150 lleis espanyoles obliguen a emprar la llengua castellana
« on: June 30, 2005, 11:56:02 AM » by PereCabra
(article aparegut a http://lavanc.com)
Francesc Ferrer i Gironès, historiador de la llengua i diputat per ERC al parlament de Catalunya, ha realitzat un estudi que recull més de 150 disposicions legals positives que imposen la utilització de la llengua castellana a l’estat espanyol. Aquest estudi posa de manifest que la obligació d’utilitzar la llengua castellana no és un fet d’èpoques passades, com sovint es pensa. Mentrestant, les llengües que pateixen un procés de substitució, com la catalana, basca i gallega no es poden dotar d’instruments legals per garantir la seua supervivència.
Com es pot comprovar en el llistat que presentem a continuació, i que és un resum de la llista completa que hom pot trobar a la web www.contrastant.net, les disposicions legals afecten als més diversos àmbits de la vida quotidiana.
La primera norma citada és la pròpia Constitució espanyola de 1978, que obliga el coneixement del castellà. Altres normes que recullen aquesta obligació són la Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, que obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants i el RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració de l'Estat, que obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries, mentre que el RD 2003/86, que aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia, exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català. Cita també el RD 1174/87, que regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit. És important la Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú que assenyala que la llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin.
La Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei..
El RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà, mentre que el RD 1784/1996 de 19 de juliol, obliga les inscripcions registrals en aquesta llengua. La Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals (País Basc).
La imposició de la llengua espanyola també afecta a àmbits privats com el de les assegurances. La Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades obliga que les pòlisses han d'estar en castellà, i també la documentació administrativa segons RD 1348/85. I el RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat".
Pel que fa al cinema i la televisió, cal citar la OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà i la Llei 10/1988 de Televisió Privada assenyala que el 20% de les pel•lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola”. El RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
En l’àmbit de la cultura i l’ensenyament està la Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes (dedicat a promoure la cultura espanyola a l’exterior), amb objectius només per l'"espanyol". Mentre que el decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris obliga la llengua castellana i subsidiàriament permet la catalana.
Existeix també una forta regulació per imposar l’espanyol en l’àmbit econòmic. El RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors obliga "al menos la lengua española oficial del estado”. El mateix passa amb els productes alimentaris pel RD 1122/88.
El RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades i el RD 2872/83 sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliguen també la llengua castellana.
La llista de productes que són obligats d’etiquetar en espanyol per les diverses lleis i ordres és inacabable: escorxadors d'aviram i comercialització de la carn, comerç exterior de cols xineses, productes de pelleteria, musclos, cloïsses i escopinyes en conserva, oli de pinyola refinat, tèxtil, cuiros i pells, productes cosmètics, protecció de les topografies dels semiconductors, aparells d'elevació i manutenció de grues-torre desmuntables per a obra, medicaments, guants, orxata de xufla, preservatius, caramels, productes dietètics, pinsos medicamentats, medicaments homeopàtics, substàncies nocives i perilloses, preparats per a lactants, patates fregides, mol•luscs bivalves vius, tripes naturals, tabacs, lleixius...
« on: June 30, 2005, 11:56:02 AM » by PereCabra
(article aparegut a http://lavanc.com)
Francesc Ferrer i Gironès, historiador de la llengua i diputat per ERC al parlament de Catalunya, ha realitzat un estudi que recull més de 150 disposicions legals positives que imposen la utilització de la llengua castellana a l’estat espanyol. Aquest estudi posa de manifest que la obligació d’utilitzar la llengua castellana no és un fet d’èpoques passades, com sovint es pensa. Mentrestant, les llengües que pateixen un procés de substitució, com la catalana, basca i gallega no es poden dotar d’instruments legals per garantir la seua supervivència.
Com es pot comprovar en el llistat que presentem a continuació, i que és un resum de la llista completa que hom pot trobar a la web www.contrastant.net, les disposicions legals afecten als més diversos àmbits de la vida quotidiana.
La primera norma citada és la pròpia Constitució espanyola de 1978, que obliga el coneixement del castellà. Altres normes que recullen aquesta obligació són la Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, que obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants i el RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració de l'Estat, que obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries, mentre que el RD 2003/86, que aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia, exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català. Cita també el RD 1174/87, que regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit. És important la Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú que assenyala que la llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin.
La Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei..
El RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà, mentre que el RD 1784/1996 de 19 de juliol, obliga les inscripcions registrals en aquesta llengua. La Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals (País Basc).
La imposició de la llengua espanyola també afecta a àmbits privats com el de les assegurances. La Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades obliga que les pòlisses han d'estar en castellà, i també la documentació administrativa segons RD 1348/85. I el RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat".
Pel que fa al cinema i la televisió, cal citar la OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà i la Llei 10/1988 de Televisió Privada assenyala que el 20% de les pel•lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola”. El RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
En l’àmbit de la cultura i l’ensenyament està la Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes (dedicat a promoure la cultura espanyola a l’exterior), amb objectius només per l'"espanyol". Mentre que el decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris obliga la llengua castellana i subsidiàriament permet la catalana.
Existeix també una forta regulació per imposar l’espanyol en l’àmbit econòmic. El RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors obliga "al menos la lengua española oficial del estado”. El mateix passa amb els productes alimentaris pel RD 1122/88.
El RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades i el RD 2872/83 sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliguen també la llengua castellana.
La llista de productes que són obligats d’etiquetar en espanyol per les diverses lleis i ordres és inacabable: escorxadors d'aviram i comercialització de la carn, comerç exterior de cols xineses, productes de pelleteria, musclos, cloïsses i escopinyes en conserva, oli de pinyola refinat, tèxtil, cuiros i pells, productes cosmètics, protecció de les topografies dels semiconductors, aparells d'elevació i manutenció de grues-torre desmuntables per a obra, medicaments, guants, orxata de xufla, preservatius, caramels, productes dietètics, pinsos medicamentats, medicaments homeopàtics, substàncies nocives i perilloses, preparats per a lactants, patates fregides, mol•luscs bivalves vius, tripes naturals, tabacs, lleixius...