Alternativa als diners
« on: January 13, 2005, 02:05:35 PM » by Cisa
Penjo un article interessant sobre sistemes d'economia alternativa basats en el bescanvi. He quedat sorpresa de veure que això està funcionant tan aprop de casa i crec que seria molt interessant si hi hagués algú que n'hagués tingut experiència i ens la volgués compartir.
Cisa
UNA ALTERNATIVA ALS DINERS
És possible aprendre un idioma, aconseguir roba o que et reparin una aixeta sense pagar ni un euro. Només cal formar part d’una xarxa d’intercanvi i saber oferir alguna cosa a canvi. Però tornar a l’antiga activitat del bescanvi amaga una filosofia més profunda: la de convertir-se en una forma estable, regulada i permanent d’organització econòmica que depengui el mínim possible dels diners oficials. Les experiències arreu del món de la utilització de els anomenades monedes socials no paren de multiplicar-se.
Pràcticament qualsevol objecte, servei o activitat imaginable es pot intercanviar. Per això en un grup de bescanvi es poden trobar les ofertes i les demandes més insospitades, des de reparar una canonada, passant per una teràpia d’acupuntura fins a classes de percussió. Però aquesta és tan sols la cara més visible i coneguda d’unes xarxes d’intercanvi amb una filosofia que va molt més enllà, que no han deixat d'expandir-se en el món actual i que es plantegen com una alternativa real als diners i al sistema econòmic actual.
Hi ha al món moltes experiències interessants de col•lectius i comunitats que han creat xarxes d’intercanvi locals per disminuir els graus de dependència de l’actual sistema capitalista. Algunes d’aquestes comunitats han arribat fins i tot a crear monedes pròpies de caràcter local dins d’iniciatives totalment transformadores. Molts grups de bescanvi funcionen segons el sistema organitzatiu LETS (Sistema Comercial d’Intercanvi Local, en anglès) i no tenen necessitat de diners físics perquè la riquesa es mesura per les habilitats i les capacitats que cadascú tingui i pugui oferir. Planxar, reparar una porta, cuidar nens, fer feines de fuster, ebenista o electricista, traduir un text, passejar el gos, prestar el cotxe, etc. tot s’hi val en aquestes associacions peculiars que responen en general a una recerca d’alternatives de vida, ja sigui per motius de supervivència, culturals, espirituals o ideològics, o simplement pel fet de disposar de més temps lliure i dedicar-lo a activitats que enriqueixin personalment i siguin útils als altres. La riquesa d’una comunitat és en les persones i en la diversitat de les seves habilitats, en els recursos naturals i en la creativitat dels seus membres. Si algú sap fer alguna cosa, llavors és potencialment ric.
Els usuaris d’una xarxa LETS utilitzen un sistema semblant als xecs bancaris, en què la persona que rep el servei o el producte anota les quantitats intercanviades i la persona amb qui fa l’intercanvi, i posteriorment ho lliura a una coordinació que administra el comptes de tots els usuaris. A diferència d’un sistema de bescanvi simple, en què les negociacions són bilaterals, el LETS permet un intercanvi multilateral amb qualsevol dels altres socis. Per la seva naturalesa, els LETS són sistemes econòmics honrats que tendeixen a fomentar la veritat, el respecte i la comunicació entre els participants. En molt pocs casos es cometen abusos.
La moneda social
La major part dels grups de bescanvi utilitzen la seva forma de moneda, que es pot crear segons l’ús i que es pot portar a la butxaca o comptabilitzar-se en un registre d’intercanvis, com passa en el sistema LETS. L’existència d’una moneda permet que els bescanvis vagin més enllà dels acords entre dues persones. El problema principal és establir un valor per a aquesta moneda i que no hi ha uniformitat de criteris, per la qual cosa cada grup inventa el seu propi sistema d’equivalències. El debat sobre el valor és molt ampli, però la majoria sol coincidir que llegir un llibre a una persona gran pot ser tan important com el servei d’un advocat.
Des de les xarxes d’intercanvi es considera convenient crear una moneda complementària distribuïda equitativament entre tots els integrants de la xarxa per ajudar així a activar una economia complementària. I es que els diners per ells mateixos no són dolents; al contrari, diuen que és un dels millors invents de la humanitat. El problema és el mal ús que se’n fa, com estan de mal repartits i les desigualtats que això comporta. Des d’aquestes xarxes es considera que un dels problemes principals de l’actual sistema capitalista són els intermediaris, i un altre, el fet que els diners es poden acumular i no circulen. Molts economistes creuen que, perquè una economia funcioni, els diners s’han de moure constantment, passar d’unes mans a unes altres sense que s’acumulin. En el sistema capitalista, en canvi, normalment sempre hi ha algú que guanya perquè un altre perdi, i l’interès és sempre darrere qualsevol activitat econòmica dins d’un complicat entramat d’estructures financeres i productives.
L’aparició de xarxes d’intercanvi que utilitzen una moneda alternativa sorgeix moltes vegades com una manera de fer front a crisis econòmiques i socials. La idea del bescanvi ha triomfat en zones deprimides d’Anglaterra, on n’hi ha fins a 400 grups, o a Austràlia, on la meitat de l’activitat econòmica d’alguns pobles depèn dels bescanvi amb moneda social. Però l’experiència ha fructificat especialment a països de l’Amèrica Llatina com el Brasil, l’Uruguai, Xile i, sobretot, Argentina, on la creació d’una xarxa global del bescanvi va salvar milions de persones de la crisi. Una altra experiència considerada paradigmàtica té lloc a Ithaca, una ciutat dels Estats Units de 30.000 habitants que emet una moneda que circula des de l’any 1991 entre 350 comerços associats del poble, ja siguin restaurants, botigues o cinemes. Aquesta moneda s’anomena “hora” i equival a 10 dòlars.
Durant els últims anys també a Espanya han proliferat interessants experiències d’economia alternativa amb bescanvi. En podem trobar a Eivissa, Segòvia, Vilafranca i Barcelona. Una d’aquestes experiències és la xarxa d’intercanvi del popular barri barceloní de Gràcia (Xaingra), el motiu conductor de la qual és l’intercanvi de béns, serveis i coneixements. Organitzen en una plaça, quatre grans mercats de bescanvi a l’any que constitueixen la part visible més clara de l’experiència, però l’autèntica activitat d’intercanvis té lloc d’una manera continuada a través d’una llista de distribució que funciona per internet. La xarxa està formada actualment per 300 persones. La idea principal de l’impuls del bescanvi al barri de Gràcia és aconseguir enfortir les relacions humanes i la consciència crítica entre el veïnatge, i també reforçar l’esperit de col•lectivitat. la llista de correus sol estar molt animada i s'hi poden llegir missatges com el del Raül, que buscava una cuina i un forn de gas butà i que a canvi oferia reparacions informàtiques, pastissos, llibres, cucs que es mengen les escombraries o una auditoria energètica. Al cap de tres dies, el Raül va aconseguir la cuina i el forn a canvi d’una reparació informàtica. Xaingra es planteja ara introduir una moneda social entre els membres de la seva xarxa.
Però hi ha més experiències. Al districte barceloní de Nou Barris també funciona una altra xarxa en la qual s’intercanvien només coneixements. I des d’alguns ajuntaments es promouen iniciatives com el banc del temps, en què les persones aconsegueixen un seguit de vals que els serveixen per obtenir serveis dins de la mateixa xarxa creada. Normalment, cada val equival a una hora de servei, tant si és pintar una paret com fer un massatge.
Festes d’intercanvi
Les xarxes no són ni de bon tros grups tancats. Una de les formes que tenen d’obrir-se, de donar-se a conèixer i d’ampliar el nombre de membres és organitzar mercats de bescanvi, sense moneda social. En trobem exemples d’aquest tipus a Castelló i a la famosa fira de Mieres de la província de Girona. El mercat de bescanvi de Mieres se celebra el segon diumenge de novembre des de fa dotze anys, i hi participen unes 4.000 persones que hi arriben de tot arreu. La gent s’ho passa d’allò més bé perquè hi troba oportunitats úniques; és un dia de festa.
El començament de qualsevol grup d’intercanvi és dur. Els diners estan deïficats i alliberar-se del consum exagerat no és fàcil. “moltes necessitats es poden cobrir sense diners. El nostre sistema econòmic produeix només allò que necessita el nostre sistema econòmic, però no allò que nosaltres necessitem realment. El futur passa per organitzar-se en petites comunitats o sistemes d’intercanvi que permetin una vida més senzilla, però també més digna”, diu Diego Tena, membre de Xaingra.
Article escrit per Xavier Sulé
Publicat a la revista de “Regal Insurance Club”, nº 50
« on: January 13, 2005, 02:05:35 PM » by Cisa
Penjo un article interessant sobre sistemes d'economia alternativa basats en el bescanvi. He quedat sorpresa de veure que això està funcionant tan aprop de casa i crec que seria molt interessant si hi hagués algú que n'hagués tingut experiència i ens la volgués compartir.
Cisa
UNA ALTERNATIVA ALS DINERS
És possible aprendre un idioma, aconseguir roba o que et reparin una aixeta sense pagar ni un euro. Només cal formar part d’una xarxa d’intercanvi i saber oferir alguna cosa a canvi. Però tornar a l’antiga activitat del bescanvi amaga una filosofia més profunda: la de convertir-se en una forma estable, regulada i permanent d’organització econòmica que depengui el mínim possible dels diners oficials. Les experiències arreu del món de la utilització de els anomenades monedes socials no paren de multiplicar-se.
Pràcticament qualsevol objecte, servei o activitat imaginable es pot intercanviar. Per això en un grup de bescanvi es poden trobar les ofertes i les demandes més insospitades, des de reparar una canonada, passant per una teràpia d’acupuntura fins a classes de percussió. Però aquesta és tan sols la cara més visible i coneguda d’unes xarxes d’intercanvi amb una filosofia que va molt més enllà, que no han deixat d'expandir-se en el món actual i que es plantegen com una alternativa real als diners i al sistema econòmic actual.
Hi ha al món moltes experiències interessants de col•lectius i comunitats que han creat xarxes d’intercanvi locals per disminuir els graus de dependència de l’actual sistema capitalista. Algunes d’aquestes comunitats han arribat fins i tot a crear monedes pròpies de caràcter local dins d’iniciatives totalment transformadores. Molts grups de bescanvi funcionen segons el sistema organitzatiu LETS (Sistema Comercial d’Intercanvi Local, en anglès) i no tenen necessitat de diners físics perquè la riquesa es mesura per les habilitats i les capacitats que cadascú tingui i pugui oferir. Planxar, reparar una porta, cuidar nens, fer feines de fuster, ebenista o electricista, traduir un text, passejar el gos, prestar el cotxe, etc. tot s’hi val en aquestes associacions peculiars que responen en general a una recerca d’alternatives de vida, ja sigui per motius de supervivència, culturals, espirituals o ideològics, o simplement pel fet de disposar de més temps lliure i dedicar-lo a activitats que enriqueixin personalment i siguin útils als altres. La riquesa d’una comunitat és en les persones i en la diversitat de les seves habilitats, en els recursos naturals i en la creativitat dels seus membres. Si algú sap fer alguna cosa, llavors és potencialment ric.
Els usuaris d’una xarxa LETS utilitzen un sistema semblant als xecs bancaris, en què la persona que rep el servei o el producte anota les quantitats intercanviades i la persona amb qui fa l’intercanvi, i posteriorment ho lliura a una coordinació que administra el comptes de tots els usuaris. A diferència d’un sistema de bescanvi simple, en què les negociacions són bilaterals, el LETS permet un intercanvi multilateral amb qualsevol dels altres socis. Per la seva naturalesa, els LETS són sistemes econòmics honrats que tendeixen a fomentar la veritat, el respecte i la comunicació entre els participants. En molt pocs casos es cometen abusos.
La moneda social
La major part dels grups de bescanvi utilitzen la seva forma de moneda, que es pot crear segons l’ús i que es pot portar a la butxaca o comptabilitzar-se en un registre d’intercanvis, com passa en el sistema LETS. L’existència d’una moneda permet que els bescanvis vagin més enllà dels acords entre dues persones. El problema principal és establir un valor per a aquesta moneda i que no hi ha uniformitat de criteris, per la qual cosa cada grup inventa el seu propi sistema d’equivalències. El debat sobre el valor és molt ampli, però la majoria sol coincidir que llegir un llibre a una persona gran pot ser tan important com el servei d’un advocat.
Des de les xarxes d’intercanvi es considera convenient crear una moneda complementària distribuïda equitativament entre tots els integrants de la xarxa per ajudar així a activar una economia complementària. I es que els diners per ells mateixos no són dolents; al contrari, diuen que és un dels millors invents de la humanitat. El problema és el mal ús que se’n fa, com estan de mal repartits i les desigualtats que això comporta. Des d’aquestes xarxes es considera que un dels problemes principals de l’actual sistema capitalista són els intermediaris, i un altre, el fet que els diners es poden acumular i no circulen. Molts economistes creuen que, perquè una economia funcioni, els diners s’han de moure constantment, passar d’unes mans a unes altres sense que s’acumulin. En el sistema capitalista, en canvi, normalment sempre hi ha algú que guanya perquè un altre perdi, i l’interès és sempre darrere qualsevol activitat econòmica dins d’un complicat entramat d’estructures financeres i productives.
L’aparició de xarxes d’intercanvi que utilitzen una moneda alternativa sorgeix moltes vegades com una manera de fer front a crisis econòmiques i socials. La idea del bescanvi ha triomfat en zones deprimides d’Anglaterra, on n’hi ha fins a 400 grups, o a Austràlia, on la meitat de l’activitat econòmica d’alguns pobles depèn dels bescanvi amb moneda social. Però l’experiència ha fructificat especialment a països de l’Amèrica Llatina com el Brasil, l’Uruguai, Xile i, sobretot, Argentina, on la creació d’una xarxa global del bescanvi va salvar milions de persones de la crisi. Una altra experiència considerada paradigmàtica té lloc a Ithaca, una ciutat dels Estats Units de 30.000 habitants que emet una moneda que circula des de l’any 1991 entre 350 comerços associats del poble, ja siguin restaurants, botigues o cinemes. Aquesta moneda s’anomena “hora” i equival a 10 dòlars.
Durant els últims anys també a Espanya han proliferat interessants experiències d’economia alternativa amb bescanvi. En podem trobar a Eivissa, Segòvia, Vilafranca i Barcelona. Una d’aquestes experiències és la xarxa d’intercanvi del popular barri barceloní de Gràcia (Xaingra), el motiu conductor de la qual és l’intercanvi de béns, serveis i coneixements. Organitzen en una plaça, quatre grans mercats de bescanvi a l’any que constitueixen la part visible més clara de l’experiència, però l’autèntica activitat d’intercanvis té lloc d’una manera continuada a través d’una llista de distribució que funciona per internet. La xarxa està formada actualment per 300 persones. La idea principal de l’impuls del bescanvi al barri de Gràcia és aconseguir enfortir les relacions humanes i la consciència crítica entre el veïnatge, i també reforçar l’esperit de col•lectivitat. la llista de correus sol estar molt animada i s'hi poden llegir missatges com el del Raül, que buscava una cuina i un forn de gas butà i que a canvi oferia reparacions informàtiques, pastissos, llibres, cucs que es mengen les escombraries o una auditoria energètica. Al cap de tres dies, el Raül va aconseguir la cuina i el forn a canvi d’una reparació informàtica. Xaingra es planteja ara introduir una moneda social entre els membres de la seva xarxa.
Però hi ha més experiències. Al districte barceloní de Nou Barris també funciona una altra xarxa en la qual s’intercanvien només coneixements. I des d’alguns ajuntaments es promouen iniciatives com el banc del temps, en què les persones aconsegueixen un seguit de vals que els serveixen per obtenir serveis dins de la mateixa xarxa creada. Normalment, cada val equival a una hora de servei, tant si és pintar una paret com fer un massatge.
Festes d’intercanvi
Les xarxes no són ni de bon tros grups tancats. Una de les formes que tenen d’obrir-se, de donar-se a conèixer i d’ampliar el nombre de membres és organitzar mercats de bescanvi, sense moneda social. En trobem exemples d’aquest tipus a Castelló i a la famosa fira de Mieres de la província de Girona. El mercat de bescanvi de Mieres se celebra el segon diumenge de novembre des de fa dotze anys, i hi participen unes 4.000 persones que hi arriben de tot arreu. La gent s’ho passa d’allò més bé perquè hi troba oportunitats úniques; és un dia de festa.
El començament de qualsevol grup d’intercanvi és dur. Els diners estan deïficats i alliberar-se del consum exagerat no és fàcil. “moltes necessitats es poden cobrir sense diners. El nostre sistema econòmic produeix només allò que necessita el nostre sistema econòmic, però no allò que nosaltres necessitem realment. El futur passa per organitzar-se en petites comunitats o sistemes d’intercanvi que permetin una vida més senzilla, però també més digna”, diu Diego Tena, membre de Xaingra.
Article escrit per Xavier Sulé
Publicat a la revista de “Regal Insurance Club”, nº 50