Aprendre del vol de les àligues / The Eagle as a Teacher
« on: April 22, 2005, 09:34:47 AM » by PereCabra
Aprendre del vol de les àligues - Leonardo Boff
Hi ha una tradició transcultural que presenta el comportament de certs animals i aus com a exemples per al comportament humà. Hi ha en ella una antiga intuïció que la ciència dels comportaments ha comprovat: hi ha en nosaltres trets heretats d'animals o aus, doncs, encara que diferents, i formem amb ells una única comunitat de vida.
Observem com volen les àguiles. Volen d'una manera que els és pròpia. Usen la seva força només per iniciar el vol. Baten les seves ales i s'esforcen fins a guanyar certa altura. Una vegada assolida, aprofiten la força dels vents i es deixen portar per ells. Tenen un instint molt fi per captar corrents d'aire i saben aprofitar-les. Si només hi ha brisa lleu, planegen suaument. Si irrompen vents forts, usen la força d'aquests vents per volar ben alt i desplaçar-se a gran velocitat, orientant a l'esquerra i a la dreta les seves enormes ales que poden arribar a tenir més de dos metres d'envergadura.
Ben diferents són les gallines. Quan estan excitades o es posen a córrer, aletegen molt, amb gran enrenou, però amb prou feines volen uns metres.
Apliquem la saviesa de les àguiles als nostres comportaments. Procurem no trencar amb la sintonia natural amb la natura. No tinguem afany de dominar-la amb violència i posar-la al nostre servei. Si ho fem així mai no ens harmonitzem amb els seus ritmes; al contrari, pretenem que sigui ella que segueixir els ritmes que li imposem. Aquest paradigma és en la base de la nostra civilització avui globalitzada. Ens ha portat incomptables beneficis, però ens ha exiliat de la Terra i ens ha fet enemics de la naturalesa. Aquest projecte de dominació, d'altra banda intens sense límits, pot tornar-se altament perillós. Ha destrossat la infraestructura de la vida al punt de posar en perill el futur de la biosfera i de l'espècie humana.
Per això, més i més persones busquen avui una nova aliança amb la naturalesa. Així va néixer l'agroecología, que implica produir interactuant respectuosament amb ella. Un creixement econòmic que mata i desmata és il•lusòria. Cal conèixer els ritmes de la natura i utilitzar tecnologies adequades a aquests ritmes. Només així la preservarem i col•laborarem amb ella perquè continuï donant-nos els seus bons fruits. Dit d'una altra manera: és necessari moderar la lògica de la nostra voluntat i combinar-la amb la lògica objectiva de la naturalesa, tal com fa l'àguila en el seu vol.
El nostre comportament és constructiu quan neix de l'equilibri entre el nostre desig i el desig inscrit en la naturalesa. Sabia és la persona que capta les dues lògiques, la de les coses i la del jo, s'hi harmonitza i les fa convergir. Immadura és la persona i inconsiderat el seu comportament quan només escolta el propi jo i diu en tota hora: "jo sé, jo vull, jo decideixo, jo faig" sense escoltar la veu de la naturalesa, com si ella no existís. La tradició del Tao ensenya que la persona únicament se sent plena i realitzada quan la seva obra imita el vol de les àguiles: treballa junt amb la naturalesa i mai contra ella. Altrament, sempre queda un pòsit de buit i sabor amarg d'implenitud.
Precisem desinflar el jo i arrelar-lo en la natura. El jo i la natura formen un tot dinàmic sempre a la recerca d'un difícil equilibri. Ambdós, cadascun amb la seva singularitat, han d'actuar permanentment junts com a garantia d'una vida equilibrada i discretament feliç.
« on: April 22, 2005, 09:34:47 AM » by PereCabra
Aprendre del vol de les àligues - Leonardo Boff
Hi ha una tradició transcultural que presenta el comportament de certs animals i aus com a exemples per al comportament humà. Hi ha en ella una antiga intuïció que la ciència dels comportaments ha comprovat: hi ha en nosaltres trets heretats d'animals o aus, doncs, encara que diferents, i formem amb ells una única comunitat de vida.
Observem com volen les àguiles. Volen d'una manera que els és pròpia. Usen la seva força només per iniciar el vol. Baten les seves ales i s'esforcen fins a guanyar certa altura. Una vegada assolida, aprofiten la força dels vents i es deixen portar per ells. Tenen un instint molt fi per captar corrents d'aire i saben aprofitar-les. Si només hi ha brisa lleu, planegen suaument. Si irrompen vents forts, usen la força d'aquests vents per volar ben alt i desplaçar-se a gran velocitat, orientant a l'esquerra i a la dreta les seves enormes ales que poden arribar a tenir més de dos metres d'envergadura.
Ben diferents són les gallines. Quan estan excitades o es posen a córrer, aletegen molt, amb gran enrenou, però amb prou feines volen uns metres.
Apliquem la saviesa de les àguiles als nostres comportaments. Procurem no trencar amb la sintonia natural amb la natura. No tinguem afany de dominar-la amb violència i posar-la al nostre servei. Si ho fem així mai no ens harmonitzem amb els seus ritmes; al contrari, pretenem que sigui ella que segueixir els ritmes que li imposem. Aquest paradigma és en la base de la nostra civilització avui globalitzada. Ens ha portat incomptables beneficis, però ens ha exiliat de la Terra i ens ha fet enemics de la naturalesa. Aquest projecte de dominació, d'altra banda intens sense límits, pot tornar-se altament perillós. Ha destrossat la infraestructura de la vida al punt de posar en perill el futur de la biosfera i de l'espècie humana.
Per això, més i més persones busquen avui una nova aliança amb la naturalesa. Així va néixer l'agroecología, que implica produir interactuant respectuosament amb ella. Un creixement econòmic que mata i desmata és il•lusòria. Cal conèixer els ritmes de la natura i utilitzar tecnologies adequades a aquests ritmes. Només així la preservarem i col•laborarem amb ella perquè continuï donant-nos els seus bons fruits. Dit d'una altra manera: és necessari moderar la lògica de la nostra voluntat i combinar-la amb la lògica objectiva de la naturalesa, tal com fa l'àguila en el seu vol.
El nostre comportament és constructiu quan neix de l'equilibri entre el nostre desig i el desig inscrit en la naturalesa. Sabia és la persona que capta les dues lògiques, la de les coses i la del jo, s'hi harmonitza i les fa convergir. Immadura és la persona i inconsiderat el seu comportament quan només escolta el propi jo i diu en tota hora: "jo sé, jo vull, jo decideixo, jo faig" sense escoltar la veu de la naturalesa, com si ella no existís. La tradició del Tao ensenya que la persona únicament se sent plena i realitzada quan la seva obra imita el vol de les àguiles: treballa junt amb la naturalesa i mai contra ella. Altrament, sempre queda un pòsit de buit i sabor amarg d'implenitud.
Precisem desinflar el jo i arrelar-lo en la natura. El jo i la natura formen un tot dinàmic sempre a la recerca d'un difícil equilibri. Ambdós, cadascun amb la seva singularitat, han d'actuar permanentment junts com a garantia d'una vida equilibrada i discretament feliç.