300 ANYS DEL TRACTAT DE GÈNOVA
« on: May 06, 2005, 12:05:46 PM » by PereCabra
Per Francesc Ferrer i Gironès
www.francescferrer.net
Avui ens pertoca parlar de Mitford Crowe. Aquest home fou cònsol d’Anglaterra a Barcelona a finals del segle XVII. Vosaltres em podeu dir, ¿i que n’hem de fer nosaltres d’un personatge tan antic?. Doncs, de primer observem que va fer Mitford Crowe i veurem que ha tingut molta importància a la vida de Catalunya. Tot i que Crowe se’n va anar a Anglaterra al 1701, i a l’any següent ja era membre del Parlament britànic en representació de la ciutat de Southapmton. Tot seguit l’anomenen governador de les Illes de Barbados. Tanmateix, quan comencen les hostilitats entre França i Àustria, i comença el que se n’anomena la Guerra de Successió, la Reina Anna d’Anglaterra ens l’envia a Catalunya en la seva funció d’espia.
No sabem que espiava, però cal saber que a més a més de la política Crowe tenia negocis d’aiguardent i era molt amic d’un fabricant de destil.lats de Reus anomenat J. Shallett. Amb totes aquestes amistats, li va ser fàcil d’entrar en contacte amb el cònsol d’Holanda Joan Kies. Tota aquesta gent amb els seus respectius països aliats en la guerra i en els negocis es varen trobar que calia ajudar als austracistes, i varen connectar amb els vigatans. A partir d’aquí, els catalans que ja havien col•laborat amb la conquesta de Gibraltar el 1704, i tenien una inclinació natural cap a la salvaguarda de la seva llibertat, anàven a la recerca de qui els hi podia garantir.
Per tant, ens trobem amb que Mitford Crowe en nom de S.M. de la Gran Bretanya entra en contacte amb Anton de Peguera i Domènec Parera, dos esclarits ciutadans catalans, amb els quals com a representants dels interessos de dues nacions, amb poders suficients, per pactar, es troben a Gènova on s’hi desenvolupa tota la negociació. Heus ací que l’Il•lustre i Preclar Principat de Catalunya i la Corona d’Anglaterra estableixen un “Tractat d’Aliança, Amistat i Protecció” conclòs a Gènova, el dia 20 de juny de 1705.
Que ens varen prometre els anglesos?. Bàsicament dues coses a més a més de l’amistat i l’aliança. Primer que la casa d’Austria ens empararà les nostres llibertats, i que si la guerra va malament els Anglesos també s’obliguen a no abandonar mai els catalans i a mantenir les seves Constitucions i les seves lleis. Això, signat i rubricat, a part de l’ajut militar que es comprometia cada ú. Be, va venir que els anglesos es varen posar d’acord amb els borbons, i el 1713 varen signar un tractat nou amb Felip Vè a Utrech. En signar el tractat d’Utrech els anglesos es varen preocupar de quedar-se Gibraltar i Menorca, però pel que fa a les constitucions del catalans ens varen deixar penjats. Els anglesos en varen patir molt d’aquest oblit i varen fer gestions de tot mena, en tenim dos llibres que ho expliquen “The case of the catalans consider’d” i l’altre que es titula “The deporable History of the catalans”. Estan traduïts per Michael B. Strubell i allà hom pot veure com varen patir els anglesos normals per la manca d’honor dels seus regents.
Doncs bé. Després de tot això, i a la vista que els anglesos els agrada molt això dels centenaris, tal com s’ha vist a Gibraltar, hem trobat que s’han tornat a oblidar dels catalans. Si Gibraltar a Utrech es va donar als anglesos és perquè ens varen sacrificar als catalans mancant a les seves promeses i als seus compromisos. Doncs bé, atès que l’any vinent el proper dia 20 de juny també es celebrarà el 300è aniversari de la signatura a Gènova del “Tractat d’Aliança, Amistat i Protecció” entre el Principat de Catalunya i la Corona Anglesa, crec que s’hauria de fer la celebració també amb ministres i tutti quanti.
Ara bé, com que els tractats internacionals no prescriuen mai, si el que regulen encara ès vigent, cal que considerem que estem a temps de fer-lo acomplir amb allò que es va obligar per pacte la Corona Anglesa. I quan va signar que no toleraria que els catalans perdéssim la nostra llibertat, ara i avui encara és el moment de palesar-ho. Ara ens hauria de fer entrar el català a la Constitució Europea, ens hauria de fer entrar la cultura catalana a la Unesco, ens hauria d’ajudar a entrar al COI, i a totes les de federacions internacionals, etc.. És a dir, la Corona que ara és de la Gran Bretanya els catalans li hem de fer acomplir allò a que es va obligar. D’amistat i d’aliança la que vulguin, tanmateix el que cal és que ens retornin dins del possible allò que ens varen prendre injustament, la llibertat.
« on: May 06, 2005, 12:05:46 PM » by PereCabra
Per Francesc Ferrer i Gironès
www.francescferrer.net
Avui ens pertoca parlar de Mitford Crowe. Aquest home fou cònsol d’Anglaterra a Barcelona a finals del segle XVII. Vosaltres em podeu dir, ¿i que n’hem de fer nosaltres d’un personatge tan antic?. Doncs, de primer observem que va fer Mitford Crowe i veurem que ha tingut molta importància a la vida de Catalunya. Tot i que Crowe se’n va anar a Anglaterra al 1701, i a l’any següent ja era membre del Parlament britànic en representació de la ciutat de Southapmton. Tot seguit l’anomenen governador de les Illes de Barbados. Tanmateix, quan comencen les hostilitats entre França i Àustria, i comença el que se n’anomena la Guerra de Successió, la Reina Anna d’Anglaterra ens l’envia a Catalunya en la seva funció d’espia.
No sabem que espiava, però cal saber que a més a més de la política Crowe tenia negocis d’aiguardent i era molt amic d’un fabricant de destil.lats de Reus anomenat J. Shallett. Amb totes aquestes amistats, li va ser fàcil d’entrar en contacte amb el cònsol d’Holanda Joan Kies. Tota aquesta gent amb els seus respectius països aliats en la guerra i en els negocis es varen trobar que calia ajudar als austracistes, i varen connectar amb els vigatans. A partir d’aquí, els catalans que ja havien col•laborat amb la conquesta de Gibraltar el 1704, i tenien una inclinació natural cap a la salvaguarda de la seva llibertat, anàven a la recerca de qui els hi podia garantir.
Per tant, ens trobem amb que Mitford Crowe en nom de S.M. de la Gran Bretanya entra en contacte amb Anton de Peguera i Domènec Parera, dos esclarits ciutadans catalans, amb els quals com a representants dels interessos de dues nacions, amb poders suficients, per pactar, es troben a Gènova on s’hi desenvolupa tota la negociació. Heus ací que l’Il•lustre i Preclar Principat de Catalunya i la Corona d’Anglaterra estableixen un “Tractat d’Aliança, Amistat i Protecció” conclòs a Gènova, el dia 20 de juny de 1705.
Que ens varen prometre els anglesos?. Bàsicament dues coses a més a més de l’amistat i l’aliança. Primer que la casa d’Austria ens empararà les nostres llibertats, i que si la guerra va malament els Anglesos també s’obliguen a no abandonar mai els catalans i a mantenir les seves Constitucions i les seves lleis. Això, signat i rubricat, a part de l’ajut militar que es comprometia cada ú. Be, va venir que els anglesos es varen posar d’acord amb els borbons, i el 1713 varen signar un tractat nou amb Felip Vè a Utrech. En signar el tractat d’Utrech els anglesos es varen preocupar de quedar-se Gibraltar i Menorca, però pel que fa a les constitucions del catalans ens varen deixar penjats. Els anglesos en varen patir molt d’aquest oblit i varen fer gestions de tot mena, en tenim dos llibres que ho expliquen “The case of the catalans consider’d” i l’altre que es titula “The deporable History of the catalans”. Estan traduïts per Michael B. Strubell i allà hom pot veure com varen patir els anglesos normals per la manca d’honor dels seus regents.
Doncs bé. Després de tot això, i a la vista que els anglesos els agrada molt això dels centenaris, tal com s’ha vist a Gibraltar, hem trobat que s’han tornat a oblidar dels catalans. Si Gibraltar a Utrech es va donar als anglesos és perquè ens varen sacrificar als catalans mancant a les seves promeses i als seus compromisos. Doncs bé, atès que l’any vinent el proper dia 20 de juny també es celebrarà el 300è aniversari de la signatura a Gènova del “Tractat d’Aliança, Amistat i Protecció” entre el Principat de Catalunya i la Corona Anglesa, crec que s’hauria de fer la celebració també amb ministres i tutti quanti.
Ara bé, com que els tractats internacionals no prescriuen mai, si el que regulen encara ès vigent, cal que considerem que estem a temps de fer-lo acomplir amb allò que es va obligar per pacte la Corona Anglesa. I quan va signar que no toleraria que els catalans perdéssim la nostra llibertat, ara i avui encara és el moment de palesar-ho. Ara ens hauria de fer entrar el català a la Constitució Europea, ens hauria de fer entrar la cultura catalana a la Unesco, ens hauria d’ajudar a entrar al COI, i a totes les de federacions internacionals, etc.. És a dir, la Corona que ara és de la Gran Bretanya els catalans li hem de fer acomplir allò a que es va obligar. D’amistat i d’aliança la que vulguin, tanmateix el que cal és que ens retornin dins del possible allò que ens varen prendre injustament, la llibertat.