Catalunya nord: la polèmica del nom
« on: September 17, 2005, 12:31:29 PM » by PereCabra
La polèmica del nom
Per: Alà Baylac-Ferrer, Professor.
Font: http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM
La geografia, com a visió humana d'un marc físic, genera interpretacions diverses segons els interessos que entren en joc al moment de l'enfocament. I, per tant, les denominacions i els noms utilitzats per fer un determinat panorama geogràfic tampoc no són exempts de subjectivitat. Per això s'apliquen diverses apel•lacions a Catalunya Nord, la qual cosa provoca polèmiques i debats que encara no són del tot tancats. A partir dels anys 1970 es va anar estenent l'ús de Catalunya Nord, promogut pels medis més catalanistes. Debats virulents es van produir entorn d'aquest terme que focalitzava l'acceptació o el rebuig d'una catalanitat clarament expressada. El nom oficial del departament, els Pirineus Orientals, volgudament despersonalitzador pels constituents de la República, fa la unanimitat pel seu poc encert: uns li retreuen la manca d'atractiu per les campanyes de marketing turístic, altres critiquen l'absència total de referència a la dimensió catalana d'aqueixes terres. Una tercera apel•lació que disputa el protagonisme és el de Rosselló, inicialment nom genèric atribuït a la província annexada, reprès per tot un sector folklorista oposat a qualsevol connotació catalanista i integrat a la denominació de la regió creada el 1962, el Llenguadoc-Rosselló, per raons més d'estètica i de sonoritat que d'exactitud estricta. Un intent de rejoveniment del terme s'està produint actualment amb la nova forma de Pirineus-Rosselló, que correspon a la voluntat de les autoritats departamentals i consulars de promoure una regió turística i agrícola: esports d'hivern, mar, produccions vinícoles amb denominació d'origen «Costers del Rosselló», «Costers del Rosselló Vilatge». El nom de Catalunya Nord, però, tendeix a ser cada dia més utilitzat, sobretot amb l'orientació recent però com més va més clara dels responsables econòmics i polítics cap a lligar contactes i relacions amb els catalans del Principat.
« on: September 17, 2005, 12:31:29 PM » by PereCabra
La polèmica del nom
Per: Alà Baylac-Ferrer, Professor.
Font: http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM
La geografia, com a visió humana d'un marc físic, genera interpretacions diverses segons els interessos que entren en joc al moment de l'enfocament. I, per tant, les denominacions i els noms utilitzats per fer un determinat panorama geogràfic tampoc no són exempts de subjectivitat. Per això s'apliquen diverses apel•lacions a Catalunya Nord, la qual cosa provoca polèmiques i debats que encara no són del tot tancats. A partir dels anys 1970 es va anar estenent l'ús de Catalunya Nord, promogut pels medis més catalanistes. Debats virulents es van produir entorn d'aquest terme que focalitzava l'acceptació o el rebuig d'una catalanitat clarament expressada. El nom oficial del departament, els Pirineus Orientals, volgudament despersonalitzador pels constituents de la República, fa la unanimitat pel seu poc encert: uns li retreuen la manca d'atractiu per les campanyes de marketing turístic, altres critiquen l'absència total de referència a la dimensió catalana d'aqueixes terres. Una tercera apel•lació que disputa el protagonisme és el de Rosselló, inicialment nom genèric atribuït a la província annexada, reprès per tot un sector folklorista oposat a qualsevol connotació catalanista i integrat a la denominació de la regió creada el 1962, el Llenguadoc-Rosselló, per raons més d'estètica i de sonoritat que d'exactitud estricta. Un intent de rejoveniment del terme s'està produint actualment amb la nova forma de Pirineus-Rosselló, que correspon a la voluntat de les autoritats departamentals i consulars de promoure una regió turística i agrícola: esports d'hivern, mar, produccions vinícoles amb denominació d'origen «Costers del Rosselló», «Costers del Rosselló Vilatge». El nom de Catalunya Nord, però, tendeix a ser cada dia més utilitzat, sobretot amb l'orientació recent però com més va més clara dels responsables econòmics i polítics cap a lligar contactes i relacions amb els catalans del Principat.