, MDT, CAIC-Sabadell, Revolta, CCOO, IC, PCC, ERC i CSC.
-14 juliol - Jeroni Salvador i Àngel Pitarch són detinguts a Benicarló (Baix Maestrat) - L'Ajuntament de Palamós aprova una moció en què qualifica d'indiscriminades les detencions. - Concentració de més de 500 persones per la llibertat dels detinguts a la plaça de la verge de la ciutat de València amb la presència de Toni Infante un dels detinguts durant l'operació policial i Josep Guia, organitzat per la Plataforma. Unitària. - El ple de l'ajuntament de Girona demana que s'aclareixi si hi ha hagut actuacions policials irregulars. - El ple del Consell Comarcal de la Selva i el de l'Ajuntament de Vidreres van aprovar mocions en què qualifiquen d'arbitràries i infundades les detencions i reclamen que s'exigeixin responsabilitats i s'aclareixi la situació dels detinguts. - Els familiars dels detinguts demanen l’anul•lació de les declaracions fetes a la Guàrdia Civil en considerar que les confessions van ser fetes sota tortures i de manera clarament inconstitucional i il•legal. - El PSC impedeix el consens del Parlament per pronunciar-se sobre les detencions d'independentistes. - Unió Democràtica de Catalunya fa públic un comunicat en què qualifica els fets de provocació barroera i considera que s'ha d'actuar amb criteris polítics i no jurídics. - Una cinquantena de professors arribats de tot el món per participar en la V Escola de Lingüística que organitza la Universitat de Girona subscriuen un manifest on condemnen les detencions perquè s'han produït sense càrrecs substancials que les justifiquin.
-15 juliol - Acte de protesta contra les detencions convocat per la Plataforma al Palau de la Música Catalans a Barcelona. Hi assisteixen més de 2000 persones i compta amb la intervenció de tres dels detinguts posats en llibertat: Toni Infante, Oriol Martí i Carles Bonaventura. A l'escena s'hi trobaven també personalitats del món polític i la cultura com ara Josep Miró i Ardèvol, àngel Colom, Lluís Maria Xirinacs, August Gil Matamala o Josep Benet, que llegeix un manifest contra la tortura, per la democràcia i la llibertat. - A l'estadi Truffaut de Girona se celebra el debat Democràcia i Drets Humans amb l'assistència del filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptor Antoni Puigverd, l'advocat Sebastià Salellas, el director editorial del Punt, Joan Vall, i Sebastià Parra, cofundador d'Amnistia Internacional a Girona. Els assistents van qüestionar l'actual sistema democràtic i els mitjans que utilitza el poder per consolidar i mantenir aquest suposat estat democràtic. - El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat una moció demanant que s'alliberin de forma immediata tots els detinguts que no estiguin relacionats amb actes terroristes.
-16 juliol - Uns centenars de persones participen en una concentració convocada pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, el MDT i Catalunya Lliure durant la qual es llegeix un comunicat de suport als presos i es denuncia el control policial a Catalunya durant el pas de la torxa i els jocs en general. - L'Ajuntament de Salt aprova una moció on es critica la llei antiterrorista i afirma que farà d'acusació particular si hi ha indicis de tortura. - Té lloc a Sabadell un acte amb la presència de Ramon Piqué, un dels detinguts en l'operació policial. Lluïsa Domingo, de la Comissió dels Drets Humans del Col•legi d'Advocats explica la total obstaculització que té qualsevol investigació per tortures. Durant l'acte es demana a l'ajuntament que es pronunciï en favor dels drets civils. - Les forces polítiques de les comarques gironines consensuen un text sobre les detencions demanant que s'aclareixin les actuacions policial i es depurin les responsabilitats pertinents. - Té lloc un acte-sopar a Benissa (Marina Baixa).
-17 juliol - Acte a Alcanar per la llibertat dels detinguts organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels Detinguts. - Acte a Valls per dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilanova i la Geltrú amb la presència del periodista Ramon Barnils i de Ramon Piqué un dels detinguts, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts. - Colom es planteja trencar les relacions polítiques amb el PSC perquè encobreix les tortures. - S'aproven mocions posant en dubte les actuacions policials i jurídiques i demanant explicacions als ajuntaments d'Olot, Platja d'Aro i Santa Coloma de Farners. - Actes a Gandia, Sant Hipòlit i a Valls.
-18 juliol - Acte per la llibertat dels detinguts a Manresa (Bages) dins el marc de les Marxes per la Independència impulsades per l'AUA. - Acte a Vilafranca del Penedès dins el marc de les Marxes per la Independència. - Acte al Masnou (Maresme) dins el marc de les Marxes per la Independència. - Pujol desqualifica el PSC per intentar criminalitzar i ridiculitzar el nacionalisme català. - Actes de solidaritat i per la llibertat dels detinguts a Paterna (l'Horta), l'Esquirol (Osona), Arbúcies (la Selva), Vic i Meliana.
-19 juliol - Acte al Pi de les Tres Branques organitzat pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans al Pi Jove. Durant l'acte institucional l'historiador Josep Maria Solé va dir: "han segrestat persones que només han mantingut un ideari tan legítim com la independència", i va afegir que els Jocs de Barcelona permetran demostrar "el que veritablement som, per això estan nerviosos i per això actuen amb violència". - Apareix una carta al Diari de Barcelona de l'Associació Catalana de la Dona on es qüestiona fortament la forma i el moment en què s'han produït aquestes detencions. La carta acaba dient “però fem observar que aquesta protesta cívica és considerada insuficient i totalment inútil per certs sectors als quals normalment ens adrecem, ja que consideren l'actuació del Ministeri de l'Interior perfectament coherent amb la política centralista de l'actual govern socialista de Madrid”.
-20 juliol - Juan Maria Bandrés manifesta a El Pais que té la “greu impressió que el tema de les tortures torna a rebrotar. Tinc fonaments per dir que s'ha utilitzat la banyera, l'elèctrode i la caputxa”. - Postal d'El Temps a Garzón: “Sr Magistrat, en un marc democràtic la lluita contra la violència és un objectiu lloable. Aplicar lleis d'excepció contra opinions legítimes és una conculcació dels drets de l'home”. - Acte a Cornellà de Llobregat per la llibertat dels detinguts.
-21 juliol - Els grups municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès van consensuar una moció preocupant-se pels maltractaments denunciats per alguns detinguts, entre ells dos veïns d'aquest poble.
-25 juliol - Se celebra el concert de cloenda de la "Marxa per la Independència" a Ripollet amb la participació dels Matamala, els Pets, els Brams i Negu Gorriak. Entre altres intervencions es llegeix un comunicat dels presos: “Nosaltres hem conegut físicament les clavegueres de l'estat espanyol i us podem assegurar que no és un estat de dret, és un estat podrit”, afirmen. Hi assisteixen unes 4000 persones.
-29 juliol - Concert de Roc a Girona sota el lema “Catalunya vol viure en llibertat” amb una assistència de més de 15000 persones per solidaritzar-se amb els detinguts. Hi participen artistes i cantants d'arreu del país. - Es fa públic que durant la primera onada de detencions estava previst el registre de les seus d'ERC i d'Omnium Cultural.
-5 agost - És jutjat Jordi Bosch, militant d'ERC per desplegar una estelada al Velòdrom d'Horta.
-16 agost - Maragall reclama que s'investigui l'operació Garzón, “Tinc el dret a saber si tots els detinguts tenen alguna cosa a veure amb això, perquè si no és això, tinc el dret a protestar”. També va demanar l'aclariment del tracte rebut pels detinguts a les dependències policials.
-19 agost - Acte a Prada de Conflent dins el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, organitzat per la Plataforma per la Llibertat dels detinguts.
-24 agost - Raimon Obiols en una entrevista a El Pais manifesta que “Hay unos detenidos que dan unos nombres y se detiene a esas personas, lo que me parece llevado por los pies. Muy probablemente, aunque estas cosas son imposibles de esclarecer, se han producido malos tratos en algun caso. Y es lógico que haya gente que se siente indignada”.
Testimonis de les tortures
Marcel Dalmau i Brunet:
Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava,em tractaren amb una certa correcció.
Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn. Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.
El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixenasfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. Também'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que teniatres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-mei dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temessexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i elterror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï dedescriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'mreprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.
Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven enuna cel.la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts.
Després de l'última sessió de tortura abans que intentéssuïcidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, tambéestava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podriasentir els seus crits en "so estèreo" quan la torturessin tal comhavien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat,això em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien feti em feien jo no tenia cap dubte sobre la veracitat de les sevesintencions.
Al cap d'una estona d'estar a la cel.la, a causa de l'estat en quèem trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible imonstruosa, vaig veure'm empès al suïcidi. Mai en la meva vidahavia pensat a suïcidar-me, però aquí se'm va presentar com unanecessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat ivexació. Com que no tenia res amb què suïcidar-me vaig llençar-me corrents de cap contra la paret. Vaig quedar immòbil a terra,amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient.seguidament entraren un grapat de guàrdia civils molt esverats. Und'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col.leguesl'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, nosabien què fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a unhospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar ambcorrecció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, peròcap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. Al'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que proferíamenaces contra mi i la meva família si gosava parlar de lestortures, tot recordant-me que jo ja sabia "què" havia dedeclarar. I que si no deia allò que ells volien que digués, totel que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria ami, a la Carme i a la meva família.
Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guàrdiacivils a l'habitació de l'hospital, on ja n'hi havia dos amb unamàquina d'escriure i un advocat d'ofici que pràcticament ni em vafer cas. Em prengueren declaració des del llit, i l'endemà almatí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia seriosesdificultats per desplaçar-me, em portaren a declarar al'Audiència Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per laCarme però ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava elpitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que haviarebut a l'hospital.
Ja per acabar, i a causa de les amenaces rebudes de forma repetidai insistent per part de funcionaris de l'estat espanyol,responsabilitzo el ministre espanyol de l'Interior i a la"Dirección General de la Guardia Civil" de qualsevol dany oagressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la mevafamília o jo mateix.
Xavier Ros:
Membres de la Guàrdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol capa 2/4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona.Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feienpreguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posarencara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terraseguiren colpejant-me. L'endemà, de bon matí, comencen ainsultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta perevitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegenal cap, al clatell, a l'esquena, a l'estómac i a les cames moltmés intensament que el dia anterior. Em demanen per un "zulo". Peraturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de lamuntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenacende mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatgecolpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a lamatinada. Després d'esmorzar em posen en una cel.la de cara a laparet. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. Ala tarda em van posar una bossa de plàstic al cap dues vegades perprovocar-me l'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una menade porra de plàstic a l'esquena, cap i clatell.
Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa delcansament em vaig adormir i com a càstig per haver-me adormit emvan picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.
Al dia següent, es repeteixen totes les tortures abans esmentades.Em fan fer flexions i m'amenacen d'aplicar-me la "màquina". Totplegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i ambamenaces contra la meva família.
Durant l'interrogatori em deien allò que havia de declarar. Emfeien aprendre de memòria la resposta que ells havien triat i mela feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia elque ells em deien m'anirien torturant.
A l'Audiència Nacional, abans de declarar davant del jutge se'm vapermetre parlar amb l'advocat. L'advocat em va dir que signés totallò que la Guàrdia Civil m'havia fet dir mitjançant lestortures. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signantaquella declaració em deixaria en llibertat sota fiança, comaixí va ser.
Xavier Puigdemont:
Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en elmeu lloc de treball. Em van portar a la caserna de Girona. Em vaninsultar i em van donar uns quants clatellots, però res greu.
Em van dur a Madrid. Vam arribar a la matinada. Durant elsinterrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta deplàstic. Em feien posar dret de cara a la paret i em feienpreguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos.
Em van amenaçar amb l'aplicació d'elèctrodes. D'aquesta torturaen deien la màquina. Jo els vaig dir que patia asma, però ellsse'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit que jopodia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no eraseva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Elsseus comentaris eren d'un gran cinisme sàdic.Jo estava atemorit.Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No pucprecisar-ho millor perquè continuava amb els ulls tapats. Mentrejo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixaro no baixar la palanca. Jo estava aterroritzat. Em volien donar aentendre que discutien sobre la possibilitat d'electrocutar-me.
Em van amenaçar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me latortura però de sobte va aparèixer l'agent "bo" i els ho vaimpedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts.
Em van posar dues vegades la bossa de plàstic al cap. la segonavegada van estrènyer molt fort mentre m'anaven colpejant de formaininterrompuda per tot el cos.
Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir.Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant deterror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em vandir davant la por que es repetissin les tortures. Em van dir quecom que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que sisignava podria sortir.
Xavier Alemany:
Em van agafar a l'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juliol.Em van dur a la caserna de la Guàrdia Civil de l'Estartit. Unsagents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatalld'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava elsulls. Al cap d'una estona em van portar a Girona. Durant el viatgeem van amenaçar de parar el cotxe i "escarmentar-me". A Girona, ala caserna, no em van agredir físicament.
A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar alwàter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Emferen fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i elsorins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien quereconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquèera mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, alclatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí.M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, emposaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fumde cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensaciód'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a puntde perdre el coneixement.
Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava unaguia de telèfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollari em col.locaren els dits dels peus de forma que no poguésrecolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en elsgenolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona pertot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetiruna vegada i una altra.
L'endemà vaig signar la declaració. La Guàrdia Civil m'obligàa repetir allò que ells havien decidit que digués sota amenaçade noves tortures.
Eduard López:
Sóc detingut el dilluns dia 6 de juliol -aproximadament a dosquarts de dotze de la nit- i traslladat amb els ulls tapats a unacaserna de la Guàrdia Civil de la qual en cap moment no arribaréa conèixer ni tan sols la ubicació. Al moment de la detenció,realitzada al portal de casa quan vaig baixar reclamat perl'interfon per veure una suposada "amiga de Vic", em llancen unajaqueta al cap, m'entren en un cotxe i no se'm revelen els motiusdel meu arrest -em diuen "Sabes a qué venimos, verdad?"-. Solsquan arribo a la sala d'interrogatoris se m'informa que esticdetingut per la meva suposada relació amb Terra Lliure i se'mllegeixen els drets. Signo un document en aquest sentit.
A la primera nit d'interrogatoris vaig rebent els primers cops demà al clatell i alguna esporàdica puntada. Em fan estarconstantment de peu, amb els ulls embenats i de cara a la paret.Fins l'arribada del matí -ho identifico pels primers ocells- nose'm permet seure.
Començo a sentir el brogit de guàrdies que s'incorporen a lafeina. Els interrogatoris s'endureixen. Augmenten els cops.Identifico una persona com a màxim responsable del meuinterrogatori. Quan vol, parla en català -amb un fort accentcastellà- tot i que em prohibeix la utilització d'aquest idioma.-"Aquí hay gente que no lo entiende"-. Ell mateix s'encarrega dedonar-me cops de puny als ronyons i d'incitar-me a "confessar" quanem comencen a aplicar el que ells qualifiquen de "màquina depensar" -una bossa de plàstic col.locada al cap que impedeix derespirar i acaba per provocar ofegament.
M'amenacen amb fer "la banyera" i amb ficar el meu cap en una tassade wàter. Durant la meva estada a Barcelona no em permeten dedormir ni em donen res per menjar. Esporàdicament -"si em portobé"- em deixen beure algun got d'aigua. Em duen al lavabo duesvegades: la primera el matí de dimarts i la segona a la tarda, pocabans de ser traslladat a Madrid.
El trasllat a Madrid s'efectua amb un furgó. Durant tot el viatgevaig emmanillat i amb els ulls tapats. Em sembla, -no ho podriaassegurar- que som tres els detinguts que som traslladats. Elfurgó pren una gran velocitat i fins i tot tinc por que no espugui produir un accident.
Arribem a Madrid. Em deixen en una cel.la sense llum i amb uncamastre amb dues mantes. Sento crits esfereïdors procedents delpis de dalt. De seguida em porten a interrogar. Comença unveritable calvari. M'apliquen una bossa de plàstic al cap i, al'ofegar-me, me l'arrenco amb certa violència. Enfurismatsm'emmanillen les mans al darrere i me'n continuen aplicant. Em fanposar de genolls -un d'ells se m'aseu al damunt- amb més bosses alcap i amb una contínua pluja de cops al cap. Em donen puntades icops de puny. Lluito i aconsegueixo incorporar-me mínimamentdiverses vegades. M'amenacen a aplicar-me electricitat se no"col.laboro" i al mateix temps un d'ells recorre els meus braçosamb la punta dels dits. Ignoro durant quant de temps es perllongala sessió. Identifico el guàrdia que sap parlar català com lapersona que porta la veu cantant. és ell qui dóna l'ordre que emdeixin seure en una cadira i em demana si vull un got d'aigua. Quanem baixen altre cop a la cel.la em fan estar dret de cara a laparet. Tinc molta son i em sembla defallir. De tant en tant elsguàrdies obren la reixeta de la porta de la cel.la per comprovarque no hagi caigut en la temptació d'estirar-me al camastre.
La resta d'interrogatoris -efectuats pel que parla catalàacompanyat d'un noi més jove- seran un constant "repàs de cara al'examen" a partir de les falsetats que em fan dir en aquest primerinterrogatori. M'intimiden amb el soroll produït per bosses deplàstic i continua, encara que no amb un ritme tan intens, lapluja de cops al cap.
Al cap d'unes hores del primer interrogatori em fan passar a unahabitació on una dona se m'identifica amb un carnet del Colegio deForenses de Madrid. Prèviament m'han retirat la bena dels ulls. Emdemana si em medico, si tinc malalties contagioses, etc. Em fa unarevisió i comprova que tinc una ferida al genoll. En pren nota,però, tot i que li nego que la meva detenció hagi estat violenta,no em pregunta com s'ha produït la ferida. Al preguntar-me quinés el tracte que estic rebent de la Guàrdia Civil m'encongeixod'espatlles i la miro als ulls. Ella abaixa els seus. Com a comiatem recomana que, tot i el mal tràngol, no deixi de menjar. Segonsella, em convé.
Poc després arriba el "sopar". és la primera cosa que puc menjardes de l'inici de la detenció. A partir d'aleshores la qüestióculinària s'anirà normalitzant.
Dijous al matí, un guàrdia entra a la cel.la i em fa signar unpaper del jutge segons el qual se'm prorroga l'aïllament durant 48hores més.
Els meus interrogadors m'adverteixen que aviat em faran pujar aparlar amb "uns amics seus". Sembla ser que es refereixen a la mevafutura declaració policial. Al darrer interrogatori ja no hiassisteix el que sap parlar català. Me'l fa el que sembla mésjove.
La matinada de dijous a divendres em fan pujar a declarar. Prenenun camí diferent del que condueix a l'habitació on acostumen ainterrogar-me. Trobo un escrivent, un guàrdia de paisà que em fales preguntes i, asseguda a la meva esquerra una dona que no diures. Quan demano qui és, el guàrdia m'ensenya un carnet que laidentifica com a advocada del Colegio de Madrid.
Em diuen si vull declarar. No sé que fer i tinc por. Responc quesí. Mentre declaro se senten gemecs procedents d'una habitaciópropera. L'advocada no diu ni piu. El que em pregunta s'aixeca iobre la porta del passadís, diu que fa molta calor i que vol quecorri l'aire... Al cap d'una estona el reclamen fora, desapareix iquan retorna em formula una nova pregunta. Acabo per declararsubstancialment el que els meus dos "instructors" m'exigien.
L'endemà em porten a l'Audiència. Cap al migdia passo al despatxdel jutge. Em fa les preguntes a partir de la meva declaraciópolicial. Nego la part més patentment falsa i, tot i que voldriamatisar una mica algun altre aspecte de la meva declaració, novull passar per mentider i "vivales" davant el jutge. Em fa molt derespecte. Denuncio les tortures a què he estat sotmès i en prennota. Prèviament, quan era a la cel.la de l'Audiència, un forenseha pres nota de la meva ferida al genoll i li he explicat el seu origen.
Vicent Conca:
Em dic Vicent Conca i Ferràs, sóc militant del MDT des de faanys. El passat 1 de juliol de 1992 vaig ser detingut cap a les 8del vespre a la seu del MDT de Barcelona. Em va detenir la GuàrdiaCivil, la qual em traslladà a una de les seves comandàncies deBarcelona o rodalies. No puc saber quina era perquè tenia els ullstapats o embenats. L'endemà em conduiren en cotxe cap a Madrid,però tampoc no sé exactament a quin lloc. En aquest lloc vamromandre fins a la nostra declaració davant el jutge del'Audiència Nacional.
Durant tot el període de detenció, gairebé quatre dies, vaigestar incomunicat i no vaig tenir cap possibilitat de contactar ambcap familiar o advocat. Això permeté que la Guàrdia Civilactués amb tota impunitat i em sotmetès a tota mena de tortures,amenaces, pressions i humiliacions.
Tot seguit detallaré aquests fets per tal que tothom se'n faci càrrec:
Vaig ser interrogat constantment durant gairebé tres dies. Enaquests interrogatoris no vaig poder veure qui em torturava perquèsempre tenia els ulls tapats amb una bena o amb les meves mans.Durant aquestes sessions vaig poder sentir els crits dels meuscompanys, que estaven essent torturats en habitacions contigües.
Els cops efectuats amb les mans afectaren el meu cap, el coll il'esquena (la part superior). Aquests cops foren constants durantels interrogatoris i només s'acabaren quan vaig declarar davant laGuàrdia Civil. Els agents que em colpejaven podien ser un o, comsolia succeir, tres o quatre alhora.
Durant un dia (el primer de la meva detenció) no vaig dormir nomenjar. Una altra nit, la tercera, em despertaven contínuament im'obligaven a posar-me dempeus o a fer flexions. La segona nit vaigdormir poques hores, encara que no em van trencar el son. Només laquarta nit, la del dissabte a diumenge, se'm va deixar tranquil, jaque havia declarat el que ells volien.
En els intervals que hi havia entre un interrogatori i un altre, emforçaven a estar dempeus i, de vegades, a fer flexions. Tot aixòimpedia que durant el dia pogués descansar.
Se'm va aplicar nombroses vegades el mètode de la bossa per tal deprovocar-me l'asfíxia. Les bosses, segurament d'escombraries,cobrien el meu cap i la part superiors del meu cos; només enalguna ocasió feren ús d'una bossa que cobria pràcticament totel meu cos. Aquest sistema de tortura anava acompanyat de cops alcoll, al cap i també, encara que menys, de cops a l'estómac.
En tres ocasions em van submergir tot el cap en aigua per ofegar-m'hi. No vaig poder veure on era l'aigua perquè em tapaven elsulls. Aquest mètode era anomenat per ells com a "la banyera".
Em posaren un revòlver diverses vegades (al cap i a la boca) totamenaçant-me de matar-me si no responia el que ells volien.Igualment m'amenaçaren de dur-me a una muntanya i matar-m'hi. Totassegurant que això ja havia passat moltes vegades i ningú no sen'assabentava
Altres tipus d'amenaces foren la de torturar i agredir sexualmentla meva companya, de qui afirmaven que també era detinguda; la detorturar encara més els meus companys detinguts; i la de fer-meempassar aigua mitjançant un tub fins a ofegar-me.
Abans de la declaració davant la Guàrdia Civil, realitzadadissabte dia 4 a la tarda, m'advertiren que si no responia el queells m'havien dit o no signava la declaració, tornarien atorturar-me i repetirien el procés tantes vegades com calgués.Vull esmentar el fet que l'advocat d'ofici davant el qual vaigdeclarar aquell dia i amb el qual no vaig poder parlar va afirmardos o tres cops que jo feia mala cara. Tot i això vull remarcar larelativa indiferència dels dos advocats d'ofici que em vanassistir, un en la declaració i l'altra en la identificació defotos.
Diumenge al matí, un guàrdia civil ens va dir des del passadísde les cel.les que si denunciàvem tortures ja ens trobaríem algundia al carrer i ens podria ocórrer algun accident.
Els insults (marcadament masclistes, en molts casos) contra la mevapersona, la meva companya, la meva ideologia, el poble català iels seus símbols foren constants durant tot el període de la mevadetenció. D'altra banda, se'm forçà a cridar consignes com "VivaEspa¤a", "Viva la Guàrdia Civil" o a comptar en veu alta fins acent en espanyol.
Per acabar aquesta ennumeració. m'interessa de remarcar l'interèsque mostrà la Guàrdia Civil a detenir i, sobretot, a torturarCarles Castellanos. Les al.lusions que hi feien els agents erenconstants i reiteratives.
Vull insistir en el fet que les tortures físiques cessarenpràcticament un cop vaig fer la declaració policial, dissabte dia4 a la tarda, és a dir, un cop havien aconseguit una declaracióautoinculpatòria. A partir d'aquest moment els maltractamentsquedaren reduïts a amenaces, insults i vexacions.
Per tot això, la declaració que vaig fer davant la Guàrdia Civilno té cap validesa i només em ratifico en la que vaig efectuar al'Audiència Nacional. Un estat que necessita sistemàticament dela tortura per eliminar el que considera els seus enemics políticsno pot ser considerat democràtic.
Jaume Oliveras:
Vaig ser detingut per dues persones, una d'elles apuntant-me ambuna pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia 1 dejuliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; emvan fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com amembres de la Guàrdia Civil i dient-me que estava sota la lleiantiterrorista per ser acusat de pertànyer a Terra Lliure.
Durant el trajecte fins a la caserna de la Guàrdia Civil vaig anarrebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancatsi el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vaig estaruna llarga estona dins una habitació; de seguida vaig exposar elsmeus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma.
Després em van portar a una altra habitació on ja van començarels interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito perl'asma; però prèviament vaig notar que es van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros debossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. ABarcelona em van amenaçar de fer-me la banyera diverses vegades.
A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar aMadrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats.Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig arribar a la casernade Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres idissabte.
A Madrid, els maltractes i amenaces van ser continuats. Nomésarribar ja van començar els nombrosos interrogatoris i de tant entant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no emvan deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasisempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat dela cel.la a diferents habitacions on era interrogat.
A part d'aquest cansament i pressió psicològica vaig rebre copsal cap, al clatell, l'espatlla i l'esquena d'una forma continuada.Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven elsmedicaments per l'asma; de res em va servir ja que em van fer la"bossa" diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora ideixant-me sense respiració i en alguna de les ocasionsintroduint-me fum del tabac per dins.
Van estar a punt en força ocasions de fer-me la banyera, arribantnomés a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig seramenaçat amb els elèctrodes, passejant-me'ls per la cara imostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb unabossa al cap per començar a donar-me cops. Psicològicament vaigquedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenaçar quesi no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al portdel Masnou per ofegar-me. També van amenaçar i insultar la mevacompanya, amenaçant-me amb la seva detenció i volent-la implicar.
Van manifestar el seu especial interès en torturar en CarlesCastellanos; fent-me repetir que jo era la seva mà dreta. Les duesdeclaracions policials que vaig tenir de fer i signar van ser unaautèntica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre ocinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien abaixar per interrogar-me.
La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-la ja em van comunicar que tenia una pròrroga de 24 horesd'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a la cel.la.Diumenge al matí vaig fer la segona declaració, havent de tornara la cel.la abans de ser traslladat a l'Audiència. Algunes de lesrespostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateixinterrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterèspel cas, i per les declaracions que em van obligar a signar laGuàrdia Civil. Finalment, un cop a l'Audiència, vaig manifestara la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.
Ramon López:
Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista desde fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de lacomandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partirde la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant deljutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció queserveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general lapràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat del'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, siarribés el cas.
La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 capa quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt ambd'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDTté a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al localun grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisàacompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrarel local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots itotes les persones que érem a dins.
En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a laporta de sortida on una altra persona em va comunicar la mevadetenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatremés em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havienaplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicati sense dret a un advocat durant quatre dies.
Va ser a partir d'aquell moment que van començar elsmaltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de laGuàrdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2¦ secció, 4¦ regió), uncop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixavende donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix tempsem proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.
Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistienfonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a l'estómac i alsgenitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", queconsisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossade plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fortprodueix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.
Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap ambun llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en unprimer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixementmomentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, lesamenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí endir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, almateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic quepodria simular o ser una pistola.
Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 dejuliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de laGuàrdia Civil de Madrid.
Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donarres de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, ides del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixarde produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entrel'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara quemoltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, desde l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració al'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, lesamenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. Lacel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca ila pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrirla porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restesd'excrements humans a una banda de la cel.la.
Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics.A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap il'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaceseren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la mevafamília i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra lameva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, totensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ellsanomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dinsl'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, il'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", queno era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançantl'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altrapart del cos.
Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era unfactor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampocd'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que mésparlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, peròhi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridarfort, amenaçant-me i insultant-me.
En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat al'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altrestrepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i ala cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistirmés estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després delqual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatllamentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.
En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altrescompanys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquestsreconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant ique depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven deldetall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.
Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure nicanviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donarde menjar.
En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva laGuardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.
Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant laGuàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declaravael que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien atorturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, elmateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans desortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre unaaltra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i sideclarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien adetenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquestaamenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'AudiènciaNacional, abans de posar-me en mans de la Policia.
Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut depassar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixodetalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però pucassegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la mevadeclaració, més aviat al contrari, ja que és difícild'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, ladegradació i el patiment.
Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret quenecessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica icom a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estatsense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.
.
Testimonis de les tortures-2
Josep Poveda:
Durant els dies que vaig estar en mans de la Guàrdia Civil (a lacomandància de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment),des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia6 de juliol i fins el migdia del dia 8 de juliol que vaig passar al'Audiència Nacional, vaig ser objecte de tortures imaltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. Acontinuació passo detallar-les:
Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a noveure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats mitjançantunes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa.
Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb elllom d'unes "guies telefòniques" i amb barres de ferro embolicadesamb periòdics. Aquests maltractaments pràcticament no em deixarensenyal a excepció del nas, l'avantbraç i el coll.
Durant la nit de dilluns a dimarts m'obligaren a restar despert ivaig rebre contínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces detortures que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no(la "banyera", la "màquina"...). El trasllat, dimarts a la tarda,cap a Madrid fou en una furgona i amb l'obligatorietat de mantenir-me immòbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixar-meinconscient.
A Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil, vaig ser objecte del'aplicació de l'anomenada